A Roger de Gràcia li fa por relacionar-se amb la gent, però ha tardat 30 anys a què li diagnostiquin. "Jo, que fa 20 anys que em dedico a l'entreteniment; jo, que fa 20 anys que en poso sobre un "escenari" cada dos per tres a la tele i a la ràdio: jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc una fòbia a les relacions socials", ha confessat el periodista i comunicador, que ha fet programes a TV3 com Caçadors de paraules, El sopar o Batalla Monumental.

El presentador ha fet pública la seva por social al llibre Digue'm Boig (Columna) on explica per primera vegada la seva relació d'angoixa i esgotament a l'hora de teixir relacions o exposar-se públicament. El primer cop que va tenir-ne símptomes va ser el dia del seu desè aniversari i, des d'aleshores, ha lluitat contra un trastorn mental amb la ràbia i el dolor associats, però sense les eines adequades: "No en parlàvem, era un estigma social i passava de la frustració a pensar que això s'arreglaria sol", confessa.

"El que em sap més greu és no haver pogut gaudir de la relació amb els altres"

El comunicador, que va presentar durant cinc anys el programa de tardes Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio també fa balanç de les coses que ha estat incapaç de fer pel trastorn. "No he pogut fer la volta al món amb els meus amics i, potser, descobrir una vocació oculta", recorda de Gràcia que no va poder seguir les passes del seu germà per anar a estudiar a fora. En tot cas, el presentador assegura que el que més li hagués agradat té a veure amb la solidesa de les relacions personals. "El que em sap més greu és no haver pogut gaudir de la relació amb els altres".

Amb una feina lligada a l'exposició pública constant, el periodista assegura que s'ha hagut de passar la vida "dissimulant" i, amb humor considera que se n'ha sortit prou bé. "Recordo que per fer una entrevista els nervis que passava abans, durant i després em deixaven esgotat", ha fet memòria el conductor del pòdcast de llengua Tenim paraula.