La producció audiovisual està dirigida a un públic preescolar i, segons la comunicació facilitada pel ministeri, està concebuda "com una propietat intel·lectual amb potencial d'explotació en múltiples format i territoris". Les dues primeres temporades s'han doblat a més de 20 idiomes, s'ha distribuït a més de 17 països i està present en més de 45 canals de televisió i plataformes.

Malgrat que l'eix central és el contingut audiovisual, la franquícia s'expandirà cap a l'àmbit digital (aplicacions i videojocs) i els productes de consum, així com experiències i explotació de diverses finestres de distribució. Per al ministeri, el projecte representa una oportunitat estratègica en l'àmbit dels desenvolupaments tecnològics.

Televisió

Crítiques als informatius d'À Punt per la «lenta» cobertura de l'incendi de la Vall d'Uixó Víctor Rodrigo

Un producte destinat al «teixit industrial espanyol»

Ara bé, la participació de Planeta Junior no implica que la llengua catalana formi part de la sèrie animada destinada a un públic infantil. La producció del contingut audiovisual es durà a terme a l'Estat i, en paraules del ministeri, "impulsarà el teixit industrial espanyol, generarà feina qualificada i reforçarà la cadena de valor local".

"Aquest projecte representa una oportunitat estratègica en l'àmbit de desenvolupaments tecnològics: programari, videojocs, apps. La producció íntegra del contingut audiovisual en territori nacional, a més, impulsa el teixit industrial espanyol, genera ocupació qualificada i reforça la cadena de valor local", expliquen des del ministeri.

L'operació és resultat d'una col·laboració público-privada que suma un total de 18,8 milions d'euros; i s'emmarca en la segona fase del Pla Spain Audiovisual Hub. L'estratègia empresarial de la Moncloa passa per expandir aquest "univers digital" i audiovisual a través de la ja anomenada Sepi digital.

"Aquest consell denuncia la manca de reacció de la direcció d'informatius i les edicions del cap de setmana sobre l'incendi de la Vall d'Uixó. En una situació així, el servei públic requereix agilitat i desplegament de mitjans ordinaris i extraordinaris per a una cobertura continuada i àmplia", han apuntat, amb el suport públic de diversos membres de la televisió pública del País Valencià i centenars d'espectadors.

Cal recordar que el foc de la Vall d'Uixó va començar dissabte cap al migdia, poc després que una persona morís en un altre incendi a Manises, també en territori valencià. El Consell d'Informatius lamenta que des d'À Punt no decidissin iniciar cap mena d'especial sobre el foc fins el mateix diumenge a la tarda. Ja havien passat més de vint-i-quatre hores. Fins i tot fan una cronologia dels fets.

Amb situació 2 del PEIF i primers veïns desallotjats, l'NTC Migdia de dissabte va obrir per Madrid i va informar dels focs a França abans de parlar de la Vall d'Uixó. Després només un avanç d'11 minuts a les 17.50 h, un NTC Nit d'11' a les 20.50 h i un avanç de 13' a les 22.30 h.

— Consell d'Informatius d'À Punt (@CdIAPunt) July 27, 2026

"Amb situació 2 del PEIF [fa referència al Pla Especial per fer front als Incendis Forestals de la Generalitat Valenciana) i amb els primers veïns desallotjats, l'NTC Migdia de dissabte va obrir per Madrid i va informar dels focs a França abans de parlar de la Vall d'Uixó. Després només un avenç d'onze minuts a les 17.50 h, un NTC Nit d'onze minuts a les 20.50 h i un avanç de tretze minuts a les 22.30h", denuncien des de l'òrgan fiscalitzador.

La denúncia, feta dilluns després del cap de setmana i amb el foc encara afectant bona part de la zona, segueix generant polseguera entre els treballadors i ha deixat un pòsit de malestar. A partir del cap de setmana, però, la televisió pública va reaccionar en conseqüència amb més avenços informatius abans dels informatius i una cobertura més extensa per part dels programes matinals, com Les notícies del matí.

Aquest dimecres, À Punt ha emès fins a tres avenços informatius sobre l'incendi de la Vall d'Uixó en aquestes franges: a les onze del matí, a les dotze del migdia i a la una del migdia. Tots ells, d'un quart d'hora. Des de llavors, el Consell d'Informatius no ha publicat cap queixa més. 

Precisament, després del migdia, un nou capítol d'Últim tango a Halifax es va col·locar com el tercer més vist del dia: 250.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 24,6%. Més tard, també va aconseguir registrar bones dades va ser l'Atrapa'm si pots, en la seva edició estiu. En concret, fins a 167.000 espectadors de mitjana, amb una quota de pantalla del 14,2%, va ser un dels espais que va ajudar TV3 a ser líder del 28 de juliol.

Quines van ser les dades del TN? El Migdia (407.000 i 31,1%) va ser el programa més vist del dia i va superar el Vespre (370.000 i 24,6%), que es va col·locar segon en la classificació de la jornada. El Comarques (181.000 i 16,9%) va caure lleugerament respecte altres dies d'aquesta setmana, però va mantenir el públic habitual.

Indústria audiovisual

La televisió i la ràdio parlen prou de la meva comarca? Víctor Rodrigo

En el prime time, cal destacar la interessant proposta de TV3 per intentar guanyar la franja: el documental Free Solo, guanyador de l'Oscar el 2018. El film narra la gesta d'Alex Honnold en escalar sense cap mena d'ajuda la formació rocosa vertical El Capità, ubicada dins del Parc Nacional Yosemite.

Propostes televisives estatals que van funcionar

Diversos programes procedents dels canals estatals van gaudir de certa repercussió aquest dimarts. El Mañaneros 360 de La 1, amb Javier Ruiz com un dels grans puntals del progressisme audiovisual, va aconseguir un 11,2% de quota de pantalla i fins a 142.000 espectadors de mitjana.

A la mateixa cadena, la ficció de tardes La Promesa segueix aglutinant els seus fidels catalans: un 13,4% de share i fins a 120.000 espectadors de mitjana. En el prime time, La 1 va tornar a apostar per un nou capítol del Viaje al centro de la tele. Era la segona part dels setanta èxits de la dècada dels anys vuitanta. Va sumar un 8,6% de quota i fins a 117.000 espectadors de mitjana.

En el cas d'Antena 3, van haver-hi espais amb millor impacte, encara que la cadena es va quedar amb un 9,4% (la tercera més vista). El Pasapalabra va ser el quart espai amb més espectadors del dia (217.000 i 17,7%) i la Ruleta de la Suerte el cinquè (194.000 i 16,3%). Els catalans segueixen tenint predilecció pels dos concursos d'Antena 3. 

Ara, cinc anys després, les mascaretes són un record de corrupció política, Hansi Flick ha dut el Barça al lloc on es mereix ser, i l'Univers Cinematogràfic Marvel és una relíquia d'un temps pretèrit del cinema i la televisió que no ha sabut ressorgir de les cendres a les quals el va abocar el malvat Thanos. I d’entre les runes s’erigeix ara de nou el superheroi aràcnid amb Spider-Man: Brand New Day, que recull el testimoni de No Way Home i ens presenta un Peter Parker superant el dol de la seva tieta, més solitari que mai, a la recerca d’ell mateix i el seu propòsit en un món en què ningú recorda la seva existència ni el seu alter ego emmascarat. Al timó del vaixell hi ha ara Destin Daniel Cretton (Shang-Chi), defensant els papers protagonistes Tom Holland i Zendaya acabats d'aterrar de L'Odissea de Christopher Nolan, i a la producció la mà negra de Kevin Feige: una recepta per a una pel·lícula crispetera, divertida, plena d’acció apassionant, més fidel que mai als còmics (i als videojocs!), per primera vegada ben rodada, i amb una història més madura que mai però que s’acaba enfonsant en els bancals de sempre. I mentre Peter Parker es passa tot el metratge intentant trobar la seva raó de ser –com congeniar les dues parts tan desiguals de la seva vida– en un autèntic viatge d'autodescobriment, Marvel busca retrobar-se amb els orígens, amb l’ingredient secret de la Coca-Cola, amb un passat d'èxits i qualitat que l'havia convertit en la gallina dels ous d’or. Llàstima que se'n surti amb molta menys traça que el seu superheroi.

El punt fort de la pel·lícula és, sens dubte, que busqui deliberadament –i, a estones, gairebé desesperadament– referents, ancoratges, que la lliguin a l'Spider-Man "amic i veí", aquell que consolidava els còmics i que va servir d’eix moral a la trilogia de Sam Raimi i a les posteriors dues pel·lícules de Marc Webb. I després de No Way Home, en què Spider-Holland s'alia amb Spider-Maguire i Spider-Garfield per salvar el món, semblava pràcticament impossible que el superheroi aràcnid de la Marvel de Kevin Feige no retés homenatge d’alguna manera a la seva germanor en aquesta quarta entrega: hi ha una referència prou explícita al petó cap per avall entre Tobey Maguire i Kirsten Dunst; al trauma d'un Andrew Garfield que no pot salvar Emma Stone; la fotografia i l'etalonatge recorden a l'estil Raimi, i les escenes d'acció giren entorn al superheroi saltant entre gratacels com Steve Ditko i Stan Lee el van dibuixar temps era temps. Destin Daniel Cretton és plenament conscient que a l'Spider-Man de l'Univers Cinematogràfic Marvel li sobrava nanotecnologia i li faltava carrer –havia de reconciliar-se amb la ciutat de Nova York, amb els seus habitants, amb aquell personatge que el fa diferent a la resta de superherois amb missions interespacials– perquè Peter Parker sempre havia estat el veritable cor d'Spider-Man.

Brand New Day excel·leix precisament en això: en buscar aterrar el personatge, retornar-lo al seu hàbitat natural, despullar-lo de tot allò no essencial que el connectava a l'MCU per deixar-lo créixer com no havia acabat de fer en les tres entregues anteriors. Cretton dirigeix amb espectacularitat seqüències d'acció pensades, treballades, amb coreografies impressionants que ja havia demostrat retratar amb talent a Shang-Chi i que eleven el superheroi aràcnid a l'altar del qual no hauria hagut de baixar mai però al qual l'anterior cineasta, John Watts, havia estat incapaç d’alçar. Una fita que s'explica en part gràcies a la mà de Holland, que, esperonat per la seva recent col·laboració amb un artesà com és Nolan, va obligar la factoria Marvel a asseure's, pensar, planificar i organitzar-se per produir un producte digne del seu talent interpretatiu.

