El director Oliver Laxe (París, 1982) ha tornat a trepitjar aquest dijous la catifa vermella del Boulevard de la Croisette de Canes per presentar-hi la seva nova pel·lícula, la coproducció catalana Sirât. Habitual del festival francès, certamen on ha presentat els tres films anteriors, Laxe debuta ara en la cursa per la Palma d'Or. La pel·lícula, protagonitzada per Sergi López, narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla en una festa rave a les muntanyes del Marroc. 

En una entrevista amb l'ACN, el director -que firma la seva cinta més radical- es reconeix com a cineasta de personalitat temerària, un "gest" creatiu a favor de "llibertat". "La bogeria està molt a prop de la fe i de l'amor", opina. Nascut a la capital francesa, però de pares gallecs i format a la Universitat Pompeu Fabra, Oliver Laxe torna al festival de cinema més prestigiós del món per la porta gran. Competirà per primer cop a la secció oficial amb una vintena de films més, entre els quals es troba el tercer llargmetratge de Carla Simón, Romería.

El certamen ha funcionat fins ara com a talismà per a la seva cinematografia, que ha marxat sempre de la ciutat francesa amb premi. Si primer es va endur el FIPRESCI de la Quinzena de Realitzadors amb la seva òpera prima, Todos vós sodes capitáns; el segon projecte, Mimosas, va repetir el mateix camí en recollir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica. La cirereta del pastís, però, va arribar més tard, amb O que arde, que va sorprendre crítica i públic i va ser distingida amb el Premi del Jurat de la secció Una certa mirada.

La seva nova pel·lícula

Sirât significa camí en àrab i té un fort component religiós en l'islam, tant físic com espiritual. D'una banda, és el camí interior que empeny una persona a "morir abans de morir". És, també, el pont que uneix l'infern amb el paradís. Precisament aquesta polisèmia es pot aplicar en totes les arestes de la nova pel·lícula d'Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint.

Convençut que som una societat radicalment tanatofòbica, la proposta del cineasta pretén acostar l'humà a la pèrdua. 'Sirât' és una exploració de l'autenticitat real, una invitació a entendre la mort com a "porta per viure amb més dignitat i intensitat". Segons el cineasta, el llargmetratge és també una excusa per parlar "de la vida i de com créixer personalment". "Hem de fer aquest camí, hem de preparar-nos per a morir, i els personatges de la pel·lícula es troben precisament en l'abisme de comprendre que són imperfectes, preguntar-se de què són capaços i fins a quin punt podran saltar", reflexiona en una entrevista amb l'ACN.

La pel·lícula avança al ritme de l'atmosfera experimental del músic Kangding Ray que, amb el techno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos. Oliver Laxe, que també és músic, no entén el setè art sense el "batec" de les notes, que al llargmetratge havia de convertir-se en la invitació sensorial per "volar". "La música acompanya i articula la història, és una pel·lícula d'aventures, però sobretot és viatge interior, transcendental, on la banda sonora hi juga un paper determinant perquè l'espectador pugui cabussar-s'hi", apunta.

Sirât és una producció de Movistar Plus+ en col·laboració amb la catalana Uri Films, Filmes Da Ermida, El Deseo i 4A4 Productions, i arribarà als cinemes el 6 de juny. El repartiment el completen el jove Bruno Núñez amb un grup d'actors amateurs, una aposta habitual del director. Un cop més, Oliver Laxe escriu el guió amb Santiago Fillol.