"El talent de TV3 ha sabut fer entreteniment en majúscules, generant nous referents pels joves, mostrant diversitat, i apropant el català a un públic molt ampli"

Per David Montufo

"Eufòria" s'ha consolidat com un dels formats estrella de la temporada a TV3, després de convertir la gala de la segona semifinal com la més vista de la primera edició amb prop de 400.000 espectadors de mitjana i un espectacular 25,7% de quota de pantalla. Una gala que va deixar l'Edu i el Pedro a les portes de la final i va convertir al Triquell, la Mariona i la Núria en els finalistes. Tots ells competiran per guanyar i emportar-se un contracte discogràfic per iniciar una carrera artística professional, acompanyar el Miki Núñez a la cançó d'estiu de TV3 i participar en el disc de La Marató.

"Eufòria", un bé per als joves i per al català

El fenomen d'"Eufòria" ha anat trencant moltes barreres durant el transcurs del programa i, a la vegada, transmetent valors molt necessaris per als més petits i joves, en especial. Tal com el Tono Hernàndez deia a "Els matins" de TV3 fa unes setmanes: "El secret d'Eufòria, sobretot, són els concursants. Són talents sincers que no imiten a ningú. Són ells mateixos, una mostra representativa de la joventut d'avui dia. I ho intentem fer des d'uns valors positius i des d'una competitivitat sana", i és que no hi podia haver millor definició per al format. "Eufòria" és un format fet per joves per a joves, els quals n'acaben sent el públic més destacat, juntament amb els nens i nenes (75,3% de quota a la segona semifinal) i els adolescents, els quals han destacat pel seu to fraternal i enriquidor.

La importància d'aquestes dades són els missatges tan necessaris que s'han transmès setmana rere setmana a un públic tan ampli. La sonoritat i valors feministes que han mostrat les concursants a la convivència i a l'escenari, així com la no censura dels pits de les ballarines a l'actuació d'"Ay, mamá" de la Scorpio. La visibilitat LGTBIQ+ en parlar de determinats temes i compartint reflexions obertament entre les concursants i part de l'equip del programa, amb la llibertat estètica queer de la Llum, i amb actuacions tan simbòliques com la d'"Ho tenim tot", amb el Joan en mode diva gai, o la del missatge de llibertat del Pedro a la segona semifinal amb "Someone you loved". L'assetjament i les xarxes socials també han estat protagonistes a "Eufòria", després que l'Estela fes públic els comentaris que rebia i el Miki Núñez fes una crida a l'empatia.

I a tot això s'hi han d'afegir els detalls que el talent ha tingut present durant les gravacions, com ara la importància de la feina en equip, així mateix i com a punt fort i diferenciador, els cors de les actuacions fets per les mateixes companyes. Fets, com a aquest darrer, que han fomentat la formació grupal i han transmès que la complementació suma, dins i fora de l'escenari, i no pas la bel·ligerància. Personalment he de dir que això és el que més valoro del programa. L'altre dia veia concursants sobre l'escenari i a primera fila, als seus peus, hi havia un grup de nenes i joves que miraven amb admiració els concursants, amb els quals creixeran, i no vaig poder pensar en res més que tant de bo jo també hagués tingut referents tan diversos i plens de llibertat com els concursants d'Eufòria.

Amb "Eufòria" ens hem trobat que el plat principal ha estat la música, la qual no entén d'idiomes, i hem pogut escoltar cançons en català, anglès, castellà, entre d'altres. Sense anar més lluny, un dels moments més representatius del programa va ser quan el Pedro, a la segona semifinal, va cantar "Tudo bem" en quatre idiomes alhora. També, el talent ha aconseguit apropar el català a moltes persones que no consumien contingut en aquest idioma, en un moment en què es remarca la importància de mantenir viu el català, sobretot pel que fa a les noves generacions. L'entreteniment és una forma perfecta d'assolir un dels principals reptes lingüístics del català de forma atractiva per a aquells que en mostren més reticència i assegurar la persistència de la nostra llengua.