És el mateix Holland qui ho dona absolutament tot en aquesta batalla interna que consumeix profundament el seu Peter Parker. Desplega el seu repertori interpretatiu com només ho pot fer aquell que sent que té el control creatiu del que està passant al seu voltant. Al seu nivell està Zendaya –res nou sota el Sol–, i potser són els rumors –confirmats o no– de les seves núpcies o potser és el talent de Justin Kuritzkes (Challengers) per reescriure les escenes romàntiques, però la parella no havia tingut mai tanta química com en aquesta cinta. I això que els seus personatges no poden estar més emocionalment allunyats l'un de l'altre. Per la seva banda, Jon Bernthal frega el meme amb el seu Punisher, que ha fet del grunyit una arma de batalla i un recurs lingüístic que sovint desentona. I Sadie Sink funciona bé com a dolenta misteriosa que dura una entrega, però que no té prou espai per demostrar tenir recursos per encarnar el personatge totèmic que promet ser. La resta de personatges –reapareix com a Hulk Mark Ruffalo, silenciat durant la promo possiblement pel seu suport a Palestina, i Liza Colon-Zayas és una secundària de luxe fent un paper á là comissari Gordon de Batman– no brillen tant. Ni tan sols Tramell Tillman –el deliciós Mr. Milchick de Severance– té prou espai per defensar el seu merescut Emmy en una pel·lícula que peca de la Marvelització que fa anys que plaga el cinema de superherois.

Old habits die hard, que diuen els anglosaxons. I és que el problema principal de la cinta és que, malgrat s'hi detecta un clar esforç per focalitzar la història, la mà de Feige és llarga i tortuosa, i la mania imperiosa de farcir la trama amb cameos de personatges externs condemna el film una vegada més a la imprecisió, la confusió, i la sensació d’overbooking innecessari. Brand New Day és un autèntic delit quan es desfà del soroll i es focalitza en el trio protagonista –Peter, MJ i Ned– i en el turment psicològic i emocional pel qual passa un Peter Parker que ho ha perdut absolutament tot. Era el toc de geni que va fer de Spider-Man 2 un èxit més implacable que la primera entrega de Maguire. Ens agrada veure un superheroi patir perquè l’acosta a nosaltres, als secundaris de carn i ossos que passegem per Manhattan esperant veure una guspira blau i vermella en el cel. És un punt de partida madur, adult, que llença el personatge endavant, s'oblida de la parafernàlia dels multiversos, i que casa amb l’experiència dels mateixos actors i espectadors. Però quan tot això s’enterboleix entre escenes d’acció que s’allarguen un pèl massa, amb personatges que no hi haurien de ser, cameos de poca lògica i canvis d’orientació que estan allà per acontentar accionistes i no pas creatius, la pel·lícula perd amb massa rapidesa l'oremus i s'allunya perillosament del missatge inspirador clàssic però vigent de l'estima't i accepta't tal com ets.

Potser era demanar-li massa a l'Spider-Man de nanotecnologia que en la seva tercera gran batalla va enfrontar el malvat Thanos, o potser era agosarat creure que Marvel havia après dels seus errors del passat gràcies a la insistència de Holland i Zendaya –actors que han aconseguit graduar-se de la factoria i arrosseguen filmografies impressionants per la seva edat– de construir quelcom amb cara i ulls. O potser simplement el llast del multivers i l’amenaça de la nova entrega d'Avengers –Doomsday– eren massa grans per deixar respirar Brand New Day com es mereixia. Perquè poca cosa fa més mandra a dia d'avui que seure en una butaca per veure com uns X-Men que ningú recorda, uns Quatre Fantàstics que gairebé ni coneixem, un Chris Evans en hores baixes, un Chris Hemsworth que ha perdut el nord del seu Thor i uns superherois de segona que ni la pròpia productora s'ha preocupat de respectar s'alien contra un Robert Downey Jr passat per aigua. Peter Parker ha madurat, sí, i s’ha retrobat amb el superheroi que sempre havia de ser. Marvel, però, no ha aconseguit reconduir el rumb. Si el futur del cinema de superherois té la cara de Tom Holland, m'hi apunto. Si no, ja vaig fer bé fa uns anys de baixar del barco.

La contrapartida a la baixa representació de bona part de les comarques del país, el Barcelonès, amb la ciutat de Barcelona com a gran epicentre, va concentrar entre el 43% i el 52% del temps de notícia de teles i ràdios analitzades.

Ara bé, els dos principals mitjans de 3Cat van ser els que més mirada territorial i comarcal fora de la ciutat comtal han tingut, segons el CAC. Concretament, TV3 i Catalunya Ràdio van registrar més comarques amb, com a mínim, l'1% del temps informatiu. Com a contrapartida, van ser els que van donar una menor atenció informativa a la ciutat de Barcelona.

RTVE i RAC1, assenyalats

Les dades del CAC mostren com TVE Catalunya -abans de ser La 2Cat- i RAC1 no van tenir gens en compte la majoria de les comarques del país. En concret, van dedicar entre el 65% i el 70% de les comarques menys de l'1%, del temps de notícia total del 2025. En el cas de l'emissora del Grup Godó, hi ha territoris que són invisibles: 28 de les 43 comarques (incloent-hi la Vall d’Aran) van rebre, cadascuna, menys de l'1% del temps de notícia, amb la particularitat que 6 de les 28 comarques esmentades ni tant sols van aparèixer a la mostra.

Enric Casas, conseller responsable de l'àmbit de continguts del CAC, assegura que "cal equilibrar la informació que es dona del territori". En la nota de premsa de l'òrgan, Casas assegura que per a molts municipis petits "sortir als mitjans de comunicació és sovint sinònim de desgràcies, i això ens acostuma a veure més de la meitat del país només des d’una òptica negativa".

"En canvi, com més grans són els municipis, més rellevància es dona a la informació cultural, esportiva i econòmica, fet que contribueix a projectar una realitat molt més equilibrada", ha analitzat. Televisió Espanyola no va ser millor que RAC1 en les dades de representació comarcal. El CAC és contundent amb la delegació catalana de la corporació pública estatal.

Així, les comarques amb una cobertura testimonial (inferior a l’1%) van ser 30 en el cas de TVE Catalunya i 31 en el cas de La2Cat, la qual cosa implica que al voltant del 70% de les comarques catalanes van rebre, cadascuna, menys de l’1% del temps de notícia de l’any esmentat.

TV3 i Catalunya Ràdio, més ventall territorial però amb comarques infrarepresentades

Les dades del CAC mostren que TV3 i Catalunya Ràdio també tenen la meitat de comarques per sota de l'1%. Fins a 23 comarques van rebre menys de l’1% del temps de notícia a TV3, amb la particularitat que el Moianès no va aparèixer a la mostra. En el cas de Catalunya Ràdio, van haver-hi 25 comarques amb una presència testimonial (inferior a l’esmentat 1%), incloses la Conca de Barberà i el Lluçanès, que no van aparèixer en cap cas a la mostra.

En dades globals, la situació és també preocupant, segons les xifres del consell: els dos mitjans principals del 3Cat van atorgar a entre el 53% i el 58% de les comarques menys de l’1% del temps informatiu. Això sí, des del CAC reconeixen que els mitjans públics de la CCMA van dedicar una atenció específica a la Vall d’Aran a partir de programes informatius en desconnexió.

Comarca a comarca a través dels mitjans, segons el CAC

Aquesta és la representació de les comarques a les televisions i ràdios analitzades pel consell: RAC1, Catalunya Ràdio, TV3, TVE Catalunya i La 2Cat.

El CAC també ha presentat un gràfic de la representació de notícies per part dels mitjans públics del 3Cat en qüestió territorial: 3CatInfo (abans 324) i Telenotícies Comarques:

Representació respecte la població (només del 3Cat)

Una de les qüestions que no apunta el CAC és la infrarepresentació comarcal en les notícies en comparativa amb la població d'aquells territoris. Jordi Muñoz, exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), ha apuntat a la xarxa social X que cal tenir en compte aquest element.

Adjuntant un mapa que creua la representació informativa de les comarques catalanes (exclusivament del 3Cat) amb les dades de població de l'Idescat del 2025, hi ha territoris molt invisibilitzats.

No acabe d'entendre que es donen aquestes dades sense posar-les en proporció a la població... https://t.co/c705PMK1Q2 pic.twitter.com/Dklo3ncUeb

— Jordi Muñoz (@jordimunozm) July 27, 2026

El CAC apunta que com menys poblats eren els municipis, la concentració temàtica va ser més elevada i l'aparició va estar més condicionada per l’excepcionalitat. En els municipis de menys de 1.000 habitants (que suposen el 50,1% de la superfície de Catalunya), les deu notícies principals van arribar a concentrar prop del 90% de la cobertura, les qüestions mediambientals van reunir entre el 40% i el 50% del temps de notícia i els fets crítics van arribar a representar, de manera agregada, fins al 60% de la informació. De fet, la cobertura dels incendis va representar, per si sola, fins al 45% de l’atenció informativa i va registrar els valors màxims a TV3 i a Catalunya Ràdio. 

El Migdia va arreplegar el share més destacat de la jornada, un 26,9%, i es va quedar amb 324.000 espectadors de mitjana. El podi el tanca el Comarques, que va registrar un molt bon dia d'audiència, amb 220.000 espectadors de mitjana i un contundent 22,3% de quota de pantalla en la seva franja. Per tot plegat, aquests tres grans lideratges en informatius no va ser suficient perquè TV3 destronés La 1.

La principal cadena d'RTVE que opera a Catalunya va endur-se el 12,7% de la quota diària, superant per quatre dècimes la de TV3 (12,3%). Encara que el 3Cat va tornar a triomfar amb la ficció britànica Últim tango a Halifax (201.000 i 17,6% a partir de dos quarts de quatre de la tarda), TV3 va patir de valent durant la tarda i en el prime time.

