El presentador estrella del Telenotícies més vist de TV3, Toni Cruanyes, va ser un dels convidats del Col·lapse de Ricard Ustrell a TV3 d'aquest dissabte. El periodista que està casat amb el diputat d'ERC, Eugeni Villabí, i té dos fills, l'Elies de 8 anys i la Joana, de 3, va deixar-se anar parlant de la seva vida nocturna i de com va viure la seva homosexualitat.

Ustrell va repassar la seva trajectòria professional com a corresponsal de TV3 a Londres i París i va ser precisament a la capital francesa on Cruanyes i Ustrell es van conèixer per primera vegada: "Vols que expliquem com ens vam conèixer tu i jo?".

"Era la 'Festa de la música', una gran festa pels carrers de París i allà vaig conèixer al Toni", va explicar el presentador. "Sí, ens ho vam passar bé", va reconèixer el del TN. "Alguns més que d'altres… Jo recordo moltes cerveses per sobre", va insistir Ustrell entre somriures.

I Cruanyes no va dubtar en explicar com va ser aquell episodi que van compartir plegats: "Estàvem amb uns amics… Jo tenia un francès molt pesat al meu costat que m'anava fent cops de colze i vaig acabar tirant-li un got de cervesa pel cap. Em va saber greu però vam riure". "Jo no sabia com acabaria aquella nit…", va afegir Ustrell.

La divertida anècdota amb Jordi Pujol

Cruanyes també va parlar de la seva identitat. "Jo em sento català i europeu", va reconèixer citant al president Jordi Pujol, com un dels seus referents. De fet, va explicar que han coincidit en diverses ocasions, la darrera ara fa dos anys durant un dinar on l'expresident el va sorprendre amb una divertida anècdota.

"Em va dir: 'Cruanyes digues allò que dius cada dia al TN quan vas a publicitat. 'I quan tornem'.. I es va posar a riure", va revelar. "No t'ho creuràs, però ara cada vegada que arriba la mitja part del Telenotícies i dic 'quan tornem', penso en Jordi Pujol".

Homosexualitat: "Primer ho vaig negar"

El presentador també va fer referència a la seva condició d'homosexual. "M'ha marcat molt. La gent de la meva generació no teníem referents". "Jo vaig pensar que no podia ser. No sabia què volia dir allò. De fet, tots els referents que tenia eren negatius. Al meu poble a Canet de Mar, havia un personatge que tothom li deia 'el Gitanet', que "vestia estrafolari, s'emborratxava, sempre acabava malament i era el maricón del poble". A sobre, una parella seva el va acabar matant als afores del poble.

"Quan mirava a la televisió només sortien comediants, disfressats de vedettes. Davant d'això, la meva primera reacció era negar que jo pogués ser allò", va reconèixer. "L'altra cosa que implicava ser gai era no tenir família. No em podia imaginar que un gai pogués tenir una parella o fills i ser acceptat per la resta de la gent".