El cinema català viu una de les seves millors èpoques. Triomfs internacionals, punta de llança en les produccions fetes a l'estat espanyol i un conjunt de factors que situen el sector del nostre país en un dels millors períodes de tota la seva història. A tot això se li suma l'edició actual del Festival de Canes, considerat per a molts la millor mostra cinematogràfica del planeta -si deixem enrere els tecnicismes sobre els grans premis com els Oscars o les virtuts d'altres festivals com Berlín o Venècia-.
Enguany, dues grans produccions competiran per la Palma d'Or amb marcat accent català. La més destacada és la participació de Carla Simón, qui ja es va endur l'Os d'Or a la capital alemanya, i Oliver Laxe, el cineasta gallec amb arrels franceses que ja ha presentat film amb un Sergi López protagonista que va provocar sonades crítiques positives per la ciutat de la costa blava.
Després d'aconseguir l'Os d'Or a la Berlinale per Alcarràs el 2022 i un premi a Millor Òpera Prima per Estiu 1993, també a la capital alemanya, la cineasta catalana entra ara a la secció oficial de la mostra francesa amb Romeria, la que serà el final de la seva particular trilogia de la família.
La nova obra de la catalana abordarà diversos moments de la història postfranquista. Segons van explicar des d'Elastica Films, la principal productora, la narració passarà "en dos temps": un, durant la Transició espanyola i després entre principis i finals dels anys 80. La pandèmia de les drogues a l'Estat, com va fer de mal l'heroïna, la irrupció de la sida o totes aquelles històries generacionals que van quedar tapades per una època que només giravoltava en la política. Té opcions reals, Simón, d'endur-se la Palma d'Or a Catalunya?
De què va Romeria?
La nova obra de la catalana abordarà diversos moments de la història postfranquista. Segons van explicar des d'Elastica Films, la principal productora, la narració passarà "en dos temps": un, durant la transició espanyola i després entre principis i finals dels anys 80. La pandèmia de les drogues a l'Estat, com va fer de mal l'heroïna, la irrupció de la sida o totes aquelles històries generacionals que van quedar tapades per una època que només giravoltava en la política.
La mateixa directora, explicava a l'Acadèmia del Cinema Espanyol sobre Romeria: "Les relacions familiars em fascinen perquè no les escollim. La família és l'origen de molts conflictes, traumes i baralles, però també és l'origen de l'amor, la confiança i la lleialtat més profunda". Ara podria afegir un altre gran guardó a la seva col·lecció amb només tres llargmetratges.
És una pregunta complexa, perquè entren diversos factors. Primer de tot, enguany fins a deu pel·lícules franceses competeixen per la màxima distinció de Canes. Això dificulta relativament les coses per a la catalana per un altre afegit: la mítica actriu Juliette Binoche és la presidenta del jurat d'aquest 2025. En altres edicions, presidents o presidentes internacionals han mostrat una mirada molt més oberta a altres perspectives, però la reivindicació del país gal pot generar un efecte negatiu cap al film de Simón. Ara bé, també hi ha altres notícies.
A hores d'ara, un dels grans noms, Ari Aster, no ha agradat gens a la crítica amb el seu darrer film, Eddington. En pocs dies de festival, és difícil entreveure quines seran les grans candidates per a la Palma d'Or, però Simón i les seves credencials poden tenir una oportunitat. Laxe va tornar a trepitjar aquest dijous la catifa vermella del Boulevard de la Croisette de Canes per presentar-hi la seva nova pel·lícula, la coproducció catalana Sirât. Habitual del festival francès, certamen on ha presentat els tres films anteriors, Laxe debuta ara en la cursa per la Palma d'Or. La pel·lícula, protagonitzada per Sergi López, narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla en una festa rave a les muntanyes del Marroc.
L'oportunitat de Laxe
El certamen ha funcionat fins ara com a talismà per a la seva cinematografia, que ha marxat sempre de la ciutat francesa amb premi. Si primer es va endur el FIPRESCI de la Quinzena de Realitzadors amb la seva òpera prima, Todos vós sodes capitáns; el segon projecte, Mimosas, va repetir el mateix camí en recollir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica. La cirereta del pastís, però, va arribar més tard, amb O que arde, que va sorprendre crítica i públic i va ser distingida amb el Premi del Jurat de la secció Una certa mirada.
Sirât és una producció de Movistar Plus+ en col·laboració amb la catalana Uri Films, Filmes Da Ermida, El Deseo i 4A4 Productions, i arribarà als cinemes el 6 de juny. El repartiment el completen el jove Bruno Núñez amb un grup d'actors amateurs, una aposta habitual del director. Un cop més, Oliver Laxe escriu el guió amb Santiago Fillol.
Més presència catalana
El Cerdanya Film Festival compta enguany amb representació a la 78a edició del Festival de Cinema de Canes. Ho fa de la mà d'Agustí Argelich, expert en curtmetratges, que s'ha incorporat a l'organització de l'esdeveniment cerdà com a responsable en relacions internacionals i continguts globals. Així, formarà part de la quinzena d'assessors del one-to-one dels pitchs Cinéma de Demain de projectes curtmetratges Focus Wip.
Tots ells parlaran amb els autors de sis projectes que l'any vinent s'han d'estrenar al Festival de Canes. Entre els mentors també hi ha el director Albert Serra, representants de La Berlinale i del Festival de Venècia, entre d'altres. En el marc del Festival de Canes també es farà una presentació del Cerdanya Film Festival, concretament a la trobada Rendez-vouz Industry. En aquest sentit, Argelich ha destacat la importància de la invitació rebuda, tenint en compte, ha dit, que la participació "està molt limitada a un total de 15 o 16 festivals".
