Diumenge va ser un terratrèmol televisiu en diversos fronts. Esdeveniments esportius, les eleccions a Andalusia, el cinema en obert que sempre funciona i, en un petit racó de TV3, una altra edició del 30 minuts. El programa de documentals estrella de Sant Joan Despí va emetre una peça audiovisual que arribava emmarcada per una actualitat ferotge a Catalunya però amb l'escenari col·locat a Madrid: el judici dels Pujol.
En aquesta entrega -en la qual hi va participar Oriol March, subdirector de Nació i un dels grans experts de l'ecosistema de Convergència del panorama periodístic nostrat-, el 30 minuts disserta l'impacte que el cas i el judici tindrà en la biografia política de Jordi Pujol i Soley, qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys. Pujol, vist per a sentència es feia diverses preguntes clau sobre els sis mesos de vista oral, tota la investigació periodística anterior, la instrucció judicial i especialment, com fa 12 anys, l'expresident sacsejava la vida política de Catalunya amb una confessió que marcaria la seva vida per sempre més.
En aquest sentit, el reportatge realitzat per Genís Cormand i Víctor Díaz Solé compta amb tot un ventall de reporters, periodistes i experts en el cas, en el context polític actual i en la història de Jordi Pujol. La gran pregunta per a El Món de la Tele és senzilla: va funcionar en qüestions d'audiència en un context tan atapeït de productes televisius? La resposta, ras i curt, és que sí.
El documental, que tenia com a intenció no només respondre les preguntes sobre l'impacte del judici en la biografia política i personal de Pujol sinó també fer un resum de tot el procediment, va servir per col·locar totes les peces en ordre per a un públic que no va poder fer un seguiment exhaustiu de tot plegat.
Malgrat que no ha estat un dels documentals del 30 minuts amb major impacte (a nivell d'audiències i a nivell social, generant una discussió en plataformes com la vella Twitter), aquesta entrega va sumar fins a 224.000 espectadors de mitjana i un share de l'11,6%, convertint-se així en el cinquè espai més vist del 17 de maig. No és una xifra gens fluixa, perquè encara que va ser l'espai més vist de la franja de prime time nocturn (la de les 22:00h), de l'anterior, de les 21:00h, arribaven diversos productes televisius que li van fer la guitza de bona gana.
El primer va ser el Barça, que disputava el darrer partit de la temporada al Camp Nou. La victòria contra el Betis i el comiat de Robert Lewandowski del que ha estat el seu estadi durant tota la temporada (les dues anteriors les va haver de jugar a Montjuïc, encara que la primera sí que va viure el vell camp) va sumar fins a 266.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 14,6%.
El documental dels Pujol també va haver de competir amb l'actualitat més immediata del 17 de maig: les eleccions andaluses. Encara que a Catalunya els programes i especials al respecte no van liderar les seves franges ni de broma, el que va fer Televisió Espanyola va despertar cert interès entre els espectadors del país: 151.000 i 10,7% en l'anàlisi a les deu de la nit, provinents dels 181.000 i un 9,5% que van veure els resultats una hora abans.