Audiències

La 1 guanya les audiències de diumenge gràcies al cinema i amb un repunt dels informatius Víctor Rodrigo

La 2Cat treu el cap al prime time

Tant és així, que La 2Cat va aconseguir posar el peu a la porta a la franja de prime time. El canal en català d'RTVE va emetre cinema clàssic quan faltaven cinc minuts per a dos quarts d'onze, aconseguint sumar un molt bon grapat d'audiència -en comparativa amb els darrers resultats durant les setmanes d'estiu-.

La 2Cat va emetre The Long Hot Summer, film del 1958 dirigit per Martin Ritt i protagonitzat pels llegendaris Paul Newman, Joanne Woodward, Orson Welles, Angela Lansbury i Lee Remick, entre d'altres. El film basat en una obra de William Faulkner va sumar fins a 117.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 10,5%. Una altra bona notícia va ser la quota diària que van registrar des de Sant Cugat del Vallès: un 4,4%, la millor dada des de les emissions en català del Mundial de Futbol 2026. 

Què va fer TV3? Emetre nous capítols de la segona temporada de La casa nostra, una de les sèries estrella produïdes per 3Cat en els darrers anys. Encara que ha funcionat amb escreix a la plataforma, no està gaudint del mateix resultat en les seves emissions lineals. Els dos capítols van aconseguir aquestes dades, acumulades en totes les finestres d'emissió del 3Cat:

• A les 22:04h, fins a 159.000 espectadors de mitjana i un share del 10,7%.
• A les 22:36h, fins a 141.000 espectadors de mitjana i un share del 10,9%.

En aquella franja nocturna podem destacar un altre espai que es va emetre a Catalunya: el First Dates Summer, un clàssic de la televisió estatal. Fins a 118.000 espectadors de mitjana van treure el cap a Cuatro a partir de tres quarts de deu de la nit, amb un 8,9% de quota de pantalla. 

Una d'elles va ser el biopic musical Michael i la cinta d'animació Super Mario Galaxy, coronant-se com la cinta més taquillera des de començament d'any amb més de 1.022 milions de dòlars. Qui va en camí de repetir aquesta gesta és The Odyssey de Christopher Nolan. 

Només era qüestió de temps que la cinquena entrega de Toy Story, els 312 milions de la qual van ser recaptats en el primer cap de setmana de taquilla. Això la va convertir en la segona millor estrena de Pixar, superant els 1.000 milions a taquilla.

Una setmana després del seu anunci, Telecinco feia efectiu el seu adeu. Casado, que no podia evitar emocionar-se i plorar en directe, es va acomiadar dels espectadors i dels seus companys des de la taula del plató d'informatius que ha acompanyat espectadors (especialment a la resta de l'Estat, no a Catalunya) durant dues temporades.

"I que els dic avui? Res, seré molt breu. Voldria acomiadar-me dient-los que espero que ens tornem a veure aviat. Gràcies per tot i el més important: els deixo en molt bones mans", relatava la presentadora de 48 anys, molt coneguda després de la seva etapa de dues dècades a RTVE.

📹María Casado se despide de 'Informativos Telecinco': "Espero que pronto nos volvamos a ver" pic.twitter.com/GyK0UAHE7W

— Tweets de tele (@teletuits) July 26, 2026

Visiblement afectada, amb un lleuger "adeu" que se li escapava dels llavis i un petó a càmera, Casado finalitzava així el seu periple al capdavant de l'edició de notícies del cap de setmana. A partir de dissabte vinent, la presentadora i periodista Carmen Corazzini serà l'encarregada d'agafar el seu relleu. Ho farà a partir de l'1 d'agost.

Casado no va amagar els motius de la seva marxa. La catalana va relatar a les xarxes socials per què deixava enrere els informatius del cap de setmana i no tancava cap porta a seguir a Mediaset, en qualsevol altre projecte televisiu o audiovisual. 

"Fa dos anys que vaig començar una aventura meravellosa a Informativos Telecinco. Sento Mediaset com casa meva i el meu equip del cap de setmana com a família. Per motius personals, per la dificultat de conciliar la meva vida entre Màlaga i Madrid, he decidit agafar-me un respir", relatava.

Han sido dos años de intensísimo y brillante trabajo al frente de las ediciones de fin de semana de Informativos Telecinco. Ojalá ese respiro que necesitas sirva para descansar, coger fuerzas y retomar en un futuro. Mediaset España es tu casa y sus puertas las sigues teniendo… https://t.co/NYGVFs17QX

— Mediaset España (@mediasetcom) July 20, 2026

Des de la companyia audiovisual no van amagar els elogis ni els agraïments: "Tant de bo aquest respir que necessites serveixi per a descansar, agafar forces i tornar-hi en un futur. Mediaset España és casa teva i les seves portes les segueixes tenint obertes", afirmaven.

El Telediario 2, a les nou del vespre, va sumar fins a 234.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 16,1%. No va aconseguir les xifres del Telenotícies Vespre (328.000 i 22%), el programa més vist de diumenge, però es va mantenir a prop amb un repunt substancial de públic.

El segon espai d'RTVE de notícies que va créixer va ser L'Informatiu del Migdia, a les 13:55h, amb 221.000 espectadors de mitjana i una contundent quota de pantalla del 24,7%. Si ho comparem amb el Telenotícies Migdia, que va començar a les 14:30h, es manté relativament a prop. Els informatius de TV3 va registrar 289.000 i un 25,3%.

Audiències

La 1 guanya el prime time a TV3 i és la cadena més vista tot i acabar el Mundial Víctor Rodrigo

El cinema, clau en les audiències de diumenge

Quatre pel·lícules emeses per Televisió Espanyola durant el diumenge van captar l'atenció dels catalans. Land of Bad (2024), film d'acció i bèl·lic protagonitzat per Liam Hemsworth i Russell Crowe, va sumar 188.000 espectadors de mitjana i un share del 14,9% en prime time. No va ser suficient per desbancar un nou episodi de Downton Abbey, la sèrie emesa per TV3 que segueix aglutinant una bona parròquia: 200.000 i un 15%.

La tarda, però, va estar emmarcada per les ficcions de La 1. Aquestes pel·lícules van tenir un impacte substancial en l'audiència catalana:

• Rumor Has It... (2005), dirigida per Rob Reiner i protagonitzada per Jennifer Aniston: 143.000 i un 12%.
• Ein Sommer auf Kreta (2023), un telefilm alemany amb protagonistes germànics: 135.000 i un 11,7%.
• Must Love Dogs (2005), una comèdia romàntica protagonitzada per Diane Lane i John Cusack: 121.000 i un 10,6%.

Ara bé, un nou episodi de la sèrie de telefilms d'Alex Hugo a dos quarts de quatre de la tarda va arreplegar els fidels al voltant de la nova entrega. Fins a 175.000 espectadors de mitjana, amb una quota de pantalla del 14,5%, van col·locar la franja just després dels TN com la més vista per a TV3. Un cop va avançar la tarda, però, RTVE va passar per davant. El segon capítol d'Alex Hugo, però, ja va caure als 111.000 i el 9,7%.

L'altre gran protagonista de la jornada per a Televisió Espanyola va ser l'Aquí la Tierra, amb 167.000 espectadors i un share del 14,1% a les vuit del vespre. Fins i tot el D Corazon, a la una del migdia, va arreplegar un 13,2% de quota de pantalla i fins a 106.000 espectadors de mitjana.

L'adeu es va confirmar amb l'emissió de l'últim programa el passat dilluns 20 de juliol. Pedrerol havia anunciat la setmana anterior que se separaven els camins per mutu acord entre totes dues parts i que així han decidit tancar aquest cicle de manera pactada. 

Entre missatges de comiat i cordialitat amb el conglomerat audiovisual d'Atresmedia i els elogis per la seva arribada per part de Mediaset, el moviment mediàtic i empresarial que ha generat Pedrerol desperta diferents preguntes al seu voltant. 

El Mon de la Tele

Josep Pedrerol fitxa per Mediaset i continuarà amb «El Chiringuito» Eloi Martí

Una ruptura amigable, però per què a la competència directa?

Pedrerol va insistir de totes totes en deixar ben clar que Atresmedia i El Chiringuito partien peres des de la millor perspectiva possible. Ara bé, des de Poco Pasa TV han avançat que el periodista català ja coneixia la situació de ruptura des del febrer que no renovarien contracte. No va ser, però, fins el mateix 14 de juliol que ho va comunicar a la resta de la seva redacció o als més íntims, segons el mitjà especialitzat en televisió.

El canvi sorprèn perquè l'aterratge és a Mediaset, la clara companyia rival d'Atresmedia. Un dels elements a tenir en compte és el del contracte. El periodista català hauria exigit poder signar una permanència de llarga duració per acceptar les condicions d'una empresa audiovisual o televisiva. La companyia de capital italià els ho ha atorgat.

Quin impacte pot tenir Pedrerol a l'estructura de Mediaset?

El producte de Josep Pedrerol a Atresmedia lligava dues potes: el contingut esportiu, amb Jugones a la part informativa; i el programa El Chiringuito, que s'emetia a MEGA i aconseguia aparèixer a tota la resta de finestres de la corporació. Per contra, l'esport, a Mediaset, fa molts anys que no té una incidència destacable. 

A Telecinco no hi ha cap estructura destacable, però a Cuatro hi ha un conflicte d'interessos ben clar: Manu Carreño i El Desmarque han estat els vaixells insígnia del canal. Això sí, al periodista, que té una presència important a la Cadena SER, només té un any més de contracte amb el canal vermell de Mediaset. Això podria obrir un camí molt més plàcid al desplegament de Pedrerol.

Televisió

Pedrerol i «El Chiringuito» deixen Atresmedia després de tretze anys

Quan començarà la nova etapa i a quin canal?

El Chiringuito tornarà a tot drap a partir del 17 d'agost, coincidint amb el retorn de la competició domèstica. El programa que presenta Josep Pedrerol començarà emissions a Mediaset Infinity, la plataforma de continguts digitals. És a dir, no ho farà a través de la televisió convencional, però la intenció, apunten diferents mitjans de la capital espanyola, és anar desplegant la marca del programa en diferents finestres.

