L'estiu del 2024 passarà a la història de la indústria cinematogràfica com la millor temporada per a les pel·lícules gravades en llengua catalana. No només a Catalunya, sinó que la seva presència ha sigut aclaparadora a l'Estat. La irrupció d'El 47 i Casa en flames a les cartelleres de les sales de cinema durant les vacances han sigut el motor d'un fenomen que va assolir el seu pic fa més de deu anys. Un total de 730.000 espectadors han acudit a la pantalla gran per veure les històries gravades en català, gairebé una de cada deu a escala estatal. Ha superat les dades del 2010, l'any d'Agustí Villaronga i el seu Pa Negre, que van atraure més de 400.000 persones a les butaques.
Si se sumen les pel·lícules doblades i subtitulades al català el 2024, la xifra es remunta als 920.000 espectadors i es queda a prop del màxim històric, que es va assolir el 2003. Fa més de vint anys en va acaparar 1.070.000 gràcies a les bones dades de doblatge i als èxits en taquilla d'El Senyor dels Anells: El retorn del rei i L'últim samurai. Però el 2024 no s'ha caracteritzat per la presència de films adaptats al català, sinó que el gran gruix dels espectadors ha optat per títols gravats directament en aquesta llengua.
Si bé el cinema català ha tingut històricament una presència latent a la crítica internacional, les projeccions del 2024 han "aconseguit", en paraules de Judith Colell, "que els espectadors anéssim a veure les nostres pel·lícules". La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català ha assenyalat l'enfortiment de les pel·lícules en llengua catalana a les sales i l'impacte que han tingut en l'imaginari col·lectiu. Uns títols que parteixen d'una indústria particular, que tenen una sèrie de característiques que les distingeixen de les produccions estatals i que juguen en un terreny diferent de les grans produccions. Tot, en un any en què han confluït temes diversos amb un alt component emotiu que ha fet cerciorar el públic a acudir a les sales de cinema.
Relats i interpretacions que atrauen el públic
Colell respon a la pregunta de quines són les temàtiques preferides d'aquest 2024 amb un repàs dels títols que optaven a l'estatueta de millor film als darrers Premis Gaudí. "És complicat saber què és el que ha agradat d'una pel·lícula", ha explicat la directora i guionista a El Món de la Tele, argumentant que el que ha preponderat dins de les produccions filmades en català ha sigut l'emotivitat. "Penso que tant Casa en Flames com El 47 són pel·lícules molt ben fetes, extraordinàries, molt emotives", detalla Colell, que opina que els dos èxits de la temporada d'estiu han comptat amb "actors en estat de gràcia" que eleven la qualitat dels títols.
Més enllà de les dades meteòriques de les produccions de Dani de la Orden i Marcel Barrena, la presidenta de l'Acadèmia ha aprofitat per recordar que "totes les pel·lícules nominades a millor film són extraordinàries". Mamífera, dirigida per Liliana Torres, i Salve Maria, capitanejada per Mar Coll, han tingut un pes considerable dins de la llista de nominades als Gaudí, malgrat que reconeix que no han causat la mateixa efervescència a les sales com les altres dues contrincants. "Tot i que no han tingut tant impacte en el públic, han tingut molt recorregut als festivals", conclou.
Accent català als festivals internacionals
Més enllà del suport popular, els títols en llengua catalana han continuat tenint reconeixement a les mostres de cinema d'abast internacional. Un terreny en què tant Judith Colell com Carlos R. Ríos, vicepresident de l'Acadèmia, pensen que el cinema en català domina. "Ja teníem presència als festivals, però el públic encara el teníem pendent, i aquest any s'ha assolit", remarca Colell, mentre que Ríos ho ha atribuït a la "constància i importància" del segell català arreu del món.
Fites com la de Creatura, que va guanyar el premi de millor pel·lícula europea al festival de Canes del 2024, o la menció especial del jurat de Lorcano a Salve Maria, serveixen a Ríos per explicar que històricament el cinema català s'ha vist amb bons ulls a les acadèmies europees i estatunidenques. El director i productor vaticina que el 2025 també "hi haurà una alta presència del cinema en català" al llarg dels festivals internacionals. És el cas del festival Black Nights de Tallinn, que acollirà una secció especial de cinema en aquest idioma i inclourà activitats per difondre la indústria audiovisual de Catalunya. Una cultura que es mou en una línia paral·lela a la de les grans produccions.
Distribuïdores independents per dur-les a la pantalla gran
"La distribució de les majors —les grans distribuïdores— al cinema en català és molt minsa", estableix Ríos, que recorda el cas de Saben Aquell com l'únic que ha estat vehiculat per una empresa d'aquestes dimensions. A través de diàlegs que barrejaven català i castellà, la pel·lícula interpretada per David Verdaguer va ser coproduïda pel grup Atresmedia i distribuïda per Warner Bros Pictures. Va tancar la seva taquilla arreu de l'Estat amb un total aproximat de 900.000 euros, la 21a pel·lícula amb més recaptació del 2023. "El cinema només en català és vist per poc mercat", explica, mentre reafirma que a les distribuïdores "no els interessa entrar-hi, només excepcionalment".
Tot i que tradicionalment el cinema en català no té un impacte en la taquilla estatal, El 47 i Casa en flames han trencat els esquemes. Els dos films, duts a la pantalla gran per A Contracorriente i Vercine, han entrat en el top 10 de les pel·lícules amb més espectadors i recaptació durant el 2024. Han aplegat un milió d'espectadors entre les dues i han amuntegat un total de 6.300.000 euros. "És una assignatura pendent que una pel·lícula com El 47 o Casa en flames la distribueixi alguna gran", remarca Ríos, que creu que tot es redueix a "una qüestió de gran mercat". "L'anàlisi de quin públic pot enganxar-se si es dobla o no una pel·lícula és un maldecap que les grans distribuïdores prefereixen evitar", resumeix.
Objectiu: arribar al 50% de films dirigits per dones
A banda de la projecció internacional i la vehiculació a través de les distribuïdores independents, la indústria catalana del 2024 es caracteritza per la manca de dones directores. Un fet que s'ha fet palès a les nominacions dels darrers Premis Gaudí. Colell fa èmfasi que "és coincidència" que no n'hi hagi als guardons més destacats i que és una conseqüència del procés de selecció dels nominats. "Aquest any hi havia la possibilitat que n'hi hagués de nominades, però els acadèmics voten i és possible que es doni aquesta circumstància", recalca la presidenta de l'Acadèmia.
Tot i no tindre presència als títols més cotitzats de la cerimònia del cinema català, les dones directores s'han distribuït a les llistes de nominacions d'altres guardons. Colell ha aprofitat per recordar que "pot passar la mateixa situació però amb els papers canviats". A la categoria de direcció novella dels Gaudí hi havia tres pel·lícules dirigides per dones i una per un home. "El que ens ha de preocupar és arribar al 50% de pel·lícules dirigides per dones, que això és complicat sempre", conclou Colell.
