TV3 ha viscut un dels períodes més convulsos i transcendentals de la seva història. En 42 anys, la televisió pública catalana les ha passat de tots colors, però aquest 2025 se'l recordarà com un dels més complicats per a la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i els seus mitjans. Un dels principals motius ha estat l'escrutini permanent (amb una forta crítica política per part de Junts i els seus entorns i l'oposició de part de la plantilla) a la implementació dels grans canvis a tota l'estructura des del setembre de l'any passat. Tot plegat va fer el salt, diverses vegades, al Parlament de Catalunya i la política va tornar a projectar la seva ombra al complex audiovisual ubicat a Sant Joan Despí.
Una vegada implementats els canvis (i els que encara queden per consolidar o estrenar) la plantilla del 3Cat també ha aixecat polseguera, mostrant-se en contra de les novetats: des del nou paraigua informatiu del 3CatInfo fins a una certa pèrdua de marca, a parer seu, de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb tot, amb aquest escenari a Sant Joan Despí buscaran apuntalar el seu nou eslògan i reivindicar el seu renovat lideratge: La Factoria de Continguts. La direcció té encara tres anys al davant i l'escenari per al 2026 és esperançador. Ara bé, el camí amaga certs esculls i entrebancs que, per una CCMA permanent situada a l'aparador públic, poden ser adversitats majors.
Sant Joan Despí també afrontarà reptes en l'apartat tecnològic i de consum. Les plataformes d'estríming i les xarxes socials, amb un bombardeig constant de contingut audiovisual als usuaris, ja va fer trontollar el monopoli de TV3. En aquesta situació i després d'haver refermat l'aposta per la plataforma del 3Cat la batalla per atraure espectadors, oients i usuaris no és només televisiva o radiofònica: ja és contra potències mundials com Netflix, YouTube o Instagram. El desplegament transmèdia continuarà sent un repte per als 2.500 treballadors de la corporació.
Equador de mandat per a la direcció de la CCMA
"Som motor de la indústria audiovisual catalana". Amb aquestes paraules va obrir Rosa Romà, presidenta del 3Cat, la nova temporada 2025-2026 per a la televisió i la ràdio. El pacte del 2022 entre Junts, ERC i el PSC -ara trencat, segons els juntaires- va obrir una nova finestra de futur per a la renovació de la corporació catalana audiovisual. Tot i el ball de bastons dels darrers mesos, fonts de la cúpula del 3Cat han valorat molt positivament les darreres implementacions en diversos àmbits: des de nous continguts audiovisuals fins a la plataforma, que ja ha assolit grans xifres d'èxit i programes amb desenes de milions de reproduccions. En arribar a mig mandat, la direcció de la Corporació encara té moltes qüestions per tirar endavant.
Una d'elles era "suavitzar el pes d'una organització tan gran" com és la CCMA. L'acord, en concret, resava això: "Cal una adaptació estratègica i continuada per alleugerir una infraestructura pesant i que ha de ser més ajustada a les necessitats actuals del sector". El document pactat recull el fet que "la viabilitat" mateixa dels mitjans de la corporació ha de passar "per una reestructuració organitzativa i tècnica que li permeti una major adaptabilitat i agilitat". Fonts de la plantilla consultades per El Món de la Tele recorden que la possible unificació de les redaccions d'informatius de la ràdio i la televisió segueix sent "un punt de fricció" entre la plantilla i la cúpula.
L'estira-i-arronsa polític també pot marcar els pròxims anys de mandat. Un dels punts clau que més friccions polítiques genera, també a escala interna pel que fa a cert sector dels treballadors, és la suposada pèrdua de les marques de TV3 i Catalunya Ràdio. Tal com van explicar des de la direcció del 3Cat en diverses ocasions a aquest mitjà, el procés de reestructuració i d'una possible fusió de les redaccions d'informatius encara està en marxa.
El 3CatInfo ha arribat per quedar-se
La direcció del 3Cat ho té clar: la nova organització informativa de la corporació, que engloba les redaccions de TV3 i Catalunya Ràdio, es quedarà. Rosa Romà, presidenta del 3Cat, ja va explicar el passat 1 d'octubre els motius de la seva posada en marxa. "Vam identificar la necessitat que tota la informació que generem s'aglutini en un mateix entorn digital i sigui reconeixible en les diferents finestres que tenim. Estem satisfets, el resultat és que el projecte està funcionant. Hem crescut en audiència, hem tingut la millor quota des del confinament del 2020... Creiem que estem en una direcció en la qual arribem a més públic", va explicar. Romà era clara en les seves declaracions públiques i a porta tancada: "cal consolidar el 3CatInfo".
