Sèries i pel·lis

"Como cazar a un monstruo", o com acabar amb la impunitat

La sèrie de Carles Tamayo, és la magnífica demostració que el documental és un gènere molt viu que pot defugir els clixés del True Crime

ARA A PORTADA

Publicat el 10 de setembre de 2024 a les 17:12
Actualitzat el 11 de setembre de 2024 a les 17:09

El cineasta i youtuber (tot i que aquesta distinció comença a ser capciosa) Carles Tamayo va rebre la trucada de Lluís Gros, condemnat a gairebé 24 anys de presó per abusos sexuals, per què fes un documental sobre ell. Com que el coneixia de feia temps, Tamayo va acceptar l’encàrrec pensant que aprofitaria l’avinentesa per disculpar-se davant les seves víctimes. Però veient que l’home no només no ho fa, sinó que a més sembla continua campant lliurament, el documentalista investiga el cas i les seves derivades, també per esbrinar perquè no entra a presó.

Dels mesos de filmacions i investigacions neix "Como cazar a un monstruo", estrenada a Amazon. Una sèrie estremidora que, a banda d’erigir-se en una apassionat història de detectius, és una denúncia de la impunitat i de les disfuncions del sistema. Amb il·lustres excepcions com la d’Agnès Varda, quan el documentalista apareix en pantalla sovint és una qüestió d’egolatria desbocada o un innecessari subratllat dramàtic. No és el cas de Tamayo.

El cineasta és part indispensable perquè és el seu vincle amb el monstre el que afavoreix la recerca de la veritat. Defugint tots els clixés del True Crime, sobretot perquè l’honestedat de Tamayo és d’una nitidesa desarmant, “Como cazar a un monstruo” se serveix del llenguatge del documental clàssic però també dels nous llenguatges narratius per elaborar un addictiu retrat del pitjor dels homes del sac: el que passa desapercebut.

"És un viatge extraordinari que colpeix"

Gros es va aprofitar justament de la seva condició d’home sociable però a la vegada anodí, per teixir una teranyina d’abusos i manipulacions que, sense la càmera de Tamayo, no hauria estat mai de domini públic. Ni tan sols sabríem quina cara fa. Per això la sèrie és un viatge extraordinari que colpeix perquè et fa conscient de fins a quin punt tenim el monstre a prop i que juga molt hàbilment amb els instruments propis de la immediatesa. També serveix per descobrir-nos un talent, el de Tamayo, que fa una veritable repassada als que se serveixen de les tragèdies alienes per fer espectacle televisiu. No us la perdeu.