Un dels braços del règim franquista era la censura, aplicada en molts aspectes de la vida quotidiana. La més coneguda, però, és la que van aplicar contra el cinema. Una de les frases més recordades de l'època era aquella que quan qualsevol persona es dirigia a Franco per queixar-se sobre la censura, aquest responia: "Però vostè ha vist algun censor que no sigui estúpid?". És una gran cita i tot que no estigui confirmada, revela les esquerdes d'una suposada capa de protecció pels valors de la dictadura que certs regatejadors sabien esquivar amb cintura, finor i les armes narratives del setè art. No seria just, però, negar que la censura franquista va aconseguir retallar milers de projectes, pel·lícules, curtmetratges, guions i escenes concretes. 

Grans directors de la història de la filmografia estatal, com Juan Antonio Bardem, Luis García Berlanga, Carlos Saura, Mario Camus o guionistes com Rafael Azcona o Manuel Gutiérrez Aragón, posant en una taula a banda l'iconoclasta Luis Buñuel, o com el productor Elías Querejeta, van aconseguir passar-se per l'arc de triomf les normes dels censors franquistes. Des de l'Opus Dei a falangistes, responsables d'El Movimiento o bisbes amb ínfules, passant fins i tot per ministres com Gabriel Arias Salgado o militars que veien rojos per tot arreu, les tisores del règim van fer molt mal al cinema.

Existeix una llarga llista de pel·lícules que es van veure afectades per la censura, però n'hi ha una altra que exposa les vestidures d'uns censors que tenien la mirada molt curta. Que no van saber veure les radiografies socials del règim que feien els seus autors. O, directament, eren capaços d'escopir a la cara del franquisme amb una subtilesa digna dels genis del setè art. Moltes d'aquestes pel·lícules són considerades obres mestres a nivell estatal i, fins i tot, europeu. Hem recopilat algunes de les més destacades que es poden veure a les plataformes.

Muerte de un ciclista - Disponible a Movistar i FlixOlé

Una de les millors pel·lícules de la història del cinema espanyol, a càrrec de Juan Antonio Bardem, relata com un professor d'universitat i la seva amant, una dona casada de l'alta burgesia, atropellen accidentalment un ciclista. Temorosos que es descobreixi l'adulteri, decideixen amagar el tràgic accident. L'estupidesa dels censors, citant el mateix Franco, només es va centrar a "castigar" la protagonista (Lucía Bosé) deixant passar els retrats freds i crítics de la societat espanyola els últims anys més crus del règim.

Viridiana - Disponible a Movistar i FlixOlé

Obra mestra absoluta de Luis Buñuel que va fer passar una vergonya majúscula als líders absoluts del règim quan el 1961 es va endur la Palma d'Or del Festival de Canes. Escàndol majúscul amb el Vaticà per la seva simbologia religiosa i sexual fusionada, a més de la capacitat de Buñuel de riure's a la cara dels censors. El final de la pel·lícula, que denotava una explícita relació sexual, va acabar sent substituïda per una partida de cartes entre tres dels protagonistes. Això era encara més evident, deixant a entendre que existia un trio. Buñuel adaptava de manera brillant una de les històries més aplaudides de Benito Pérez Galdós i desfeia, com si fos una dent de lleó, les contradiccions del conservadorisme religiós del franquisme.

El verdugo - Disponible a Apple TV+, Movistar i FlixOlé

No té cap mena de sentit que els censors consideressin aquesta història de Berlanga com a "inofensiva" o que no ostentava "cap mena de perillós ideològic" contra el règim. Aquesta obra mestra del cinema despulla completament les contradiccions d'un franquisme on, de manera evident, la pena de mort seguia vigent i, per tant, existia una indústria al seu voltant. Berlanga, Azcona i Ennio Flaiano es van quedar a gust amb aquesta tragicomèdia negra amb un José Isbert i un Nani Manfredi en estat de gràcia. Aparicions estel·lars de José Luís López Vázquez.

Plácido - Disponible a Movistar i FlixOlé

Només amb la sinopsi de la pel·lícula s'explica sola. També, una altra proesa que els censors no veiessin tres en un burro. En una petita ciutat provinciana, a unes burgeses ocioses se'ls acudeix la idea d'organitzar una campanya nadalenca el lema de la qual és: "Sent un pobre a la seva taula". Es tracta que els més necessitats comparteixin el sopar de la nit de Nadal amb famílies acomodades i gaudeixin de la calor i l'afecte que no tenen. Plácido ha estat contractat per participar amb el seu motocarro a la cavalcada, però sorgeix un problema que li impedeix centrar-se en la feina: aquell mateix dia venç la primera lletra del vehicle, que és el seu únic mitjà de vida.

