Per Laura Fa

Ara farà tres anys que va acabar l'Arucitys. Es va emetre a 8TV durant 16 temporades i jo en vaig formar part des de la sisena. Gairebé 10 anys al costat de l'Alfons Arús i la resta de l'equip. D'aquella època, en trobo a faltar, a nivell professional, poder parlar de tele. La 'Teletulia' era la columna vertebral del programa. Era la secció més llarga i la que sumava sempre més audiència. Tant els col·laboradors fixos com els puntuals, analitzàvem a diari el que passava el dia anterior en el panorama televisiu. Fèiem un seguiment minuciós de les sèries, realitys, programes, estrenes,… Tot era comentat al detall i requeria que passéssim tots, moltes hores davant de la pantalla.

El que mai vaig entendre és com un programa com l''Arucitys', que destinava tantes hores parlant de qualsevol reality, no mencionés res quan jo vaig participar al 'Sálvame Snow Week' de Telecinco. No és que en aquell moment, jo necessités els comentaris per alimentar el meu ego, només esperava que els meus companys gaudissin amb mi de l'experiència. Fins i tot havia pactat enviar gestos i paraules en clau perquè els meus companys del programa poguessin jugar durant 'La Teletulia' amb la meva complicitat. Era l'oportunitat de tenir un dels seus dins d'un programa de Telecinco i no ho van voler aprofitar. En aquell moment vaig pensar que amb el seu suport, tenia opcions de guanyar.

Però com és la vida, fins i tot sense aquest suport, vaig guanyar igualment i em vaig fer un lloc a Madrid. Però d'això ja en parlarem un altre dia. Potser el dia que esbrini perquè els directors del programa van escollir aquesta opció. Qui lo sá!

En aquella època, la Rebeca Rodríguez i jo érem unes xalades absolutes. Miràvem 'Gran Hermano' a la televisió, mentre teníem el portàtil a la falda amb el programa que toqués de TV3 o de La1 i durant les pauses publicitàries canviàvem a Antena 3 i comentàvem tres i quatre programes a la vegada. Al matí mentre ens dutxàvem, esmorzàvem i fèiem el cafè, acabàvem de veure allò que ens faltava del prime time de Cuatro o La Sexta. I a sobre, ens enviàvem WhatsApp per comentar les coses que ens cridaven l'atenció. Dic la Rebeca i jo perquè érem les més intenses. Rèiem moltes vegades comentant com ens organitzàvem per veure-ho tot. Anàvem a dormir molt tard i vam aprendre a tenir aquesta mirada crítica del mitjà. Ho volíem saber tot i ens ho 'curràvem' molt, sempre va bé recordar-ho. No enteníem com es podia parlar de tele sense veure-la. Evidentment els crítics feien el mateix (bé, no tots, però per ser el primer dia tampoc em buscaré més enemics), però nosaltres sí fèiem bé la feina.

I per què explico tot això? Doncs perquè tenia ganes de poder parlar de la tele. Ho trobava a faltar. Ho dic en passat, perquè a partir d'ara ens trobarem aquí, a 'El Món de la Tele'. Està bé que algú que treballa al mitjà en pugui parlar lliurament. Podré parlar de tot? Espero que sí. Podré parlar de 'Sálvame'? I tant! Ho faré ara mateix.

LA CAMPOS MÓVIL

Per començar i per la porta gran. Ahir Telecinco va estrenar 'La Campos Móvil' i l'expectació era màxima. La cadena portava setmanes promocionant el retorn de Maria Teresa Campos a Mediaset i res podia anar malament. Bé, res res tampoc. Una vegada vaig dir que les Campos tenien un punt de mala sort, un punt de malastruc. I es van ofendre moltíssim. De totes les coses que els han dit durant aquests anys, jo crec que és una de les que més els ha afectat. Quina xorrada! A veure, qui no ha exclamat algun cop 'quina mala sort que tinc!? Però elles, són tant intenses en tot, que van enfadar-se molt. I avui m'ho demostren amb fets. Es pot tenir més mala sort que començar un programa amb unes expectatives tan altes i que l'actualitat política esclati el mateix dia de l'estrena? Ciutadans i PSOE han provocat que Ayuso convoqui eleccions anticipades. I la mateixa Ayuso, poques hores després, se la veu pujant al camió de la Campos. Evidentment, és un programa gravat, per tant, cap referència a la noticia bomba de l'Ayuso. I quina part és la de la mala sort? Home, és evident que les entrevistes gravades poden rebre un sotrac d'actualitat en qualsevol moment, deixant-les descontextualitzades. Però també és cert que no acostuma a passar gairebé mai. No amb la magnitud de la noticia d'ahir.

Què ha passat doncs amb les audiències? Ha estat tot plegat un revulsiu o li ha passat factura a l'estrena? Doncs les dades, de moment, no són les esperades. Quan Maria Teresa Campos s'ha despertat i ha comprovat que el seu programa debuta amb un 12,6% de share, mentre que 'Pasapalabra', el competidor directe, suma un 23,15%. A Catalunya, no apareix ni entre els 20 programes més vistos del dia. Segur que la presentadora ha dormit malament i aquest despertar li haurà acabat de destruir la jornada. Ella debia somiar amb unes xifres que ho petessin, que la catapultessin a un final professional de focs artificials. Aquest 'La Campos Móvil' és potser la seva darrera oportunitat televisiva. Poc es confiava en que tornés a presentar res, i bé ho sabem que ho ha intentat de mil maneres, i ara que li arriba la darrera oportunitat, va la Ayuso i li esguerra l'estrena.

I que podem dir de l'entrevista en sí? Doncs que la Campos va estar excessivament pilota. I és una llàstima perquè si alguna cosa tenia aquesta senyora era personalitat suficient per poder ser complaent però també punyent. Això últim ho ha perdut. Què li va faltar? Indignar-se quan la presidenta afirmava que també hi ha violència sobre els homes i que aquests pateixen fins i tot més agressions que les dones. Hola? Ens hem begut l'enteniment? Ja no fem periodisme? Quan algú diu una fal·làcia d'aquesta magnitud s'ha de respondre contundentment. La Campos ho hagués fet fa 20 anys. La Campos d'ara s'ho menja. I seria indignant però a mi em va fer llàstima. A la Carlota Corredera me la imagino a casa seva mossegant-se les ungles i salivant bilis sense parar. Tot i això, alguna cosa han fet bé perquè friso per veure ja la segona entrevista. No tant pel contingut sinó pel que pugui passar. Des d'aquí, aquest humil portal, li desitgem tota la sort del món!