La festa dels 20 anys del Polònia és un èxit sense precedents. La gala, que ha estat emesa aquesta nit en un format de 90 minuts com a programa especial, ha recopilat la flor i nata de la comèdia sorgida de les ments i les interpretacions de centenars de persones que han treballat durant dues dècades en el programa de Minoria Absoluta. Des del primer moment, el somriure i les llàgrimes de joia són les protagonistes en aquest esdeveniment que també va reunir la plana política més destacada dels últims vint anys. Quina ha estat la gran màgia d'aquesta gala d'aniversari? Que no s'han tallat ni un pèl. Ni un mil·límetre. El bo i millor dels intèrprets del Polònia van regalar als presents del Teatre Victòria i als espectadors que ho han vist aquesta nit un recopilatori de moments divertits, els musicals més destacats de tot el viatge televisiu i un gran pessic de nostàlgia que tothom, a casa i al Paral·lel de Barcelona, han agraït com un bàlsam en els temps convulsos i plens de problemes que vivim a Catalunya o a la resta del món.
Veure un cop més l'Ángel Acebes de Bruno Oro o el Ferran Adrià que interpreta Cesc Casanovas, tots dos en plena forma en la pell d'aquests personatges, ha suposat un viatge a un passat que, com sempre passa, aboca temps millors. Les sorpreses han anat succeint-se amb els grans protagonistes, els actors i les actrius, que gràcies a l'equip del programa, han sabut barrejar caracteritzacions més modernes (des del Ricard Ustrell, Santiago Abascal, Isabel Díaz Ayuso, Marc Giró o Yolanda Díaz) fins als clàssics que van provocar que moltíssimes persones, de totes les edats, s'enamoressin del programa (Josep Lluís Núñez, José Montilla, Artur Mas o Joan Tardà). L'equilibri exquisit que han aconseguit trobar des del Polònia, amb humor de brotxa grossa fins a les escenes emotives, han convertit aquest especial dels 20 anys en un esdeveniment televisiu únic.
Qui es mereix una menció especial són els tres responsables de tota aquesta odissea: Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas. El primer, mestre de cerimònies d'aquesta gala en diversos moments, ha estat el capità d'un producte que ha deixat enrere el mar televisiu per convertir-se en un univers que impacta directament en la cultura popular de Catalunya. El segon, que ens ha regalat un moment impagable amb els seus presidents (Pasqual Maragall, Salvador Illa, Carles Puigdemont i Mariano Rajoy), es mereix un monument en algun racó de TV3 per ser un dels incombustibles del Polònia. I el tercer, recuperant el seu irrepetible Francisco Franco, ha estat l'adhesiu de molts moments de la gala gràcies a la seva capacitat innata de desenvolupar amb excel·lència els seus (pocs) personatges.
Tot el repartiment, el que forma part de la plantilla actual o els que ja han deixat enrere el Polònia, mereix un aplaudiment de diverses hores per la gala que han regalat als espectadors: des dels més veterans, com David Olivares, Agnès Busquets, Mireia Portas, Sergi Mas, Queco Novell, Manel Lucas, Carlos Latre, Cesc Casanovas, David Marcé, Laia Díez, Xavi Espinosa, Ivan Labanda, Xavi Serrano, Fermí Fernández, Gemma Deusedas, Jordi Ríos, Jordi Soriano, Judit Martin, Marc Rodríguez, Miquel Ángel Ripeu, Pep Plaza, Pau Miró, Toni Albà, Roger de Gràcia o Xavi Carreras, entre molts altres.
L'actuació musical inicial, plena de polítiques i celebritats de Catalunya, ja ha deixat ben clar que el Polònia és un element vertebrador com cap altre al nostre país. L'originalitat, l'humor, l'excel·lència a l'hora d'escriure gags, no tenir cap mena d'escrúpol a disparar a tort i a dret i la capacitat de saber radiografiar la pulsió política, social i cultural catalana són elements diferencials del programa. La participació d'Els Amics de les Arts, amb una cançó autocrítica, ha estat una de les cireretes del pastís que ha valgut la pena degustar cada segon d'aquest especial televisiu. Artur Mas emulant el Mas Style des de l'escenari o el gag immens sobre la monarquia espanyola formaran part del panteó de la televisió catalana. El moment Pedro Sánchez? Insuperable. Fins i tot la interacció amb les celebritats de l'inici amaga grans dards que molts sabran valorar. Cap crítica farà justícia a la gala d'aquests 20 anys. Només friso de poder veure la dels 25 anys.
