TV3 prepara la temporada 2026-2027 amb diversos objectius sobre la taula. La televisió pública catalana busca consolidar el seu lideratge en diverses franges i seguir treballant per atraure un públic que en els darrers anys s'ha dispersat entre plataformes de contingut en streaming, xarxes socials o altres plataformes audiovisuals. En temporada regular, TV3 aconsegueix prevaldre per sobre de la resta de cadenes en una franja tan destacada com la del prime time. El Telenotícies Vespre, que tot i els entrebancs durant l'estiu -per raons òbvies, el públic està de vacances- segueix sent la gran referència nocturna, arrossega audiències notables cap a les propostes d'aquella franja. Ara bé, 3Cat no ha sacsejat gaire la fórmula de l'èxit.
Molts dels programes que apareixen a la nit entre setmana, de dilluns a divendres, són veritables clàssics de TV3. Crims, El Foraster, Joc de Cartes -que tornarà amb nou presentador, Arnau París-, el Polònia -que ja ha celebrat la seva vintena temporada- o els dimarts del Nits sense ficció són inamovibles. La temporada passada, el retorn d'Eufòria no va quallar gaire, propostes com Zenit o Fanzone van tenir més retorn per part de l'audiència i, al cap de setmana, Col·lapse ha seguit regnant en la seva tercera temporada i amb Jordi González al capdavant. La qüestió, però, és que TV3 no toca gaire una franja que, de per si, li sol funcionar.
En comparativa amb altres cadenes, com Televisió Espanyola, l'immobilisme contrasta amb l'agitació. La 1 va moure cel i terra per competir amb les principals privades estatals en un context de terratrèmols polítics constants, un auge de l'audiovisual conservador i els moviments tectònics en el sector empresarial que engloba la televisió. I quin va ser el principal eix que va mobilitzar l'audiència? La política. El flaire de canvi a la Moncloa també s'ha vist reflectit en el suport a un progressisme que no té gaires representants a la televisió. Però en tot això, quin encaix té TV3?
L'any 2022, amb la nova direcció de la televisió pública que encapçala Sigfrid Gras, la política va passar a un pla més secundari. L'etapa posterior al procés, l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat i un descens generalitzat de la pulsió independentista va veure's reflectida a TV3 com un augment del "contingut d'entreteniment". El mateix Gras ho va recordar en una entrevista a El Món de la Tele i va augurar, a més, un increment de la política a la graella. "El 2022 creia que havíem d'oferir una miqueta més de distensió. Això vol dir posicionar-se políticament? No. Vol dir no parlar tot el dia política i posar més entreteniment, documentals…", explicava el director de TV3.
"Potser és el moment de tornar-hi una mica [amb la política], perquè ara estem en un moment políticament molt interessant arreu i és el moment de tornar a oferir aquests elements de debat, més que les nostres opinions", reflexionava. L'audiència catalana també ha anat corroborant aquesta fam per més contingut televisiu basat en la política. Programes com Malas Lenguas o Mañaneros 360, que busquen un cos a cos frenètic amb els seus competidors a base de l'actualitat, tertúlies i connexions amb molta càrrega política, han crescut substancialment en quotes i públic a casa nostra.
Segons ha pogut saber El Món de la Tele, el caldo de cultiu del retorn d'una programació amb més càrrega política a la graella de TV3 deixa diverses possibilitats sobre la taula. I una d'elles seria un late night, un format que es va deixar de fer amb pinzellades polítiques des de la desaparició del Preguntes Freqüents (FAQS), els dissabtes a la nit. Precisament, aquesta franja està revifant a les programacions espanyoles i això pot impulsar que TV3 decideixi mirar cap al cap de setmana.
La qüestió, però, és que Col·lapse ja lidera les nits de dissabte. Com destacava Gras, la diferència de TV3 amb la resta de cadenes estatals, públiques o privades, és la seva intenció amb les graelles. Fonts consultades de la direcció recordaven que tot i que TV3 hagi de competir amb altres canals, la seva màxima preocupació no és l'audiència sinó el servei públic, el producte final i el seu impacte en els ciutadans del país. En aquest context, el programa que presenta Jordi González ja passa per davant de productes amb càrrega política a TVE i La Sexta.
Un late night polític té encaix a TV3?
A l'abril, RTVE va col·locar Jesús Cintora els dissabtes a la nit amb una edició especial de Malas Lenguas a La 2 (La 2Cat a casa nostra). La intenció era clara: competir amb La Sexta com a referència dels espais de debats, tertúlia i anàlisi en la primera nit del cap de setmana.
El seu impacte durant aquest mig any a Catalunya no ha estat tan transcendental com el que gaudeix entre setmana, però fa més audiència que La Sexta Xplica. És una audiència que, anys enrere, no existia a Catalunya. El desgast polític a Catalunya era clar i l'aposta de TV3 per Col·lapse responia a un gènere més d'entreteniment i que volia deixar enrere el període del FAQS.
En la darrera temporada ha quedat demostrat que TV3 pateix durant certs períodes de l'any en mantenir una programació de prime time en condicions. La pulsió creixent per contingut polític ja ha mobilitzat la resta de cadenes a l'Estat i, per no quedar-se enrere, podrà provocar moviments a Sant Joan Despí.
Ara bé, els precedents del FAQS, el perfil del públic del lineal de TV3 -de més edat que la mitjana de la població catalana- i el context polític actual obliga a la CCMA a confeccionar amb pinces un possible producte que encaixi amb el late night de política.
