“Fa mig segle va haver-hi una persona que s'estimava tant el seu país i la seva llengua, que va fer tot el possible perquè la gent del Barça pogués escoltar els gols en català", amb aquestes paraules defineix Pilar Calvo a Joaquim Maria Puyal. Calvo, que ara és diputada al Congrés, va ser el micròfon autònom de LaTdP (La Transmissió d'en Puyal a Catalunya Ràdio) entre el 1988 i el 1996, els anys del Dream Team i Johan Cruyff a la banqueta. 

El 5 de setembre de 1976, la ràdio catalana va obrir un nou camí de la mà de Puyal, que va radiar en català, per primera vegada, un partit del Barça; ho va fer a Ràdio Barcelona (ara Ser Catalunya), després d'anys de persecució del català promoguda per la dictadura de Francisco Franco. Aquell diumenge de fa 50 anys començava la temporada dels blaugrana en un partit al Camp Nou contra Las Palmas. Era el Barça de Rinus Michels amb Johan Cruyff de capità, Johan Neeskens, Migueli, Asensi, Marcial o Rexach. L'arxiu sonor de la Universitat Autònoma de Barcelona emmagatzema el moment en el qual es va iniciar la locució i també com Puyal va narrar el quart gol del partit, obra de Cruyff.

Aniversari sense protagonista

Serà un aniversari sense protagonista. Puyal, que es va retirar l'estiu del 2018 i fidel al seu estil i a la seva promesa de "desaparèixer" de l'esfera pública, no ha volgut participar en cap homenatge organitzat ni per la Catalunya Raàdio ni per Radio Barcelona (la Ser Catalunya) ni tenir tribuna en cap mitjà per recordar-ho. 

“Sovint utilitzem el concepte talent, però què representa? El terme, al meu entendre, fa referència a tenir unes qualitats que et destaquen de la resta. Doncs el talent era el Puyal", afirma Eduard Boet, segona veu de la transmissió de LaTdP entre el 1976 i el 1983. "Hem tingut la sort que un episodi tan important de la nostra història li toqués a ell”, sentencia Boet, que se sincera i afirma que “aquest ofici – el periodisme– és el millor del món, i haver treballat amb en Puyal, haver estat a la gènesi d'aquest projecte, em fa encara més feliç". 

El "mètode Puyal"

Josep Maria Deu, membre de LaTdP entre el 1993 i el 2000 –a la sala d’imatges entre el 1993 i el 95 i com a micròfon autònom entre el 1995 i el 2000– i autor del llibre Factor Puyal, defineix a l'icònic narrador del Barça com a "un periodista extraordinari que l'any 1976 va veure l'oportunitat de fer transmissions de futbol en català; va obrir un camí, un nou model, i és un referent per a tots nosaltres". Deu, aprofitant l'efemèride dels 50 anys de les transmissions en català, presenta Factor Puyal. La veu del Barça durant 50 anys: "El subtítol de l'obra és clau per entendre la transcendència de la figura", matisa. El periodista explica que el llibre veu de la tesi doctoral, també sobre Puyal, que va elaborar: "L'obra s'estructura en tres parts; una biogràfica, una altra per explicar el "mètode Puyal" per a fer les transmissions, i una tercera centrada en moments memorables de la història del Barça on els aficionats trobaran elements que formen part de la memòria col·lectiva.”

“Puyal em va ensenyar el que és la professionalitat, el rigor, la dedicació... Em va donar ales", recorda Joan Gelabert, tècnic de cabina de LaTdP entre el 1985 i el 2016. "Va ser un perfeccionista amb la seva feina i encomanava als que treballàvem amb ell aquesta dedicació i professionalitat", relata Gelabert, que explica que "el Quim em va donar llibertat per innovar i inventar tot el que volgués per millorar les transmissions, tenia carta blanca!”

Narrar el Barça en català i "cuidar la llengua"

“Abans del 1976 no es podia retransmetre en català als mitjans de comunicació, estava prohibit; i quan en Puyal es posa en marxa per fer el futbol, una de les coses que ha de fer és crear una terminologia perquè no existia", detalla Josep Maria Deu. N'és un clar exemple el concepte "entrenador" o "míster". "Com s'havia de dir en català?", es pregunta Deu, "Puyal va trobar la fórmula per formar una terminologia que avui en dia continua vigent".

Pilar Calvo coincideix a destacar la importància de l'ús del català en la narració: "Crec que no hi ha hagut cap altre fenomen tan important per l'impuls de l'ús social de la llengua com el que van representar les transmissions del Puyal". Calvo defensa que "estem en una situació d'emergència lingüística evident" i que, per tant, "la perspectiva dels anys ens permet reconèixer la magnitud del que va suposar aquesta revolució radiofònica". La periodista explica que les transmissions es feien amb l'objectiu col·lectiu de "millorar el vocabulari i el llenguatge que s'utilitzava en el món del periodisme esportiu".

"En Puyal sempre deia que la gent no ens havia d'escoltar per fer-ho en català, que també, sinó perquè féssim un bon producte i millor que la competència”, remarca Eduard Boet, que defensa que narrar el futbol en català va ser "clau" en aquell moment per la normalització de la llengua: "En Quim deia que no es tracta de ser rigorós, sinó d'utilitzar la llengua amb el respecte i amb la correcció que totes les llengües han de tenir per part de qui les fa servir". "La BBC contractaria un presentador que no parlés bé l'anglès? De segur que no", recorda Boet que li va dir Puyal. 

