El 3Cat no ho ha tingut fàcil en l'últim mes. Des de l'estrena de la nova temporada, amb les noves marques informatives i el grapat de programes per estrenar que tenien previst entre setembre i octubre, el soroll mediàtic, les sacsejades polítiques i l'esmena de certs canvis en qüestions visuals han col·locat la CCMA en un tema central de debat. Fugint de les interpretacions i els judicis de valor, les dades més objectives per considerar sí el 3Cat va per bon camí són les de les audiències. Especialment les del prime time. Des de l'inici de la nova temporada -amb totes les modificacions aplicades, com la del 3CatInfo o el nou plató-, TV3 ha aconseguit mantenir la majoria dels lideratges de la franja (que dividim en dues) entre les deu de la nit i la mitjanit. S'han projectat, però, alguns dubtes.
Cal tenir en compte el context actual del 3Cat. Des del 17 de setembre, jornada en la qual van donar el tret de sortida a la gran majoria dels canvis -uns quants, com els grafismes d'El Temps, van haver de ser esmenats en només vint-i-quatre hores-, no ha existit un canvi substancial en els interessos dels catalans en el prime time. És cert, però, que hi ha cadenes com Antena 3 o La 1 que han guanyat força i es disputen la segona plaça amb unes xifres mitjanes d'espectadors en augment. En aquest context, el soroll polític i social (amb un fort eco a les xarxes) han posat sobre la taula una qüestió: té un problema TV3 amb les audiències del prime time? És realment alarmant la seva situació?
Des d'El Món de la Tele hem repassat les dades d'audiència del 17 de setembre al 16 d'octubre per intentar separar el gra de la palla en un escenari on els biaixos condicionen algunes lectures. Fins al 6 d'octubre i en comptades ocasions, TV3 perd una de les dues franges principals: la de les 22h a les 23h; o la de les 23h a les 00h. Hi ha uns escenaris concrets on passen aquestes circumstàncies: amb l'emissió del Barça de futbol per alguna altra cadena -fet que desemboca amb l'increment de programes com Onze o Gol a Gol- o la preferència dels catalans en veure figures com Andreu Buenafuente o Marc Giró, tots dos a La 1.
Ara bé, TV3 també gaudeix de continguts que no l'han fet perdre mai en aquest període de temps. El Polònia i Col·lapse aconsegueixen que els dijous i els dissabtes siguin un regne infranquejable per a la televisió pública del 3Cat. Passa el mateix amb el Barça. Els catalans prioritzen poder veure els de Hansi Flick -com va passar el dijous 18 de setembre, amb el partit contra el Newcastle que va ser el més vist de la franja-, però després salten a les onze de la nit a un Zona Champions que aquell dia va signar 188.000 espectadors de mitjana i una immensa quota del 15,4%.
Un altre exemple és el dia de l'1 d'octubre amb un nou partit europeu. El Barça s'enfrontava al PSG i el Zona Champions esperava bones audiències just després que finalitzés. Què li va impedir? L'última hora de la Flotilla, que va fer que La 1, amb un avenç informatiu d'última hora, es quedés la quota amb un 10,1% contra el 9,5% del programa esportiu. Exemples n'hi ha diversos, però TV3 ni tan sols va perdre amb les emissions de dues pel·lícules el 24 de setembre (El Mestre Jardiner, 173.000 i 14,% per davant de David Broncano i Pablo Motos) ni tampoc el 9 d'octubre (Tren de nit a Lisboa, 198.000 i 14,5%).
Els documentals emesos pel Nits sense ficció també van ser objecte de crítica, però les dades són concretes durant el setembre. Des dels canvis implementats en la nova temporada se n'han emès dos i ambdós van ser líders. El 23 de setembre, el documental sobre Aitana Bonmatí (150.000 i 11%) i la setmana posterior, la del 30 de setembre, Què se sàpiga tot (185.000 i 11,1%). És cert, però, que en les dues jornades, programes com El Hormiguero (el dia 30) o La Revuelta (el 23) es van apropar, i molt, en la quota. Però el resultat segueix sent el mateix: guanya TV3. Una altra situació és tota aquella interpretació que es pugui fer sobre l'arrelament que estan aconseguint els late nights espanyols a Catalunya o la pèrdua d'una distància solvent del lideratge de la cadena pública catalana.
A partir del 6 d'octubre, cert canvi de tendència
Les dades analitzades per El Món de la Tele mostren certa sacsejada a partir del dilluns 6 d'octubre. El context és molt concret: la situació del 3Cat forma part de la conversa pública, amb cert rerefons sorollós a les xarxes socials. No només és un tema vox populi, sinó que ha fet el salt al Parlament i aquella mateixa setmana formaria part del debat de política general. Part dels treballadors encara reivindiquen les marques de la televisió i la ràdio, amb certa mala maror pel camí escollit per la direcció. La CCMA viu immersa en un període d'eleccions sindicals i part de la plantilla ha alçat la veu i promou un referèndum intern. Cap d'aquestes qüestions, però, aconsegueix condicionar o tombar les audiències de TV3 en el prime time.