L'entreteniment que TV3 necessitava

El triomf d'"Eufòria" ha anat més enllà de convertir-se en un fenomen televisiu, ja que també ha estat un èxit social i de moviment de masses mitjançant les xarxes socials. Milers de persones han seguit fervorosament setmana rere setmana el transcurs del programa. Sense dubte, el format ha significat tota una victòria per a TV3 i ha aconseguit recuperar el públic infantil, adolescent i jove que havia anat perdent al llarg dels darrers anys. Recuperar aquest target ha estat un propòsit de la cadena des de feia temps i, finalment, amb "Eufòria" ho ha fet possible. El talent ha estat un dels formats en què més diners s'han destinat aquesta temporada, tot i tenir un pressupost molt inferior a formats similars d'altres cadenes estatals. Malgrat això, es pot dir que ha sortit molt rendible per tot el contingut que ha generat, tant per a televisió com per a xarxes socials. Ha representat un fenomen social que ha suscitat temes de conversa i de debat per altres programes de televisió i ràdio.

Si fem un balanç de les audiències, el programa va començar amb els dos programes dels càstings lleugerament per sobre dels 200.000 espectadors de mitjana i al voltant del 12% de quota de pantalla. A la primera gala va créixer fins als 298.000 espectadors (16,6%) i va arribar, amb totes les gales pel mig, per sobre dels 300.000 espectadors de mitjana a la segona semifinal amb gairebé 400.000 espectadors i un 25,7% de quota de pantalla. Clarament, el fenomen ha impulsat un interès important als espectadors. Per aquest motiu, es pot dir que, més enllà de les audiències, un dels fets que indica fins a on ha arribat el fenomen social, és l'èxit d'entrades venudes per als concerts dels dies 16 i 17 de juny amb l'ampliació de dates previstes en un principi de només un dia de concert.

Un format que ha anat creixent i agafant forma

El format s'ha consolidat com un programa de televisió ambiciós i ha vençut les limitacions intrínseques d'un canal autonòmic i ha sabut mantenir els punts forts d'un concurs de talent, així com innovar i tenir segell propi. El programa de TV3 ha sabut arriscar i diferenciar-se i ha convertit les companyes concursants en els cors de les actuacions. Ha atorgat un protagonisme més gran al jurat i al professorat i els ha fet partícips de cada gala i ha generat un fort lligam amb l'audiència. També, pel que fa a l'estructura, va començar amb les cinc primeres gales gravades, fet que suposa passar de tenir més hores per fer el programa, a fer les gales posteriors en directe. Sense cap mena de dubte, aquest fet ha estat tot un repte per a l'equip i ha aconseguit finalment mantenir el ritme i el nivell de les actuacions. I tot això, també, gràcies al paper dels protagonistes que, al cap i a la fi, han estat l'essència del concurs. Hem vist joves gaudint a l'escenari i generar tot un espectacle que, des de casa, s'ha convertit en un fenomen social i familiar. A més a més, el to del programa ha estat clar des de l'inici: evitar la bel·ligerància i ensenyar a fer televisió des de la simpatia i la benevolència cap a les concursants. Unes concursants que fruiran de dos dies de concert al Palau Sant Jordi i culminaran així el seu pas per "Eufòria" i, alhora, l'inici de les seves carreres com a artistes.

Tampoc es pot oblidar el canal de Twitch del programa, en el qual s'han anat mostrant cada setmana els assajos setmanals i han apropat el jurat, el professorat i les concursants al públic més jove mitjançant les xarxes socials. Un fet que diu molt de l'interès de la productora per apropar el concurs al seu target més fidel. A més a més, segurament programes de la casa com el "Tot es mou" o "Adolescents XL" han fet un gran esforç per donar una empenta a aquest nou format, tot i que han acabat convertint els continguts i els protagonistes en el seu plat principal pel fenomen social que "Eufòria" ha representat. La balança ha estat molt bona per a l'espai presentat per la Xènia Casado i el Long Li Xue, els quals han reunit a més de 34.000 persones durant les setmanes que s'ha estat emetent el concurs.