El crític de TV, David Vidal analitza la polèmica oberta pel presentador de "El Hormiguero" contra una campanya del Ministeri d'Igualtat

Per David Vidal

En un país que ha tingut com a president un "intel·lectual" com Mariano Rajoy no és d'estranyar que El Hormiguero sigui el programa nocturn amb més espectadors de tota l'oferta televisiva. Però això no va de diferències nacionals, el show de Pablo Motos també es troba entre els més vistos a Catalunya. El formiguer d'Antena 3 és un dels valors més segurs de la petita pantalla i té la capacitat de polaritzar la població entre partidaris i detractors.

Anem per parts. Per si algú viu en una realitat paral·lela i només té accés a vídeos de gatets siamesos, Motos s'ha convertit en els últims dies en el gran protagonista de les xarxes socials. Tot arran d'una campanya realitzada pel Ministeri d'Igualtat.

En ella s'exposen, sense citar-lo explícitament, les vergonyes del comunicador valencià, recreant una pregunta lamentable sobre roba interior que va dirigir en el seu dia a l'actriu Elsa Pataky.

I què va fer el rei del prime time quan es va sentir interpel·lat? Respondre al seu programa rodejat de la seva cort d'assalariats. Ningú no li havia demanat una resposta; i probablement la seva legió de seguidors no havien vist el dard enverinat que li havien llançat des del ministeri d'Irene Montero. 

"Lluny de retractar-se i assumir certs comportaments reprovables, va decidir contraatacar amb una demagògia al més pur estil de Javier Cárdenas"

Però el presentador no se'n va poder estar i va aparèixer amb un to grandiloqüent assenyalant el malbaratament econòmic per part de l'administració en aquesta campanya.

L'ego és el pitjor enemic de l'ésser humà i el de Pablo Motos és desbordant. Per molt bé que et vagin les coses sempre la pots acabar espifiant per un atac de vanitat. La incapacitat d'autocrítica pot arribar a complicar-te la vida quan no en tenies cap necessitat.

I això és el que ha passat amb el valencià. Lluny de retractar-se i assumir certs comportaments reprovables, va decidir contraatacar amb una demagògia al més pur estil de Javier Cárdenas.

La defensa matussera de Motos va acabar provocant una reacció en cadena. Gran part de les cunyatades patides per convidades del programa les van recollir alguns usuaris de Twitter i van situar Pablo Motos davant del mirall. Qualsevol humà que no esmorzi cada matí amb Ana Rosa Quintana trobarà alguns moments de la història del programa que el faran transitar entre la ràbia i la llàstima a parts igual.

En el seu favor podem dir que la majoria de les aberracions del comunicador pèl-roig es van cometre ja fa alguns anys. La perspectiva de gènere no és la mateixa el 2022 que el 2017. El punt de vista que es configura amb el pas del temps, tot i que sigui una excusa bastant barata, podria alleugerir la condemna.

Si Motos en comptes de sortir i atacar hagués entonat una mitja disculpa, segurament avui el miraríem amb uns altres ulls. Tots tenim dret a evolucionar, però en el seu cas sembla bastant improbable, el seu orgull ferit de mascle i la prepotència de ser líder cada nit no deixen espai a la humilitat.

"Tampoc hi van ajudar els col·laboradors habituals del programa, amb nul·la capacitat per discrepar del discurs oficial"

Tampoc hi van ajudar els col·laboradors habituals de la tertúlia d'actualitat del programa, més papistes que el Papa amb nul·la capacitat per discrepar del discurs oficial del programa. El millor de cada casa: Tamara Falcó, Núria Roca, Juan del Val… els pitjors enemics del presentador en reforçar la seva mediocritat amb arguments de groupies molt poc elaborats.

El millor de tot plegat és que aquest tipus de polèmiques serveixin perquè alguns es replantegin els seus marcs mentals. I el pitjor és que lamentablement els que pensen d'una determinada manera, quan reben certs tocs d'atenció pel seu comportament, en comptes de veure-ho com una millora ho senten com una amenaça.

I aquest és el problema: el seu problema que no deixa de ser el nostre. Tots som víctimes de la seva masculinitat fràgil, des dels platós de televisió als patis de les escoles.