Pubertat és la nova gran sèrie de TV3. La ficció escrita, dirigida i protagonitzada per Leticia Dolera va aterrar dilluns a la plataforma del 3Cat -de manera íntegra, ho podeu veure aquí-. En aquesta història, la catalana explica un drama familiar al voltant d'una agressió sexual adolescent en una colla castellera que ja ha triomfat en les audiències del lineal i promet ser un dels èxits de la temporada a la corporació pública catalana.
Les situacions que planteja la ficció són cabdals en un context actual tan marcat per les xarxes socials, el descontrol parental en plataformes de contingut i el fet que es difuminen els drets digitals dels menors. La sèrie és una gran oportunitat perquè pares, mares, fills i filles, especialment els adolescents més joves i aquells que ja estan apropant-se al Batxillerat (o fent-lo) puguin seure plegats, veure una història que els semblarà molt propera i establir un debat constructiu.
Per això mateix, intentarem apropar la sèrie a un públic més jove, acostumat a altres ficcions més enfocades a l'entreteniment (com el Jo Mai Mai, també del 3Cat, o altres en anglès disponibles a plataformes com Netflix o Amazon Prime Video) i que també necessita referents en àmbits més estructurals del seu dia a dia. Les situacions viscudes a la sèrie Pubertat no són només per als joves, també ho són per als pares, mares i els adults al voltant d'aquests adolescents. Per què l'has de veure amb els teus fills i filles adolescents?
Pubertat no és una sèrie paternalista
Leticia Dolera s'aproxima als joves i als adolescents des d'una visió realista. És veritat que no parla literalment l'idioma dels menors d'edat i molts d'ells no li compraran totes les converses, diàlegs i situacions que viuen els protagonistes. Tot i això, la naturalitat és verídica, no impostada. No grinyola cap dels diàlegs esmentats anteriorment, un fet singular en produccions dramàtiques que impliquen adolescents.
Un tema molt important en un moment crucial
L'auge de la misogínia, els corrents reaccionaris entre els adolescents i el contingut pornogràfic a les xarxes socials ha alertat molts pares i mares, que veuen que no poden controlar (o almenys saber) què passa pels dispositius mòbils dels seus fills. La mateixa Dolera va posar de manifest en diverses entrevistes que els drets dels menors en àmbits digitals són imprescindibles i cal blindar-los davant una desprotecció permanent.
- Els actors Aina Martínez, Ot Serra i Nael Gamell a “Pubertat”
En paral·lel, la sèrie col·loca al centre una de les identitats nacionals més importants del país: la cultura, en especial la cultura popular i la cultura castellera. En un sentit molt ampli: des del fet que és imprescindible en el teixit del territori, però també que no és un element inviolable on tot són flors i violes.
Agressions sexuals i feminisme
Pubertat aborda un tema molt sensible i complicat de tractar en una ficció, però encara més en una situació real: una agressió sexual entre adolescents que acaba sabent-se, escampant-se a través de rumors, mitges veritats, acusacions i assenyalaments públics. La ficció, en aquest sentit de manera intel·ligent, no es posiciona, només exposa. I què mostra a l'espectador? Tot allò que passa (i molts ja hem vist, escoltat i sentit al nostre entorn o a les notícies) en un cas com aquest: des dels silencis fins als directes d'Instagram per exposar la gent. El tema de conversa és essencial, entre pares i fills. Els valors, fonamentals.
La zona de grisos
Un element clau per convèncer les famílies de veure la sèrie amb els seus fills i filles és la gran quantitat de temàtiques que toca en diferents capítols. Des de detalls ínfims com el fet que una mare pugui espiar el mòbil del seu fill ja adolescent o exposar com familiars sobreprotegeixen les seves criatures i no afronten les proves que els posen sobre la taula.
Com repassàvem abans, la sèrie intenta no posicionar-se al màxim en situacions concretes. Dolera mai ha amagat el seu feminisme ni l'activisme vers a certes temàtiques fora de les ficcions. Fins i tot les ha inclòs allà (o en el seu personatge, una periodista experta en feminismes).
De manera intel·ligent exposa un ventall gegant de les veus reals que escoltem en el nostre dia a dia: des dels més cunyats fins als més intel·lectuals, des dels més realistes fins als més idealistes. En aquesta zona de grisos, Pubertat sap jugar perfectament perquè sigui una sèrie trampolí per a tenir debats seriosos en l'educació dels nostres joves i adolescents. No és cap manual, però si pot ser una gran excusa de qualitat audiovisual.
