El 5 de setembre del 1976, Joaquim Maria Puyal va narrar el Barça-Las Palmas que obria la Lliga a l'antena de Ràdio Barcelona i ho va fer en català. La llengua havia estat prohibida a la ràdio durant tota la dictadura franquista i, 35 anys després, tornava per retransmetre el primer pas del Barça de Rinus Michels, capitanejat per Johann Cruyff i que finalitzaria amb un subcampionat per darrere de l'Atlètic de Madrid. Ara, en el 50è aniversari d'aquesta fita, a Nació repassem les 10 narracions esportives més històriques de la ràdio en català amb dos noms propis: el del mateix Puyal i el de Joan Maria Pou.
"Encara Messi", per Joaquim Maria Puyal
L'"encara Messi" és patrimoni cultural de Catalunya i les xarxes socials s'han encarregat de fer d'aquesta frase una expressió popular. Té l'origen en la retransmissió de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio de l'anada de les semifinals de la Copa entre el Barça i el Getafe al Camp Nou el 2007. Amb 19 anys, Messi va regalar una de les primeres jugades antològiques per marcar un gol que recorda al "gol del segle" de Diego Armando Maradona contra Anglaterra al Mundial de 1986 i Puyal el va narrar així:
"Lo puto Gusiluz", per Joan Maria Pou
Una altra narració mítica és la del gol d'Andrés Iniesta a Stanford Bridge que va donar la classificació a la final de la Champions del 2009 al Barça de Pep Guardiola. El Barça perdia 1-0, jugava amb deu per l'expulsió d'Abidal i estava eliminada quan, al minut 93, el de Fuentealbilla va marcar des de fora l'àrea i Joan Maria Pou va embogir a RAC1 amb referències al Crackòvia de TV3. "No és lo puto Gusiluz -com deia el personatge de Carles Puyol-, és lo puto crack", deia.
"Urruti t'estimo", per Joaquim Maria Puyal
El 24 de març de 1985, el Barça guanyava 1-2 contra el Valladolid quan, quan faltaven dos minuts pel final, l'àrbitre va assenyalar un penal molt dubtós a favor dels locals. El porter basc Javier Urruticoechea "Urruti" va endevinar la trajectòria, es va llançar a la seva esquerra i va aturar la pilota, certificant així el títol de Lliga per al Barça després d'11 anys de sequera. Puyal li va dedicar una declaració d'amor a la retransmissió de Ràdio Barcelona que ha passat a la història.
"Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles", per Joan Maria Pou
Tornant al Pou, el 17 de maig de 2006 va estrenar a l'antena de RAC1 la mítica cantarella d'"Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles? Je m'appelle Samuel!", durant la celebració del gol del camerunès a la final de la Champions contra l'Arsenal. Com que la final es jugava a Saint-Denis (París), Pou va optar per compartir una rima que portava preparada, tal com ha explicat en entrevistes posteriors.
"Pizzi, ¡sos macanudo!", per Joaquim Maria Puyal
Abans de tot plegat, Puyal ja havia firmat una narració històrica que es podria titllar de "la mare" de totes les que seguirien. Es tracta del "Pizzi, ¡sos macanudo!" pronunciada a la TDT de Catalunya Ràdio el 12 de març de 1997, després que el davanter argentí Juan Antonio Pizzi marqués el 5 a 4 definitiu a les acaballes de la tornada dels quarts de final de la Copa que donava la classificació al Barça contra l'Atlètic de Madrid. "Gol de Pizzi! Gol de Pizzi! Gol de Pizzi! Pizzi, ¡sos macanudo! ¡Pizzi, ¡sos macanudo! Què n'ets de macanudo, Pizzi! Quin gol, quin gol, quin gol!".
"És Roma, Pou!", Roger Saperas i Joan Maria Pou
Probablement, la narració més poètica i coral va ser la que van compartir Pou i Roger Saperas a l'antena de RAC1 després de la classificació del Barça per a la final de la Champions 2009 a Roma, amb el gol d'Iniesta a Stanford Bridge a la tornada de la semifinal contra el Chelsea. Tal com explica el mateix Saperas, Pou el va començar a interpel·lar amb referència a la capital italiana i, de manera improvisada, van començar a teixir un diàleg històric que acaba amb el mític: "És Roma, Pou!". Així ho explica el mateix Saperas a uns estudiants de periodisme.
"Ara ja em puc morir", Joaquim Maria Puyal
Una altra de memorable és la de Puyal del 19 de novembre del 2005, el dia que el Santiago Bernabéu va aplaudir Ronaldinho. El brasiler va fer-li un doblet al Reial Madrid a la segona part i el Barça va guanyar el Clàssic per 0 gols a 3. Amb el tercer, després d'un eslàlom per la banda esquerra de Ronaldinho en què va superar Ramos i Casillas, Puyal va embogir en veure que els aficionats blancs l'aplaudien. "El Bernabéu que aplaudeix, el Bernabéu que es posa dempeus i aplaudeix. És el que em faltava per veure, ara ja em puc morir! Ara ja em puc morir!".
"Pica Koeman", Joaquim Maria Puyal
La narració del gol més important de la història del Barça no podia quedar fora del recull. El 20 de maig de 1992, Ronald Koeman va marcar un gol de falta a la pròrroga contra la Sampdoria que va permetre al club blaugrana guanyar la primera Lliga de Campions. El vídeo forma part de l'imaginari col·lectiu de Catalunya i inclou la veu de Puyal.
El primer gran títol continental del Barça en l'època moderna: la Recopa de Basilea
I, si algun altre partit pot discutir-li aquesta etiqueta d'"el més important de la història del Barça" a la final de la Champions del 1992, és la final de la Recopa de Basilea del 1979. Es tracta de la primera gran final europea del Barça en l'època moderna i del primer desplaçament massiu de la història del club en plena Transició, de manera que els culers es van poder expressar lliurement amb una invasió de 30.000 senyeres a Suïssa. El Barça va guanyar per 4 gols a 3 contra el Fortuna Düsseldorf alemany i Així ho explicava el mateix Puyal, tal com es pot sentir aquí.
La primera narració en català: el Barça - Las Palmas del 1976
La narració esportiva en català més important, però, és la primera i la que li dona sentit a aquest recull. Celebrem el 50è aniversari d'aquesta fita, en què el 5 de setembre del 1976, Puyal va narrar el Barça - Las Palmas de la primera jornada de Lliga a l'antena de Ràdio Barcelona i ho va fer en català. Ho pots escoltar en aquest enllaç.
