ENTREVISTA

Marc Ribas: "'Cuina com puguis' ha de ser un programa per riure" 

Aquest estiu el cuiner més televisiu presenta un nou concurs a 3Cat en el que vuit famosos s'enfrontaran a proves culinàries

Marc Ribas estrena un concurs culinari amb famosos / Ricard Novella
Marc Ribas estrena un concurs culinari amb famosos / Ricard Novella

Marc Ribas (Girona, 1976) és incombustible. El cuiner fa anys que acompanya els espectadors de 3Cat amb el 'Cuines' i el 'Joc de cartes'. Programes al que ara se li suma 'Cuina com puguis', un concurs culinari on personalitats com Tomàs Molina, Joel Díaz, el Mag Lari, Marta Torné o Karmele Marchante competiran per veure qui és més traçut en situacions adverses. Lluny de ser un programa exigent, Ribas assegura que el programa recentment estrenat és un format "per riure i passar-ho molt bé". Tots els concursants hauran de fer un plat en cadascuna de les dues rondes amb tot d'obstacles que el cuiner els posarà. L'acompanyaran els cuiners Ivan Surinder i Sofia Janer. Ens ho explica des de 'La taverna del ciri', el seu restaurant a Terrassa en el que "reivindica la cuina catalana".

Com neix la idea del "Cuina com puguis"?

Tenia moltes ganes de fer un concurs, sabia que s'havia de generar tot de contingut per la plataforma OTT de 3Cat i creiem que aquest és un format 'xulo'. Llavors vaig proposar la meva idea al productor executiu de Magnòlia, el Carles Torras, i ell hi va afegir la seva màgia i saviesa per acabar-ho d'arrodonir. Va agradar i vam començar a gravar-ho. 

És un format de concurs molt picat. Programes de 40 minuts en què tota l'estona estan passant coses… 

Tota l'estona. Ha de tenir ritme. Ha de ser un programa per riure. De fet, un dels possibles noms era dir-ne "Un plat de riure" perquè l'objectiu no és aprendre a cuinar ni és una competició de cuina veient grans tècniques gastronòmiques. Per això, de fet, els concursants no saben cuinar. No busquem gent experta. N'hi haurà que en sabran una mica més, n'hi haurà que en saben menys, n'hi haurà que es pensen que en saben, però resultarà que no… D'aquesta manera, amb la Sofia i l'Ivan podem fotre'ns un fart de riure nosaltres també.

Marc Ribas durant l'entrevista en el seu restaurant de Terrassa / Ricard Novella

Veig que l'objectiu és, de totes totes, passar-ho bé i entretenir-se. 

Crec que el món està fet una merda i que necessitem riure. Les competicions amb tensió d'altres programes com MasterChef, per exemple, no ens fan riure i crec que hem de riure una mica més. A 'Joc de cartes' jo ja hi incorporo molt d'humor. O al 'Cuines' també faig les meves bestieses, però necessitava riure de veritat. És només cuinar, no és res dramàtic. Penso que en els últims anys la cuina s'ha mostrat com una cosa molt tensa, molt dura, i la cuina també pot fer riure. En el programa es connecta molt empàticament amb algú quan veus que està fent un bunyol igual que faries tu i acabes rient-te també de tu mateix, una cosa molt saludable.

"Crec que el món està fet una merda i que necessitem riure"

El programa, a més, també té una part didàctica on es donen consells per cuinar

No sé si la gent traurà gaires consells d'aquelles receptes, això ja ho fem al 'Cuines'. Allà són cinc dies de la setmana en què expliquem com cuinar. Des de receptes que fa l'Arnau [París] fins a les més elaborades que fem la Gessa [Gessamí Caramés] que són receptes més tradicionals o dolces i allà sí que expliquem molt bé què s'ha de fer. 

Reivindiquem que cuinar és un acte primari d'amor. Per tant, cuines per algú o per tu mateix estàs fent l'amor. Crec que demanar el menjar i que te'l portin és una altra cosa. Al 'Cuina com puguis' es veu que ho intenten malgrat saber-ne molt poc. En el primer capítol demanem que facin un plat i en fan un altre i fa molta gràcia. Jo m'ho he passat molt bé, la veritat. 

Vol mostrar, llavors, que la cuina pot ser divertida?

No sé què dir-te. Cuinar és una cosa que tots fem cada dia, i per tant és molt fàcil connectar-hi. Si al programa fos de perruqueria i veiéssim com un famós li talla els cabells a un altre, també faria riure i també seria vàlid. 

Tot això ho fa amb convidats de luxe com Tomàs Molina, Andreu Juanola o el Mag Lari. N'hi ha algun que l'hagi sorprès especialment?

Hi ha un moment en què ensenyem les neveres dels convidats (riu). N'hi ha algunes que són una desgràcia. La de Karmele Marchante és apoteòsica, no ho diries mai. Em va sorprendre molt el Mag Lari. En el programa hi ha unes guitzes que es van incorporant perquè tinguin dificultats a l'hora de cuinar fins a posar-los en situacions una mica ridícules. Doncs ell és capaç de mantenir aquella elegància natural ple de merdes a sobre. Jo em podria posar les millors gales o les millors sabates i no tindria arribaria a aquella elegància

Malgrat que porta temps presentat programes, és el primer concurs, un format una mica diferent, com ha estat l'experiència?

