La tardor és l'estació de l'any en què es troben el fred i la pluja. No és d'estranyar que un els plans preferits per a aquesta època siguin els que estiguin relacionats amb un sofà, una manta i un televisor per fer una marató de sèries lluny de l'aigua i la fredor. Per a aquells espectadors que vulguin defugir de les típiques sitcoms i dels thrillers pensarosos, heus aquí un recopilatori de cinc sèries d'arreu de les plataformes disponibles a Catalunya que prometen provocar més d'una rialla. A més, ho podreu fer tot d'una perquè la majoria són de només una temporada. 

«La Tierra según Philomena Cunk», a Netflix

Un fals documental que repassa la història de la humanitat a través del reporterisme de Philomena Cunk, una periodista que té un punt de vista peculiar sobre el món que li envolta. La sèrie, que es basa en l'humor negre i l'absurd, també combina declaracions d'experts reals en història que es mostren sovint estranyats i contradits pel personatge que interpreta l'actriu britànica Diane Morgan. La minisèrie de cinc capítols que tracten des de la formació del planeta Terra fins a l'era digital actual prové de la BBC i de la imaginació de Charlie Brooker (Black mirror). 

«Fleabag», a Prime

Dues temporades (d'episodis de mitja hora) sobre les peripècies de Fleabag, una londinenca que explica la seva quotidianitat després de perdre la seva amiga. Tot i que la sèrie parteix d'una premissa dramàtica, el seu transcurs s'allunya radicalment de la tristor: Fleabag ens mostra la seva vitalitat i inconformisme continu amb le seves parelles, amics i família. Una sèrie en què l'humor britànic es combina amb interpretacions hilarants de les mans de Phoebe Waller-Bridge i Olivia Colman i que innova en la manera de fer comèdia televisiva. Una de les característiques principals de Fleabag és, a banda de la seva acidesa, la participació de l'espectador en la història quan trenca la quarta paret. 

«Això no és Suècia», a 3Cat 

Premiada recentment amb l'Ondas a la millor sèrie de comèdia, Aina Clotet i Marcel Borràs són els pares de dues criatures que s'acaben de traslladar a Vallvidrera. Allà, un esdeveniment fatídic farà trontollar tot el barri i farà florir les desigualtats entre la parella, que alhora s'enfronten al gran repte de la paternitat. Una producció que a vegades resulta incòmoda, però que tracta (i convida a reflexionar) extensament el fet de ser pare al segle XXI. Ho fa a través d'escenes surrealistes i caricaturesques en què els espectadors no poden evitar esbufegar de riure. 

«Bajo control», a Filmin

Una producció que tracta de política, però que s'allunya radicalment del to seriós i reflexiu de Borgen o House of Cards. Marie Tessier, que fins fa no res era directora d'una ONG, de cop i volta es troba amb la cartera del ministeri d'afers exteriors entre les mans. Tot just quan és nomenada, al Sahel uns terroristes han segrestat cinc europeus, dels quals dos són francesos i ha d'aconseguir recuperar fent el que sigui. Una comèdia gal·la que humanitza la classe política i parla sobre la seva ineficiència en situacions límit mitjançant la sàtira i un guió ple d'acció.

«Imma Tataranni», a RTVE Play

Des d'Itàlia arriba Imma Tataranni, una fiscal caparruda que no es deixa ensarronar per res. A mig camí entre les sèries detectivesques italianes (Comissari Montalbano) i l'humor de les espanyoles en el gènere de misteri i crims (Los misterios de Laura, Detective Touré), aquesta producció de la cadena pública RAI mostra un personatge que és brillantment intel·ligent però que també es caracteritza per un instint policíac particular. Es tracta, també, d'una adaptació literària que posa en el focus la corrupció, el classisme i les males praxis del sistema judicial italià.

I un extra: «Celeste», a Movistar+

El dijous 14 de novembre s'han estrenat els dos primers episodis de Celeste, la sèrie d'una temporada que ha acaparat la mirada de la crítica. Carmen Machi (Ocho apellidos vascos, La Mesías) es converteix en Sara Santano, una inspectora d'Hisenda obsessionada per la seva feina. Quan és a punt de prejubilar-se li arriba la notícia que una estrella de la música llatina anomenada Celeste està cometent un possible frau fiscal. La funcionària no es donarà per vençuda fins enxampar la cantant i s'enredarà en una història sense bromes ni rialles, però que entranya un to humorístic latent. És una idea de Diego San José (Vota Juan, El Intermedio), que clarament s'ha influenciat pels casos d'artistes que han tingut problemes amb els impostos.