El jardí interior de l'hotel H10 Casa Mimosa és un oasi de pau enmig del bullici de l'Eixample de Barcelona. A l'ombra de les palmeres, un pot desconnectar mentre llegeix aquell llibre pendent amb un còctel a la mà i fantasieja amb el motiu de l'estança dels homes i dones ben vestits que entren i surten. Estel Solé, però, hi apareix corrent i estressada. La Renfe ha tornat a patir una incidència en el trajecte des de Molins de Rei i l'ha fet arribar tard. "Mil disculpes!", demana mentre esbufega -tot i que no en té cap de culpa-, i ràpidament es recompon amb les taules d'algú plenament acostumat als focus.

🍸 Un còctel amb @EstelSole: «M'estic plantejant crear un grup de mares separades per fer pinya a l'estiu»

✍️ L'entrevista @MarcOrtsC
📹 @vilaltaprats https://t.co/jfv1gis9d2 pic.twitter.com/4lZm3K70W8

— El Món de la Tele (@mondelatele) August 2, 2025

Hi ha un motiu de pes perquè l'escriptora, actriu, dramaturga, poeta i directora cultural ens hagi citat aquí. Estem on, el 24 de gener passat, la van anunciar com la guanyadora del 45è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb Aquest tros de vida, una novel·la que parla de la fragilitat i la resiliència humana a través de la història d'una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Des d'aleshores han passat moltes coses, però n'hi ha una que no ha canviat: continua sent autònoma i els seus estius continuen sent per treballar.

Ara mateix, la coordinació del cicle de música i gastronomia Perifèria Cultural i la cura dels fills en plena època de casals d'estiu ocupen tot el seu temps. Com la protagonista d'Aquest tros de vida, mira de conciliar la vida professional i la familiar de la millor manera, però ha trobat una estona per gaudir d'un còctel amb nosaltres. Demana dos Lady sour, sense alcohol perquè tot just són les 11:00 hores, amb el punt cítric que fa que aposti per un Pisco sour o Moscow Mule quan, de tant en tant, té ganes d'explotar el toc "exòtic i glamurós" d'un bon còctel.

El somni d'una casa d'estiu a l'estil Txékhov

"Ara que soc una mena d'Espinàs, voltant per Catalunya, he descobert pobles que no coneixia", celebra, i aposta per redescobrir el país i parar de saturar les illes o marxar a paradisos exòtics llunyans. "Cada vegada em fa més mandra agafar l'avió a l'estiu", admet. Ella és més de refugiar-se en un lloc tranquil de l'interior i fer "mini vacances" fora de temporada. Sí que té molt clar quin seria el pla ideal en aquesta època de l'any.

"Tinc el somni de ser molt rica", riu, tot i que assegura que no ho està aconseguint i lamenta que el món de la cultura no és el més propici per fer-ho. El que desitjaria, però, és tenir una casa gran amb les portes sempre obertes i molt transitada, a l'estil de les obres de Txékhov. Que tingués tantes habitacions que no sabés ben bé quins convidats s'hi han quedat uns dies. Grans sobretaules, jocs de cartes i, si pot ser, una piscina.

Un xat de mares separades per fer pinya

Aquest estiu li ha arribat a Solé en una etapa de "fer pinya" amb altres mares. Amb el divorci, s'ha adonat que "vivim moments de massa soledat" i que la clau és "tornar a fer col·lectiu". Sobretot, en aquest moment de l'any que pot ser "feixuc" per a les dones amb fills càrrec seu. Per això, s'està plantejant crear un xat de mares separades de Molins de Rei, on viu, per fer-se costat i donar-se un cop de mà sempre que ho necessitin.

Una altra cosa que li fa molta ràbia és "sentir que la pressió estètica es despulla". L'estiu és moment d'anar a la platja i a la piscina i de treure's capes de roba. Lamenta que hi ha dones, fins i tot amb cossos normatius, que ho passen malament i estudien com estirar-se a la sorra o no es posen pantalons curts. "Personalment, tinc moments. Hi ha estones que ho porto bé i altres que no tant", diu. "Em fa molta ràbia la violència que exercim contra el nostre cos".

Què llegeix, què escolta i quines pel·lícules veu Estel Solé a l'estiu?

Tot i que Solé no creu que hi hagi obres per a un moment específic de l'any, té tres pel·lícules al cap que necessita revisar: Notting Hill, Blue Beach i To Be or Not to Be. La comèdia, per tant, ha de formar part dels seus films de l'estiu. Amb el que sí que és més disruptiva és amb la lectura.

I és que, mentre que la majoria creu que cal aprofitar que a l'estiu hi ha més temps lliure per llegir una novel·la extensa, ella defensa que és un bon moment per desconnectar de la tecnologia amb un bon llibre de poemes. "Te l'endús a la piscina, a la platja o a la muntanya i no pots perdre el fil", argumenta. Més encara en l'era de les xarxes socials, amb tot de continguts edulcorats i homogenis. "Posats a desconnectar, llegeix poesia", prescriu. Concretament, recomana llegir Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell, Míriam Cano i Enric Casasses.

I quina banda sonora té l'estiu d'Estel Solé? Ja riu abans de contestar perquè sap quina és l'última cançó que ha escoltat abans d'entrar a l'Hotel Mimosa. "He vingut amb Una mordidita de Ricky Martin... o era de Chayanne? Sempre els confonc", admet. Després d'un fact checking ràpid per confirmar que és de Ricky Martin, l'escriptora es justifica perquè és "molt eclèctica" amb la música i subratlla que també està escoltant molt The Smiths i Leonard Cohen. "De seguida me'ls poso per compensar", fa broma.

El primer estiu sense qui va inspirar Aquest tros de vida

Aquest agost farà un any que va morir la doctora i investigadora en alimentació i salut de la Universitat de Barcelona (UB) Anna Tresserra als 39 anys. Bona amiga de Solé, és qui la va inspirar per crearla protagonista d'Aquest tros de vida i qui la va introduir en el món de la investigació científica que descriu en el llibre. Li dedica la novel·la i, tot i que sempre la té present, fa dies que pensa en aquest primer aniversari. "No podrà ser amb mi ni amb ningú que l'estimava", lamenta, tot i que no es vol posar trista. "Estic en un moment en què si soc rica en alguna cosa és en amistats", celebra.

El retorn al senderisme i a la muntanya

Els estius de la infantesa de Solé van estar marcats pel muntanyisme. En aquell moment no ho valorava i s'enfadava quan la feien llevar d'hora per anar a fer un cim. "Pensava: no podem anar a la platja. Sentia que el muntanyisme em robava els estius", recorda. Després d'un temps de renegar-ne, hi està tornant i té una fixació amb Aigüestortes. També amb la vall d'Àneu i té previst escapar-se a Esterri d'Àneu aquest agost.

"No estic gens entrenada i tinc ganes que se m'enduguin a caminar com qui porta la morsa que no sabrà pujar", riu. Ara bé, la muntanya li fa respecte i té molt presents les alertes i els consells dels experts. "Tinc pendent el Pedraforca", recorda, i es compromet amb Nació que el farà aviat.

I acaba amb un desig: "La millor Catalunya, a l'estiu o qualsevol època de l'any, és la que no renuncia al català i lluita per la llengua", defensa, ara que l'afluència de més gent de fora fa que sigui encara més probable que demanis un cafè amb gel i et portin un cafè amb llet, diu. "La llengua és l'últim bastió que ens queda als qui somiem en un país lliure". Brindem per la llengua.