El panorama televisiu català gaudirà d'una sacsejada el pròxim 13 d'octubre. RTVE estrenarà les emissions del nou canal en llengua catalana, La 2 Catalunya, amb una graella competitiva que busca fer-se un lloc en un escenari on TV3 lidera la majoria de jornades diàries setmana rere setmana. La indústria televisiva del país comptarà, ara, amb una situació inèdita: dues cadenes públiques oferint programació en llengua catalana a tot el país. Anys enrere ja van existir altres canals, com 8TV -abans City TV- o en l'escena actual ens trobem altres canals públics en llengua catalana, però amb una capacitat d'emissió local. Des de Betevé, Ràdio Televisió Cardedeu, Canal Taronja o Canal Blau, entre d'altres.
La 2 Catalunya (2Cat, un nom que ja va portar cua i ha acabat normalitzat) ho té molt clar: "Ve a sumar i vol ser complementària a l'oferta actual que existeix en català". Són les paraules d'Oriol Nolis durant la presentació de la graella des dels estudis de Sant Cugat del Vallès. Ara bé, quines són les armes amb les quals vol combatre la batalla de l'audiència? Existeix una batalla real o realista? Quins són els elements clau d'aquest nou ecosistema televisiu? Els missatges que arriben des de Sant Joan Despí i des de Sant Cugat són molt diferents, però a l'hora de la veritat, totes dues televisions estaran en mans dels espectadors.
Cal recordar els punts de partida de totes dues corporacions. El 3Cat juga amb avantatge. Molta. "Som la gran factoria de continguts en català" van defensar durant la presentació de la temporada, a principis de setembre. En audiència i producció, les xifres no enganyen: són líders indiscutibles del sector televisiu i pràcticament audiovisual de tot el país, amb participacions en ficció i en altres continguts. Fonts internes destacaven a El Món de la Tele precisament aquest missatge sobre ser la referència de la indústria en àmbits transversals: des del televisiu, des de les productores i des del radiofònic, a més de la creació de contingut en nous formats i l'estabilitat de la plataforma del 3Cat. El múscul de la corporació és potent i parteix d'una posició molt diferenciada d'RTVE a Catalunya.
Tot i això, La 2 Catalunya també té tota una estructura sòlida a l'esquena. Els estudis de la corporació estatal a Catalunya gaudeixen d'una història igual (o més) potent que la de la CCMA, encara que els pressupostos de cadascun dels dos canals sigui molt diferent. El 2Cat té 11 milions d'euros per engegar la maquinària. En canvi, la CCMA va tancar una inversió de 1.347 milions fins al 2027 amb el Govern (335,5 milions per al 2025, en la qual s'inclou, de manera evident, TV3). Diferències substancials, però que acaben anant a parar en un únic final: el comandament de la televisió.
El prime time serà la primera prova de foc
El 3Cat arrossega certes problemàtiques des de l'estrena de la nova temporada -i si deixem enrere l'estiu, sense programació en directe- a la franja del prime time. Sense grans programes estrella com Crims, Eufòria, Joc de Cartes o El Foraster, des de Sant Joan Despí segueixen remant en la zona de màxima audiència amb els Telenotícies, líders indiscutibles a les nou de la nit, i amb propostes variades a partir de les deu i les onze de la nit. El Polònia els dijous i Col·lapse els dissabtes no tenen rivals, però durant la resta de les jornades, la situació es complica.
La darrera tongada de capítols del 8 coses a fer abans de morir amb Joan Pera va perdre contra El Hormiguero i La Revuelta. Els documentals no acaben de quallar -a l'espera del gran retorn del 30 minuts aquest diumenge, que augura molt bones xifres- i La gran pel·lícula ho salva depèn de qui vegi l'espectador en pantalla. En contraposició, des de La 2 Cat preparen plats forts per a la franja del prime, especialment en aquells marges nocturns on TV3 no estigui aconseguint consolidar posicions per damunt la resta.
