El punt fort:
Transmet molt bé la idea que la música forma part de la vida dels personatges, fent que sigui una presència permanent. Deixa respirar la música i dona marge perquè les actuacions al club siguin un espectacle en si mateix.
Qui la dirigeix:
Damien Chazelle, conegut per pel·lícules on la música té un paper primordial com Whiplash o La La Land, fa en aquesta minisèrie la seva primera incursió a la televisió, dirigint-ne dos episodis. Altres directors s'ocupen de la resta d'episodis i no acaben de mantenir el mateix estil, de manera que es crea una certa inconsistència. El guió està escrit pel britànic Jack Thorne, creador de sèries com The Fades o The Accident.
Una trama que sobra:
La minisèrie s'inscriu sobretot en la tradició del drama social, explicant les realitats difícils de diferents personatges però inclou una trama sobre uns mafiosos que no encaixa amb el conjunt i resulta un llast. És una trama força genèrica que s'allarga durant tota la minisèrie. The Eddy hauria estat millor si s'hagués centrat únicament en la idea d'explicar la vida quotidiana al voltant del club.
L'ambient:
El París marginal i gens glamurós habitat per personatges a qui costa arribar a finals de mes. La música els dona la vitalitat per tirar endavant.
Si ja l'heu vist:
Podeu mirar Treme (HBO), la sèrie ambientada en el Nova Orleans post Katrina, on la música també hi té un rol molt important i també hi ha espai per les actuacions, que són un regal per a les oïdes. A Vinyl (HBO) també trobareu concerts a tot volum en el context de la Nova York dels anys 70 i, encara que no passés de la primera temporada, val la pena mirar-la. També podeu recuperar The Get Down (Netflix), que narra els inicis del hip-hop i la música disco, o seguir la batuta de Gael García Bernal a Mozart in the Jungle (Amazon), on hi ha una passió similar per la música, en aquest cas a l'Orquestra Filharmònica de Nova York.
