L'estrena de La Casa Nostra, nova sitcom del 3Cat, ha estat un èxit absolut. El fet de recuperar el gènere disset anys després de la mà de Dani de la Orden i Oriol Pérez havia col·locat les expectatives prou altes perquè els creadors, els protagonistes i el repartiment tremolessin de cap a peus amb un munt de preguntes a sobre de la taula: funcionarà? La gent els acceptarà? Els personatges agradaran des d'un primer moment? I si els posen a caldo i no podem tornar a treballar mai més? Totes aquestes qüestions comencen a esvair-se amb l'èxit que ha suposat en les primeres 48 hores a la plataforma del 3Cat.
La sèrie ha aconseguit col·locar-se com el segon contingut més vist del servei en streaming de la CCMA i, tal com va explicar el director de TV3, Sigfrid Gras, en només dos dies ja estan a punt de superar les 200.000 reproduccions. Encara que molts espectadors i usuaris van demanar a través de les xarxes que La Casa Nostra fos emesa per la televisió convencional, l'estratègia digital del 3Cat aposta perquè la sèrie de De la Orden i Pérez estigui destinada a la plataforma.
Pocs dies abans de la seva estrena, des d'El Món de la Tele vam poder parlar amb diversos dels actors protagonistes i els mateixos creadors de la sitcom. Tots ells es mostraven expectants i nerviosos per mostrar al públic una feina que havien iniciat el març, amb les primeres proves per escollir el repartiment i amb les primeres lectures de guió. Com les grans sèries del gènere de dècades enrere, el rodatge és pràcticament artesanal: cada setmana estudiaven el capítol que toca, l'assajaven, rodaven davant de públic en directe al plató de Sant Just Desvern i feien els canvis, matisos i feines addicionals que pertocava. Sota aquesta bombolla Paula Malia, Albert Ribalta, Llum Barrera, Betsy Túrnez, Marc Rius i Adrian Grösser van treballar durant setmanes. I ara s'adonen que els últims jutges, els definitoris, són els espectadors.
"La comèdia és un gènere molt difícil. No pots agradar a tothom i no tothom riu de les mateixes coses. El risc sempre existeix", confessava Albert Ribalta, un dels actors més veterans del repartiment i el que interpreta el pare del Miqui, un home conservador i rondinaire. Tots els entrevistats coincideixen en aquest fet: enfrontar-se al riure és com mirar a l'abisme. "Amb el que hem viscut aquí jo ja em dono per satisfet", reivindicava Grösser, en confluència amb les opinions de Malia i Túrnez, que explicaven com estaven d'orgulloses de la seva feina i de la feina col·lectiva. "En aquesta sala [fent referència al set de rodatge a Sant Just Desvern] es respira alguna cosa molt maca", argumentava Grösser, que interpreta l'Èric.
Tots els actors han confluït en el fet des del primer moment van connectar, van començar a veure que les peces encaixaven i el projecte podia tirar endavant d'una manera molt fructífera. "Jo recordo les primeres lectures i començar a mirar-los, a escoltar-los [fent referència a la resta d'actors] i ja veure que hi havia alguna cosa especial" explicava la Paula Malia, que dona vida a la Berta, la jove que viu davant del pis del Miqui i la seva família. És molt intel·ligent en ciència, però no sap caminar dreta pràcticament. "Trobar el tema dels contrastos amb la Berta que crec que m'ha donat molt de joc a l'hora d'interpretar-la", destacava. Els papers femenins són molt potents en aquesta ficció, com els de la Llum Barrera -que interpreta la mare- i la Betsy Túrnez -la propietària del bar i amiga de tots ells-.
Barrera també destacava aquesta química. "Des dels primers capítols ja vam dir... 'nois, això... això sembla que funciona, eh?' I així va ser", destacava, en paral·lel a la construcció d'un personatge tan potent com el seu. "He construït aquesta dona d'una manera molt vital, molt positiva... Però m'agrada molt que tingui aquests alts i baixos", reivindicava. En un camí similar ha treballat el Marc Rius, membre de La Calòrica i un dels personatges centrals de la trama. Ell mateix recordava que el Miqui "és una espècie de barreja de tots els homes enamoradissos de les comèdies romàntiques dels anys 90" o "d'aquelles sitcoms que tots coneixem". Però com ell explicava, "té una mica de tot" i reivindicava el fet que "el 2025, hem de veure que els seus comportaments són tòxics".
Com ha estat construir una sèrie com aquesta?
La part creativa l'encapçalen Dani de la Orden -en un estat de gràcia cinematogràfic i cinèfil d'estudi- i Oriol Pérez al costat dels també guionistes Eduard Sola i Dani Amor. Tots dos creadors confessaven que en la trama "hi ha més vivències personals de les que semblen", però ho equiparaven a un 50% amb les inspiracions d'altres sitcoms que els han apassionat al llarg de la seva vida. "Com tenim el cervell fregit de mecanismes de comèdia, juguem molt amb les ironies d'una persona que no sap que l'altra sap x cosa, el fer-se passar per allò que no ets... Hi ha molts elements", destacaven tots dos. De la Orden i Pérez confessen que el seu procés creatiu ha passat per moltes etapes. "Des de coses que han aparegut als assajos fins a reescriure parts perquè en parlàvem amb els actors", relataven.
Ara bé, De la Orden confessava els nervis davant l'estrena i que "ell s'ho llegeix tot, fins i tot Twitter". "Jo amb la comèdia estic més o menys tranquil, la gent és lliure que digui el que vulgui. Jo m'ho llegeixo tot", confessava. Tot i això, es pot demostrar veient el seu perfil d'X, on ha arribat a comentar les crítiques d'altres periodistes o demanat feedback a espectadors del 3Cat. Betsy Túrnez, per exemple, encara era més clara i es treia responsabilitat col·lectiva: "No em fa por la crítica perquè hem fet la sèrie el millor que hem pogut. Soc conscient que no agradarem a tothom, ara bé, ni ho espero ni ho pretenc. Vull dir és que tampoc estem aquí construint un nou planeta", sentenciava, entre rialles.