Cuatro serà el canal triat per Mediaset perquè Pedrerol s'estableixi al pur estil com ho feia MEGA. En termes televisius és una millora: MEGA no tenia l'impacte que té Cuatro, que ja és un canal secundari amb totes les lletres. Encara que la franja de matinada sigui molt complicada, cert lideratge per part del programa que capitaneja el català ha quedat demostrat durant més d'una dècada. 

Es mantindrà l'estructura d'El Chiringuito i els col·laboradors?

Sí. Això és una màxima per a Pedrerol. Ho va deixar ben clar des del 14 de juliol fins a l'especial del dia 20, l'endemà de la victòria d'Espanya al Mundial 2026. En una promoció també ho van reivindicar. La majoria dels col·laboradors actuals i la redacció del programa faran el salt a Mediaset. Caldrà veure l'estructura i el volum dels redactors, que juguen en una línia a part dels col·laboradors i tertulians, qui són les estrelles televisives de l'espai esportiu.

@elchiringuitotv

⚽️ Nuevo logo, nuevo canal. Misma hora, mismo Chiringuito.

♬ Dai Dai - Ww

Atresmedia té alguna resposta a la marxa de Pedrerol?

Per ara només hi ha resposta per a la vacant de Jugones. La marca esportiva de La Sexta es mantindrà als migdies com a punt de referència als informatius i serà capitanejada, davant la pantalla, per Guillermo Moreno. Ja va ser l'encarregat de substituir Pedrerol durant les vacances d'estiu en diverses ocasions. Ara, salta a ser el titular.

En el cas de la matinada i d'un programa de debat de futbol, Atresmedia no té res factible sobre la taula en un curt termini. Encara que la marca d'El Chiringuito ha estat molt potents a les xarxes, diverses opinions des de la capital apunten a que en cap cas es va arribar a traslladar un gran impacte en audiències. Sent justos, un espai com aquest no pot aconseguir xifres com ho feien els lates d'Andreu Buenafuente o Marc Giró amb els hàbits de consum televisius actuals. 

El dictamen del CIC, el qual ha avançat el diari Ara, dona la raó a Jordi Borràs, fotoperiodista que va presentar una queixa en aquest òrgan a través del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ustrell, el 13 d'abril, va dedicar una part de la part magazín del programa per fer tertúlia sobre una notícia: el fet que els fotoreporters no poguessin aconseguir acreditacions ja que la cantant catalana "vetava" fotògrafs en els seus espectacles. 

El presentador del programa va fer afirmacions que van generar rebombori entre els fotoperiodistes de Catalunya. "El dret a la informació no es vulnera perquè fotografies n'hi ha a tot arreu dels concerts que ha fet perquè la gent fa fotografies. També deixen entrar periodistes. És una qüestió gràfica, que entenc que ella vol controlar la seva imatge", apuntava, en un moment de la conversa. Podeu escoltar-ho aquí:

Borràs va reaccionar en directe a les paraules d'Ustrell a través d'un fil de piulades a la plataforma X, on demostrava que diverses afirmacions que s'havien fet en aquella tertúlia no havien estat contrastades. Una de les declaracions més feridores, per al fotoreporter, va ser aquesta del presentador del matinal de CatRàdio: "Em diuen que els fotògrafs sí que podran fer fotos, el que no estan és acreditats per fer-ho en llocs privilegiats. No entrar gratis als concerts. És a dir, poden anar allà, pagar l'entrada, fer les fotos que vulguin amb les càmeres que vulguin". 

2/2 Com que Ustrell menteix des de l'altaveu mediàtic que té, ho aclarim: NO, no volem veure el concert de franc. Mai ens quedem al concert, ens fan fora en acabar les fotos. NO, no podem entrar al concert pagant amb la càmera perquè NO està permès fer-ho i ens hi juguem la feina

— Jordi Borràs (@jordiborras) April 13, 2026

Ustrell va insistir un parell de vegades més en aquesta qüestió: "Això no és censura. El que no tens és una entrada gratis per entrar al concert. Ho dic perquè la censura és una cosa bastant més seriosa", relatava. Fins i tot va sortir en defensa de la cantant, assegurant que els fotoperiodistes no havien de "renyar Rosalía sinó queixar-se a les empreses perquè els paguessin les entrades i fer les fotos que els vingués en gana". Al final, Ustrell també feia referència a "l'enuig" de Borràs a les xarxes socials, considerant que estava enfadat "perquè no podia entrar gratis", mantenint l'argument que els fotoperiodistes podien entrar amb càmeres professionals "sense problema".

En la queixa al CIC, Borràs responia Ustrell, tal com recull el diari Ara: "No és cert que puguem entrar un equip de foto professional i treballar des de la graderia tal com va afirmar Ricard Ustrell repetides vegades sense ni tan sols molestar-se a contrastar tal afirmació o donar veu a un dels centenars de professionals que ens dediquem a aquest ofici".

El dictamen del CIC: vulneració de tres criteris del codi deontològic

L'òrgan d'arbitratge periodístic ha considerat que en aquella tertúlia es van vulnerar fins a tres punts del codi deontològic. En primer lloc, en el seu dictamen recorda que "les opinions expressades pels periodistes no poden contenir dades falses ni basar-s’hi", com marca el criteri 1 del codi, i assegurant que les declaracions d'Ustrell el transgredeixen.

Catalunya Ràdio, per driblar les crítiques, va sustentar que les declaracions s'havien fet en el marc de L'àgora, l'espai de tertúlia i opinió d'El matí. El CIC ho considera insuficient i un context que, encara que ja no sigui un espai informatiu, "no exonera els periodistes de preservar un mínim rigor en aquelles afirmacions que són susceptibles de verificació objectiva".

Ràdio

Ricard Ustrell envia un missatge als oients i als companys de Catalunya Ràdio per l'EGM: «No deixeu de banda 'El matí'» Víctor Rodrigo

Tal com recull el diari Ara, el Consell de la Informació considera que els criteris 2 i 3 del codi també es van vulnerar. En un cas, perquè recorda que "el periodista s'ha de posar en contacte prèviament amb els afectats per donar-los l'oportunitat de resposta" i que, tot i que des de l'emissora pública no es fessin servir "expressions injurioses" (com marca el criteri 2), sí que es va reiterar "un relat que presentava el conflicte essencialment com una reclamació per obtenir accés gratuït als espectacles". 

Finalment, la transgressió del tercer criteri, el del dret a la rectificació -molt reivindicat per Jordi Borràs, qui va relatar en posteriors entrevistes i a les xarxes que havia trucat al programa i no l'havien passat al directe-, el CIC considera que la gestió de Catalunya Ràdio no va ser suficient. L'emissora pública va parlar després amb el fotoperiodista per recollir unes declaracions que es van col·locar en un butlletí d'informatius, però no va se'l va sentir en cap cas a El matí.

La jornada de dijous 23 de juliol va tornar a estar marcada per una baixada d'audiències respecte la temporada regular, amb especial incidència per la ressaca mundialista després d'un mes de competició. Els informatius van tornar a ser els continguts més vistos del dia, amb els tres Telenotícies com la punta de llança de TV3.

El Migdia va tornar a ser l'espai amb més públic del dia, quedant en segon lloc el Vespre. Tanca el podi el Comarques. Aquestes són les dades concretes:

• Telenotícies Migdia: 357.000 i 27,7%.
• Telenotícies Vespre: 338.000 i 23,6%.
• Telenotícies Comarques: 225.000 i 20,5%

En quarta posició es va col·locar el resum de la temporada del Polònia, que va situar TV3 com la cadena més vista a la franja del prime time. En detall, va registrar fins a 208.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 14,8%. El Viaje al centro de la tele de La 1 no va aconseguir tenir incidència aquest dijous a la nit, en cap de les dues entregues.

Audiències

El «Com si fos ahir» tanca la novena temporada amb grans xifres d'audiència i deixa enrere la polèmica Víctor Rodrigo

A tres quarts de deu, amb l'especial Versión Española (123.000 i 8%) o quan faltaven sis minuts de dos quarts d'onze, amb la primera part dels 70 èxits dels anys 80 (132.000 i 9,7%). Les quotes, però, són solvents en un dia d'estiu amb tan poca gent.

L'entrevista a José Luís Rodríguez Zapatero a Mañaneros no té gaire públic a Catalunya

El gran esdeveniment televisiu del 23 de juliol va ser l'entrevista a José Luís Rodríguez Zapatero per part de Javier Ruiz al Mañaneros 360 de Televisió Espanyola. La 1 va sumar 155.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 12,8% a un quart i cinc de tres del migdia a Catalunya. Va tenir molt més impacte el Telenotícies Comarques que l'entrevista en la qual Zapatero trencava el seu silenci sobre les acusacions de corrupció.

Política

Zapatero ho nega tot, però no esvaeix els dubtes sobre l'origen de les joies Oriol March

Qui tampoc va gaudir de la parròquia habitual va ser el Pasapalabra, amb 170.000 i un 15,7%. L'Atrapa'm si pots Estiu va aconseguir una lleugera millor quota, un 15,6%, amb menys públic: 161.000 espectadors de mitjana. Una jornada molt descafeïnada a Catalunya, a l'espera de les ficcions i les pel·lícules que arribin divendres, dissabte i diumenge.

Fins a 257.000 espectadors de mitjana van veure el penúltim capítol, que començava a les 22:06h, registrant també una quota de pantalla del 16,7%. Millor share va aconseguir l'últim de tots (un 19,1%) i pràcticament ningú es va moure de la cadira, la butaca o el sofà per veure la resolució final: 246.000 espectadors de mitjana i fins al setembre. 

La sèrie estrella de les tardes de TV3 tanca així una novena temporada per a la història. Precisament, enguany ha aconseguit la millor quota mitjana històrica (19,5%) i més de 3,5 milions d'espectadors únics a TV3. Unes xifres que des de Sant Joan Despí han celebrat i reivindicat amb fermesa. La desena temporada arribarà el 7 de setembre.

Televisió

​ENTREVISTA

«Trenquem l’estructura clàssica del culebrot» Guillem Maneja Juvanteny

Sònia Sánchez, directora de la sèrie, ha explicat en una entrevista a El Món de la Tele que ja han gravat diversos episodis per a la pròxima temporada. La showrunner reivindica el format i el fet d'haver-lo "trencat" de la seva estructura clàssica, a més de celebrar "les tietes" i "les mares".

