L'exministre del PP, José Manuel García-Margallo va participar a la tertúlia d'Els Matins de TV3 d'aquest dimarts per debatre sobre els escenaris de governabilitat que s'obren després dels resultats electorals d'aquest 23J. El futur del PP va ser un dels temes de la conversa, després de l'amarga victòria que va viure Núñez Feijóo aquest diumenge.
Cal recordar que tot i que Feijóo va guanyar en vots, la suma entre PP i Vox no suma de cap de les maneres i ara tot depèn dels 7 diputats de Junts. Una situació que ha deixat a contrapeu al gallec que ja durant la mateixa nit electoral, va haver d'escoltar com els concentrats a la seu del carrer Génova com corejaven el nom d'Isabel Díaz Ayuso.
Amb aquest escenari, el matinal de TV3 va comptar amb la intervenció per via telefònica amb l'exministre d'Afers exteriors de Mariano Rajoy, que entre d'altres punts, va analitzar el futur del líder popular. Però Margallo la va espifiar, dient el que molts al seu partit ja somien amb candeletes.
"La millor és Ayuso"
Tot va sorgir arran d'una pregunta sobre si Alberto Núñez Feijóo és el millor líder que pot tenir la formació popular i si ha de continuar al capdavant del partit: "El millor en aquest moment sí. Això és com quan es casa. No sap què passarà d'aquí a 20 anys, però en el moment en què un contrau matrimoni, i nosaltres l'hem contret fa molt poc, la millor és Ayuso".
Una resposta que va sorprendre a la presentadora de l'espai, Marta Carreras, que va deixar anar un "d'acord…", entre somriures. En adonar-se de l'error, Margallo va corregir les seves paraules immediatament: "Ayuso, no, perdó. Feijóo!", va assegurar. "Ai, ai…", va deixar anar la de TV3. "Això podria ser un titular certament complicat", va reconèixer l'exministre en adonar-se del seu gran error.
La proposta de Margallo per Catalunya
Però Margallo no es va quedar aquí i va llançar la que segons ell, podria ser l'oferta de Pedro Sánchez als partits independentistes: "Pedro Sánchez podria plantejar un pla B de reconeixement jurídic de la nació basca i catalana, exhaustivitat de les lleis autonòmiques i procediment arbitral per a resoldre conflictes".
"No es tractaria ja de plantejar un referèndum de secessió, però si una modificació dels estatuts bascos i català que reconegués la nació jurídica basca i catalana, que donessin a les lleis autonòmiques la possibilitat d'excloure qualsevol intervenció de l'administració de l'Estat, és a dir que fossin exhaustives i que es negués la capacitat d'intervenció del Tribunal Constitucional per a resoldre conflictes interterritorials que serien substituïts per un procediment arbitral", va afegir el popular.