El Polònia celebra 20 anys aquesta setmana amb l'emissió de la gala especial feta al Teatre Victòria en el seu horari habitual: els dijous, en prime time, just després del Telenotícies Vespre. Durant la jornada d'avui, els espectadors de programes com el Tot es Mou, els Matins o el Cuines han pogut veure cameos especials de personatges del programa humorístic. Des de dues Helenes Garcia Melero en iniciar el magazín matinal o a la interrupció del Pedro Sánchez de Pep Plaza en plena tertúlia de l'espai que dirigeix i condueix Ariadna Oltra. Precisament són aquests personatges els que han convertit el Polònia en un fenomen de masses a Catalunya al llarg de dues dècades.
Més d'un miler de persones (i més enllà de les persones, fins i tot) han estat caracteritzades en els més de 8.000 gags que s'han dut a terme en aquest espai d'humor emès per TV3. En concret, fins a 1.136 personatges han aparegut alguna vegada o altra al Polònia en tots aquests vint anys. Per celebrar la gesta, hem volgut recopilar un grup de persones que fa molts anys que no apareixen en pantalla. Hem triat tant alguns personatges que van ser creats exclusivament per al programa com també altres que han sigut caracteritzats. Molts recordaran figures polítiques importants per a Catalunya a principis del segle XXI.
El Mindundi del Ferran Adrià (Roger de Gràcia)
Roger de Gràcia, una personalitat televisiva molt estimada pel públic català, va interpretar el Mindundi durant la primera temporada, amb aparicions durant la desena i la setzena. Era el company de Ferran Adrià en els seus gags sobre cuina, receptes i on feien absolutes barbaritats als fogons. La dupla funcionava molt bé perquè Cesc Casanovas feia el personatge del cuiner i el Mindundi donava el toc de realitat que feia encara més creïble la interpretació d'Adrià.
Joaquim Nadal (Cesc Casanovas)
Una veritable estrella de la temàtica política en els inicis del Polònia. La figura de Joaquim Nadal, lligada per sempre a la caracterització que feia en Cesc Casanovas, va guanyar cert renom entre la societat catalana gràcies, precisament, al personatge del programa humorístic. Conseller de Política Territorial i Infraestructures Públiques, ja era tota una figura al Minoria Absoluta de RAC1 gràcies a la veu que li van posar, a la seva espècie de somnolència i al fet que feia discursos molt llargs.
Eduardo Garcia Serrano (Bruno Oro)
Una meravella absoluta. Els experts més experts el recorden. Tertulià de l'infecte El Gato al Agua d'Intereconomia, va ser el responsable d'insultar de manera molt agressiva la consellera Marina Geli. A partir d'aquests exabruptes, Oro i els guionistes van crear un monstre que només sabia dir "guarra" o "zorra". Hilarant. Només va sortir a la sisena temporada, el falangista.
Follet del federalisme (Pol López i David Marcé)
Una de les invencions més àcides, feridores i punyents que han fet des del Polònia per retratar les idees federalistes de partits com Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) o el Partit Socialista de Catalunya (PSC). Interpretat per un joveníssim Pol López (que per fi ha estat reconegut com un dels grans intèrprets de ficcions, drames i comèdies del nostre país, i de la resta de l'Estat), representava una espècie de follet, com els leprechauns, que feia tot de malifetes, tenia mala bava i estava fins al capdamunt de les intencions dels polítics que el feien servir. Més endavant va reaparèixer altres vegades amb David Marcé.
Aniol Jorquera (Cesc Casanovas)
Un servidor té debilitat pels personatges de Cesc Casanovas, però aquesta genialitat que van crear amb els guionistes no té qui l'iguali. L'Aniol Jorquera és l'historiador de capçalera del programa que acabava fent les visites guiades de diferents museus. Fins i tot van acabar creant una persona desequilibrada que se seguia creient guia o historiador i deformava la realitat. La creativitat i l'humor brollaven dels escriptors dels gags mentre Casanovas demostrava el seu talent còmic una vegada i una altra.
Bob l'Estatut (David Olivares)
L'Estatut de Catalunya va tenir vida pròpia al Polònia. En David Olivares, un altre dels grans veterans del programa i dels més talentosos que han vist mai els espectadors del show de TV3, representava en Bob l'Estatut, una espècie de paròdia d'en Bob Esponja, amb la mateixa indumentària. Ho va passar fatal, el personatge.
Cambrer del croissant (Marc Rodríguez)
Un dels personatges preferits i més recordats per la classe política, perquè gràcies a la màgia dels guionistes i a la capacitat i carisma d'en Marc Rodríguez, el cambrer del Polònia és una de les figures més icòniques de les dues dècades d'existència del programa. Tenia respostes i estopa per a tothom, fossin quines fossin les sigles polítiques. Sempre va funcionar, però després el baix ritme de la política i la pèrdua d'aquesta "complexitat" van deixar-lo de banda.
Federico Jiménez Losantos (Queco Novell i Carlos Latre)
Una de les figures més indomables de la ultradreta mediàtica espanyola (que segueix disparant exabruptes des d'EsRadio) va aparèixer menys temporades de les que semblen al Polònia. Les seves participacions als gags d'El Gato al Agua, sobre la COPE o amb figures de la dreta estatal, com l'Ángel Acebes de Bruno Oro, eren un èxit assegurat. Losantos, el de veritat, carregava moltíssim contra el programa des dels seus altaveus i micròfons. Potser per això van deixar de fer-lo, per pesat.
Magdalena Álvarez (Mireia Portas)
Una de les ministres de José Luis Rodríguez Zapatero que més bé retratava el Polònia -al costat de la difunta Carme Chacón, feta per la immensa Mireia Portas-. La mateixa actriu va interpretar la ministra de Foment i, en el seu temps, responsable de la xarxa ferroviària deficient de Rodalies durant diverses temporades. Amb el seu accent andalús, va fer molt mítica, especialment gràcies al programa, el "Ni partía ni doblá".
Oriol Pujol (Queco Novell)
En Queco Novell s'ho passava pipa interpretant qui va ser la mà dreta d'Artur Mas a Convergència Democràtica de Catalunya abans de ser imputat i condemnat pel cas de les ITV. Molt passat de voltes i un veritable "vividor" dins del programa, molts recordaran el seu afegitó cada vegada que apareixia al programa de ràdio i en les primeres etapes a la televisió: "Ei, putilles!". Fins i tot és part central del musical més seguit de la història del Polònia, el Mas Style. Va desaparèixer de la plana política i, per tant, del programa.
