You are currently viewing <span>ANÀLISI</span> 8tv, un refugi per a senyors heterosexuals d'edat avançada
Les principals cares de 8tv

ANÀLISI 8tv, un refugi per a senyors heterosexuals d'edat avançada

  • Post comments:1 Comment

"Tot "cunyateja" bastant: senyors amb armilla, vídeos de caigudes i cadàvers del procés que ja han deixat de xuclar de la teta de la televisió pública de Catalunya"

Per David Vidal

Aquest article m'ha costat de publicar. Bàsicament per por, per tancar-me portes de cara a futures necessitats professionals. No sempre tenim una gran quantitat de propostes de feina a casa nostra com per exposar les carències d'un grup de comunicació sencer. Però així és la vida, i de prudents, el cel n'està ple. Així que desatenent per complet el consell que ens donaria qualsevol mare, decideixo tirar pel dret i escriure quatre línies sobre la televisió privada de Catalunya.

8tv ja va començar amb mal peu. Van voler fer soroll en l'arrencada llençant uns quants dards contra TV3 i la cosa va quedar bastant aigualida. El primer lema de 8tv va ser: "TV3, esteu preparats?" Un missatge un pèl agosarat si tenim en compte que la cadena privada no arriba al 2% de share de mitjana. Un any després de la seva arrencada, la privada catalana no ha assolit ni de llarg a l'objectiu d'audiència marcat. Alguna cosa t'has de replantejar quan les sèries dels noranta de la teva graella fan el doble de quota de pantalla que els programes d'entreteniment de producció pròpia.

Primer de tot, seré sincer: jo he treballat a 8tv. Ho vaig fer l'any 2021 al Sexual Revolution. Un programa amb una primera etapa delirant i divertida, en què darrere d'una proposta bastant grotesca hi havia un programa amb missatge. Empoderament femení, reivindicació de drets LGTBI i opinions que poques vegades tenen altaveu als mitjans de comunicació.

"El "Sexual revolution va acabar derivant més cap al pit i cuixa que cap a la transgressió"

Tot i tenir un dels millors shares de la cadena en aquella època, el Sexual Revolution va abaixar la persiana de forma abrupta per tornar redefinit en una proposta setmanal. Al final, allò que tenia un punt trencador va acabar derivant més cap al pit i cuixa que cap a la transgressió. Tot i això, Ares Teixidó continua sent dels pocs valors comunicatius que conserva la cadena.

Però més enllà de la Teixidó, a 8tv tot fa bastant de tuf de senyors banyats amb Varón Dandy després d'un esmorzar de forquilla a La Camarga. Només cal veure la foto de grup de la nova temporada per entendre el perfil de la cadena. Poques dones, totes llueixen estupendes, i un reguitzell de senyors que no es caracteritzen precisament per la seva bellesa hel·lènica. I sí, l'atractiu físic no hauria de ser mai un criteri per comunicar, però clar, mentre elles mai no poden ser mediocres per estar davant del focus, amb ells els obrim les portes sense cap mena de criteri estètic.

La nova temporada ha arrencat amb cares noves, tot i que la majoria d'elles ja sobrepassen els quaranta. Cap problema amb la gent gran, però sincerament, tot "cunyateja" bastant: senyors amb armilla, vídeos de caigudes i cadàvers del procés que ja han deixat de xuclar de la teta de la televisió pública de Catalunya.

Pel que fa a les novetats, Vicent Sanchis, exdirector de TV3, té el seu propi programa diari: El pentàgon. Pressuposo que el valencià de televisió en sap prou després de tants anys al capdavant de "la nostra", però tot aquest coneixement no es veu per enlloc si contemplem la posada en escena del seu projecte a 8tv. No crec que el resultat tingui gens a veure amb el que imaginava l'exdirector de TV3 quan fer el pas d'afegir-se a 8tv. És tot bastant d'anar per casa: cairons minúsculs que entren a la velocitat del rei emèrit, tirs de càmera que no saps ben bé on van i un presentador que no pot amagar la seva desgana amb tot el que l'envolta. Desgana, que a vegades, deriva en un enuig considerable.

"Aquesta obsessió malaltissa amb TV3 no aporta res de bo"

Una altra de les grans propostes de la cadena privada de Catalunya per aquesta temporada és El fax de 8tv. Amb aquest nom ja anem malament, i torno al que apuntava al principi de l'article. Aquesta obsessió malaltissa amb TV3 no aporta res de bo. Principalment perquè en la comparativa no hi ha res a pelar. No pots rascar res quan jugues en divisions tan allunyades.

Quan parteixes d'una situació modesta, has de crear, idear formats amb personalitat pròpia. No pots pensar en programes que ja existeixen per fer-ne la versió low cost, perquè en aquest cas tothom preferirà l'original i tu només faràs el ridícul. I no cal anar gaire lluny per trobar tres grans referents en televisió amb pocs recursos que han funcionat a Catalunya: Vitamina N, Arucity's i el 8 al dia de Josep Cuní. No és fàcil, però amb una mirada una mica més transgressora es pot oferir una proposta televisiva senzilla que resulti atractiva per a l'audiència.

Aquesta noticia té 1 comentari

  1. Josep M. Garriga Pujol

    doncs si, David Vidal, 100% d,acord, i no et preocupis si 8tv no et fitxa, podria ser que acabessis treballant de franc, i se molt bé que dic.

Deixa un comentari