<![CDATA[El Món de la Tele]]> https://elmondelatele.cat/feed/podcast/el-mon-de-la-tele/ ca Thu, 28 May 2026 13:44:52 +0200 <![CDATA[El Món de la Tele]]> https://elmondelatele.cat/web/assets/img/og-image/elmondelatele.cat.png https://elmondelatele.cat/el-mon-de-la-tele 144 40 hourly 1 El Món de la Tele <![CDATA[El «Telenotícies Vespre» pateix pel futbol del Rayo però el «Quanta guerra!» segueix imbatible]]> La final de la Conference League entre el Crystal Palace i el Rayo Vallecano, l'única de les tres competicions europees amb un representant de l'Estat, va fer sacsejar el lideratge del Telenotícies Vespre. L'espai informatiu del 3Cat que presenta Toni Cruanyes va caure al segon lloc entre els programes més vistos de la jornada per primer cop entre setmana des de fa molt temps: 368.000 espectadors de mitjana i un share del 20,8%. Ara bé, qui va ser, llavors, el que va situar-se com a programa més vist del 27 de maig? El Telenotícies Migdia.

Anna Garnatxe i Xavi Coral van aconseguir un contundent share del 28,5% i fins a 393.000 espectadors de mitjana. Cal fer una ullada a les franges informatives per trobar diversos elements significatius de les audiències de Catalunya. Especialment a la nocturna. En una situació de màxima polseguera a la política espanyola, amb l'escorcoll de la seu del PSOE i tots els fronts oberts per a la Moncloa, els informatius de cadenes estatals van créixer, si ho comparem amb les dades de les darreres jornades.

L'edició d'Antena 3 Noticias de les 15h va sumar fins a 194.000 espectadors i un solvent 13,8% de quota de pantalla, mentre que la de les nou del vespre es va quedar amb 147.000 espectadors de mitjana i un share del 8,7%. A les tres del migdia va passar el mateix a RTVE: 181.000 i un 13,9% per seguir l'última hora de tot allò que estava passant a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid. 

Qui no va trontollar ni un mil·límetre va ser el Quanta guerra! d'Eloi Vila a la franja principal del prime time. El programa estrella dels dimecres a TV3 va aconseguir una bona dada d'audiència: 220.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 13%, quedant així com la primera opció per als catalans en aquesta zona horària. 

Hi haurà ampliació. 

]]> Thu, 28 May 2026 10:23:41 +0200 <![CDATA[«Aquí la Tierra» celebra 12 anys a tot drap i registra la millor dada d'audiència de la seva història]]> Aquí la Tierra està d'enhorabona i d'aniversari: 12 anys en antena i ara, més d'una dècada després de la seva estrena, registren la millor quota de la seva història. RTVE ha celebrat el 12,8% de share d'aquesta temporada. El programa de La 1, dirigit i presentat per Jacob Petrus, celebra aquest dimecres 27 de maig el seu 12è aniversari amb 1.237.000 espectadors de mitjana a l'estat espanyol i fins a 2.204.000 contactes per programa, segons les dades de Kantar. L'espai que cada tarda ofereix una mirada inèdita i entretinguda sobre el planeta "és una de les principals les fortaleses de La 1", relaten des d'RTVE, i "un valor molt sòlid en la funció social i pública".

L'edició de dilluns a divendres ha millorat les dades d'audiència la temporada 2025-2026 en un 1,5% de quota i 344.000 espectadors, i aconsegueix el millor registre mensual històric al febrer amb un 13,9%. Aquest curs acumula més de 31,1 milions d'espectadors únics, amb una cobertura del 65,6% de la població.

Manté la segona posició a la franja d'emissió, però reduint distància respecte a la primera opció. L'edició dels diumenges, que es va posar en marxa el 2017, presentada per Quico Taronjí i Isabel Moreno, anota en aquesta temporada rècord històric en quota, amb un 11,1% i és líder a la franja d'emissió, a més de l'única oferta que arriba al doble dígit d'audiència.

Les audiències a Catalunya també són molt positives. Encara que l'estrena en versió en català a través de la 2Cat no hagi quallat en els darrers mesos, Petrús i la resta de presentadors segueixen sent un dels pals de paller de la producció pròpia d'RTVE i, ara, també des de Sant Cugat del Vallès. Produït per la mateixa corporació en col·laboració amb la productora Catorze, és un dels espais més ben valorats de tota la televisió i el programa de La 1 "que representa millor l'essència de servei públic, amb un gran equilibri entre divulgació i entreteniment", en paraules de la mateixa televisió pública estatal.

En diverses jornades, la versió en castellà del programa -la que s'emet per La 1- ha arribat a sumar gairebé un 15% de quota diària al vespre, a les 20:23h i fins a 230.000 espectadors de mitjana només entre el març i el maig d'aquest 2026. Per tot, el programa d'actualitat i de divulgació es manté com una de les apostes segures de la cadena a través de diferents finestres i de cara a la pròxima temporada. 

 

]]> Wed, 27 May 2026 18:30:24 +0200 <![CDATA[«La Revuelta» de David Broncano «fa el salt» a Netflix]]> La Revuelta farà el salt a Netflix. Així ho ha anunciat la companyia d'streaming vermella a través del seu compte oficial a les xarxes socials en el seu servei a Espanya. A partir del pròxim dimarts 2 de juny, el programa que presenta David Broncano a la primera franja del prime time a La 1 (RTVE) es podrà veure a Netflix després que l'espai acabi d'emetre's. És a dir, just en finalitzar el programa, l'episodi d'aquell mateix dia es podrà veure l'endemà a la plataforma vermella. 