Els Telenotícies lideren la jornada, però TV3 empata amb La 1

TV3 ha revifat audiències respecte els primers dies de la setmana, on la celebració pel Mundial d'Espanya seguia arrossegant públic a Televisió Espanyola, però només ha pogut aconseguir empatar amb La 1 en quota diària. Les dues cadenes públiques han registrat un 12,2% a Catalunya aquest dimecres 22 de juliol.

En el cas del canal principal del 3Cat, dues de les edicions del Telenotícies han estat, un cop més, els programes més vistos del dia: el Migdia amb 348.000 espectadors de mitjana i un share del 25,9%; i el Vespre, amb 303.000 i un 21%. El Comarques tanca el Top 5 amb 245.000 i un 21,5%, una de les millors xifres de l'estiu per a aquesta edició dels informatius.

Audiències

El 80% de la població de tot l'Estat va veure en algun moment el Mundial a RTVE Víctor Rodrigo

La 1 també reivindica els seus informatius amb dos programes aconseguint xifres notables: L'Informatiu Migdia (205.000 i 18,8%) i el Telediario, de les 15h (189.000 i 13,5%). L'edició de les nou del vespre va aconseguir un pèl menys d'impacte televisiu (179.000 i 12,7%), però RTVE destaca una nova gran jornada de Mañaneros 360 a Catalunya: 161.000 i 12,9%.

Per tancar el repàs d'audiències i en una jornada marcada pels culebrots, La 1 està d'enhorabona a Catalunya amb un altre dia de bons registres per a La Promesa: fins a 157.000 espectadors de mitjana, amb una quota de pantalla del 16,1%, van seguir un nou capítol de la sèrie espanyola. 

Però no és cap casualitat que sigui Sánchez qui hagi viscut tot aquest recorregut des dels inicis. La directora va entrar a TV3 l'any 1987, on ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional, formant part de la generació que va posar els fonaments de la ficció de la televisió pública catalana: "va ser un moment d'explosió del que era la ficció a Catalunya i ens vam inventar el know-how de com es feien les sèries diàries". Després de començar com a ajudant de direcció en sèries com Poblenou, Secrets de família o Nissaga de poder, i de dirigir produccions com Estació d'enllaç, Jet Lag, Majoria absoluta o alguns capítols de Plats bruts, defensa la ficció com una manera d'explicar el món; "la gent que ens dediquem a la ficció necessitem explicar-nos com a societat a partir dels sentiments i les emocions".

Com comença la seva aventura al Com si fos ahir?
Feia molts anys que no feia una sèrie diària. Volien fer el relleu entre La Riera i una nova producció i em van encarregar el projecte. La primera reacció va ser: "buf, una diària!", perquè és una feina molt exigent, amb un ritme frenètic i amb molt d'estrès que cal saber gestionar. Però quan vaig llegir el projecte de la Núria Furió em va encantar i em vaig engrescar de seguida. El meu compromís inicial era fer-ne una temporada, però m'hi he enganxat i ja vaig per la desena.

Recordo que una cosa que ens vam plantejar a l'inici, era el fet de voler trencar amb l'estructura més clàssica del culebrot. Des del primer moment, teníem clar que volíem allunyar-nos d'aquell model de ricos que sufren i del melodrama fàcil pensat només perquè l'espectador plori. Ens interessava explicar la vida de persones normals, amb contradiccions, sense bons ni dolents absoluts. En el fons, el que volíem era explicar-nos com a societat a través dels personatges i dels conflictes que vivim en el nostre dia a dia.

A través d’unes trames molt recurrents, que ens interpel·len a tots i que resolen sempre, de forma excel·lent.
L'equip de guió és brutal, hi ha molt talent. Aquesta sèrie sempre ha tingut la voluntat de parlar de les misèries de les persones normals, de les nostres contradiccions morals i de reflectir el moment que vivim com a societat. No ens interessen les grans trames de poder o de corrupció política, sinó aquells conflictes que qualsevol espectador pot reconèixer o sentir propers. Ara estem mostrant una classe mitjana en perill d'extinció. Els personatges de la generació del Reina Sibil·la viuen problemes econòmics, l'Eva n'és un exemple. Els joves no poden independitzar-se i viuen en família o en habitacions compartides, un altre exemple.

Mostrem una classe mitjana en perill d’extinció

Hi ha un treball molt rigorós des de guió. Ens documentem molt, comptem amb un assessorament i debatem molt cap on ha d'anar cada trama. Quan abordem un tema social, no volem que sigui un simple recurs narratiu ni fer-ne demagògia. Ens interessa que generi una reflexió, que quan algú miri la sèrie des de casa pugui parlar, per exemple, de la violència vicària o d'altres formes de violència que existeixen dins la família. La ficció és molt interessant que toqui temes com aquests, perquè t’ajuda a reflexionar i a pensar sobre diferents realitats que mostrem.

Des de Barcelona...
Des del principi teníem clar que volíem explicar una història que respirés Barcelona. Fins aleshores, no s'havia fet mai una sèrie diària ambientada a la ciutat perquè, logísticament, és molt complicat. Però això ens permetia fugir d'un únic barri o d'una sola família i explicar històries molt diverses. A més, rodar a Barcelona també té avantatges: tot està més a prop i el temps que no perds en desplaçaments, els guanyes en hores de rodatge.

Rodem per tota la ciutat i ens agrada fer-ho amb la màxima naturalitat possible, sense tallar carrers ni aturar el trànsit. Quan vam començar el 2017, ja semblava una bogeria, però ara encara és més difícil perquè Barcelona s'ha massificat molt més. Malgrat tot, continuo gaudint molt d'aquesta manera de rodar. M'encanta plantar la càmera al carrer i captar la vida que hi passa. De cop, tot és de veritat, no només el que expliquem nosaltres.

M'encanta plantar la càmera al carrer i captar la vida que hi passa

Quin balanç en fan d'aquesta novena temporada?
Hi ha hagut trames molt complicades d’explicar i estem molt contentes per com ho hem fet. Una de les que més ens preocupava era el càncer de la Sílvia. No volíem explicar una malaltia perquè la gent plorés ni en caure en el dramatisme fàcil. El que ens interessava era mostrar totes les capes que comporta la malaltia: l'esperança, la por, el dolor, el suport de l'entorn o el paper fonamental de la sanitat pública. També volíem posar sobre la taula una realitat que encara existeix; com, en alguns casos, els símptomes de les dones s'infravaloren o s'atribueixen massa ràpid a l'ansietat abans d'arribar a un diagnòstic encertat. En cap moment buscàvem el morbo de la malaltia, sinó explicar-la amb sensibilitat i complexitat, tocant el tema a partir de moltes capes.

Una altra trama que ha funcionat molt bé és la del sugar mommy. Era un tema delicat perquè volíem mostrar que qualsevol adolescent pot acabar sent vulnerable davant dels riscos de les xarxes socials, fins i tot quan hi ha una bona relació i confiança amb la família. Les xarxes s'han convertit en un espai molt pervers i ens interessava explicar com aquesta confiança es pot trencar i com un jove pot acabar caient en una situació de manipulació sense que ningú del seu entorn s'ho esperi.

I una altra; la del Salva, l’abús de poder, sabem que és una trama que existeix i que està molt instal·lada arreu. Els nostres companys han de fer-se una revisió i adonar-se que les dones també som persones. Posar un personatge tan perfecte i tan bonic com el Salva explicant això, ens va anar molt bé, perquè sempre diem; "però si era un veí meravellós". L'Ernest Villegas ho va voler explicar a fons i li estic molt agraïda, perquè ho va fer d’una forma excel·lent juntament amb la Tai Fai, que va estar brillant.

Busquen també crear personatges que no agradin, que el públic rebutgi?
Nosaltres tenim uns protagonistes que són la colla, el grup d'amics, i per explicar les seves històries has d’afegir personatges que orbitin al seu voltant que de vegades en surten perjudicats. Tots els actors ho juguen a fons i de vegades se les carrega l'actor, que és súper vàlid justament perquè s'ha posat al servei del personatge. El que passa és que aquestes sèries creen tanta popularitat -perquè entren a casa de la gent i dinen amb ells-, que de vegades l'espectador confon l’actor amb el personatge. Però sí, hi ha personatges que de vegades collem una mica per explicar el nostre personatge principal. És una mica cruel, però és així, ho fem pel personatge.

Quan va aparèixer la tieta Matilde vaig pensar immediatament amb la Mercè Comes

D'altres, en canvi, com la tieta Matilde, la Mercè Comes, els voldríem veure cada tarda!
Va ser preciós i va ser un personatge molt especial. Quan va aparèixer la tieta Matilde vaig pensar immediatament amb la Mercè Comes. És una actriu meravellosa, sempre et sorprèn, i sabíem que, en l'univers de la Gina i la Lídia, encaixaria a la perfecció. Ha estat un regal tenir-la amb nosaltres. També és veritat que, des del principi, sabíem quin havia de ser el seu destí, malgrat que ens hi resistíem. Va ser un disgust per a tothom, també per a l'equip de guió, perquè ens encantava veure a la Mercè en pantalla, però la història necessitava que la tieta Matilde es morís perquè els altres personatges poguessin continuar evolucionant. Al final, els personatges no marxen perquè hagin funcionat més o menys, sinó per les necessitats del guió.

Durant molts anys s'ha parlat del públic dels culebrots com "les tietes", gairebé amb un punt despectiu. Ja és hora de reivindicar aquesta etiqueta, no creu?
Si es planteja des de la reivindicació, m'encanta el concepte de "tieta". El que no m'agrada és el to despectiu amb què de vegades s'utilitza. Hi ha un punt de menyspreu cap a un determinat públic, i fins i tot un biaix de gènere. Una vegada vaig escoltar algú que deia: "és que això li agrada molt a la meva mare". I penso; quin poc respecte li tens a la teva mare. Per què hem d'assumir que allò que agrada a les mares o a les tietes té menys valor? Al contrari. Parlem d'una part molt important de la societat, de persones que ens han portat al món, que ens han cuidat, que ens han acompanyat i sovint tenen un gran interès per les històries que expliquen la realitat i les emocions humanes. Per tant, si m'ho dius des d'aquest punt de vista, et responc: visca les tietes, jo també soc una tieta!

