El 1988 Catalunya Ràdio va estrenar El Suplement, el programa estrella del cap de setmana que encara avui acompanya els oients cada dissabte i diumenge. D'això ja fa 36 anys, els mateixos que té el seu presentador, en Roger Escapa (Sabadell). Un home de ràdio, molt de ràdio, però a qui el cuquet de passar per la televisió l'ha fet parir l'Eclipsi, el programa que estrena aquest dijous a la plataforma 3Cat.

Sis temporades després de posar veu (i cara, amb els continguts a les xarxes socials) al programa estrella dels caps de setmana, Escapa es veu amb força i ganes d'estar-s'hi molts anys més. De fet, assegura que Catalunya Ràdio és "casa seva". Tot i això, vol combinar la passió per la ràdio amb "finestres" a la tele que li permetin explicar històries que "en un programa diari no hi tenen cabuda", un tret que considera part del seu segell periodístic.

Com naix l'Eclipsi com a format?

Té un any de vida, va néixer al setembre a El Suplement. Volíem parir un nou espai per als diumenges i vam tenir aquesta idea de les 12 del migdia al programa. La idea inicial era abaixar les persianes i crear un clima més fosc per posar el convidat en un context totalment diferent, però la cosa es va anar animant. Vam veure que allà es generaven coses xules, vam crear el neó, vam vincular les preguntes a la nit i li vam donar forma. Allò, més enllà de ser un format de ràdio, vam veure que podia tenir un espai a la tele. I aquesta és la proposta que vam portar a 3Cat.

Els capítols giren sobre tres elements: una cocteleria, una caixa dels records i un jenga. Una barreja que no deixa indiferent.

L'Eclipsi no deixa de ser un format de conversa i entrevista. El vestit d'entrada era la nit, però no ens servia prou el Roger entrevistant, no volíem fer un vídeopòdcast, havien de passar algunes coses. L'entrada a l'Eclipsi ens vam imaginar que fos un lloc amagat i que hi hagués una mena de contrasenya, per això fem ús d'un fotomaton on els convidats han d'explicar quina ha estat la seva millor nit. Segurament, tots tenim algunes nits preferides, i això és la porta d'entrada a obrir un món de conversa. I el jenga és una idea del Xavier Sanjuan i la direcció del programa per treure'm de la meva zona de confort, una cosa que els venia bastant de gust, i que permet fer un producte més visual i televisiu.

Quan es decideix que l'Eclipsi ha de fer el salt fora de la ràdio i establir-se com a producte televisiu?

Feia temps que perseguia fer alguna cosa a la televisió. De fet, si això ha acabat sent realitat és perquè el Guillem Carol em va escriure durant el meu primer any a El Suplement dient-me que era oient, que li agradava molt el programa i que començava a fer productes a la tele i volia fer coses. Em va preguntar si podia presentar coses amb mi, ens vam anar fent amics, hem presentat diverses propostes junts, moltes ens les han tombat, no ho dic com un retret, segurament ara havia de ser el moment, i finalment hem aconseguit fer aquesta proposta de l'Eclipsi que va una mica més enllà de l'esperit de la ràdio. Crec que està molt bé també que és un format televisiu pensat pel 3Cat: els capítols duren 22-23 minuts i, a banda del capítol televisiu de la plataforma, hi ha tot de material per consumir per l'entorn digital. No està pensat per anar lineal, sinó al 3Cat, que és el lloc on ara s'ha d'estar.

"L''Eclipsi' s'assembla bastant al programa que m'agradaria fer a la tele"

Primera entrega: de Laura Escanes a Oriol Romeu, perfils gairebé antagònics.

Aquesta és la gràcia! Tot i això, el format funciona bé per a tots ells.

Quina lògica té la tria d'entrevistats?

Personatges que no necessitin una presentació, no hi ha una presentació del personatge en tot el capítol, per tant, són coneguts a tot el món, referents en els seus àmbits. Després, que generacionalment hi connecti bastant, siguin bastant el meu perfil generacional, amb algunes excepcions que siguin intergeneracionals, com en aquesta entrega hi ha la Noe Galera, però que també té un públic molt jove. La tria era una mica aquesta: hi ha una influencer, un cantant, un futbolista i una directora de càsting, quatre disciplines diferents. 

L'Eclipsi vol ser un retrat de la societat VIP catalana?

