El director de fotografia, restaurador i investigador de cinema Juan Mariné, Goya d'Honor 2024, va morir aquest dilluns a Madrid, als 104 anys, segons ha anunciat aquest dimarts l'Acadèmia de Cinema en un comunicat, que assenyala que les seves restes mortals seran vetllades al Tanatori de la M30 de Madrid aquest dimarts, a partir de dimarts.
Mariné, el primer director de fotografia que va ingressar en l'Acadèmia de Cinema, va rebre l'any passat el Goya d'Honor 2024. El centenari restaurador va recollir aquest premi honorífic a tota la seva trajectòria i aportacions a la història del cinema espanyol en un acte íntim que es va celebrar en la seu de la institució, envoltat de la seva família, amics i companys. La Junta Directiva de l'Acadèmia de Cinema va decidir atorgar-li aquest premi "per la seva sencera dedicació al cinema durant més de vuitanta anys de trajectòria".
Mariné es va endinsar al cinema a la precoç edat de 13 anys, quan va arribar al rodatge de El octavo mandamiento per a lliurar unes càmeres noves procedents de França que només ell va saber fer funcionar, i en els seus últims anys de vida, noranta després, acudia amb freqüència a la ECAM per a restaurar pel·lícules. El comunicat de l'Acadèmia ressalta la promesa que es va fer Mariné en acabar la Guerra Civil: "dedicaria la seva vida al cinema i Mariné ha complert aquest pacte fins als seus últims dies".
Comiats a les xarxes socials
Diverses entitats culturals s'han acomiadat de Juan Mariné, com el Ministeri de Cultura, a través de X, que ha lamentat la defunció de Mariné, a qui consideren una figura "essencial" de la cultura espanyola i "el treball del qual la fotografia i restauració recorre la història cinematogràfica del segle XX". "Amb el seu adeu, ens deixa un enorme llegat nascut del seu amor pel cinema. Descansi en pau", ha publicat el departament. També l'ICAA ha utilitzat X per a fer costat a l'entorn de Mariné en aquests moments. "Volem enviar el nostre més sentit condol als familiars i amics", resa el missatge.
El exlíder de Podemos i expresident del Govern, Pablo Iglesias, també s'ha acomiadat de Mariné, a qui considera "memòria" del cinema espanyol des dels anys trenta. "Va participar en la filmació de l'enterrament de Durruti i va combatre amb la quinta del biberó. Va ser un enorme honor poder fer-te aquesta entrevista quan només tenia 100 anys", ha assenyalat Iglesias en X.
Per part seva, la regidora delegada de Cultura, Turisme i Esports de l'Ajuntament de Madrid, Marta Rivera de la Creu, ha destacat de Mariné el seu "etern" amor cap al cinema. "Lamento profundament la defunció del gran Juan Mariné, etern enamorat del cinema. Va tenir una vida llarga i plena. Descansi en pau", ha indicat.
També s'han unit a les condolences el Festival de Sant Sebastià, que li ha dedicat unes paraules d'afecte en X per la seva "aportació a la història del cinema", igual que la Filmoteca de Catalunya que ha recordat que va iniciar la seva carrera amb la productora Laya Films i que va treballar amb José María Forqué, Antonio de l'Amo, Pedro Lazaga i Juan Piquer. "Lamentem la seva mort", han assenyalat.
Així mateix, l'Escola de Cinematografia de Madrid (ECAM), on tenia un despatx per a restaurar pel·lícules, ha lamentat la defunció del seu "estimadíssim" Mariné. "Enviem una forta abraçada a la família del nostre estimadíssim Juan Mariné. Els teus 104 anys d'imatges, històries i cinema quedaran per sempre guardats en les nostres retines", ha assenyalat l'entitat en X.
150 pel·lícules en la seva filmografia
Nascut a Barcelona en 1920, el seu amor pel cinema li va arribar amb tan sols 4 anys, quan un dia estiuejant a Arenys de Mar va veure una projecció dels primers curts de Charles Chaplin. L'impacte d'aquestes imatges va ser tan gran que li va demanar a la seva mare que li inscrivís a l'escola abans d'hora per a poder llegir els cartells de les pel·lícules mudes.
Ja en la seva adolescència visitava amb freqüència el cineclub d'Arenys de la Mar. Aquí, el projector solia espatllar-se amb regularitat i així Mariné va tenir els seus primers contactes amb aquests aparells: intentant arreglar-los per a poder continuar veient les pel·lícules que tant li feien gaudir. Gràcies a aquest enginy i curiositat va aconseguir, un any més tard, posar a funcionar aquestes cambres amb El octavo mandamiento.
L'Acadèmia assenyala que parlar de Mariné és "parlar de la història del cinema", però també de la història d'Espanya: afiliat al sindicat CNT, va gravar l'enterrament de Buenaventura Durruti en 1936; va ser fotògraf de guerra d'Enrique Líster; va estar internat en els camps de concentració de França i en el camp de presoners de La Rinconada (Sevilla); i va ser fotògraf de l'Estat Major de Catalunya, ja que va compaginar amb la seva labor com a ajudant de fotografia en produccions a Barcelona.
El seu debut com a director de fotografia va arribar en 1947, en un episodi de la pel·lícula Cuatro mujeres, d'Antonio de l'Amo, la primera de les 150 cintes que va rodar fins al seu retir en 1990. Mariné era habitual en les produccions de l'Amo, Pedro Lazaga, José María Forqué, o Pedro Masó.
Historias de la televisión, de José Luis Sáenz d'Heredia; El astronauta, de Javier Aguirre; María de la O, de Ramón Torrado; El crimen perfecto, de Fernando Fernán Gómez; i La gran familia, de Fernando Palacios, són alguns dels molts títols de la seva filmografia. El seu treball fins i tot va cridar l'atenció d'Orson Welles, que el va convidar a quedar-se a casa seva perquè fes unes conferències en la Universitat de Califòrnia, proposta que Mariné va rebutjar, ja que no se sentia atret per Hollywood.
Va destacar també com a inventor de noves tècniques fotogràfiques, com el Format Mariné. Després de la seva última pel·lícula en 1990, La grieta, de Juan Piquer Simón, es va dedicar de ple a la importantíssima labor de la restauració, aconseguint rescatar molts films espanyols que es donaven per irrecuperables. "Impossible és una cosa que es triga una mica més a aconseguir", era una de les màximes que el restaurador català tenia sempre present.
