La pel·lícula “L’edat imminent”, dirigida pel Col·lectiu Vigília, està nominada com a millor direcció novella als Premis Gaudí d’enguany. Fa 4 anys es va crear l’embrió del llargmetratge a les aules de la Universitat Pompeu Fabra, i després de treball i constància, la productora Ringo Media ha portat el film fins a la gran pantalla. El Gerard Simó i el Pau Vall són dos dels cinc integrants de l’equip directiu del film, que retrata la vida del Bruno i la seva àvia.
Com arriba un Treball de Final de Grau fins als Premis Gaudí?
Pol: En el nostre cas, amb molta feina i molta constància. Al llarg d'aquests quatre anys, sempre hem intentat que el projecte creixés, que fos reconegut a la indústria.
Gerard: Hem tingut molt al cap la part de producció i de tenir aquesta presència sent un projecte tan petit. Però tampoc crec que el féssim mai pensant en els Gaudí o aquests reconeixements. Això són coses que han anat venint i què les hem treballat i hem lluitat per ser-hi.
Qui és el Col·lectiu Vigília?
G: Nosaltres hem fet la pel·lícula en forma de col·lectiu i som sis integrants: la Laura Serra, la Laura Colomines, l'Ariadna Ulldemolins, la Clara Serrano, el Pau Vall i jo, el Gerard Simó. Tota la base, les idees principals del llarg i la història que volen explicar ha estat acordat entre tots. En totes les fases de rodatge i muntatge tothom ha tingut veu per dir com es vol fer la pel·lícula.
És fàcil obrir-se pas en el món del cinema amb un projecte emergent?
G: De partida sí que xoques amb el factor que som molt joves. Fins al punt on entenc que pot ser normal que no acabin d'entendre que volem fer un llarg. També entenc que potser a una persona més gran se la prendrà més seriosament que a nosaltres. Però la veritat és que hem tingut sort de rebre suport de diferents institucions que han confiat en el nostre projecte i, en aquest sentit, la gent que ens ha deixat explicar el projecte l'ha pogut entendre i ha confiat.
Què us emporteu del camí que heu fet aquests 4 anys?
G: Tot el que hem après. A la nostra edat no és tan comú que tinguem accés a moltes coses que hem fet, com per exemple tenir presència als festivals, o veure com és produir una pel·lícula al costat de la Mireia Graell (Ringo Media).
P: Si en poguéssim fer una altra, tindríem ja tot un camí recorregut. L'experiència que ens emportem, encara que sigui una pel·lícula petita, és molt valuosa per la nostra edat. Això és or.