Un model encara vigent

"Puyal ha estat un professional que ha fet la ràdio sempre pensant en innovar; com per exemple amb el meu cas, la presència d'una dona a les transmissions en aquell moment no era gens habitual", detalla Calvo, que explica que ella va ser la primera dona a incorporar-se a un equip de transmissions de manera fixa. Josep Maria Deu també defensa aquesta capacitat d'innovació: "LaTdP va crear unes bases encara vigents; avui en dia les transmissions que es fan a Catalunya són una herència d'aquell model". 

“Les transmissions d'en Puyal es feien sense cridar", sentencia Deu, que explica que "hi ha altres models al món on es crida" i que, el fet de no fer-ho és un tret distintiu de la narració catalana que va instaurar Puyal. "Les transmissions en català són diferents a les que es fan en altres llocs, com a Sud-americana o Anglaterra, i no només per l'idioma", sentencia Deu. 

“Avui dia moltes ràdios ja no retransmeten per la gent que escolta, ho fan per la gent que mira el partit i això, en l'època Puyal, no era així", assegura Eduard Boet. El periodista, però, reconeix que "sí que hi ha companys que són molt curosos amb la llengua; hi ha gent que ho fa molt bé". D'altra banda, segons Boet, la narració radiofònica ha evolucionat fins a quedar "sotmesa a la imatge": "La transmissió d'un partit de futbol ha canviat, i no pas per la incapacitat dels actuals responsables, sinó a causa de la deriva de la ràdio".

Joan Gelabert explica que guarda una llibreta en què s'apuntava totes les problemàtiques tècniques amb les quals es trobava als diferents estadis de futbols als que anaven amb LaTdP: "Vam anar a camps sense electricitat i havia d'anar-hi amb bateries", recorda. El tècnic que va acompanyar Puyal durant més de 30 anys sentencia que “la transmissió del Quim era molt més complexa que d'altres i necessitava més temps per muntar tots els aparells". Gelabert rememora quan "s'escapolia" dins dels camps hores abans del que tenia permès la premsa radiofònica per instal·lar-ho tot: "Entrava amb els treballadors o amb els companys de la tele amb el meu material per poder-ho muntar tot amb marge". 

Wembley 92, la nit "memorable"

La final de Wembley del 1992 és un d'aquells records que els culers tenen gravats a foc. La primera Champions del Barça, davant la Sampodria, el gol de Koeman, Cruyff. Els membres de l'equip de LaTdP coincideixen a afirmar que, aquell dia, aquell partit, aquella narració, és "la més especial" que van viure. “Wembley va ser el dia que per fi vam aconseguir el somni de ser campions d'Europa", recorda Pilar Calvo, que afegeix que "aquella primera vegada no l'oblidaré mai; és el partit més memorable que he viscut".

"La narració d'en Puyal és modèlica", recorda Boet. "En Quim explica la jugada abans que passi: 'tocarà Stoichkov, pararà Bakero, xutarà Koeman', és la narració perfecta, l'excel·lència", sentencia Boet. En la mateixa línia, Gelabert, tot i reconèixer que "no era gaire futbolero", no pot evitar recordar amb entusiasme aquella final: "Va ser la primera Champions del club, memorable. Aquesta feina, si a més a més el Barça guanya, encara és més divertida!”, sentencia el tècnic. 

Joaquim Maria Puyal, una figura única

Tants anys i tantes transmissions són un niu sense fons d'anècdotes viscudes entre en Joaquim Maria Puyal i els membres de LaTdP. “El Barça va jugar un partit a l'Estadi Olímpic de Berlín contra l'Hertha el 1999, va acabar 1-1 amb gol de Luis Enrique", recorda Josep Maria Deu. L'autor del llibre Factor Puyal rememora l'escena: "En Puyal estava a la zona de premsa retransmetent el partit i jo, amb el micròfon autònom, era al seu costat. La boira que envaïa el camp era cada vegada més espessa i anava baixant fins al punt que, des de la tribuna on estàvem, no es veia què passava a l'altra banda del camp", explica Deu. El periodista detalla que, en aquell moment, "Puyal em va dir ves-te'n a l'altre costat del camp i fem la narració a dues veus. Vam ser els únics que vam poder explicar el partit als oients".

Eduard Boet, per la seva banda, recorda especialment la final de la Copa del Rei a Saragossa l'any 1983 que el Barça va guanyar al Madrid per 2-1: "No tant pel partit, que també, com perquè la capacitat innovadora d'en Puyal va fer-nos improvisar una transmissió molt coral parlant amb gent com Antoni Ros-Marbà, músic i director d'orquestra, o Josep Maria Espinàs, escriptor". 

La ràdio d'un "país que no és lliure"

Joan Gelabert és un llibre obert d'anècdotes i històries de l'entrellat de més de 30 anys de les retransmissions de LaTdP. El tècnic recorda especialment un partit que van haver de narrar des d'Israel, en un estadi amb 10 línies per retransmetre i 11 mitjans: "Nosaltres no pertanyíem a la Unió Internacional de Radiodifusió (UIR) i no ens deixaven fer el partit", explica Gelabert. Puyal, en saber-ho, va buscar l'encarregat i li va dir: "Som d'un país que no som lliures, formem part d'Espanya, però nosaltres tenim la nostra llengua, el català, i si no ens ajudes, la nostra gent no podrà escoltar la transmissió amb el seu idioma”, recorda Gelabert. 

"Vam poder retransmetre sense cap problema!", exclama el tècnic, que afegeix que, tornant, dos companys de dues ràdios estatals, van comentar que l'un no havia pogut narrar la primera part del partit, mentre l'altra no havia pogut radiar la segona. "Ens va donar la línia a nosaltres i la que li quedava la va compartir entre dues altres emissores", explica Gelabert. Josep Maria Deu conclou amb una frase que en Puyal "repetia tot sovint": "No tenim problemes, hem de buscar solucions".