Diuen, diuen, diuen que les xarxes socials són coses de joves. Diuen, diuen, diuen que fent contingut en català no s'arriba a tanta gent. Ho diu qui encara no ha conegut l'Angela Coromina (Prats de Lluçanès, 1931), la iaia que triomfa a Instagram gràcies a l'ajuda del seu net Jordi. En el seu cas, tot és fals. Té 94 anys, fa contingut cent per cent en català i ja té 150.000 seguidors al perfil @iaiaangeleta. 

Vídeos comprant al supermercat, conduint el cotxe amunt i avall o gaudint de la platja sota el para-sol. La quotidianitat, l'espontaneïtat i la naturalitat són els tres factors clau dels continguts que, dia rere dia, acumulen milers de "m'agrada". Encara viu sola a Roda de Ter (Osona), "feineja" per casa sempre que pot, cuina per a tota la família els caps de setmana i va de vacances amb el net a Torredembarra cada estiu. És en aquesta vila marinera on ens cita per prendre'ns un còctel un dimecres de finals d'agost al matí.

El propietari del bar Garbí, a tocar del port i de la platja, està avisat. Ens ha preparat una taula a l'ombra -"perquè la senyora Angeleta estigui còmoda"- i mentre esperem que arribi ens adverteix: "Té molt caràcter!". Quan arriba, vestida amb la bata d'anar a la platja i amb una tovallola penjada al coll, revoluciona el galliner. "Bon dia, bon dia!", va dient als cambrers i a tothom qui està assegut prenent el cafè de mig matí. És el bar on cada dia -sí, cada dia- s'atura a fer el vermut quan torna de la platja. Fa vint anys que estiueja a Torredembarra i el propietari del local ja la considera "la segona jefa". 

Què demanarà? Avui toca un combinat una mica diferent: un poleo-menta. El vol amb gel, i s'enfada amb el Jordi, que s'afanya a demanar dos glaçons perquè no es cremi. Mentrestant, el ritual: obre el paquet de sucre, el tira sencer a la tassa i remena amb cura perquè es desfaci. No pren alcohol?, li pregunto. "Quan fem una festa o una celebració, una copeta de xampany també me la bec. Però generalment prenc aigua, infusions... i també m'agrada molt el Nestea de llimona". Deu ser el secret, penso. Però se m'avança abans que ho pugui dir: "El menjar i el beure me'l controlo molt bé, per això faig tants anys". I esclata a riure.

El dia que va conèixer el mar

Amb el marit, l'Angela vivia en una casa de pagès als afores del poble de Prats (Lluçanès). Hi tenien vaques, porcs, truges, i eren pagesos. "No podíem fer mai festa, ni dissabtes ni diumenges, mai. És una feina esclava", recorda. Les vaques s'havien de munyir al matí i al vespre, als animals se'ls havia de donar menjar i no podien descansar.

Quan la filla tenia 14 anys van decidir "entrar en una empresa" i deixar la feina de pagès. Es van vendre el bestiar i es van traslladar fins a Roda de Ter per viure "una altra classe de vida, una mica més tranquil·la". S'hi van fer "una caseta" i tots tres van començar a treballar a la Tecla Sala, una fàbrica tèxtil del municipi.

L'Angela es va casar el 1949, quan tenia 18 anys. "No teníem ni cinc per fer una passejada i vam anar tres o quatre dies a Barcelona". Va ser el primer cop que veia el mar, mai abans havia sortit de Prats. Quan van complir els 25 anys de matrimoni, al 79, van aprofitar per anar una setmana a Mallorca. "És el record d'estiu més bo de la meva vida", recorda des de la terrassa del Jardí, amb vistes privilegiades al Mediterrani.ia

El Pronto, el Congrés dels Diputats i First Dates

Després dels matins a la platja, on no s'està d'entrar a l'aigua i gaudir del mar, les tardes d'estiu són per descansar. "Agafo una revista o un llibre i em quedo a l'apartament". No agafa una revista qualsevol, però. "M'agrada molt llegir el Pronto, perquè hi ha una mica de tot". Li agraden les xafarderies, Iaia? "Cotillejos, receptes de cuina... que ho he fet molt a la meva vida". 