Bienvenido Mr Marshall - Disponible a Movistar i FlixOlé

No li fa falta gaire presentació. Fins a dia d'avui són sorprenents els relats al voltant de la seva manca de censura. Kepa Sojo, guionista i expert en els censors cinematogràfics de l'estat espanyol sota el franquisme, relatava com la projecció a Canes va escandalitzar els feixistes presents per part de l'estat espanyol, però també a l'actor Edward G. Robinson, que en aquells moments era assenyalat pel Comitè d'Activitats Antiamericanes. La crítica als Estats Units, al règim i a tot Déu va escandalitzar Canes, però Berlanga, el seu director i guionista, intentava jugar en un casino amb dòlars fals amb la cara de José Isbert i Manolo Morán.

Esa pareja feliz - Disponible a Movistar i FlixOlé

Bardem i Berlanga van sumar esforços per criticar el consumisme que començava a penetrar a Espanya a partir del pla Marshall i de la suposada reconstrucció del país sota el jou dels valors franquistes i conservadors. Juan i Carmen són un humil matrimoni de Madrid. Ella és una mestressa de casa que participa assíduament en concursos radiofònics i ell és un tramoista d'uns estudis de cinema. Un dia Carmen guanya un concurs patrocinat per una marca de sabó, el mateix dia que al seu marit l'acomiaden de la seva feina i estimat en el negoci que estava muntant. Als directors se'ls sumava el protagonista, un altre odiat pel règim: Fernando Fernán Gómez.

Atraco a las tres - Disponible a Movistar i a FlixOlé

Galindo (un altre cop el gran José Luís López Vázquez) és un infeliç somiador, treballa com a caixer en una sucursal bancària. Cert dia, reuneix un grup de companys i els exposa un minuciós pla per atracar la sucursal on treballen. La reacció inicial és de rebuig, però a poc a poc Galindo els va convencent de la viabilitat del projecte. Aquesta història va aconseguir passar per sobre de la censura i retratar una societat ancorada a jerarquies, mostrant les misèries d'una època en una barreja d'humor negre i tragicomèdia.

La caza - Disponible a Movistar i a FlixOlé

Considerada la millor pel·lícula de Carlos Saura, amb guió d'Angelino Fons, relata com tres amics van de caça a un vedat que va ser escenari d'una batalla durant la Guerra Civil. Tots ells estan passant per moments difícils, separacions, problemes amb l'alcohol, de manera que el que seria una jornada de caça tranquil·la es converteix en un enfrontament entre tots tres. El mateix Saura va explicar com va poder ser que es va salvar, en una conversa en públic el 2016: "El que va passar, i és curiós, és que hi havia un censor que es deia Marcelo Arroita Jáuregui, que era falangista. Estimava el cinema de veritat i estava entusiasmat amb La Caza. La va defensar a mort i la va salvar".

La prima Angélica - Disponible a Tiviy, Movistar i a FlixOlé

En Luis, solter i de mitjana edat (una altra vegada José Luis López Vázquez, sempre transgressor), viatja des de Barcelona per enterrar la seva mare al panteó familiar de Segòvia, es retroba amb els seus familiars i és allotjat per la seva tia Pilar a casa seva, on va passar l'estiu del 1936 i part de la guerra amb ella. Allí, rememora la seva infància, especialment l'amor que sentia per la seva cosina Angèlica. La ultradreta va reaccionar de manera airada i va fer escraixos als cinemes de diferents punts de l'Estat.

Mi querida señorita - Disponible a Movistar i a FlixOlé

1972. Franco era viu, el franquisme havia exercit cert aperturisme cap a la resta del món, però portes endins es mantenien nivells de repressió, especialment contra la comunitat LGTBIQ+. Al cinema, apareix aquesta pel·lícula. José Luis López Vázquez interpreta Adela Castro, una madura solterona que viu en una ciutat provinciana, sap que no és una dona normal: s'afaita cada dia i se sent atreta per la seva criada Isabelita. S'ha passat la vida creient que s'ha quedat soltera per ser poc agraciada físicament. Per això, decideix anar a consultar un metge. L'impacte va ser majúscul. Èxit absolut amb gairebé 2 milions d'espectadors a l'època. Encara ningú no entén com els censors la van passar pràcticament de manera íntegra.

Muere una mujer - Disponible a Movistar i a FlixOlé

Encara que ni de bon tros és una de les millors pel·lícules de Mario Camus -amb guió col·lectiu amb Carlos Saura-, la rellevància d'aquesta història és que els censors, el 1964, es van empassar pulsions homosexuals molt evidents. Per a l'època actual semblen subtils, però en el context d'aquella dècada, és impensable que ningú ho veiés. Pel mig hi ha un crim que giravolta amb una relació LGTBIQ+ que, sense pena ni glòria, apareix en pantalla sense tapar-se.