Des de la plantilla, però, continuen posant-hi pegues. Els Consells Professionals de TV3 i Catalunya Ràdio mantenen la seva posició, tal com ha pogut validar aquest mitjà, amb un posat de "preocupació" pel nou rumb que segueixen des de la cúpula de Sant Joan Despí. Diversos veterans de la plantilla, alguns d'ells que s'han retirat aquest any com Jordi Robirosa o Arcadi Alibés, van arrufar el nas públicament amb la nova marca i per la pèrdua de noms, a parer seu, totèmics com el 324 o Catalunya Informació, internament coneguda com "la Cati".
"El compromís d’aquesta direcció, tal com s’ha defensat interna i públicament, és el d'impulsar i fer conviure la marca 3Cat, que aglutina tots els nostres continguts, amb la resta de marques de la corporació que formen part de l’imaginari col·lectiu d’aquest país", reivindiquen des de la direcció amb relació a TV3 i Catalunya Ràdio. Ells mateixos han volgut reivindicar la implementació de la marca -en connivència amb els paraigües informatius assumits per altres entitats audiovisuals europees, com a França o el Regne Unit- que des de la seva arribada al setembre "han incrementat el consum de continguts informatius". Fins i tot, han gaudit de més impacte a xarxes sota perfils 3Cat, multiplicant per vuit en nombre de visualitzacions.
La plantilla del 3Cat manté el pols en certes qüestions
Les veus crítiques per part de la plantilla de TV3, Catalunya Ràdio i la resta de marques del 3Cat no han afluixat. Cares conegudes han protestat contra la direcció a través de les xarxes socials o amb comunicats conjunts -on es van arribar a aglutinar fins a 800 treballadors per la preservació de les marques-, però el nou rumb segueix el seu camí. "El desplegament de la nova arquitectura de marques ha de respondre a una estratègia que ens permeti adaptar-nos als nous hàbits de consum de la ciutadania i tenir més impacte", afirmen des de Sant Joan Despí. Ara bé, la consulta interna feta pels treballadors constatava que el problema no ha quedat resolt. Almenys, de portes endins.
Amb un 63,27% de participació, gairebé el 90% de la plantilla vol persistir en les identitats de la televisió i l'emissora. La votació no és vinculant, però provoca un pols directe que es va intentar resoldre amb canvis com ara les escumes dels micròfons, que van tornar les de TV3 i Catalunya Ràdio, o poder signar les peces amb els noms de totes dues marques. El Comitè d'Empresa de TV3 es manté impassible amb el seu missatge cap a la direcció: "Ha d'escoltar la veu dels treballadors, corregir la política de marques i respectar la funció dels mitjans sense amagar ni menystenir TV3 i Catalunya Ràdio ni ara ni en el futur". Serà un dels punts claus del 2026. La cúpula que lideren Romà i els directors Sigfrid Gras i Jordi Borda, però, ha insistit públicament i a preguntes d'aquest mitjà que en cap cas, des del principi, "van matar les marques" i, a més, "estan més vives que mai".
Nova programació i consolidar "la factoria de continguts"
Despatxos i Parlament a banda, el públic de TV3 segueix consolidant la televisió com la més vista del país. La televisió tancava el 2025 amb un 14,2% de quota de pantalla, mig punt més que el 2024 i la millor des de fa cinc anys. És el setzè any consecutiu que estan al capdavant dels canals que emeten a Catalunya. La cadena lidera tant al prime time, amb un 15,4% de quota, com al day time, amb un 14,8% de quota, i millora en prop de mig punt en tots dos casos. A més, és la cadena generalista més ben valorada, amb un 8,3, segons el panel GfK.
Malgrat que certes apostes de la nova temporada no han quallat gens (només cal repassar el rebombori generat pel Bestial o el 8 coses a fer abans de morir de Joan Pera, que va començar fort i va acabar perdent el prime time), aquest 2026 arribaran cares molt estimades: El Foraster de Quim Masferrer ja té nou itinerari a partir del 12 de gener i Eufòria ja està preparada per arrencar quarta edició a partir del 23 de gener. Una altra de les figures audiovisuals del panorama català que aterrarà amb força a Sant Joan Despí serà Gerard Romero amb Fanzone, programa d'actualitat del Barça que veurà la llum aquesta setmana, el 8 de gener.
