La ràdio té una màgia especial: la immediatesa, la proximitat i la sensació que l'oient forma part d'allò que està escoltant en directe. Però perquè tot soni net, clar i professional hi ha una feina discreta però imprescindible: la del tècnic de so. Ell és qui controla que cada veu arribi al punt just, que la música entri quan toca i que res trenqui el fil d'una emissió en directe.

Un d'aquests professionals és en Marc Peiron, tècnic de so d'El matí de Catalunya Ràdio, el programa que cada dia acompanya milers d'oients amb Ricard Ustrell al capdavant. Un dijous al matí, l’equip del Món de la Tele vam anar a veure el funcionament del programa des de dins, i Peiron va explicar-nos com és treballar darrere els controls i compartir la seva experiència en el món de la ràdio.

La seva tasca principal consisteix a controlar els micròfons dins de l'estudi, així com les sintonies, la publicitat i les connexions externes. Tot el que arriba des de fora, com enviats especials o trucades, passa per la seva taula de so, i ell s'encarrega que tot soni (i s'escolti) correctament. Pel tècnic, la seva feina és essencial: “Som una peça clau perquè tot funcioni; sense tècnics, no sonaria res”.

Peiron comença la seva jornada molt d'hora, aproximadament mitja hora abans que el programa arrenqui a les sis del matí. Durant el directe, comparteix les tasques amb un altre tècnic, alternant-se per assegurar que tot flueixi sense problemes. Quan acaba la primera part del programa a dos quarts de vuit del matí, prepara la segona i torna a entrar al programa des de les nou fins a dos quarts d'onze, aproximadament. En finalitzar, deixa tot preparat per a l'endemà, com reportatges, peces gravades o qualsevol altra tasca tècnica.

La tensió i la màgia del directe

La seva trajectòria va començar com a periodista després d’estudiar traducció, però aviat va adonar-se que preferia la part tècnica de la ràdio. Va fer un postgrau de periodisme esportiu, va fer pràctiques a Catalunya Ràdio i més tard va treballar a les transmissions del Barça a la TDP, on es va dedicar a editar talls i posar músiques. “Va ser aleshores quan vaig adonar-me que m’atreia molt més la part tècnica que la periodística”, explica. Després de completar un grau superior de so, va tornar a la ràdio fins a aconseguir una plaça fixa com a tècnic.

La feina en directe comporta moments de tensió. Els errors tècnics, les últimes hores o els imprevistos poden generar pressa i adrenalina, però Peiron assenyala que aquesta exigència forma part de la màgia del directe: “La tensió hi és, però també forma part de la màgia del directe”. La seva tasca, tot i ser gairebé invisible per a l’oient, és molt gratificant. Treballar amb un equip que es respecta i es valora mútuament li permet sentir-se còmode i realitzat: “No necessito ser al davant, prefereixo estar darrere els controls, assegurant-me que tot soni bé”.

El que més li agrada de la seva feina és poder treballar en una cosa que l’apassiona, sobretot el directe, controlant músiques, talls de veu i connexions, i gaudint dels especials informatius que aporten dinamisme i adrenalina.