Fins a 23 temporades i 420 episodis. "Cuéntame", la sèrie més llarga de la televisió espanyola, diu adeu als espectadors aquest dimecres en un final pletòric, carregat d'emocions i amb més de 1.000 personatges a l'esquena. Després de més de dues dècades en antena, els Alcántara clausuren una història que ha repassat la història de l'estat espanyol des de 1968 fins a pràcticament els nostres dies, amb un seguit de moments que han quedat gravats en generacions d'espectadors.

Una radiografia d'un passat a l'estat espanyol que ha generat aplaudiments, crítiques, situacions controvertides i altres de molt emotives. Ara bé, els seus protagonistes també han estat presents al voltant de la polèmica fora de la pantalla: problemes amb Hisenda -que encara estan pendents de resoldre-, acomiadaments improcedents, problemes amb els guions o els enfocaments. Tot plegat acabarà aquest dimecres en un episodi que promet ser dels més vistos de la història de la televisió espanyola. Repassem diversos dels moments més importants de "Cuéntame" dins i fora de la pantalla.

La presentació de la família Alcántara

Una data assenyalada. Les emissions de la sèrie començaven dos dies després dels atemptats de l'11-S als Estats Units. Era 13 de setembre de 2001 i els Alcántara es presentaven en societat en ple 1968. Finals del franquisme, la història, a través de la veu en off de Ricardo Gómez (Carlos, a la sèrie) comença a caminar amb l'arribada d'una televisió a la casa familiar per veure Massiel al festival d'Eurovisió. La sèrie es plantejava com una radiografia del primer quart de segle posterior a la Transició, però ha acabat eixamplant-se per tots els seus costats. 

Atemptat de Carrero Blanco

Els protagonistes de la família han format part, a través de la ficció, de diversos dels moments més importants de la història d'Espanya de la segona meitat del segle XX. Un dels més comentats va ser durant la setena temporada, al capítol 12, quan presencien l'atemptat contra Luis Carrero Blanco. En ple embús de trànsit al centre de Madrid, veuen com salta pels aires el vehicle del qui va ser successor de Franco al capdavant del govern espanyol i va ser assassinat per ETA. RTVE va fer servir l'escena de la pel·lícula Operación Ogro de Giillo Pontecorvo per mostrar el moment de l'explosió.

Els problemes d'Hisenda dels protagonistes

Imanol Arias i Ana Duato formen la parella més icònica de la ficció televisiva espanyola. Ara bé, la seva reputació va saltar pels aires el 2016. Fiscalia va obrir una investigació contra tots dos per frau fiscal i blanqueig de capitals. La investigació va quedar tancada el 2019, a l'espera d'iniciar un procediment judicial en ferm. Quatre anys després, l'Audiència Nacional va obrir un judici oral contra tots dos, però fins ara no ha començat. La Fiscalia demana condemnes molt dures contra tots dos: 32 anys de presó contra Duato i 27 contra Arias. Tots dos han assegurat que "són innocents" i que la legislació "va canviar" i que, per això, els va perjudicar. Formen part de l'anomenat Cas Nummaria, que engloba 31 persones en delictes de frau fiscal i blanqueig a través de societats pantalla.

Acomiadaments improcedents de grans personatges

Els problemes amb Hisenda no han estat les úniques polèmiques sonades fora de la pantalla. Desenes d'actors i actrius han format part de la graella principal de personatges que han fet gran i mediàtica la sèrie a través d'aquests 22 anys. Entre ells hi destacaven dos de manera particular: Juan Echanove (Miguel Alcántara, germà del protagonista), Pilar Punzano (una de les filles de la família) i Celine Peña (una altra de les filles). Tots ells van denunciar que els seus personatges van ser tallats de la sèrie (en el cas d'elles, substituïdes les actrius per una altra intèrpret) sense que hi estiguessin d'acord. Això va generar molts problemes a les xarxes, entre els seguidors i també per a la productora. 

El cop d'estat del 23-F

No podia ser d'una altra manera. Els Alcántara van ser testimonis directes del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 des del mateix Congrés dels Diputats. Toni Alcántara, que treballava a la ràdio dins la sèrie, era dins l'hemicicle quan Tejero i els guàrdies civils segresten els diputats, el govern i escenifiquen el pitjor moment de la democràcia espanyola. Va ser durant la catorzena temporada, en el més que conegut episodi de "Larga noche de transistores". 

Imanol Arias contra Televisió Espanyola

L'actor, qui segueix immers en el seu judici amb Hisenda per frau fiscal, ha estat protagonista d'altres polèmiques per culpa de declaracions seves. Després de tants anys al capdavant de la icònica sèrie -a més de formar part de nous projectes teatrals o cinematogràfics- va arribar a voler desempallegar-se del personatge d'Antonio Alcántara i de RTVE. Les seves paraules sobre la televisió pública espanyola l'any passat van sacsejar l'actualitat. "És insuportable estar en aquesta cadena. Ja he acabat, he dit que ja. O m'ofereixen un final curt i bo, o chao mercao", va afirmar. Dies després es va retractar i es va disculpar amb els treballadors de Televisió Espanyola, assegurant que "s'havia passat tres pobles".

Per primer cop, escenes del present

En plena pandèmia, el rodatge de la temporada 21 va sorprendre tots els integrants de la producció espanyola, que van haver de fer mans i mànigues perquè tiressin endavant els nous episodis. Una de les sorpreses per als espectadors, després de gairebé dues dècades, va ser poder veure els personatges en el món present, durant els anys 2020 i 2021. Aquesta línia temporal del present aglutina des de l'abril, un mes després que comenci la pandèmia, fins al final d'aquesta. És en aquesta temporada (dues abans que finalitzi) on apareix l'escena de la mort d'Antonio Alcántara.

Victòria de Felipe González el 1982

La política sempre ha estat molt present en la sèrie. Des de la Transició, passant per la legalització del Partit Comunista, els atemptats d'ETA, la transformació del règim, l'extrema dreta o les diferents eleccions que es van anar produint a Espanya. Gairebé tots aquests moments van ser canalitzats a través dels personatges. Un dels més destacats, que va succeir durant la temporada 15, va ser la victòria de Felipe González en els comicis de 1982. En el capítol "La noche de todos", els tres fills dels Alcántara formen part de la gran munió de gent que es concentra al carrer Ferraz de Madrid per aplaudir el nou president espanyol. 

La Transició i els problemes de la societat espanyola

No es va tallar mai. Els guionistes i la sèrie van donar vida a molts dels problemes de la societat espanyola des del final del franquisme, passant per la Transició -que no és venuda, en cap cas, pacífica ni exemplar- i en els primers passos de la democràcia espanyola. Els problemes de l'Església, el masclisme inherent, la violència, el servei militar obligatori, les dissonàncies polítiques o socials entre generacions, la música, les drogues, la corrupció, els problemes del col·lectiu LGTQBIQ+, les seqüeles del règim (i fins i tot de la Guerra Civil), l'extrema dreta, la pobresa o el cinema quinqui van ser canals clau per explicar la història dels Alcántara a través del seu entorn.