"Visca les tietes, jo també soc una tieta!"

Només una dada; a la plataforma, hem fet 23 milions de visualitzacions aquesta darrera temporada. La sèrie també la mira molta gent jove i m'agrada perquè també la miren molts homes. L'altre dia que vam fer el passe del darrer capítol als Phenomena, es va acostar un home i em va explicar que s’identificava amb molts personatges de la sèrie. Que bé, vaig pensar, que bé que no hi hagi el pudor de dir "jo miro la telenovel·la" o "miro la diària de TV3". Això està canviant i en gran part s’explica perquè els personatges masculins i femenins estan molt ben treballats.

Totalment! Parlem del final de temporada, perquè hem vist a trames que s'han resolt i d’altres que queden obertes.
Les trames principals de l'últim capítol són la violència vicària, el cas del Nico, que acaba bé perquè la Carla s’assabenta que va ser en Manel qui se’l va emportar i decideix marxar a Buenos Aires amb el nen i fer la seva. L'actriu que fa de Gemma, l’Àurea, ho ha passat molt malament i s'ha sentit molt incòmode protegint i defensant en Manel, el seu fill, que ha fet una de les coses més horribles que es poden fer. Jo li comentava que està bé veure com una mare està disposada per la seva bèstia a defensar coses que no es poden defensar. El capítol acaba amb una Gemma molt tocada, però amb un bon desenllaç.

Després el thriller de la família Melero al càmping que queda obert, la ruptura d’en Francesc i la Sílvia i la fugida d’en Jordi amb la Janina a República Dominicana per començar una nova vida. Una trama bonica que ens ve a dir que la vida pot començar en qualsevol moment, no la deixem perdre. Ens va fer molta il·lusió comptar amb l’Ángela Cervantes en aquest tancament de temporada. El darrer capítol el vam tancar amb una rumba on canten tots els personatges. És molt bonic perquè volíem transmetre com, malgrat tot, fem un cant a la vida i a l'amistat.

Com es planteja la temporada vinent, què ens hi trobarem?
Ja tenim gravats alguns capítols i entrarà una trama important a l’entorn de la Gemma. Concretament, seran uns veïns, una parella que interpreten l'Olga Onrubia i el Xavi Ricart, on passaran coses molt interessants. És una trama important.

La Noe ha de tenir més protagonisme…
El tindrà, la Noe canvia de feina. És meravellosa i és una actriu maquíssima l'Elena. Amb ella al principi volíem fer un personatge més popular, però sense caure amb el clixé. Hem de fer algú que tingui una entitat molt forta, un caràcter fort, ens dèiem. És una persona que no s'amaga les coses i que té una impulsivitat molt bèstia. En aquesta nova temporada canviarà de feina i veurem una Noe en un altre lloc, al sector de la moda. És molt xulo i ens sacsejarà una mica. Després, li donem més protagonisme al personatge de la Rosa Boladeras, a l'Empar.

També hi haurà una trama bonica i amorosa entre el grup dels joves, a l'entorn de la Patri, que és una actriu brillant i serà molt bonica. Obrirem una altra trama amb un nou personatge que és la Marga Fontanals, interpretada per la Maria Molins. Aquesta trama s'incorpora a la de la Lídia amb el Carles. Serà una gran empresària i formarà una de les trames més potents de la temporada. I després, també tindrem a una trama que ens farà patir molt, però molt, perquè és un personatge molt bonic que no et puc explicar. Es desvetlla molt ràpid, però aquesta no te la puc explicar.

"El «Com si fos ahir» acompanya a joves que arriben de l'institut i miren la sèrie amb l'àvia"

Ho seguirem! Per acabar, com li agradaria que el Com si fos ahir fos recordat el dia que acabi definitivament?
No ho sé, perquè mentre fas una sèrie mai ets conscient de l'empremta que pot acabar deixant. Fa molts anys, per exemple, a Plats bruts vam fer un capítol musical. En aquell moment no pensàvem que, anys després, hi hauria gent jove que encara avui se sabria aquelles cançons de memòria. És amb el pas del temps que t'adones de l'impacte que pot tenir una ficció. Per això, crec que hem de tenir molt de respecte a la feina que fem. Mai saps què acabarà quedant en la memòria de la gent. El Com si fos ahir acompanya a joves que arriben de l'institut i miren la sèrie amb l'àvia, famílies que comparteixen aquell moment cada tarda. Això és molt bonic i també és una responsabilitat. Al final, no només expliquem històries, també estem construint records i una memòria compartida.

"Abans que s'acabi l'any, Grok Imagine produirà un llargmetratge de L'Odissea que sigui històricament precís i fidel a l'art d'Homer", ha escrit Musk a X, juntament amb un vídeo compartit per un altre usuari d'un tràiler generat per IA de l'Odissea. Un tràiler que té la il·luminació d'una pel·lícula dels anys 60 o 70, amb material robat d'aquells films, en una barreja entre Panavision o Technicolor sense vida.

Costaria imaginar com Musk pretén fer una versió "històricament fidel" d'una història mitològica si no fos perquè, tenint en compte les seves crítiques a la pel·lícula, queda més que clar a què es refereix: eleccions de càsting com la de Lupita Nyong'o per interpretar Helena de Troia o com la d'Elliot Page per donar vida al soldat Sinó. És a dir, Musk torna a la càrrega amb la transfòbia i el racisme. El moviment ultraconservador i d'extrema dreta que arrossega Donald Trump ha iniciat una jihad MAGA contra The Odyssey.

Before this year ends, Grok Imagine will make a full-length movie of The Odyssey that is historically accurate and true to the art of Homer https://t.co/bVHzUmY9WN

— Elon Musk (@elonmusk) July 22, 2026

Des de l'anunci de la pel·lícula, ja fa un any, el moviment ultra digital ha carregat contra el repartiment de la pel·lícula i ha assegurat que era "una transgressió" al poema mitològic i èpic d'Homer. Personalitats com Musk, que tenen problemes viscerals amb Nyong'o o Page, aprecien "una història fidel" on apareixen ciclops, bruixes, deus grecs i herois llegendaris, però consideren que una persona pròxima a l'Àfrica i no a Escandinàvia no pot formar part del relat homèric.

Musk es va fer ressò en xarxes d'un post compartit a X pel comentarista conservador Matt Walsh, que qüestionava el fitxatge de Nyong'o com a Helena de Troia, dient que "no hi ha ni una sola persona al planeta" que pugui pensar que és "la dona més bella del món", però que Nolan "sap que el titllarien de racista" si atorgués el paper "a una dona blanca". Aquests mateixos comparaven el film del 2004 protagonitzat per Brad Pitt, on Helena de Troia era Diane Kruger, una actriu nascuda a l'Alemanya de l'Oest (RFA).

Els historiadors ni tan sols es posen d'acord en moltes de les interpretacions que es fan del personatge d'Helena de Troia, comparada en importància a figures com Aquil·les o Teseu, però des de la dreta més conservadora dels Estats Units (amb suport en diversos països occidentals), han iniciat una narrativa que consideren que Hollywood està absorbit "per un moviment woke que no permet figures blanques". L'hemeroteca i la filmografia del mateix país els desmunta el relat: Charlton Heston, un home blanc nascut a Illinois, és famós a tot el planeta per ser Moisés a Els deu manaments de Cecil B. DeMille. D'exemples n'hi ha a cabassos.

El mesurador de Fifty5Blue determina que 37,65 milions d'espectadors van veure els directes del Mundial als canals lineals, que 5,39 milions el van veure a RTVE Play (11,3% de la població espanyola) i que un 12% de l'audiència total de RTVE al Mundial (4,64 milions) va veure partits als dos entorns. Aquests 38,43 milions en global representen el 80,8% de la població espanyola.

Les bones dades no són úniques per al lineal televisiu. RTVE Play va tenir 774.000 espectadors exclusius digitals, és a dir, espectadors que només van veure els partits digitalment, fet que suposa un 2% de l'audiència total del Mundial a RTVE, que creix fins al 3,4% en el públic objectiu d'entre 13 i 24 anys.

Dades espectacular en televisió

Centrant-nos només en les dades televisives, la dada global del Mundial d'RTVE (La1, Teledeporte i La2Cat) deixa una mitjana de 4.870.000 espectadors i un 45,9% de quota per al total dels 33 partits i les pròrrogues respectives. Els partits d'Espanya van aconseguir a La 1 una mitjana de 9.449.000 espectadors i 65,8% de quota. La 1 mitjana de l'11 de juny al 19 de juliol un 18,4% de quota, un 8,1% de quota més respecte al mateix període el 2025.

L'impacte més bèstia, de manera evident, va ser el de la final del diumenge 19 de juliol. El partit entre Espanya i l'Argentina va registrar a la televisió 14.500.000 espectadors (les dades segueixen reflectint l'impacte a tot l'estat espanyol, no només a Catalunya) i un 81,3% de quota, arribant a 18.342.000 espectadors únics.

Audiències

La1 es fa d'or amb la final del Mundial: aconsegueix la meitat de l'audiència total del diumenge

A aquests 14,5 milions de televisió se sumarien +323.000 espectadors més d'audiència mitjana de RTVE Play (dada digital crossmedia Fifty5Blue). És el partit més vist de tots els mundials (1994-2026) i, per tant, també el partit amb millor dada entre tots els disputats per Espanya en aquesta competició.

A La 1 arriba a 13.396.000 espectadors i 79% de quota. Teledeporte va afegir 710.000 espectadors i 3,9% de quota, mentre que La 2Cat va aportar 439.000 espectadors i 2,4% de quota. La pròrroga aconsegueix 15.700.000 espectadors, 84,4% de quota i 17.217.000 contactes a RTVE.

Col·laboradora en diferents espais de TV3 i amb una trajectòria consolidada en el món audiovisual, desenvolupa paral·lelament una intensa tasca divulgativa a les xarxes socials, on supera els 500.000 seguidors, compartint continguts relacionats amb allò que millor la representa: la comunicació, la tendència i l’estil de vida. A més, ho fa d’una manera molt orgànica i pròpia, que és el que més la caracteritza.

