Les audiències de diumenge a Catalunya mostren resultats molt simptomàtics sobre segons quins gustos dels espectadors. Deixant de banda que els catalans sempre col·loquen els Telenotícies de TV3 al capdavant en pràcticament totes les jornades, els caps de setmana són sinònim de cinema en obert. Tot i l'existència de tantes plataformes de contingut en streaming, el públic del país segueix confiant en la mítica frase: "a veure què posen a la televisió" entre dissabte i diumenge. Especialment el darrer dia de la setmana, quan la majoria de persones es queda a casa el dia abans de tornar a la feina, a la rutina o de totes les responsabilitats que els comporta la seva vida diària. Segons les dades del 16 de novembre, sis pel·lícules formen part dels vint espais televisius més vistos del dia.

Deixant de banda l'èxit que és cada cap de setmana la sèrie de telefilms d'Alex Hugo (253.000 i 20,1% a TV3, en un gran registre per a primera hora de la tarda), una pel·lícula va ser molt exitosa en una franja tan destacada com la del prime time. Mientras dure la guerra, d'Alejandro Amenábar, va captivar fins a 223.000 espectadors catalans a partir de les deu de la nit, amb una contundent quota de pantalla del 15,6%. Per molt poc es va quedar fora dels cinc espais més vistos, segons la dada mitjana de públic, però sense cap mena de dubte va ser el més consumit en prime time. El film de 2019 va provocar molta polseguera en la seva estrena ara fa sis anys. El seu èxit no és un fet aïllat. Intentem explicar-ho.

La pel·lícula d'Amenábar va aparèixer en un context en què la polarització política a l'estat espanyola assolia llindars de màxima fricció. L'any anterior a la Covid-19, l'auge de la ultradreta capitanejada per Vox al Congrés dels Diputats va crispar moltíssim l'ambient de la capital estatal. Els de Santiago Abascal van posar el focus en la indústria del cinema espanyol, que aquell any va veure com Pedro Almodóvar presentava un nou projecte amb Antonio Banderas (Dolor y Gloria) que acabaria fent el salt als Oscars i sent un dels seus millors films en anys. El manxec, igual que Amenábar, eren dianes predilectes per part dels grups més ultraconservadors. Tots dos no van callar mai a l'hora de dir la seva sobre la situació política i social.

Per això, Mientras dure la guerra, tot i els seus cinc premis Goya i les 17 nominacions, significava una altra cosa, un posicionament polític implícit. La història de la pel·lícula se centra en la figura de Miguel de Unamuno, el seu posicionament sobre el cop d'estat de 1936 i com ho va viure des de Salamanca. A més, Amenábar busca exposar situacions com la de la tria de Francisco Franco com a Caudillo, el paper de Millán-Astray i la seva Legió (amb un Eduard Fernández excel·lent, que per això es va endur el Goya), els conflictes interns dins del bàndol colpista o la incapacitat de la República de reaccionar. Temes que, des de la ultradreta en auge a l'estat espanyol, consideraven "progressistes" o "woke".

RTVE es posiciona

El seu èxit d'audiència, per tant, aglutina diferents qüestions: una bona feina cinematogràfica evident (el film és atractiu visualment, gaudeix d'un gran repartiment i aborda una història que té un reclam sucós), un component polític potent i un posicionament per part d'RTVE. El president de la corporació estatal, José Pablo López, va escriure un contundent missatge al seu compte personal d'X per promocionar la projecció de la pel·lícula des de La 1. "El franquisme no és nostàlgia, és vergonya. [...] Perquè la història s'escriu amb veritat, no pas amb silenci", escrivia dissabte, cap al tard.

La situació no va poder ser més favorable. Els resultats d'audiència van col·locar RTVE líder absolut del prime time i sent el tercer contingut televisiu més vist a tot l'Estat. Més d'1,8 milions d'espectadors, amb un contundent 16,2% de share. A més, va ser la segona pel·lícula més vista de tot l'any en televisió i només queda un mes i mig per a igualar-la o superar-la.

José Pablo López ha escenificat avui el posicionament d'RTVE i el context en el qual s'estrenava el film: "La programació especial de RTVE amb motiu dels 50 anys de la mort de Franco segueix aconseguint unes excel·lents dades", ha escrit a primera hora del matí d'aquest dilluns. En un moment en què RTVE i La 1 s'han convertit en un "ariet" contra la dreta mediàtica, els resultats l'acompanyen. Com va ser el cas del Malas Lenguas la setmana passada, amb èxits d'audiència a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol.