Sèries i pel·lis

Identifiquen set víctimes del franquisme en una fossa de Càceres... i una és el pare de Manolo Vital

Vital era el conductor de l'autobús "El 47", del qual recentment el director català Marcel Barrena ha fet una pel·lícula

ARA A PORTADA

Publicat el 11 d’octubre de 2024 a les 19:45
Actualitzat el 11 d’octubre de 2024 a les 19:49

Bones notícies vingudes des de Càceres. Les autoritats ja han identificat set víctimes del franquisme de les 49 que van trobar a la fossa de la mina Terría de Valencia de Alcántara. A més a més, per a sorpresa de tothom una d'elles és la del pare de Manolo Vital, el gran protagonista de El 47, la pel·lícula del director barceloní Marcel Barrena que explica com un treballador de TMB va aconseguir una línia d'autobusos per connectar Torre Baró, el seu barri, amb la resta de Barcelona.

El pare d'aquest conductor d'autobusos es deia Diego Vital Díaz i ha estat un dels identificats en aquesta mina de Càceres després de realitzar-li la corresponent prova d'ADN. El mateix Barrena ha celebrat la troballa amb una publicació al seu perfil de xarxes socials.

Per ara, dels 49 cossos trobats, 37 ja tenen nom i cognom i 12 encara falten. “Sento molta emoció, i més amb aquestes dades, perquè ens van imposar silenci i no es podia parlar de res, hi havia por, però el que hem aconseguit és el més gran, jo no sabia on era el meu pare, i ara ja pot descansar amb 48 més en una digna sepultura”, ha admès Conchita Viera, de 91 anys, filla de qui va ser alcalde de Valencia de Alcántara, Amado Viera, un dels assassinats per la repressió franquista del 1936 i que també ha estat identificat recentment.

Així s'ha expressat durant l'acte de presentació de les últimes dades extretes del projecte d'investigació a la zona -que rep el nom de La Mina Terría-, en què també s'ha anunciat que la resta de cossos identificats són els següents: Eugenio Díaz Borja, Juan Pirón Machado, Francisco Refolio Gómez, Antonio Tejela Fragoso, i Julio Tomás Alfonso. Els i les responsables del projecte han subratllat que des del primer moment es van comprometre a “atendre una demanda social i una demanda humana, reconèixer moralment totes les víctimes de la Guerra Civil, així com aquells que van patir la repressió franquista”.