La periodista reflexiona al voltant del tractament i les valoracions dels mitjans i els periodistes amb els personatges del cor

Per Laura Fa

TEMPS DE REFLEXIÓ PER LA PREMSA DEL COR

Diumenge nit i al·lucinant amb l'entrevista del Jordi Évole al Miguel Bosé (La Sexta). Als primers cinc minuts el cantant ens explica que durant una època consumia 2 grams diaris de cocaïna. Pam! La primera a la cara i ni hem començat. Voldria escriure sobre tot el que ha dit, però no ho faré. Ho fa avui la meva amiga de l'ànima, la Lorena Vázquez, i en aquest mateix portal. Tot el que ella us digui, jo hi estic 100% d'acord. Sempre. Però escoltant l'entrevista penso en el perquè. Per què vol parlar? Per què es deixa entrevistar? És a dir, ell, tan esquerp amb la premsa, accepta obrir-se en prime time davant el seu amic Jordi Évole, per un dia convertit en el Jorge Javier de La Sexta. Igual que la Rocío Carrasco (sí, ho sé, estic en bucle). Igual que ella, Miguel Bosé decideix, després de moltes polèmiques, fer el que no els agrada fer a molts famosos. Donar entrevistes. Parlar d'ells mateixos i d'algunes de les seves intimitats més profundes. Ja fa dies que reflexiono sobre el paper de la premsa. I com hem estat de responsables en desinformar sobre la realitat d'una dona maltractada. No li ha quedat més remei que parlar i deixar clares algunes coses. Potser el mateix ha sentit el Miguel Bosé. Han dit i diuen tantes coses sobre la seva veu, la seva orientació sexual, les seves ruptures, la seva família, els seus fills,… els periodistes en parlen tant que potser ha dit, al més pur estil Josep Cuní, prou! prou,prou,prou!

Aquests dies de tsunami Rociíto i de molt reflexionar sobre la violència de gènere, ens passa per alt donar un cop d'ull a la nostra professió, la premsa del cor. Tot plegat també hauria de servir per veure què fem malament i què hem de canviar. En les dinàmiques de treball moltes vegades, i segons quins professionals, han comès, o hem comès, sobretot, dos errors. El primer, ser altaveus només d'una de les parts de la notícia. Això ha succeït tant amb el Miguel Bosé com amb la Rocío Carrasco. Hem analitzat les seves relacions i ruptures segons dos paràmetres: el que més o menys presenciàvem i el que explicaven les seves exparelles. Ja d'entrada sembla una visió molt esbiaixada, molt tendenciosa. Però l'hem donat per bona. I, almenys en el cas de la Rocío, ha suposat una factura personal per la protagonista difícil de reconciliar. El segon error, i per mi encara més desesperant, és veure com alguns periodistes volen ser més protagonistes que els mateixos personatges. Això ja suposa desvirtuar totalment la professió.

Que fàcil és veure els errors en els altres oi? Sabria enumerar exemples claríssims en tots dos casos. Però, que no en cometo jo, d'errors? I tant! Sense anar més lluny, la setmana passada. El tema de la ceguera davant el masclisme em fa perdre la paciència, ho reconec. Em torno una intransigent. I ho vaig ser amb la Lydia Lozano. Ella, que és la col·laboradora estrella del panorama Mediaset, vaig dir que no mereixia estar parlant de la Rocío Carrasco. Han anat passant els dies i he vist cadascuna de les seves intervencions. La Lydia no té perspectiva de gènere. Com molts dels que estan allà. I molts cops no té ni empatia. Com molts també. Però una cosa si que té. Història. Ella és el reflex viu de com era i com és moltes vegades la premsa del cor. Amb les seves virtuts i els seus defectes. I per això vaig errar. Ella hauria de ser-hi sempre, encara que només sigui per veure el que es feia i es fa malament. Només com a testimoni directe d'aquesta premsa del cor més negligent.

Queden dies de bogeria. I de moltes preguntes més. Tornarà Antonio David a la tele? Jo espero que no. Guanyarà l'Olga 'Supervivientes? Espero que tampoc. És coherent la presència de Rocío Flores, condemnada per maltractament, en alguns programes? Doncs no ho sé. Si creiem fermament en la reinserció, sí que ha de ser-hi. Però em falten dades. Prometo parlar amb experts, com he fet fins ara, per forjar-me una opinió prou acurada. I mentre tot això em passa pel cap, decideixo escriure un WhatsApp a la Raquel Mosquera. Ella ahir va publicar el seu número de telèfon a Instagram. És cert que ha embogit amb l'episodi 6 de 'Rocío, contar la verdad para seguir viva'. L'exdona de Pedro Carrasco quedava de mentidera absoluta. Per intentar defensar-se del que ella creu un atac, ha deixat el seu número de telèfon a la vista de tothom. Tot aquell que vulgui ajudar-la, pot trucar o enviar un missatge directament a la perruquera. Aquests girs de guió constants són els que enamoren. És la gràcia d'aquesta premsa del cor tan poc valorada. Ara tenim una oportunitat d'or de reflexionar i fer-ho bé. Ens ha tocat un tema potent, un tema social i del que en parla tothom. Encreuem els dits i estiguem a l'altura 'perlamortdedeu'!!!!