La sèrie El joc del calamar va arribar el 2021 amb la intenció de trencar tots els esquemes. Primer, es va convertir en la producció més vista de Netflix fins a la data. Després, va instaurar una nova manera de concebre l'estètica a través d'una posada en escena cridanera i grotesca a parts iguals. Els colors llampants i els decorats de formes impossibles són dos elements que contrasten amb la trama sanguinolenta de la sèrie coreana, que pretén explicar la desigualtat socioeconòmica de la societat a través d'aquest joc violent. Tot, però, amb un estil característic i que es desmarca de la resta de produccions del seu gènere. 

El concurs fictici de Netflix ha dut a la pantalla algunes de les escenes més memorables pels fans. Un d'ells és l'edifici en què els concursants es distribueixen per accedir a les diferents proves que s'han d'enfrontar i així estar més a prop d'assolir el gran premi final. Es tracta d'un espai en què conflueixen diferents escales que s'entortolliguen entre elles i es distribueixen en forma de laberint; tot tintat de colors vius i formes impossibles. Una estètica molt característica que podria prendre inspiració d'un edifici allunyat de la cultura coreana i que està relacionada amb l'arquitectura dels Països Catalans. 

A cinquanta metres de la costa alacantina es troba La Muralla roja, un complex d'habitatges que destaca pel seu estil colorit i de formes rectes i asimètriques. L'any 1973 es va alçar aquest edifici en mans de l'arquitecte barceloní Ricard Bofill, que va dur a la realitat un dels seus projectes més ambiciosos. El bloc de pisos acull una cinquantena d'apartaments que es distribueixen d'una manera desigual, a banda d'una sèrie de patis comunicats des d'on s'accedeix a cadascun dels habitatges. El complex suma una piscina i una sauna comunitàries. Un entramat de pisos que s'ubica enmig de la urbanització la Maçanera, a localitat salinera de Calp, i que actualment s'ofereix a algunes pàgines web de lloguer vacacional i reserves hoteleres.

Bofill va trobar la inspiració en una obra holandesa per tal de projectar aquesta proesa arquitectònica. Vint anys abans de la construcció de La Muralla roja, l'artista M.C. Escher va publicar la litografia Relativitat, que plasma un món que desafia les lleis de la gravetat. L'autor traçava un edifici ple d'escales que no tenen un sentit lògic entre elles: algunes pugen cap amunt i d'altres cap a un costat, mentre que uns personatges sense rostre transiten per l'espai sense que caiguin pel seu mateix pes. Una escena que als fans d'El Joc del Calamar els deu semblar familiar. 

La forma peculiar de l'arquitectura de Bofill i les escales d'Escher són dos elements que recorden, clarament a l'edifici de la sèrie coreana. Malgrat les semblances, ni el director Hwang Dong-hyeok ni el dissenyador de producció Chae Kyoung-sun s'hi han fet referència quan han parlat de la inspiració estètica d'El Joc del Calamar. Segons va declarar Kyoing-sun a la revista Variety, la majoria d'escenes es basen en "dues il·lustracions" de la seva infantesa. "L'escala que apareix als costats d'una altra escala també ve d'una imatge que tenia", explicava el sud-coreà fent-se referència a una de les escenes més icòniques de la sèrie.