Jordi Basté carrega de manera contundent contra l'acte celebrat aquest dilluns al Congrés dels Diputats per rebre el papa Lleó XIV. El presentador d'El món a RAC1 ha fet servir el seu davantal diari per assenyalar les febleses d'un esdeveniment marcat pel discurs del Pontífex i les posicions polítiques. Basté, des dels micròfons de l'emissora líder del Grup Godó, ha admès una certa "perplexitat" davant l'escena que es va viure ahir a l'hemicicle estatal. "La pregunta és si tota la parafernàlia que vam veure ahir correspon a la realitat social del país que representa aquest parlament", ha dit, amb to de crítica.
És quan el periodista i presentador d'Horta ha posat el dit a la nafra. "Espanya continua sent un país amb una important tradició catòlica, sí. Però també és un Estat aconfessional. I cada vegada és més plural, més divers i més allunyat de la pràctica religiosa que havia definit generacions senceres", ha recordat. Basté considera criticable i qüestionable que "el centre de la política espanyola quedés convertit gairebé en una extensió protocol·lària del Vaticà". En les qüestions de fons del discurs del Pontífex, el líder de la ràdio catalana ha estat molt més blanc.
"Hi havia qui escoltava el missatge del Papa sobre la immigració, la convivència o la polarització. Hi havia qui celebrava les seves referències a la defensa de la vida. I hi havia qui simplement es preguntava si el Congrés és el lloc adequat per a una intervenció d’aquestes característiques. Set minuts aplaudint a algú que no està a favor de l'eutanàsia i l'avortament que tants anys ha costat en aquella mateixa cambra aprovar per majoria absoluta", ha apuntat en el seu davantal.
La crítica (i cert punt d'autocrítica) de Jordi Basté: «El relat d'esdeveniment irrepetible»
Basté, llavors, ha estat encara més discrepant amb les escenes viscudes al Congrés: "La qüestió és la dimensió de l’acte". Ha posat una mica d'aigua al vi, però després ha tornat a engrescar-se, a la seva manera: "Les institucions democràtiques han d’escoltar totes les veus, evidentment. També la de l’Església catòlica. Però una cosa és escoltar-la i una altra és vestir-la amb una solemnitat excepcional, amb una escenografia gairebé d’esdeveniment d’Estat, en un país on milions de ciutadans no són catòlics, o simplement no són creients. I ho diu un creient que recomana a la gent que ho sigui perquè tenir fe és un recurs francament optimista i positiu. El més revelador del dia d’ahir no va ser el discurs. Va ser la litúrgia", va assegurar.
I en aquest sentit ha enviat una advertència a Televisió Espanyola que, depèn com vagin els pròxims dies, també pot ser-ho a TV3: "Les hores de retransmissions especials. Els carrers blindats. Les autoritats alineades. Les ovacions. El relat d’esdeveniment irrepetible. Tot plegat transmetia la sensació que el país s’aturava. I que avui s'aturarà i demà també", ha assegurat.
El presentador de RAC1, però, també ha fet autocrítica: "Entenc totalment el desplegament per la Sagrada Familia on s'inaugura la creu de Jesús o que pugi a Montserrat a celebrar el Mil·lenari (de fet El Món a RAC demà s'emetrà des de l'Abadia de Montserrat), però al Congrès tinc el dubte. I potser aquí hi ha el debat de fons. No si el Papa havia de venir, que és molt evident que sí", ha reblat, en la part final de l'editorial. "Una democràcia madura pot escoltar una autoritat moral sense convertir la visita en una exhibició institucional desmesurada. I entre el respecte i la devoció, entre la cortesia i la veneració, hi ha una frontera que ahir, per a molta gent, va quedar una mica difuminada", ha sentenciat.
