Laura Fa analitza la pitjor crisi del programa insígnia de les tardes de Tele 5 des de fa 13 anys

Per Laura Fa

Renovar-se o morir. Això deuen pensar a "Sálvame". Perquè el programa de les tardes està ferit de mort. Aquest darrer any, el vaixell insígnia de Telecinco ha fet aigües per tot arreu. Cap dels canvis han servit com a revulsiu per reenganxar l'audiència. Ni l'inici del "Lemon Tea" (Lemonchí per la Terelu), ni el fitxatge d'Adela González Acuña (serà l'única que salvi el cap de la purga?), ni portar al límit de l'estrès i l'angoixa Anabel Pantoja, ni les enrabiades forçades de les Campos. Res.

No sabem si el format està acabat, com asseguren els crítics més bàsics i avorrits. O  si hi ha vida després de tot el que es començarà a canviar. El que sí que sabem és que el format està agonitzant. I estan agonitzant, paral·lelament, la generació de personatges del cor que formen part del seu univers. És una crisi real de continguts. La premsa del cor està patint una nova era pel que fa als seus temes i això, portat a l'univers "Sálvame", es converteix en el drama més absolut. Farcir cinc hores de televisió sense les trames dels seus personatges s'ha convertit cada tarda en una veritable odissea. Ja no interessa si Lydia Lozano es baralla amb els seus veïns. Tant hi fa si Matamoros està enamoradíssim de la seva nòvia adolescent ("¡abuelito dime tú!"). A qui pot interessar si Kiko Hernández té nòvia, nòvio o una tortuga en un aquari. I vaja, si a Frigenti li és infidel la seva parella no arriba ni a tafaneria d'un pati de veïns de Chueca.

Aquests eren temes en els quals es recreava el programa i on els seus protagonistes eren feliços mirant-se el melic sense parar. Hores i hores parlant d'ells mateixos. Han viscut en una plenitud absoluta gaudint del seu microcosmos. Ara, en canvi, si ens diuen que Canales Rivera té nova xicota, ni encenem la tele. Ha estat gairebé un miracle que tot aquest univers paral·lel aguantés tretze anys a primera línia mediàtica. I el cert és que aquest boom durant tants anys ha coincidit amb l'època daurada dels realities. "Sálvame" és gairebé un joc de telerealitat. Sembla que ara per ara el format de "la vida en directe" ha perdut pistonada i, de retruc, "Sálvame" també cau en picat. 

"A TV3, en certa manera, va passar el mateix fa uns mesos. Mort el procés, va morir també la bonança"

Efecte dòmino, amigues. A TV3, en certa manera, va passar el mateix fa uns mesos. Durant l'època del procés, les audiències de la cadena van pujar. Tots els programes en van sortir beneficiats. Lídia Heredia, Núria Solé, Melero i els especials, a qualsevol hora, funcionaven. Poc va durar. Mort el procés, va morir també la bonança. La pública va entrar en una certa crisi de la qual encara avui encara s'està recuperant. És curiós com el que aquí ens va donar el procés podria ser el que a Telecinco donaven els realities. Poesia pura.

Però tot i veure la mort al cap del carrer, "La Fábrica de la Tele" ha decidit lluitar en una batalla al més pur estil Pearl Harbor, per sorpresa i amb la millor de les  artilleries. D'una patacada s'han carregat els dos directors, David Valdeperas i Alberto Diaz, i a una de les presentadores, Carlota Corredera. Verge Santa!!! Tots tres són l'esperit d'un programa que ha marcat una època a la televisió i a la premsa del cor. La seva sortida suposa un cop d'efecte que sacseja tots els fonaments de Mediaset. Els "trinkers" (seguidores del "trincador" Antonio David Flores) segur que celebren amb petards i xampany del barat la sortida de tots tres. La resta de companys, col·laboradors, redactors, productors i famosos de segona, cagats perquè la neteja de cares no els toqui i els deixi sense feina.

"L'única que de moment té assegurada la seva continuïtat és Belén Esteban"

Per a la professió és un revulsiu perquè es poden generar noves oportunitats. I pels espectadors, tots aquests canvis poden provocar certa curiositat que els faci tornar a poc a poc a veure les tardes de Telecinco. L'única que de moment té assegurada la seva continuïtat és Belén Esteban. No arriba la República. La princesa del poble encapçalarà aquesta nova era. "Lo de Belén" serà a partir de dilluns una nova secció que aproparà la col·laboradora a la gent del poble. Sembla una Patricia Gaztañaga de barri i més propera. Veurem si funciona. Jo ja he creuat els dits, he encès totes les espelmes a tots els sants i he resat del dret i del revés a la Moreneta. Res pot sortir malament. Ara només falta saber si Patiño, Gema López, Lydia Lozano, Chelo Garcia-Cortés, Kiko Hernandez i Matamoros, els veterans, també tindran la confiança de la productora per continuar en el nou projecte. Tot fa sospitar que no, però no se sap res del cert. I valga'm Déu que jo filtrés res. Aquest article és a cop d'intuïció, experiència i un pèl de fantasia.  Que ningú hi vulgui llegir entre línies, perquè perdrà el temps i el criteri. 

"No és culpa de Rocío Carrasco"

No malbaratarem des d'aquest humil portal ni cinc segons per explicar que tot plegat, tot aquest caos dramàtic, no és culpa de Rocío Carrasco.  El patriarcat sempre vol carregar el mort i la responsabilitat de les coses negatives a les senyores. Que no! Que Rocío ens ha donat tardes i nits de glòria. Sobretot, ens ha donat a aquesta societat una nova visió de la violència de gènere. Deixem-la en pau, pobra, que ja n'ha passat de prou grosses a la seva vida. La premsa del cor ara tenim un nou repte, al marge de Rocío: les audiències i els egocentrismes. Per la premsa del cor ja no és renovar-se o morir, per nosaltres és adaptar-se o avorrir. Del que passi a partir d'ara, en sortirà una nova era i, o bé ens hi adaptem o bé sí que morirem, però d'ensopiment. Jo, des de fa molt, i ara parlaré de mi com a bona integrant totalment adaptada a "Sálvame", he escollit deixar de banda l'avorriment. La sortida serà informar i analitzar la realitat a cop d'humor i de rigor. I si no és així, que la vida ens sorprengui. Amb emoció, vull pensar que el millor segur que està per venir.