Sí. I la condició que poso per a l'entrevista és que no hi haurà promoció. És a dir, si entrevisto un cantant, no em ve a parlar del seu últim disc, igual com amb un escriptor i els seus llibres. Fa bastants anys que faig entrevistes i intento sortir sempre una mica de la promo i el cronòmetre. A vegades, poder entrevistar aquests VIPs en un context diferent de la promoció és molt difícil. M'he emportat molts "no" també, però la gràcia és que els que han dit que "sí" han vingut a jugar, no s'autopromocionen i no és una entrevista estrictament vinculada a l'actualitat. Parlem de les coses importants i arribem a la conclusió que tots més o menys tenim els mateixos problemes i intentem prendre les decisions per ser feliços. En aquest context, aquesta gent que ara està a la cresta de l'onada, ha tingut els seus èxits i els seus fracassos, i en el cas de l'Oriol Romeu fa una entrevista en un moment en què ha fet un molt mal any amb el Barça i crec que, que vulgui parlar de la manera que ho fa, és interessant. 

Quins perfils veurem? 

Personatges catalans, referents en el seu àmbit i que no només triomfen a Catalunya. I, sobretot, de diferents disciplines. Hem intentat fer un equilibri. Evidentment, hi haurà paritat. No està tot rodat, són 12 capítols i hem d'acabar el rodatge aquest juny. Hem intentat trobar un equilibri en els quatre capítols que estrenem ara, no els emetem per ordre cronològic de gravació.

Entrar a l'Eclipsi és estar disposat a respondre-ho tot. També el presentador. No fa respecte la sobreexposició?

Potser ara t'adones que soc millor entrevistador que entrevistat (riu). Si jo el que reclamo als meus convidats és que estiguin disposats a respondre preguntes sobre la família, maternitats, salut, fracassos… crec que està bé que en algun moment del programa, en el tram final, jo també m'exposi sabent que tinc límits. Si tothom s'exposa, que jo també ho faci una mica, està bé, fem un equilibri.

Segons l'últim EGM, El Suplement té 298.000 oients cada dissabte i 361.000 els diumenges, en què creix un 14%. Quina és la clau de l'èxit dels caps de setmana? 

Crec que tenim un programa bastant consolidat: El Suplement té 36 anys d'història i jo ja en fa sis que el presento, i la gent ja el té al seu imaginari del cap de setmana. Una de les coses que jo he pogut aportar és que és un espai on no necessito fer promo o estar pendent d'una agenda que em ve determinada. 

"Fer un programa de tele o de ràdio en castellà requeriria un esforç i una preparació que ara mateix veig una mica lluny"

Si vull entrevistar el Guillem Gisbert, per exemple, li dono la volta i l'acompanyo del Jaume Sisa i el Quim Carandell, tots tres són el pare, el fill i el net de la cançó i a partir d'aquí generem un tema. En comptes d'entrevistar el J.A. Bayona perquè està de promo de la Sociedad de la nieve, em fixo en el Carlos Bayona, que és el seu germà bessó, que té molts menys focus però segur que al darrere hi ha una història interessant. Són històries que entre setmana en un diari no hi tenen cabuda però que el cap de setmana es poden fer una mica més pensades. Crec que aquestes són unes de les nostres claus de l'èxit i n'estic molt content.

Podem dir que és la marca o segell Roger Escapa?

No ho he de dir jo, això, però sí. El programa em permet tocar totes les tecles: estic presentant un informatiu, després una tertúlia, un magazin, un entreteniment, amb espais més d'humor… Hi ha espais més consolidats, com el rotllo que tenim amb la Mayka Navarro o el Joel Díaz, que hem aconseguit amb el pas dels anys. Jo hi estic molt còmode i crec que la casa també ho està. 

A la ràdio hi ha competició? Qui puja i qui baixa a l'EGM; què es queda o què marxa a final de temporada; quins convidats o tertulians té cada programa…

Si t'ho pinten bonic és que et menteixen. Hi ha una competició, però és sana i, evidentment, hi ha una direcció que marca les directrius. El programa més important de l'emissora és El Matí i marca l'agenda de dilluns a divendres, i el cap de setmana hi ha El Suplement, que és el magazín estrella. Tots convivim pacíficament i crec que ha anat molt bé. Ara, tibantors entre la Carod, l'Ustrell i jo per un convidat que tots volem? Setmanalment passa!

