En el món audiovisual regnat per les plataformes –en què Netflix ha virat la seva estratègia cap a la teleporqueria, HBO Max s’ha venut lleugerament a les franquícies i Amazon Prime és un cas perdut– Apple TV és l'única que aposta pel contingut d’autèntica qualitat. La pasta que tenen dels iPhones, MacBooks, iWatch (i les seves corretges), Airpods, iTVs, iDisc, iGlasses, iMilk, iRadio, iFlower, iVàter… i altres, els ha permès crear un catàleg de plataforma en què, per fi, els continguts escapen de la dictadura de les visualitzacions. No hi ha cap plataforma que, avui dia, aposti amb tanta fermesa per la ciència-ficció, les produccions de gènere i les sèries nínxol amb gran pressupost que arrisquen i que rara vegada acaben cancel·lades després de la primera temporada. I això que la promoció encara es fa pregar. Severance, Pluribus, Shrinking, Slow Horses, The Studio i Ted Lasso són només alguns dels títols que aquests darrers anys no només han causat furor entre el públic majoritari, sinó que també han estat de les més celebrades per la crítica. I a aquesta llista hem d’afegir ara, incontestablement, Widow's Bay, la sèrie de Katie Dippold protagonitzada per Matthew Rhys que ja ha escalat fins al top 1 de les millors sèries de l'any d’una servidora.
Val a dir que tenia tots els ingredients per convèncer-me ràpidament: Widow's Bay és una illa de la costa est dels Estats Units –el que els ianquis coneixen com New England– en què les llegendes de terror i la mitologia històrica regnen entre els veïns. El seu alcalde –un Rhys espectacular que afegeix al seu ja avalat registre dramàtic una vis còmica sublim– està obsessionat amb fer reflotar l'illa i, per aconseguir-ho, vol fer-la atractiva al turisme. Però quan arribin els primers guiris, de seguida descobrirà que totes aquelles històries folklòriques tenen més veritat de la que es podia creure.
La sèrie és una barreja meravellosa entre Parks And Recreation (Dippold n’havia estat guionista), Lost, Twin Peaks i Midnight Mass –un dels seus punts forts és haver sabut navegar a la perfecció el complicat llindar entre el terror i l'humor. Dippold i els directors que posen marca fotogràfica a la sèrie (entre els quals Hiro Murai, un dels directors més sol·licitats de la televisió de qualitat actual, i Ti West, un dels genis contemporani del terror) aconsegueixen trobar la mesura exacta d’escenes terroríficament esgarrifoses i gags terriblement hilarants. No us equivoqueu, si bé al primer capítol les similituds amb el govern de Leslie Knope són pràcticament massa evidents, Widow' Bay de seguida deixa clar que aquí també hem vingut a patir. Els ensurts són esfereïdors, la tensió beu directament de les obres de Mike Flanagan, i la flaire pel surrealisme a mig camí entre riure incòmode i pànic real homenatja l’inimitable David Lynch. Que jugui amb la iconografia i el lore dels Estats Units colonials –el de les bruixes, els pilgrims i les llegendes Native American– és el mecanisme perfecte per una sèrie que sap que la millor ficció de terror nord-americana sempre és la que juga amb el passat inherentment hostil i violent estatunidenc.
Evidentment res d’això funciona si els protagonistes no n'estan a l’altura, i Matthew Rhys és l'home perfecte per a liderar un elenc estel·lar. Si ja havia encarnat un personatge àncora de la història americana (amb la seva dona Kerri Russel a The Americans), l'actor gal·lès desplega totes les seves armes interpretant aquest alcalde maleït amb la responsabilitat de fer reflotar la seva comunitat tot i lluitar contra la certesa que alguna cosa veritablement perillosa i aterridora els assetja a tots. L'escèptic Rhys lluita contra el defensor d'allò paranormal Stephen Root (Barry, Office Space), el típic personatge escrit com el boig que demostra tenir més raó que un sant i que és el contrapunt dramàtic –i humorístic– perfecte a la racionalitat de l'alcalde. Tots dos formen un trio impecable amb Kate O'Flynn (My Lady Jane, Landscapers), una treballadora municipal que és el pilar còmic de la sèrie, però alhora demostra una profunditat tràgica que la converteix en una improbable però fascinant final girl.
Però segurament el més lloable de la sèrie és com aconsegueix, sota la pretensió terrorífica, explicar una història insuportablement humana. Rere les fantasmagories, Widow's Bay amaga una relació trencada per les expectatives d'un pare i un fill que arrosseguen un dol impossible de superar; la maldat amb aquells que són diferents de nosaltres; la implacable crueltat de la soledat i l’aïllament; l’impossible dilema que suposa l’egoisme i la generositat d’un càrrec públic. I com fa tota bona història de terror que juga amb la mort, Widow's Bay sap que l’única resposta possible és la vida. La que se'ns escapa, la que no podem controlar, la que hem de gaudir malgrat les intempèries. I davant una declaració vital tan bèstia, senyors, poca cosa més es pot fer que subsriure's a la plataforma i deixar-se portar.
