"El Polònia no és una marca, és un univers". El programa humorístic de TV3 i de Minoria Absoluta celebra aquest dilluns 16 de febrer un aniversari històric: 20 anys en antena, 20 anys de personatges i 20 anys de milers de gags. El projecte inicial, en un programa de ràdio a RAC1 -el Minoria Absoluta-, ha acabat construint tot un ecosistema que nodreix una productora, obres de teatre, un programa de televisió i tot un repartiment d'intèrprets, guionistes, directors i centenars de persones més que han aconseguit mantenir un espai televisiu en prime time durant dues dècades. Només el futbol (i en tot cas, el Barça, en un partit gran) ha aconseguit fer trontollar el lideratge del programa, que ha estat indiscutible al llarg de legislatures, èpoques, xarxes socials, davallades televisives i canvis a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Molts espectadors no ho recorden, especialment aquells que es van incorporar a l'aventura del Polònia un cop ja estava apuntalada a TV3, però els principals responsables de l'embrió del programa van fer una passejada per televisions estatals abans d'aterrar a l'actual 3Cat. Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas, els capitans del vaixell en els seus inicis radiofònics, van intentar-ho a La 1 d'RTVE amb un programa anomenat Las cerezas i després a Antena 3 amb un Mire usté que seria la primera pedra del que coneixem avui dia a TV3. No va funcionar, com és fàcil de comprovar. "No va funcionar. No sé si perquè allà està tot més crispat, perquè no hi ha aquesta tradició de consum de sàtira política. Realment no ho sé. El que sabem és que allà no acaba de fer el pes", explicava Novell en conversa amb El Món de la Tele.
El periodista i actor de 62 anys no ha deixat mai de crear i interpretar personatges. Peça fonamental de l'embrió que va crear Minoria Absoluta i pal de paller dels repartiments que han anat passant pel Polònia (o el germà petit, el Crackòvia), es feia creus que el programa hagi aconseguit arribar a les dues dècades en emissió. Triar una sola imatge que representi aquest temps és difícil, confessa Novell, però la que més el representa és la de la ràdio. "El primer any que el fem els caps de setmana, una hora dissabte i una hora diumenge. Allò és l'origen de tot. Sense imitacions, sense personatges, sense res. D'aquella història ens trobem avui aquí, parlant sobre els vint anys del Polònia. És increïble", admetia l'actor.
L'èxit del programa resideix en molts ingredients, en petits detalls que han anat incorporant-se en la recepta al llarg dels anys, però el mateix Novell cita una màxima de Toni Soler per apuntalar els fonaments del que avui coneixem com l'espai estrella de sàtira política: "La clau era col·locar la classe política en l'star-system català. Aquella classe política, tancada al Parlament, avorrida, sense substància, situar-la en l'star-system. I així, després, nens i nenes pel carrer es topin amb polítics i els preguntin si són del Polònia. Allà és quan dius, ha passat alguna cosa molt grossa, aquí, no?", reflexionava l'intèrpret de personatges icònics com Mariano Rajoy, Pasqual Maragall o un actual Salvador Illa.
És cabdal entendre que el rovell del programa han estat els seus protagonistes, personatges (que no imitacions, com bé ens va puntualitzar Novell) creats de la feina d'intèrprets, guionistes, productors i directors. Així i tot, el repartiment ha estat imprescindible per donar vida a tots aquests polítics i personalitats que han acabat formant part de la cultura televisiva de centenars de milers de persones. Lara Díez coneix perfectament aquest context. Els lectors i espectadors la coneixeran per ser Inés Arrimadas, Isabel Díaz Ayuso o Anna Gabriel, entre gairebé una quinzena de personatges. "Quan vaig entrar el programa ja feia 10 anys que funcionava. Per poder ser-hi, per poder treballar-hi, has de ser capaç de saltar amb els ulls tancats sense por, amb aquesta voràgine i amb molta valentia que caracteritza el Polònia", explica l'actriu en una conversa amb El Món de la Tele.
Els anys del procés i perfeccionar el producte
"En 20 anys hem après a perfeccionar el producte, la manera de fer els gags", admetia Novell, fent retrospectiva sobre què podia haver canviat d'aquell "gamberrisme" de les primeres temporades a la precisió clínica a l'hora de fer peces audiovisuals de l'etapa contemporània. "Jo veig els gags del començament i em poso les mans al cap", afirma, entre somriures. Relata que molts polítics que van veure Novell o Lucas fer la transició del cronista polític des del Parlament a fer els programes que després suposarien l'univers Minoria Absoluta se sorprenien molt. "Els va costar molt, però hi van acabar entrant. Teníem molta complicitat. L'acceptació de la classe política de tot això va acabar de despenjar-ho tot", reflexiona Novell. Les audiències van acabar sent aclaparadores en certs moments del camí: en l'època sense plataformes o xarxes socials, se superava el milió d'espectadors de mitjana.
Molts treballadors i persones implicades en el Polònia coincideixen en el fet que l'etapa més complicada a l'hora de fer humor va ser la del procés. No pel fet que el moment fos d'una convulsió política sense precedents, sinó perquè en certes etapes, les ganes de riure eren difícils de treure. I l'exposició o la crítica, prou ferotge. "Només entrar, en dues setmanes, vaig començar a interpretar l'Anna Gabriel quan jo ja feia la Inés Arrimadas. La CUP i Ciutadans, imagina't. Dos extrems molt forts i molt interessants. Tot això, anys enrere, no passava tant. El programa no estava tan ple de gags polítics ni la gent estava tan interessada en la política", relata Díez.
Encara que durant aquestes dues dècades el país i la societat han canviat molt, l'essència del Polònia es manté intacta. "Era una de les premisses del Toni. Els gags del Polònia havien d'explicar alguna cosa, no podien ser una persona entrant a clavar-li un pastís a la cara a algú i adeu, perquè sí. Ara bé, hem fet més de 8.000 gags. És molt difícil fer-los tots nous. Segur que ens hem repetit", reblava Novell, reconeixent la longevitat del programa. Díez, a més, posa sobre la taula el fet que a partir de cert moment, l'escrutini públic va començar a ser molt més ferotge.
Les pressions es quedaven al despatx del director o la directora de TV3
Molts poden arribar a pensar que des de la classe política arribarien més crítiques, però no és així: les xarxes, l'anonimat i les publicacions digitals són el focus de crispació més elevada per part de públic o usuaris que veuen contingut del programa. "Les pressions es quedaven al despatx del director o la directora de TV3. No ens arribaven a nosaltres. I si arribaven, com a molt ni sortien en un esquetx pròxim i ja està. Teca en teníem de sobres", explica Novell.
Novell i Díez reconeixen el paper fonamental que ha jugat el Polònia a l'hora d'explicar l'actualitat política a moltíssimes persones que, si no fos pel programa, no haurien sabut entendre certes situacions que passaven al Parlament, al Congrés o a la resta del món. Diverses persones implicades en el programa, des de guionistes a productors, fan valdre la sàtira política que representa el programa en la història de la televisió a Catalunya i de la resta de l'estat espanyol. Tot plegat desembocarà aquest dilluns al Teatre Victòria en una gala dels 20 anys ple de celebritats, membres de la classe política i bona part del repartiment que ha creat un univers irrepetible en el panorama televisiu del nostre país.