Precisament, a partir d’aquí neix Estil de Viure, que té com a objectiu oferir als oients històries inspiradores reals que demostren que cuidar-se va més enllà de la imatge. L’alimentació, l’activitat física, el descans, la salut mental, la moda i la bellesa formen part de la mateixa forma de garantit un estil de vida que contribueix al benestar integral de les persones.

Indústria audiovisual

La Generalitat declararà el Catalunya Media City com a projecte «estratègic de país»

Al llarg dels episodis, Miriam Victòria conversa amb persones de professions molt diverses per descobrir com afronten la seva rutina i quins hàbits els ajuden a mantenir un cert equilibri. La primera temporada compta amb la participació de la psicòloga, Arantxa Coca, la cofundadora i directora d’estratègia de la prestigiosa marca de roba Yolancris, Cristina Pérez, la viatgera Marina Gomes, l’escriptora Asha Miró, la creadora de contingut Mercè Bona (Chicabona), la cantant Mònica Green i el pilot Ferran Mas. Cadascú dels protagonistes relaten la seva experiència vital des d’una mirada propera i positiva.

El podcast, un format íntim per connectar

"Volia crear un espai on persones molt diferents expliquessin com entenen el benestar des de la seva pròpia experiència. No existeix una única manera de viure bé, però sí que podem aprendre dels hàbits, les rutines i les reflexions de persones que ens poden inspirar", explica Míriam Victòria.

El format podcast és cada cop més visible i habitual, fins i tot dins de la programació dels mitjans tradicionals. Estil de Viure està dotat de les principals característiques que més funcionen en aquest format: intimitat i naturalitat, a través de converses disteses, on els testimonis aporten les seves eines i reflexions per tal de convidar al oients a incorporar petits canvis en el dia a dia. 

La producció s’ha estrenat aquesta setmana a Catalunya Ràdio i quedarà disponible a la plataforma 3cat, perquè aquelles persones interessades puguin recuperar els capítols quan ho desitgin. Així, Miriam Victòria fa un pas més en la seva carrera com a periodista i comunicadora.

En concret, La 1 va aconseguir un 12,6% respecte el 10,9% que va registrar TV3. El canal principal del 3Cat segueix aguantant gràcies a les bones xifres dels Telenotícies, però en termes globals es va haver de conformar amb la segona posició. Qui va perdre una mica de pistonada va ser La 2Cat, respecte del Mundial. El canal en català va registrar aquest dimarts un 3,4% (menys que la resta de canals estatals, com Telecinco). Antena 3 també es va quedar relativament enrere, ara que ja no té El Hormiguero (un 7,4%).

Precisament, els Telenotícies van ser els dos programes amb més públic de dimarts. El Migdia (322.000 i 25,4%) es va col·locar per davant del Vespre (305.000 i 21,7%), però el colofó per a TV3 és que el Comarques (192.000 i 18,7%) tanca el podi d'espais més vistos. Les audiències televisives a Catalunya ja mostren la caiguda de públic generalitzada per les vacances d'estiu, amb un tercer programa que no arriba ni als dos-cents mil espectadors de mitjana.

Audiències

Els catalans prefereixen la rua de «la Roja» abans que el «Telenotícies vespre»: La1 continua líder

Cal destacar que L'Informatiu Migdia d'RTVE va ser el quart programa amb més audiència mitjana de la jornada (183.000 i 19,2%) i el Telediario, a les tres del migdia a La 1, que gairebé entra al Top 5 amb 175.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 13,1%. 

El prime time cau cap a La 1

Encara que sigui estiu, els principals canals de televisió que emeten a Catalunya segueixen buscant lluitar per un bon posicionament durant la franja nocturna, la del prime time. Aquest dimarts va aconseguir posar-se per davant La 1 de Televisió Espanyola. La proposta de col·locar el Viaje al centro de la tele, amb el contingut nostàlgic d'anys enrere, va guanyar l'opció del Nits sense ficció de TV3.

En concret, l'episodi d'RTVE del programa nostàlgic, 70 duos increïbles | Primera Parte, va aconseguir un 11,8% de share a les 22:25h i va sumar fins a 176.000 espectadors de mitjana. En el cas del documental de TV3, Un estiu per sempre, el recorregut per la història de s'Agaró i del seu creador, l'industrial gironí Josep Ensesa Gubert, es va quedar amb un 10,8% i 159.000 espectadors de mitjana a partir de les 22:10h. 

Televisió

Les noves sèries britàniques que emetrà TV3 durant l'estiu Víctor Rodrigo

Cal destacar del 21 de juliol les audiències de dos continguts més: la sèrie britànica l'Últim tango a Halifax (166.000 i 13,5%) a dos quarts de quatre de la tarda, a TV3; i el Mañaneros 360 (155.000 i 13,5%), just després de l'informatiu territorialitzat, quan ja passaven cinc minuts d'un quart de tres del migdia. 

El programa dirigit per Pedrerol comença una altra aventura després de posar fi a una trajectòria de 13 anys a la cadena Atresmedia. L'adeu s'ha confirmat amb l'emissió de l'últim programa aquest passat dilluns 20 de juliol, de mutu acord entre totes dues parts, que han decidit tancar aquest cicle de manera pactada. 

🚨 OFICIAL | @elchiringuitotv, AHORA EN @mediasetcom. pic.twitter.com/Ky0ngiCahr

— El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) July 21, 2026

El Chiringuito ha aprofitat per destacar la notícia a les seves xarxes socials i ha donat a conèixer un nou logo. Tot i aquesta novetat, Josep Pedrerol continuarà treballant amb l’equip habitual de col·laboradors i mantindrà la mateixa fórmula que l’ha convertit en "un dels grans fenòmens de la televisió esportiva a Espanya”, segons afirma Mediaset. Per la seva banda, el director de la Divisió de Producció de Continguts del grup, Jaume Guerra, ha assenyalat que suposa un “gran valor afegit” disposar de l’equip d’El Chiringuito. D'aquesta manera s'asseguren poder realitzar un programa d’entreteniment amb l’esport com a àrea principal d’atenció.

Audiències

Els catalans prefereixen la rua de «la Roja» abans que el «Telenotícies vespre»: La1 continua líder

😏 Ya lo sabes, cuando empiece LaLiga...

🤩 ¡EMPIEZA EL CHIRINGUITO! pic.twitter.com/uJ0cZOq399

— El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) July 21, 2026

Missatge de comiat

En el comiat d’El Chiringuito, Josep Pedrerol ha agraït a la cadena, als tècnics i a tot l’equip que ha estat present durant tot aquest temps, i ha assegurat que “ha estat un plaer treballar aquí, en aquesta casa”. A més, ha explicat la seva intenció com a programa televisiu i ha sentenciat que no donen “lliçons de periodisme”, sinó que aspiren a fer companyia a l'audiència.

Poc després del final de la darrera aparició d’El Chiringuito, s’ha confirmat que es trasllada a Mediaset, tot i que encara no se sap en quina cadena. Així ho ha validat el compte oficial del programa a través de X, en un missatge que deia: “Nou logo, nou canal. Mateixa hora, mateix Chiringuito”.

Televisió

Pedrerol i «El Chiringuito» deixen Atresmedia després de tretze anys

A Catalunya, la retransmissió dels parlaments dels jugadors va encapçalar el rànquing de les audiències, amb 552.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 32,8%. L'emissió, simultània a la del Telenotícies Vespre de TV3, va superar l'informatiu per més de 100.000 espectadors (420.000, amb un 24,1% del share). 

Abans, el seguiment de la rua, amb el nom d'Enhorabuena, campeones, havia reunit 356.000 espectadors (28,5%). És el programa que tanca el podi, però no l'últim dedicat a "la Roja" que va aconseguir bones dades d'audiència. En cinquena posició, després del Telenotícies migdia, hi ha La segunda estrella es nuestra, previ a la rua, amb 319.000 espectadors de mitjana a Catalunya i un 30,8% de quota de pantalla.

✨@La1_tve arrasa en la jornada de celebración del Mundial con un 26,9% de cuota y lidera todas las franjas del día.

🔸Lidera todos los minutos del día de forma ininterrumpida, desde las 2:30 hasta las 24:10 horas.

🔸La celebración en Cibeles, 'Imparables: un equipo de… pic.twitter.com/F7MnK3vQEV

— RTVE Comunicación y Participación (@RTVE_Com) July 21, 2026

Amb tot, La1 continua rendibilitzant el Mundial i torna a imposar-se en les audiències totals del dia amb un 22,8% del share. Amb aquestes dades, la pública espanyola ja porta un 19,1% de l'audiència total del mes de juliol, molt per davant de 3Cat, que se situa en segona posició amb un 11,2%.

Esports

«Make Spain great again», la gorra «trumpista» de Ferran Torres en la celebració del Mundial

El director artístic del Festival de Sitges, Àngel Sala, i la directora de la Fundació, Mònica García i Massagué, han presentat alguns dels títols que es podran veure a la nova edició de l’esperat certamen. Aquest any l’organització ha rebut prop de 3.800 obres entre llargmetratges i curtmetratges, enviades per vàries plataformes, distribuïdores i productores. “Un rècord de propostes” segons Sala, que explica la gran quantitat de “material interessant” que els han fet arribar. A més, ha reivindicat la importància d’una presència de dones liderant moltes de les pel·lícules de les diverses seccions del cicle. 

Enguany, el certamen posa al centre la pel·lícula de Carrie, el film dirigit per Brian De Palma i basat en l’exitosa novel·la de Stephen King, que celebra el seu 50è aniversari. La cita presenta una nova restauració en 4k d’aquesta obra cinematogràfica que comparteix rellevància amb un altre títol: ¿Quién puede matar a un niño?, el segon leitmotiv de l’edició. 

Scanners de David Cronenberd, The Devils de Ken Russell i protagonitzada per Oliver Reed i Vanessa Redgrave, Tesis d’Alejandro Aménabar, Cannibal Holocaust de Ruggero Deodato i King Kong de John Guillermin i Dino De Laurentiis, seran altres clàssics destacats que arribaran remasteritzats en 4K a les pantalles del festival.

