You are currently viewing Ferreras i les clavegueres de l'Estat

Ferreras i les clavegueres de l'Estat

"Com a professionals del sector hauríem d'assenyalar a Ferreras sense pudor i demanar responsabilitats"

Per David Vidal

Cada vegada que s'aixeca la catifa de la degradació periodística afloren sentiments oposats. D'una banda, es deixa entreveure certa bona salut de la professió que és capaç de treure a la llum les seves pròpies misèries, però per una altra, un no pot deixar de sentir-se desencantat per un sector obstinat a perpetuar el sistema i els seus privilegis. Ja no és només un problema del periodisme, és un problema de les estructures de l'Estat, que usen tots els seus estaments per a trepitjar qualsevol símptoma de dissidència.

Aquesta setmana el periodisme espanyol s'ha cobert de glòria. Podríem dir, com fan els de El Corte Inglés, que aquesta ha estat la seva Setmana Fantàstica. El fem ha aflorat destapant la manipulació i l'engany en tota la seva plenitud. Però anem a pams, comencem per la versió light de les males praxis i acabem a "lo grande" amb la bomba de la temporada!

Gràcies a les xarxes socials, probablement el millor guardià que ens ha donat el segle XXI per custodiar el periodisme, ens vam adonar de com d'efectiu pot ser un tall en unes declaracions per distorsionar les paraules del transmissor. Irene Montero va ser víctima de la manipulació més subtil amb l'emissió retallada de la seva opinió sobre la tragèdia de la tanca de Melilla a El programa de AR i Espejo Público.

Amb el fragment triat pels dos programes matinals semblava que la ministra d'igualtat no tenia cap opinió sobre l'assumpte. Per sort, RTVE va fer la seva feina emetent la seqüència completa. Algun espavilat de Twitter es va dedicar a ajuntar les versions dels tres mitjans, destapant les vergonyes dels dos espais de les cadenes privades. Imagineu-vos com va ser de flagrant la tisorada perquè les seves presentadores es veiessin obligades a demanar disculpes. Això sí, a la seva manera i ja havent escampat el verí entre els seus espectadors.

Però anem al gran descobriment de la temporada, a la vergonya més gran revelada del currículum de La Sexta. Aquest cap de setmana Crónica Libre ha publicat unes converses entre Antonio García Ferreras i l'omnipresent comissari Villarejo, un senyor que ha fet uns beures amb mig Madrid i que és el millor exemple de com d'extenuant pot arribar a ser la vida social a la capital espanyola. Els dos fresos, entre pur i cigaló, es mostren cofois de difondre una informació falsa sobre Pablo Iglesias subministrada per Eduardo Inda.

"Ell, que s'omple la boca d'exercir un periodisme rigorós, ha estat enxampat amb la cua entre les cames com si fos l'entranyable Lydia Lozano en una de les seves distraccions"

Ferreras deia: "Inda, voy con esto, pero es demasiado burdo". Ell, que s'omple la boca d'exercir un periodisme rigorós, ha estat enxampat amb la cua entre les cames com si fos l'entranyable Lydia Lozano en una de les seves distraccions. La diferència, no menor, és que la col·laboradora de Sálvame sí que es creu les informacions falses que difon, mentre que aquest tità de l'ètica de La Sexta, tot i saber que el que diria era una fal·làcia, va decidir escampar la merda contra el líder podemita.

Com a professionals del sector hauríem d'assenyalar a Ferreras sense pudor i demanar responsabilitats. El seu acte no només afegeix més descrèdit al periodisme que es practica a les nostres televisions, sinó que també afebleix la imatge d'un Estat que és capaç de servir-se dels mitjans de comunicació per empastifar la seva democràcia. No podem assistir a aquests atropellaments com a subjectes passius que es van empassant la porqueria que els tiren des de dalt. El periodisme ha de ser qui vigili i escruti el poder; mai més una urpa del seu control sobre la ciutadania.

Deixa un comentari