A la vorera Llobregat-mar de la cruïlla Aribau-Mallorca de Barcelona hi ha una cocteleria de les de tota la vida. Entrar a l'Ideal és com viatjar en el temps. Obert el 1931, el local conserva detalls de l'època, com la cabina telefònica -de fusta, i amb telèfon inclòs- que s'amaga al costat de la porta. Els sofàs baixos estampats conviden a seure i els cambrers, vestits amb americana blanca, parlen en català. Hi ha clients, també, dels de tota la vida prenent una copa solitària a la barra, mentre d'altres xerren amb el whisky de les quatre de la tarda a la mà.

Quan hi entro trobo, de cara, el convidat d'avui. Xavi Bundó (Sabadell, 1984) s'aixeca del tamboret de la barra per saludar-nos i uau, penso, que alt! El responsable, prèviament avisat, ens ubica a un racó vip, semiprivat, amb sostre de fusta i atapeït de sofàs i tauletes. Què voleu prendre? Un Moscow Mule, respon en Xavi, decidit. Que en siguin dos! Mentre l'esperem m'explica que va ser el músic Àlex Torío qui li va descobrir la creació "picant, àcida i fresca" feta amb base de vodka, gingebre i llima quan el volia fitxar com a col·laborador. La tassa metàl·lica, que sembla de la guerra, mola, penso, abans de tastar-lo.

Aquesta és la seva primera setmana de vacances, tot i que reconeix que, com ho ha fet abans, ara li toca acabar de tancar els fils de la pròxima temporada. Serà la seva dotzena al capdavant del Via Lliure, el programa de caps de setmanes de RAC1, l'emissora del Grup Godó que és casa seva des de fa gairebé vint anys. La falta de planificació no només aplica a la vida professional, l'estiu també n'és víctima. "Hi vaig pensar al febrer, ho vam mig-parlar i no sé què ha passat... però ja som al juliol" i, efectivament, no té cap pla. Primera confessió.

Records maños

Parlant de l'estiu, el periodista recorda com eren els de la seva infantesa: "Normalment, la gent tenia o el poble o una família viatgera, o una cosa o l'altra. I jo tenia una mica de les dues". Els pares del Xavi tenien una "obsessió" amb els viatges i des de ben petits ell i els seus dos germans viatjaven molt, dues o tres setmanes cada estiu. I després? Tocava anar al poble de l'avi.

"És un poble de l'Aragó, molt petitó, que es diu El Tormillo. Hi fa molta calor, hi ha molts bitxos, però és un lloc d'infància molt important", detalla amb un somriure. Ho descriu com un "viatge en el temps" i en té uns records "fantàstics". Per a Bundó, aquest és el concepte d'estiu "ideal": l'avi -que durant l'any vivia a Sabadell, a cavall de les cases dels diferents cosins- saludant tothom del poble, les cabres, la rutina de treure les cadires a la fresca els vespres, les picades dels mosquits... "I avorrir-te una mica", afegeix, "una cosa que s'està perdent". 

"Com a pares ens forcem permanentment perquè els nens no s'avorreixin. Jo m'he avorrit moltíssim, a la meva vida, i ho agraeixo. És una cosa molt educativa, t'ensenya a aprendre coses, a espavilar-te i a tenir imaginació, sobretot", reflexiona. Fa trenta anys, en l'època que ell anava a El Tormillo, els mòbils i les tauletes no existien, però avui, amb dos fills de cinc i nou anys, són un repte.

Una addicció, un repte

"Soc addicte al mòbil". Ho diu com si estiguéssim en una reunió d'Alcohòlics Anònims i parléssim de les addiccions a l'alcohol. "Quan permanent estem fent debats sobre el tema del mòbil, jo m'adono que penso... 'Si el primer que t'hauries de revisar ets tu'". Hi ha una part d'aquesta dèria per saber què es cou al mòbil que forma part de la professió, de la sensació de no voler perdre's ni un detall de res. "Per què li estic donant importància a una notificació urgent d'un diari dels Estats Units en lloc de parar atenció a la persona que tinc al davant?", es pregunta a ell mateix, mentre revisa la pantalla del mòbil.

L'obsessió és tan elevada i n'és tan conscient que ell mateix es va posar un repte. Ho va fer en directe i ho va explicar en antena mentre feia el Via Lliure: "Vaig agafar una capsa que era gairebé com una caixa forta amb un codi, vaig deixar el mòbil a dins i em vaig proposar deixar-lo durant una setmana". Se'n va sortir? Va tenir la necessitat d'obrir la capsa i, el més greu, "notava la vibració a la butxaca del pantaló". Tot i això, repte aconseguit: "Va ser brutal!". I beu un bon glop de Moscow Mule per a celebrar-ho.

Cotxe, música i família: el trio de l'estiu

"No tinguis fills per això, eh! De veritat...". Fantàstic, una recomanació una mica peculiar, penso. Però té explicació. Ara que els fills comencen a demanar les cançons que han de sonar al cotxe, el periodista lamenta que ja no té tanta llibertat per triar la música que fa de banda sonora dels trajectes. És un joc: ells demanen, se'ls respecta la tria i, alhora, "intento colar-los algunes falques, a veure si s'hi enganxen".

Sense preguntar-li, m'adono que no m'equivoco si dic que aquest és un dels seus millors records d'estiu. Ell i els dos germans, els pares, el cotxe i moltes hores al davant. "Hi ha d'haver convivència", diu. Em fa pensar amb els meus trajectes en cotxe, també amb dos germans i els pares, cadascú demanant un artista -quan al cotxe encara teníem els CD de David Bisbal, Joaquín Sabina i Estopa- i havent de jugar a pedra-paper-tisora per saber qui triava la música de la pròxima hora. "És molt xulo el moment cotxe, en família, als estius", diu amb nostàlgia. I ho arrodoneix: "El cotxe és l'espai ideal en què comencen a creuar-se generacions".