La clau:
La sèrie es pregunta què ha passat en els temps actuals, en què tots estem tan connectats i és tan fàcil trobar algú que t'agrada (almenys físicament), amb les relacions romàntiques. Les aplicacions ens han abocat a relacions més superficials i basades en el sexe? Cada cop costa més trobar persones que vulguin relacions afectives profundes? La clau de la sèrie és que s'articula com una comèdia romàntica clàssica però alhora sap formular aquestes preguntes tan incisives i pertinents en la societat actual.
Els actors:
Carlos Cuevas interpreta a Àlex, un noi gai que treballa en un bar i que té com a principal afició anar al gimnàs (bé, a dos gimnasos), mentre que Miki Esparbé interpreta un noi gai que és arquitecte i és un apassionat de la cultura, especialment el cinema. Els dos actors claven els personatges i fan que la química dels personatges traspassi la pantalla, tant en les escenes còmiques com en les emotives.
Es basa en:
L'obra de teatre de Guillem Clua que es va estrenar per primer cop l'any 2012 a la Sala Flyhard i que des d'aleshores ha tingut una vida llarguíssima, incloent diverses produccions internacionals i una continuació en forma d'una continuació de la història. Com a curiositat, un dels actors protagonistes de l'obra, Ramon Pujol, apareix a la sèrie interpretant un secundari que es diu Ramon. El mateix Guillem Clua també apareix a la sèrie en un breu cameo en una festa de Cap d'Any.
Els secundaris:
A banda dels dos protagonistes, la sèrie compta amb una galeria de personatges secundaris que permeten a la sèrie parlar d'altres temes relacionats com la duresa de sentir-se sol a una edat madura o la dificultat d'admetre que una relació ja no funciona com abans i que implica això quan ja s'ha format una família.
S'assembla a:
La sèrie s'inspira en les comèdies romàntiques clàssiques del cinema, algunes de les quals se citen directament, com ara "Quina fera de nena!", de Howard Hawks, que té un paper clau a la sèrie, o clàssics més moderns, com "Notting Hill", de Roger Michell. D'altres que també se citen no queden tan ben parades, com ara "Love Actually", de Richard Curtis. Pel que fa a les sèries, segurament el més similar sigui "Heartstopper", per la intenció de fer una història romàntica tradicional amb una parella gai. Encara que la sèrie d'"Smiley" ha arribat després, cal recordar que l'obra de teatre de Guillem Clua és anterior al còmic en què es basa "Heartstopper".