Televisió

TV3 ajorna l'últim capítol del «Com si fos ahir» per la celebració del Mundial Natàlia Pinyol

Una selecció completa i diversa

El festival ha anunciat una destacada selecció de títols internacionals i grans debuts, com ara Leviticus d'Adrian Chiarella (arribada de Canes i Sundance), Her private hell de Nicolas Winding i The birthday party de Léa Mysius. Entre les primeres obres i propostes de gènere, destaquen les comèdies negres i thrillers de Peter Warren (Kill me), Raviv Ullman i Grec Yagolnitzer (Drag), Marion Le Coroller (Sanguine) o Guillaume Canet (Karma), així com el folk horror Nightborn d'Hanna Bergholm i l'adaptació Victorian psycho de Zachary Wigon. La llista es completa amb iniciatives com Hungry, The Carpenter’s, The end of it, Forbidden fruits i Never after dark. D’altra banda, després de l’èxit mundial de la primera entrega, Carles Torrens torna a dirigir Apocalipsi Z: Parte II, basada en la saga literària de Manel Loureiro.

El fantàstic asiàtic, amb molta representació

Les propostes provinents del continent asiàtic trepitgen un any més amb força, amb novetats com Colony, el nou thriller del sud-coreà Yeon Sang-ho, o la barreja de terror, acció i humor negre de Ghost in the cell, de Joko Anwar. També hi destaca el debut de Lee Sang-min, amb Salmokji: whispering water, o el remake de l’espanyola Los ojos de Júlia, del sud-coreà Yeom Ji-ho. El director japonès referent en horror Takashi Shimizu signa The mouths, així com la incursió en el gènere de samurais del mestre japonès Kiyoshi Kurosawa, amb Kokurojo: The samurai and the prisoner, i el documental The origin of ultraman, dirigit per Yutaka Nakamura i Kazuki Yoshida.

Dues publicacions i un espai en rehabilitació

En el marc del Festival de Sitges també es presentarà la publicació Horror girls Amèrica Llatina, impulsada pel programa WomanInFan, un volum que recupera i reivindica la contribució de les cineastes al desenvolupament del cinema fantàstic llatinoamericà. Així mateix, es publicarà La mente indómita. Poderes psíquicos, paranoia y cine fantástico, un treball coordinat per Àngel Sala i Jordi Sánchez-Navarro.

Per contra, la 59a novena edició del festival no disposarà de l’espai El Retiro entre les seves seu. L’equipament continua immers en un important procés de rehabilitació per adequar-lo a les normatives vigents d’accessibilitat i seguretat, alhora que es recupera l’estètica original del teatre noucentista inaugurat el 1916.

Es tracta de l'Espai Classual de Badalona, regentat per la Sílvia Casas i en Santos, que en són els propietaris i els encarregats de liderar tant el servei a la sala com el concepte gastronòmic del local. Tots dos protagonitzen un vídeo en castellà i en català a les xarxes socials en què, amb llàgrimes als ulls, anuncien el tancament del restaurant.

"Avui és un dia molt dur", comença en Santos. És ell qui parla durant bona part del vídeo, ja que la Sílvia es mostra visiblement emocionada i es trenca cada vegada que intenta lligar dues frases. "Volem donar-li les gràcies a tots els clients, proveïdors, amics i tothom qui ha treballat amb nosaltres", aconsegueix dir. Ara, necessiten temps per pensar cap on va el projecte.

Amb tot, els propietaris comparteixen l'agraïment per totes les emocions viscudes, i la "gent maca" que ha estat partícip o ha gaudit del projecte. Si bé, lamenten: "No sempre tot és tan fàcil com ens agradaria". En aquest sentit, han demanat als clients que hagin reservat experiències que demanin la devolució dels diners per correu. "No ens volem quedar res que no sigui nostre".

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Gastroteca Espai Classual (@espai.classual.bdn)

Polèmica amb el Joc de Cartes: "Em van dir el que havia d'opinar"

El Joc de Cartes genera dinàmiques de tensió entre els participants, que competeixen per guanyar i, a la vegada, per protegir el seu projecte davant les crítiques, a vegades ferotges, de la competència. En aquest context, la Sílvia va criticar durament un restaurant amb qui compartia programa i les xarxes socials se li van llençar en contra.

Televisió

TV3 ajorna l'últim capítol del «Com si fos ahir» per la celebració del Mundial Natàlia Pinyol

Aleshores, va optar per publicar un altre vídeo a Instagram per defensar-se, demanar perdó a qui es pogués haver sentit ofès i, sobretot, per deixar clar que el mateix programa l'havia obligat a ser tan dura. "Em van dir el que havia d'opinar", va reblar.

Així, la ficció estrella de les tardes de TV3 arribarà al final amb un capítol de més d'una hora de duració que finalment s'estrenarà el dimecres 22 de juliol en prime time. En concret, serà a les 22.05 hores de la nit que els grans fans de la telenovel·la de sobretaula podran gaudir de l'adeu de la sèrie -almenys fins al setembre-.

Com vam explicar a finals de febrer, la ficció de producció pròpia té assegurada nova temporada per al 2026-2027. Així ho va confirmar la direcció del 3Cat en un acte a la Casa de les Punxes de Barcelona des d'on van presentar totes les estrenes de ficció per aquest 2026.

Televisió

Rosa Boladeras i les seves filles revelen els secrets de treballar juntes al «Com si fos ahir»: «Sóc una nepomami» Víctor Rodrigo

Segons apunten des de TV3, la motivació del canvi de programació és "preservar l'audiència de la sèrie en un dels capítols més esperats de la temporada", ja que ahir diumenge la selecció espanyola es va endur la segona Copa del Món i avui dilluns hi ha prevista una rua a Madrid per rebre els jugadors. El Com si fos ahir, que s'emet habitualment de dilluns a divendres després del Telenotícies Migdia, lidera amb una quota mitjana del 19,7% i encapçala el rànquing de continguts més consumits a la plataforma 3Cat. 

Com serà el final de la novena temporada del "Com si fos ahir"?

Segons han relatat des del 3Cat, en aquest darrer capítol, els Melero passen uns dies en un càmping, però el que havien de ser uns dies de descans es converteixen en una aventura perillosa. Mentrestant, la família Andreu intenta trobar la pau després d’una temporada intensa i la colla es reuneix, però sense saber que un d'ells té uns plans inesperats.

Quan tornarà a emetre's? El 3Cat ja dona respostes: a partir del 7 de setembre, amb la desena temporada, que la convertirà així en la sèrie més longeva de la història de TV3.

Audiències

El «Com si fos ahir» no té res a envejar al Mundial: nou èxit d'audiències i escalfa motors pel final de temporada Víctor Rodrigo

Entre la retransmissió de la pròrroga, la dels 90 minuts reglamentaris, el programa postpartit i la prèvia, La1 s'ha fet d'or aquest diumenge i ha copsat el 40,3% de l'audiència total a Catalunya, una xifra que es dispara fins al 45,5% al conjunt de l'Estat. De fet, els vuit programes més vistos del dia van ser de la televisió pública espanyola, amb la novena posició pel Telenotícies migdia i la retransmissió de DAZN en desena posició.

Més enllà del top 10, els continguts televisius més vistos van continuar sent sobre el Mundial i la segona estrella de la selecció espanyola. Fins al punt que TV3 només va tenir dos programes en el top 20 dels més vistos. 

#Audiencias 📈 | @La1_tve ✨ARRASA ✨con un 45,5% de cuota de pantalla en un domingo histórico.

🏆 La victoria de España en el Mundial 2026 frente a Argentina reúne a 14.074.000 espectadores de media y 79% de cuota en @La1_tve y @teledeporte

🏆Más de 17.9 millones de personas…

— RTVE Comunicación y Participación (@RTVE_Com) July 20, 2026

Amb la final del Mundial, RTVE posa punt final a un més d'èxits rotunds d'audiència en què no ha tingut rival i ha superat per molt a TV3 a Catalunya i a Antena 3 al conjunt de l'Estat. Ara, caldrà veure si la pública catalana pot recuperar el lideratge, tot i que plantegi l'estiu a base de continguts refregits i amb l'absència gairebé absoluta de continguts en directe més enllà dels informatius.

Esports

Per què Espanya ha guanyat el Mundial? Una generació que ja apunta al 2030 Marc Orts i Cussó

Aquest fet té efectes concrets en la seva execució: permetrà impulsar i agilitar actuacions clau per al desenvolupament de la iniciativa, especialment les relacionades amb les infraestructures energètiques, ja que reforça que pugui accedir a una tramitació prioritària en els permisos de connexió i capacitat elèctrica, que es planifiquen a escala estatal.

El Govern ha dit que això és rellevant perquè la implantació d'un equipament com aquest requereix una potència energètica elevada i, amb aquesta declaració, es reafirma la seva posició perquè sigui considerat projecte prioritari en l'assignació de capacitat i connexió.

Indústria audiovisual

Tot el que sabem del Catalunya Media City: pren forma el projecte de les Tres Xemeneies Víctor Rodrigo

Amb l'acord, el Govern considera acreditat l'interès públic, social i econòmic del projecte, tant per la seva contribució a la transformació econòmica i digital de Catalunya com per la regeneració urbana del litoral metropolità del Besòs, la preservació del patrimoni industrial, la creació d'ocupació qualificada i el reforç de les indústries creatives, audiovisuals i digitals.

Tot el que sabem del Catalunya Media City

 El projecte es desenvoluparà principalment a l'entorn de les Tres Xemeneies de Sant Adrià i mantindrà una articulació funcional amb el Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, i el Campus Diagonal-Besòs de la UPC, amb vocació d'estendre la seva xarxa territorial. La rehabilitació de la Nau de Turbines ho convertirà en un gran espai destinat a la formació, la innovació i l'experimentació audiovisual, amb una sala d'experiències immersives de més de 4.500 metres quadrats i capacitat per 4.500 persones.

El projecte també preveu prop de 68.000 metres quadrats destinats a activitat econòmica especialitzada: podrà acollir al voltant de 2.000 professionals d'alta qualificació i generar entre 3.500 i 5.000 llocs de treball indirectes i induïts. El Catalunya Media City comportarà una profunda transformació urbana i ambiental: permetrà regenerar 32,3 hectàrees de sòl, crear un nou front marítim de 70.000 metres quadrats i 1,2 quilòmetres destinat a l'ús ciutadà.

Indústria audiovisual

La Séptima ja té data d'estrena i logotip: tot el que sabem del nou canal de televisió Víctor Rodrigo