I és bo que hi siguin.

Clar. I m'ha passat amb el Ricard quan fa El Matí, però també amb la Laura Rosel o la Mònica Terribas. Crec que és natural i és important que els equips es coordinin.

"Tibantors entre la Carod, l'Ustrell i jo per un convidat que tots volem? Setmanalment passa!"

Sovint ha explicat que treballar el cap de setmana t'agrada i li permet dedicar hores al Gael, el seu fill, de dilluns a divendres. Ha pensat amb el salt a un programa d'entre setmana?

Crec que no és un escenari que ara mateix estigui damunt la taula, estic molt bé fent El Suplement. La gent que no es pensi que només treballo el cap de setmana, ho fem de dimecres a diumenge. Això vol dir que anem una mica al revés del món perquè el nostre cap de setmana és dilluns i dimarts. Ni ara ni les pròximes temporades penso en un canvi, els meus escenaris continuen aquí.

Roger Escapa és un home de ràdio?

Sí.

O hi ha el cuquet de la tele?

Per a mi això ara és un experiment, tenia moltes ganes de fer un projecte com aquest. A veure com va, com respon i la gent com ho veu, però m'agradaria que fos compatible amb la ràdio. Jo la ràdio no la vull deixar mai. Aquesta és la meva casa i espero poder-hi estar molts anys.

Li agradaria que l'Eclipsi fos el primer pas per fer un programa en directe a TV3?

No necessàriament. El programa en directe el faig a la ràdio i estic feliç així. Sí que m'agradaria que l'Eclipsi fos una cosa que naix ara i que va guanyant envergadura. S'assembla bastant al programa que m'agradaria fer a la tele…

Un programa d'informació?, d'actualitat?, un magazín?

No, un programa d'entrevistes. El que és l'Eclipsi ara. Beu del My Next Guest Needs No Introduction del David Letterman, de les entrevistes que en un moment feia el Loco de la Colina -sense que el meu estil tingui res a veure-, beu del que ha fet el Jordi Évole, de les maneres d'entrevistar de tota la gent que he anat seguint al llarg dels anys. A través de totes aquestes influències estic construint la meva veu i manera de fer.

Per tant, ara que queda lliure la franja de tarda a TV3, no s'hi veuria?

Ara mateix no. El meu espai és El Suplement i espero ser-hi molt de temps.

I a llarg termini?

Tancar-me portes crec que no és l'escenari, però tinc dues coses molt valuoses ara mateix, com són El Suplement i l'Eclipsi, per continuar-les gaudint molts anys. El meu objectiu no és deixar la ràdio per anar a la tele: el que vull és continuar fent ràdio i, si puc tenir una finestra a la tele com aquesta, fantàstic.

La vida familiar ha fet que en algunes etapes hagi d'estar a cavall entre Barcelona i Madrid. Marxar-hi a treballar està descartat?

No em sentiria còmode treballant en castellà, crec. És important quan fas contingut saber a quina audiència t'adreces. Quan faig El Suplement o l'Eclipsi conec qui vull que m'escolti o em miri. Si això ho fes de Madrid, el marc mental seria diferent i, no et dic que no ho pogués fer o no em fes il·lusió, però la meva llengua materna, en què jo penso, és el català. Haver de fer un programa de tele o de ràdio en castellà requeriria un esforç i una preparació que ara mateix sincerament veig una mica lluny.

"Estic cansat que em preguntin si el rotllo que porto amb la Mayka Navarro és impostat"

Per tancar, una picada d'ullet a l'Eclipsi que ja es pot veure al 3Cat: quina és la pregunta que està fart que li facin en una entrevista?

(Riu). Molt bona aquesta pregunta! "Ets més de ràdio o de tele" és una pregunta que… és evident que soc més de ràdio. Deixa'm pensar-hi bé…

Com no hi ha pensat havent-la de fer tants cops?

(Riu). Perquè soc millor entrevistador que entrevistat! Molta gent em pregunta que el rotllo que porto amb la Mayka és impostat o no. Crec que la gràcia de la ràdio és ser naturals. Ha sortit sense preveure-ho i portem aquesta relació d'estima a les ones. Sí, potser sí que estic una mica cansat d'això.