Els pròxims dimarts, partida doble: a les 22h Xavi Bundó amb L'any que vas néixer i a les 23h, Montse Soto i Temps enrere, un espai que buscarà reviure la memòria i l'arxiu audiovisual d'RTVE Catalunya. Aquest 14 d'octubre, el 3Cat ja va anunciar què faria: un especial informatiu sobre l'acord de pau a Gaza, amb documental i taula d'anàlisi conduïda per Marina Romero després. Els primers cops mai determinen res de manera sòlida (curiositat pel nou canal, nou programa, nou presentador), però pot ser un indicador o un ensurt. Dimecres, més joc: a la 2Cat col·loquen les Mamarazzis a les 22h i a Candela Peña a les 23h. Un trio potent de dones que ja han funcionat, i de valent, davant les càmeres.
Figures audiovisuals que busquen alternatives a la CCMA
És innegable que el 3Cat és la factoria de continguts líder en català al país. Però certes figures de l'audiovisual no tenen un paper tan principal als canals de la CCMA. L'arribada de la 2Cat amplia un aparador televisiu en certes franges que pot permetre que figures procedents de la ràdio (que ja han passat per TV3 en altres ocasions) trobin un espai alternatiu.
És el cas de dues de les veus més importants de RAC1: Jordi Basté i Xavi Bundó. Altres figures com Patrick Urbano (3Cat), les Mamarazzis (al 3Cat amb Col·lapse), Judit Martin (Està Passant), la Nina (TV3) o Peter Vives (TV3) trobaran nous espais a Sant Cugat del Vallès. Això garanteix un èxit? En absolut. Veus autoritzades del 3Cat que prefereixen mantenir l'anonimat van recordar que fora dels murs de Sant Joan Despí existeix "un altre ecosistema" en el qual "pot fer molt fred".
Les armes transmèdia del 3Cat
L'arrelament de les eines transmèdia del 3Cat és palpable en els ciutadans i els usuaris a les xarxes. TV3 i les diferents marques de la CCMA (que segueixen generant polèmica, com el 3CatInfo) gaudeixen d'una molt bona salut. I existeix un element encara més destacable: la plataforma del 3Cat. En només dos anys s'ha consolidat com la tercera opció per als catalans, en un mercat on competeix amb grans multinacionals dels Estats Units o de la resta de l'estat espanyol. Amb tot, certes estratègies des de la direcció han prioritzat la plataforma per davant de TV3 en l'estrena de continguts. Un exemple clar és La Travessa de Laura Escanes.
Encara que RTVE Play sigui molt més antiga i gaudeixi d'un catàleg -especialment gràcies a l'arxiu de la corporació espanyola- molt més gran que el del 3Cat, no ha aconseguit una ingerència destacada en la societat catalana. Caldrà veure si, amb l'aparició d'aquests nous continguts en llengua catalana, el consum creix. Però per ara i amb les dades a la mà, la batallà se l'emporta Sant Joan Despí.
Nous espais per a productores
"Tothom vol treballar amb el 3Cat" és una frase molt repetida dins del sector audiovisual. L'aparador, les condicions, el públic, la repercussió. Són elements molt atractius per a una indústria com la catalana que gaudeix d'un múscul, un talent i unes eines com molt pocs territoris a la resta de l'Estat i, fins i tot, d'Europa. Ara bé, la falta de diversitat en els canals redueix molt la competitivitat o la creació d'un ecosistema que no impliqui agafar un AVE i viatjar fins a Madrid.
Independentment del resultat, l'obertura d'un canal en català amplia el ventall de possibilitats perquè les productores puguin treballar en la nostra llengua i en el sector televisiu del país. Moltes de les empreses audiovisuals que ajudaran a construir la graella del 2Cat han treballat amb la CCMA o amb altres canals d'RTVE. No és una qüestió de mesura, és una qüestió de competitivitat, que no competència directa. En una pugna per les audiències, vingui des dels percentatges que vingui (cal recordar que La 2 no supera el 4% en cap de les seves xifres diàries mentre que TV3 no cau pràcticament mai de la forquilla entre el 10% i el 16%), un nou escenari televisiu farà posar les piles a les productores.