Hi ha jornades en la que molts programes perden pistonada, però va en la línia del consum televisiu d'aquell dia. També n'hi ha d'altres on TV3 aconsegueix retenir l'audiència durant una estona, però acaba estimbant-se davant d'altres alternatives o perquè, simplement, la gent marxa a dormir. Ara bé, és a partir del 6 d'octubre on hi ha dos dies en els quals la televisió pública catalana cau pel pedregar en audiència. Les dates coincideixen amb un factor en comú: el Nits sense ficció. De manera contrària al que va ocórrer les dues darreres setmanes de setembre (on guanyen), en aquestes dates l'escombrada és substancial.
El 7 d'octubre, TV3 cau a la quarta posició per sota de La Revuelta, El Hormiguero i Supervivientes. La proposta del documental Temps mort, sobre l'exjugador del Barça de bàsquet Charles Thomas, no va convèncer en absolut. A partir de tres quarts de dotze de la mitjanit, la resta de cadenes superaven la catalana. Una setmana després, amb l'aterratge del 2Cat, TV3 va perdre defensant l'emissió del documental A dins de Gaza i es va estimbar amb l'especial sobre l'acord de pau i la situació del conflicte al Pròxim Orient. El 3Cat mostrava múscul amb el seu departament d'informatius i feia un exercici primordial d'una televisió com la seva, que és el servei públic, però Xavi Bundó i la seva estrena del prime time va aconseguir ser la novetat. La resta de dies de la setmana, tornava a guanyar. Sense més ni més.
Cal preocupar-se pel prime time de TV3?
En termes objectius sobre audiències i resultats, no. Ara bé, aquesta resposta té matisos i té interpretacions des de punts de vista molt subjectius sobre les consideracions que es vulguin tenir sobre aquesta franja tan concreta. TV3 només perd estrepitosament l'audiència del prime time en dues jornades. La situació implica una mirada més detallista, després del rebombori d'estrenes com les de Bestial o 8 coses a fer abans de morir. El peculiar programa de Bibiana Ballbè va fer guanyar la seva franja el 28 de setembre gràcies al Piromusical de la Mercè.
La setmana posterior, ja amb el programa traslladat a la franja posterior, TV3 guanya amb Els assassinats d'Steeltown i Ballbè ja sí que perd contra la majoria de cadenes. Però és que el 12 d'octubre, en la tercera entrega, guanya la quota amb un 8,7% i és líder gràcies a Joan Laporta i la resta de convidats. El mateix passa amb el programa de Joan Pera, que només va perdre el lideratge dels dilluns en la darrera entrega d'episodis, la del 6 d'octubre. El programa va aconseguir un 11,2% de quota, superant només per una dècima els Bayona amb David Broncano a La 1. Va caure, però amb la xifra mitjana d'espectadors.
Amb tot, la situació del prime time de TV3 ni és alarmant ni és una derrota permanent. Però es poden fer les preguntes adequades: per què continguts de creació pròpia amb un gran potencial com Vinagreta, La Travessa amb Laura Escanes -que va ser un èxit absolut durant la seva primera temporada- i la nova sitcom del 3Cat, La Casa Nostra, passen directament a la plataforma i no s'emeten pel lineal? Malgrat que el retorn de Clara Segura i Bruno Oro als seus personatges o del concurs d'una de les influencers catalanes més importants del panorama xarxes hagi funcionat per streaming, el servei OTT no és, ni de bon tros, el millor vaixell per fer navegar contingut audiovisual.
TV3 podria reforçar les seves franges de prime time per gaudir d'un múscul solvent com fa amb la del Telenotícies, l'Està Passant o els migdies amb el TN, el Cuines o el Com si fos ahir. On realment pateix més el 3Cat és a la tarda, amb La Selva intentant consolidar les dades del final de la temporada passada, però passant veritables tràngols en moments de la tarda on competeix amb grans ficcions d'RTVE o la manca d'espectadors, en general, arreu de Catalunya. El 3Cat ha tingut problemes a l'hora de defensar certs canvis en les marques informatives, en gestionar aquestes modificacions i adaptar-se a les opinions de l'audiència (i, en certs moments, al soroll a xarxes). Però no ha tingut un problema real a l'hora d'apostar pel prime time. La pregunta més pertinent, però, és aquesta: serà capaç d'aguantar amb els mateixos continguts i deixant de banda les seves apostes, novetats i inversions a la plataforma? El 3Cat encara ha de mostrar moltes novetats anunciades al setembre. Caldrà veure si funcionen.
