You are currently viewing <span>TESTIMONI </span> El colpidor relat de Carles Francino sobre el seu germà: "Ens feia vergonya"
Carles Francino (TV3)

TESTIMONI El colpidor relat de Carles Francino sobre el seu germà: "Ens feia vergonya"

El periodista de la Cadena SER va revelar el trastorn mental que va patir el seu germà i que va acabar amb la seva vida fa cinc anys

Carles Francino havia de ser a la 30a edició de La Marató de TV3, però finalment no va poder ser. Però el periodista de la SER i ex de TV3, va voler deixar el seu testimoni sobre la mort del seu germà Miquel a causa d'una esquizofrènia. "El nostre germà va morir fa 5 anys i la malaltia li va fer molt de mal", va explicar Francino. "Era molt llest i guapo, treballava a una multinacional a París i de sobte, li vam perdre la pista durant un any. Quan va tornar, s'agenollava pel Passeig de Gràcia, fent coses molt rares pel mig del carrer i cridant l'atenció d'una manera molt incòmoda per tothom", va dir l'ex de TV3, sobre el trastorn del seu germà.

"Gràcies Carles per ajudar-nos a fer veure que no podem perdre ni un sol minut per ajudar a aquells del nostre entorn que ho necessiten. Com diries tu: gràcies per posar-hi un parell de pebrots", va voler agrair Ramon Pellicer al seu company, després de veure el seu testimoni.

El periodista de la Cadena SER va revelar el trastorn mental que va patir el seu germà i que va acabar amb la seva vida fa cinc anys
Ramon Pellicer a La Marató de TV3

Titulars de Carles Francino a La Marató de TV3

"A mi em feia una vergonya terrible veure al meu germà muntar un 'número' al mig del carrer, o que aixequés la veu en un restaurant, o que vingués algú a casa i li muntes un 'número'"

"Ells ens deia que sentia veus, nosaltres pensàvem: el Miquel està sonat. I sí, ho estava. El sotrac per la família va ser brutal perquè no sabíem què fer ni com reaccionar. Volíem negar l'evidència"

"Ho vam amagar durant molt de temps, perquè ens feia vergonya"

"El meu germà va tenir diagnòstics i etapes molt dures i diferents de la seva malaltia. El meu pare es pensava que li feia mandra treballar i que per això feia coses estranyes

"Jo tinc un sentiment de culpa que no m'abandonarà mai, perquè ets conscient que podies haver estat més a prop"

Si això pot servir a algú, el temps que perds en cabrejar-te amb una persona que té una malaltia mental i en no acceptar que està malalta, després ja no el pots recuperar. Jo no puc, si algú pot, ho celebraré"

Deixa un comentari