Efectivament, la Iaia Angeleta, als 94 anys, continua sent la cuinera oficial de la família els caps de setmana. "Galta de vedella, que em surt molt bona, una paella d'arròs o de fideuà, calamars a la romana, pollastre o xai a la brasa", repassa el repertori culinari i ho acaba amb un desig que li fa brillar els ulls: "Procuro que estiguin contents, me'ls estimo molt".

Més enllà de les revistes, els llibres de cuina són una de les seves debilitats. De cuinar en sap molt, sí, però l'afany per veure com es fan les coses, d'aprendre, l'empeny a llegir-se'ls. I, ep, alerta, que ara n'està escrivint un ella amb el cuiner Pep Nogué! El Jordi ho diu de passada i ella s'esplaia, orgullosa: "És un llibre de tota la meva vida, combinat amb receptes de cuina antigues". 

L'altra distracció de l'Angela és el Congrés dels Diputats. Però no el Congrés que coneixem tots, el de Madrid amb dos lleons a la porta, amb Sánchez, Feijóo i companyia... Cada tarda es troba a Roda amb una "colla de jubilats", passegen i arriben al punt -el Congrés- on fan la xerrada del dia: "Parlem una mica de tot. Del que ha passat a la comarca, qui s'ha mort, qui ha nascut, qui s'ha casat". És el Pronto de Roda de Ter, li dic. I esclata a riure mentre fa que sí amb el cap.

Ni el Pronto ni el Congrés dels Diputats li calmen la set de xafarderies. A la tele mira concursos com l'Atrapa'm si pots o La ruleta de la suerte, però res li agrada més que el First Dates. Es peta de riure mirant-lo i es peta de riure comentant-lo. "Hi ha uns personatges... Homes de 90 i 95 anys que encara busquen dona. Què han de buscar? Només busquen una senyora que els cuidi, els renti la roba i els cuini". Ja ho ha dit. I, ei, Jordi, una advertència: "No penso anar-hi mai, quedes avisat". 

Conductora sènior... pensant amb una moto

Cada vegada que el Jordi diu alguna cosa que no li acaba de quadrar, es queixa. "És un torracollons" o "a vegades em fa enfadar perquè em fa trotar massa de pressa" són algunes de les frases que repeteix. Ell la fa anar amunt i avall -o això diu-, però ella no es queda curta. Amb 94 anys, encara condueix el seu petit cotxe roig, que ara comparteix amb la besneta. De fet, al juliol va anar a fer el psicotècnic, l'"examen" que avalua si som aptes per conduir o no. I el va superar amb èxit, fins i tot, "millor que l'any anterior", segons va dir la tècnica que li va supervisar la prova.

"El cotxe em va molt bé per anar al súper. Compro tot el que em fa falta i ho poso dins del cotxe. Com que tinc el garatge a sota del pis que visc, entro a casa directament en cotxe i em va estupendo", explica. Ara bé, no té clar si l'any vinent continuarà al volant. "Ara m'han renovat, però penso que el 25 de juliol de l'any que ve -quan li caduca el permís actual- me'l deixaré completament". 

Que ningú pensi que un cop acabada l'etapa amb el cotxe -que va començar quan tenia 50 anys, poc abans de quedar-se vídua- implica deixar de conduir. Ella ja té els plans de futur fets. "Em vull comprar una moto". Osti, una moto? "A Roda només hi ha un senyor que té la que a mi m'agrada, el López". Li farà la competència?, pregunta el net. "No, perquè aquell està molt fotut ja". I esclata a riure, una altra vegada. Queda clar, té 94 anys i està fresca, fresquíssima. No té rival.