Quan arribem, uns minuts després de les sis i mitja de la tarda, els primers clients del dia ja ocupen algunes taules, sobretot a l'entrada. És un local dels de tota la vida... i amb clients de tota la vida que es camuflen llegint el diari mentre prenen una copa. No hi ha gaires turistes, no està gens malament. La sala interior és fantàstica: fusta, miralls, pots de vidre amb espècies, taules altes amb tamborets. I un enorme cartell negre amb lletres daurades: Confiteria. Anteriorment, l'espai modernista havia estat una pastisseria, però des del 2014 forma part del grup homònim creat per dos amics amb l'objectiu de garantir la supervivència d'espais històrics de Barcelona.

Qui ens ha citat és de Sabadell, va viure deu anys a la capital catalana i ara és veïna de Rubí, la ciutat de la seva parella. Maria Xinxó (1982) és periodista i actualment forma part de La Selva, el programa que presenta Xavier Grasset cada tarda a TV3, però anteriorment havia treballat durant 20 anys a RAC1. Hi va entrar el 2004, va ser part dels set anys de l'Islàndia d'Albert Om i va tancar l'estada el juliol del 2024 al Versió RAC1 de Toni Clapés. Aquesta ha estat la seva primera setmana de vacances, i ha aprofitat el dilluns per baixar a Barcelona tranquil·lament i citar-nos a la cocteleria La Confiteria, un local del 1912 ubicat a la frontera entre el barri de Sant Antoni i l'avinguda Paral·lel.

"És el lloc perfecte quan vas a un concert a l'Apolo, surts i vas directa a la Confiteria. Tens aquell rau-rau i aquí et fan unes patates, unes olives i un còctel... Una combinació infal·lible". La cara de la Maria expressa records alegres mentre descriu un escenari que repeteix sovint. Opta per un Espresso Martini -un altre bon descobriment del meu estiu-, tot i que sap que no és la tria més encertada. "M'agrada molt, tot i que avui tindré un problema per culpa teva", m'amenaça, rient. La periodista només pren cafè quan es demana aquest còctel, nits llargues en què ja va bé no poder dormir. Per què no l'ha demanat descafeïnat, li demano. "No m'he atrevit mai".

Un estiu de "Camino"

La gent torna del Camí de Sant Jaume cansada, esgotada i amb ganes d'estar-se uns dies sense fer res, estirats en una gandula a la platja. Però la Maria ha decidit que, si no en tenia prou amb una, enguany el farà dues vegades. Primer torn: sencer, des de Rubí i fins a Santiago de Compostel·la. No s'hi posa per poc. Sort, però, que hi va "d'acompanyant". La seva parella i el pare el fan en bici, i ella i la mare hi van de "supporters", amb autocaravana. Seran les encarregades de buscar els càmpings on fer parada i fonda -"bé, poca fonda, perquè arribes, sopes, dorms i l'endemà engegues de nou"- i de donar-los suport des de fora. 

Potser no es cansa físicament, però els 930 quilòmetres d'anada i 930 de tornada no li traurà ningú. Sembla, però, que no li semblaven prou, quan va planificar el seu estiu. Així que, repetint l'experiència de l'any passat, només uns dies després de tornar a casa -"temps de rentar la roba i tornar a marxar"- s'embarca en el segon torn de Camino. Hi va amb en Pau, la seva parella, i amb dues amigues, la Laura i la Neus. Tots quatre l'agost passat van fer el tram de Donostia a Bilbao i enguany continuen la ruta amb els més de cent quilòmetres que separen la capital basca de Santander.

Tot i que aquest second round sí que implicarà anar ben esportius, carregar la motxilla a l'esquena i caminar hores i hores, l'experiència Camino no serà al 100%. Fan una mica de trampa. No s'allotgen als albergs clàssics, sinó que busquen hotels i hostals als poblets, que els donen la garantia de tenir lloc i no haver de fer les "grans matinades" que habitualment són part del dia a dia dels peregrins: "En lloc de sortir a les sis... ens llevarem a les vuit i sense pressa".

Marca Instagram

M'adono que, mentre xerrem i anem fent glops, la pantalla del mòbil de la Maria s'il·lumina i se'n va a negre constantment. És la periodista Maria Xinxó, sí, però també és la @mariaxinxo a les xarxes, la Xinxu. Així s'autoanomena ella a Instagram, fins al punt que ha creat una etiqueta -#laxinxu- que recopila moltes de les publicacions que fa. "El mòbil el miro molt, molt", reconeix. Forma part de la seva feina, com a periodista, però també "com a marca". I és que el seu Instagram treu fum: "Soc molt activa i contesto tots els missatges directes que rebo, sempre que no m'estiguin faltant al respecte".

Ser tan activa també implica ser addicta al mòbil. "Ho soc segur, però com tots els addictes... no ens ho sentim". Hi ha algú que li digui? Ara, no tant, però abans... "El Clapés i l'Om m'ho deien molt: 'deixa el mòbil ja'", recorda. Per a ella, però, és una eina de feina i no pot evitar mirar què diu el missatge que ha rebut o l'alerta que li ha saltat a la pantalla: "En realitat, no hi ha gairebé res important a la vida, però sí... no puc no mirar què està passant". 

Desconnectar viatjant

La Xinxó recorre a aquest tòpic per descriure la seva passió pels viatges, per descobrir món. I li pregunto, quin és el millor? Islàndia, l'any que es va acabar Islàndia, amb en Pau. "Va ser espectacular, és un país únic". Un record? "Els puffins". Els què? "Uns ocells que semblen de pel·lícula, de dibuixos, són perfectes". Però també els volcans, les platges amb gel i les balenes, que van tenir la sort de veure saltar i "van posar el llacet al viatge". Recomanació feta. Però també un advertiment: "Hi has d'anar amb calés".

I, parlant de calés, no es pot estar de recordar un altre viatge, aquest amb amics -"la Laura i l'Enric, que des del 2018 viatgem junts arreu del món"-, a la Ruta 66, als Estats Units. No podia faltar una anècdota, clar... "Vam intentar fer una boda a tres en una d'aquelles esglésies en què et vesteixes de Marilyn i d'Elvis Presley. La dona em va mirar i va dir 'this is a traditional wedding chapel'. La mirada ho deia tot: estàs boja o què?, això és molt tradicional, aquí es casa un home i una dona!". No van perdre l'esperança i van anar a una altra església, però la jugada va sortir malament: "Ens demanaven tants diners que vam casar-nos nosaltres mateixos. A San Francisco ens vam comprar uns anells i vam improvisar una celebració". Llàstima que dos dels tres membres de la tríada ja l'hagin perdut. Per la cara que fa quan m'ho explica, intueixo que ella ja no té anell. Sort de les fotos, sort de l'Instagram.