He necessitat tres programes per començar-me a sentir a casa. Segurament els tres primers estic una miqueta més peix perquè no estic en el meu entorn natural. Després, molt millor. A més, l'equip és el mateix de sempre i treballo molt bé i còmode. M'he hagut de deixar portar més del que estic acostumat al 'Cuines' o al 'Joc de cartes'.

El programa vol que el públic passi una bona estona / Ricard Novella

Imagino que compartir-ho amb la Sofia Janer i l'Ivan Surinder ho ha fet més fàcil.

I tant! Amb l'Ivan ens vam conèixer fa més de vuit anys, en un 'Joc de cartes' en el que ell va participar i ens vam estimar des del principi. Amb la Sofia ens vam conèixer i vam coincidir també amb un 'Joc de cartes'. És fantàstica, divertidíssima, intel·ligent, àgil, viva… I és un monstre comunicatiu. Amb l'Ivan ric molt i només em fa falta veure-li la cara perquè m'alegri el dia, i a la Sofia la coneixia menys, però m'ho he passat pipa.   

I en aquest cas, com acostumes a fer, reivindicant la cuina catalana?

Parlem de cuina i parlem de gastronomia, però crec que hauríem de defensar els preceptes de la cuina catalana. Això vol dir el territori, el paisatge, el sector primari. I crec que no es fa amb suficient potència i suficient força. L'any vinent tenim un repte i és que el 2025 Catalunya serà capital de la gastronomia mundial. Aprofitant-ho aquesta capitalitat mundial de la gastronomia, crec que hauríem d'apostar-hi i aportar més força. Hem d'aconseguir que la gent sàpiga què és cuina catalana. Pensem en botifarra amb mongetes, però la cuina catalana té moltes coses. Nosaltres som un país que el 15% del PIB és del turisme i quan aquesta gent vingui ha de saber què cuinem i què mengem. 

"Hauríem de defensar els preceptes de la cuina catalana: el territori, el paisatge, el sector primari"

Què proposa per fer valdre aquesta cuina?

Seduir tots els restauradors i restauradores perquè hi hagués algun benefici per fer aquesta cuina de territori que a més a més és salut. Ja sabem tots els beneficis de l'oli d'oliva verge extra, per exemple. Tenim un gran tresor amb la cuina mediterrània i hem d'apostar pel consum dels productes que tenim aquí. Si hi hagués un segell identificatiu per qui ho fa, crec que atorgaria un valor afegit per a quan vingui un estranger a menjar aquí, sàpiga què venen a fer i se'ls pugui explicar. Necessitaríem una manera molt clara i simple de poder-ho explicar tot.

El programa posa a prova algunes cares conegudes a la cuina / Ricard Novella

I amb el seu restaurant, ho busca?

És el que a mi em motiva cada dia, des de fa potser 10 o 12 anys. Per això aquí a 'El Ciri' fem el que fem. Intentem que aquesta cuina catalana sigui vistosa i atractiva, però a la vegada pura. El seny i la rauxa. Per això tenim aquí darrere (assenyala un quadre a la paret del restaurant) 'El Matrimoni Arnolfini' adaptat. El rei Carnestoltes i la vella Quaresma, és a dir, unim la sobrietat, el seny, amb la bogeria, la rauxa.

Troba que és positiu que plataformes com 3Cat apostin per continguts de cuina pròpia?

Penso que ens pot fer entendre la nostra gastronomia com alguna cosa més que una botifarra amb mongetes. A més és molt important reconèixer el sector primari per la riquesa i sostenibilitat del país. Si no cuidem els productors i productores que ens estan fent formatges, embotits, fruita, verdura, tota la ramaderia, la pesca… ens passarà que un dia no sabrem per què, però estarem menjant tofu i alvocat i el camp serà erm, pelat i sec.

Just quan acabi 'Cuina com puguis' tindrem nova temporada de 'Joc de cartes'. Què ens pot avançar? 

Hi ha pocs canvis respecte a la temporada anterior. Emetrem estiu i tardor i aquest any es manté el Plat Estrella. És a dir, que encara hi pot haver girs de guió amb aquest mig punt que s'atorga a la classificació final i pot decantar el resultat. Per la resta, com sempre, el programa el fan els concursants. La gent no ens deixa de sorprendre, és a dir, no hi ha cap programa igual a l'anterior. Cada any em trobo amb coses que no m'havia trobat mai.

ETIQUETES:

Comentaris ( 2 )

  1. oriol

    un multireportatge de bonpreu i molt poca gracia el programa.

  2. Maties

    Un servidor el va trobar molt estúpit, no se quina gràcia pot tindre lugar i malversar amb els aliments. "Amb les coses serioses no s'hi juga"

Deixa un comentari