Les ficcions també seran destacades aquest any, després del triomf de productes com Vinagreta i La casa nostra. El 13 de gener aterra la primera nova sèrie del 3Cat, Departament Amades, amb Anna Moliner, Paula Jornet, Joan Negrié, Joan Esteve i Kike García. Ho farà a la plataforma. En l'apartat documental també voldran destacar i és que des de Sant Joan Despí, aquest 13 de gener també, arribarà el documental Et faran un home, on aprofundiran una de les temàtiques que més va sacsejar el país: la mort de joves durant el servei militar, la mili.
Existirà un pols amb RTVE i La 2 Catalunya?
Ara per ara és impossible comparar totes dues graelles, però la pugna entre Sant Joan Despí i Sant Cugat del Vallès (on hi ha els estudis de RTVE Catalunya) és innegable després de l'arribada a l'octubre del 2025 del nou canal en català de la Televisió Espanyola, el 2Cat. El nou canal fet des de la corporació estatal encara no ha arribat ni a conformar una graella al 100% en llengua catalana, però diversos programes nous (com el de Xavi Bundó o el de Jordi Basté, estrelles de Rac1) ja han tret el cap per la classificació dels espais més vistos en la jornada de la seva emissió.
L'ampliació dels continguts fets en la nostra llengua a la televisió ha estat rebuda amb entusiasme per part de tots els sectors de l'audiovisual a casa nostra, però és innegable la controvèrsia política que genera l'aparició de La 2 Catalunya. El canal va ser impulsat, en part, gràcies a un pacte del PSOE i Junts i el monitoritza Miquel Calçada, membre del Consell d'RTVE proposat pel partit de Carles Puigdemont. Des de diversos programes de Sant Cugat, consultats per aquest diari, mantenen la il·lusió "del primer any" en aquest projecte.
Oriol Nolis, director del canal, no es limitava només a brandar un missatge conciliador dins la casa, sinó que també ho fa cap a la principal cadena competidora, TV3. Creu que la lluita per les audiències ha de ser possible també des de la "col·laboració" i vol treballar per continuar "fent coses plegats". "Al final, el denominador comú és que fem televisió en català i ningú més l'està fent amb un projecte d'envergadura, projecció i un públic potencial de tot Catalunya com el que té el 3Cat o podem tenir nosaltres", reflexiona.
Davant d'aquesta situació, des del 3Cat han mantingut un to baix després de rebre amb escepticisme la nomenclatura (posar-se 2Cat va generar friccions) i perquè, com han reivindicat diverses fonts a aquest mitjà, "el lideratge" és a Sant Joan Despí. Amb quotes molt més elevades i, en la majoria de jornades, superant amb escreix també a TVE1.
El públic és sobirà
En un ecosistema audiovisual carregat de contingut en multitud de plataformes (des de Netflix a Twitch o xarxes com TikTok o YouTube), la corporació pública catalana va detectar un símptoma significatiu: l'audiència menor de 45 anys havia desaparegut del panorama televisiu. No havia fet cap mena de transvasament a altres cadenes, sinó que havia deixat de mirar la televisió. Sense cap mena de pal·liatiu. No hi eren. Un dels articuladors de la nova estratègia va ser Cristian Trepat, director de continguts del 3Cat. Per això mateix, si ampliem la mirada, el públic de TV3 segueix sent el jutge principal dels continguts de la cadena i de la corporació.
El soroll a les xarxes, atiat per la ultradreta d'Aliança Catalana i els seus escamots digitals però també per dirigents de Junts, no ha trencat ni el lideratge audiovisual de TV3 ni ha fet modificar ni un bri de les seves futures estratègies. El 2026 serà un any clau per consolidar continguts i també per afrontar les dificultats: molts programes de la graella funcionen a TV3, sí, però són els Telenotícies o clàssics que aglutinen moltíssimes temporades. El futur dels informatius i de les noves cares que aterraran a Sant Joan Despí seran clau per radiografiar l'opinió dels espectadors i marcar el rumb dels futurs continguts que arribaran a la televisió, a la ràdio i a la plataforma.
