Tania Head va ser una de les veus més conegudes entre les víctimes de l’11-S a Nova York i gràcies a la seva feina i tenacitat es va erigir en la presidenta de l'Associació de Supervivents del World Trade Center. Una investigació periodística va demostrar que Tania Head no era qui deia ser, sinó que era, en realitat, l’Alicia Esteve Head, una dona de Barcelona que mai havia estat a les Torres Bessones. Kike Maíllo s'endinsa a La supervivent. L'11-S va ser només el principi en aquesta història amb entrevistes i amb una mirada que s'allunya de "l'escarni" i que intenta entendre les motivacions de Tania Head i que es pregunta per què la societat va creure-la al seu moment. El documental arriba divendres als cinemes i després a Filmin i 3Cat.
Tania Head va ser l'única que, suposadament, va aconseguir sortir amb vida de la planta on va impactar el segon avió, i la seva història de superació la va portar a convertir-se en la presidenta de l'Associació de Supervivents del World Trade Center. El seu relat de supervivència i la tràgica pèrdua del seu promès, en Dave, en els mateixos atemptats, van aconseguir fer la volta al món i commocionar l’opinió pública internacional. Però el 2007, una investigació de The New York Times va revelar que res d’allò era cert. Com va publicar després La Vanguardia, la Tania Head era, en realitat, l’Alicia Esteve Head, una dona de Barcelona que mai no havia estat a les Torres Bessones.
Kike Maíllo va conèixer la història de Tania Head a través de Markos Goikolea, autor del guió, qui desenvolupava una sèrie de ficció basada en ella. Maíllo desconeixia el fet i el personatge i va ser a partir de parlar amb Goikolea van decidir que fer un documental era un format molt adient perquè hi havia moments de la vida de Tania Head que eren "molt inversemblants".
En una entrevista amb l'ACN, Goikolea diu que un 11 de setembre de fa tres o quatre anys un amic li va enviar una notícia sobre Tania Head i es va obsessionar en el cas perquè li ressonava molt amb "certes pulsions humanes més bàsiques que tothom s'hi pot identificar com modificar la teva personalitat per ser estimat o per pertànyer" a un grup. Va investigar-ho i va veure que tot el que s'havia publicat fins aquell moment era "molt acusatori o de mofa cap a ella i de dibuixar-la com una boja". Va seguir amb la investigació per entendre el personatge i arribar al fet que l'espectador empatitzés amb ella o entengués perquè una persona pot arribar a mentir com ho va fer ella i entendre, afegeix, que "no està tan lluny de qualsevol de nosaltres".
Maíllo assenyala que volien entendre "la naturalesa" d'una persona que és capaç de fer això i van acabar descobrint que un cas com el de Tania Head, o un cas relacionat amb una gran mentida, no es pot produir "si la societat que envolta el mentider o la mentidera no vol creure en la mentida. Estem molt acostumats a apropar-nos a aquest tipus de fets, com el de l'Enric Marco, dient que és un monstre, un àngel caigut o un pecador perquè és la nostra forma d'aïllar-nos del problema, però en som part".
Escarni
El cineasta creu que no es pot entendre la Tania Head "sense una societat que vulgui creure en aquella heroïna que ella explicava que era". Maíllo afirma que a la societat moltes vegades quan algú cau se li fa escarni i ells, en canvi, es volien allunyar d'aquesta idea al documental. Goikolea assenyala que la protagonista de la història és "una noia que ja de jove pateix una mena de trauma i comença a fantasiejar o a inventar-se històries o mentides per tal de fer la seva realitat més habitable". El guionista indica que ella va perdre el control fins que se li'n va de les mans.
"Al final és una dona que busca ser estimada, que busca un lloc on pertànyer i que creu que amb la seva identitat real això no ho aconseguirà mai. Llavors se n'inventa una altra". Recorda que la mentida de Tania Head en el context de l'11S va néixer en un fòrum d'internet. "És el lloc més còmode per inventar-se una mentida perquè realment allà et crees un avatar i pots dir el que vulguis".
En aquest sentit, Maíllo apunta que al documental intenten entendre per què la societat va creure les mentides de Tania Head i per què ella necessitava explicar aquella mentida i pertànyer a aquell grup en aquell moment. "En paral·lel nosaltres busquem on és, si és morta o no, si està desapareguda o no, i ja la resta heu de veure el documental", conclou.
Més enllà dels testimonis de persones que la van conèixer, al documental també apareix una actriu que interpreta la protagonista i serveix per ficcionar algunes escenes. "Que l'interpretés una actriu és perquè no hi ha tant material d'ella i era una forma d'entendre millor i que l'audiència pogués entendre millor el personatge i empatitzar amb el que estava passant. Nosaltres fem servir una actriu perquè és una manera d'explicar el que ella estava fent i era interpretar un personatge". Per respecte a ella, indica, també van decidir que no aparegués cap imatge d'ella ni el seu cognom. "No tenim voluntat de rebentar-li la vida a ningú", diu Maíllo.
La mentida
Més enllà de l'argument i dels fets, Maíllo reconeix que hi ha un tema contemporani que li interessa i que també estava present al seu anterior documental Oswald: El falsificador i és el de la mentida i que estem disposats a creure en allò que sabem que no és realitat. El film, produït per Sábado Time i participat per 3Cat i Filmin, arribarà al cinema aquest divendres. Posteriorment, es podrà veure a 3Cat i a Filmin.