Això què implica? Netflix crea així un lligam únic amb RTVE a partir d'un programa de creació pròpia de la corporació pública estatal. Broncano i el seu late show apareixeran al servei d'streaming a les 10 del matí de l'endemà següent. Un exemple: el programa de dimarts es podrà veure a les deu del matí de dimecres. Passarà de dimarts a divendres, segons ha explicat la mateixa plataforma vermella.

El programa de Broncano no deixarà de formar part d'RTVE Play. La plataforma de continguts de la corporació pública estatal mantindrà, com sempre, els programes a la seva carta un cop acabin les seves emissions. A través d'aquest servei, com cada setmana, també es podran veure en directe per internet. Aquest moviment audiovisual respon a certes tendències mediàtiques estatals: des de la col·laboració d'Atresmedia amb Disney+ fins al mateix fet que Masterchef estigui disponible a la cadena de Walt Disney.

El programa de Broncano segueix pugnant per les audiències amb Pablo Motos en el prime time estatal. La lluita dels dos productes no és només per audiències: és a escala de debats, de format i de narrativa. Mentre l'humorista busca una certa disrupció des de la televisió pública, el presentador d'Atresmedia aglutina al seu voltant tots els aparadors més populars i continguts més blancs. Ara bé, la tertúlia política d'El Hormiguero segueix sent un dels pals de paller de l'estructura establerta per Motos en les darreres temporades.

]]> Wed, 27 May 2026 16:49:25 +0200 <![CDATA[El material que va fer possible el naixement de Hollywood]]> Una bola de billar. Aquest va ser l'objecte que a mitjan segle XIX va donar peu a una història digna de pel·lícula. Va ser la necessitat de trobar una alternativa al marfil amb què es fabricaven les boles de billar el que va portar a la invenció d'un material completament nou i extraordinari: el cel·luloide. Aquest compost, considerat el primer plàstic semisintètic, no només va obrir el camí a la futura era dels plàstics, sinó que també seria clau en els primers sistemes per capturar i projectar imatges en moviment. Sense ell, probablement el cinema —i fins i tot Hollywood— no existirien tal com els coneixem.

De les boles de billar a Hollywood

A mitjan segle XIX, el billar s’havia convertit en una autèntica moda i movia enormes quantitats de diners. Un dels seus grans referents era Michael Phelan, probablement el jugador més famós de l’època. Però l’èxit del joc amagava un problema inesperat: la gran quantitat de marfil necessària per fabricar les boles. El 1867, The New York Times advertia del risc que els elefants acabessin “comptats entre les espècies extingides” a causa de la demanda dels seus ullals. Per trobar una alternativa, Phelan va oferir una recompensa extraordinària: 10.000 dòlars en or a qui descobrís un substitut adequat del marfil. Sense saber-ho, aquella recompensa acabaria vinculada al naixement de l’era dels plàstics… i del cinema.

El repte el va resoldre John Wesley Hyatt, amb l’ajuda del seu germà. La seva solució va ser el cel·luloide, obtingut a partir de cel·lulosa derivada del cotó i plastificada amb càmfora. Aquest material podia escalfar-se, modelar-se i tornar-se a modelar, motiu pel qual es considera un dels primers termoplàstics.

Hyatt el promocionava amb una frase que resumeix bé l’esperit de l’època: "Així com el petroli va ajudar la balena, el cel·luloide ha donat a l’elefant un respir". Més enllà de la retòrica, el descobriment va ser revolucionari. Com assenyala l’historiador [Jeffrey Meikle a American Plastic], en substituir materials escassos o cars, el cel·luloide va contribuir a democratitzar molts productes per a una classe mitjana en expansió.

Utilització al cinema

Curiosament, el cel·luloide va tenir una vida breu en el món del billar. Tanmateix, el seu nom quedaria lligat per sempre a un altre àmbit: el cinema. El 1880, l’empresari George Eastman, fabricant de càmeres fotogràfiques, va visitar Hyatt amb una idea clara: substituir les pesades plaques de vidre de la fotografia per un suport més lleuger. El cel·luloide resultava ideal.

Gràcies a aquest material, Eastman va poder col·locar l’emulsió fotogràfica en una cinta llarga i flexible enrotllada en un rodet, fet que permetia prendre múltiples fotografies amb una càmera compacta. Així va néixer, el 1888, la primera Kodak, que va popularitzar la fotografia i va transformar la manera com les persones registraven la seva vida quotidiana.

Pocs anys després, l’ús del cel·luloide com a suport per a pel·lícula fotogràfica —impulsat per desenvolupaments com el de Hannibal Williston Goodwin va obrir definitivament la porta al cinema.

Sobre aquest nou material flexible treballarien els germans Lumière, fills d’un reconegut fotògraf de Lió. A finals del segle XIX, la seva família ja posseïa una de les fàbriques fotogràfiques més importants d’Europa.

Els Lumiere: L’inici del cinema

Louis i Auguste Lumière van anar més enllà de la fotografia. Inspirats pels avenços en òptica i mecànica, van desenvolupar el cinematògraf, un enginyós dispositiu que utilitzava pel·lícula perforada de 35 mil·límetres. Mitjançant una manovella, capturava imatges successives que després podien projectar-se sobre una pantalla. Cada escena durava només uns segons, però era suficient per provocar una sensació completament nova: veure la realitat en moviment. Així va començar la història del cinema.

La fàbrica dels germans Lumière es va convertir, de fet, en el primer estudi cinematogràfic. Allí es filmà La sortie de l’usine Lumière, estrenada el 28 de desembre de 1895 al Salon Indien del Grand Café de París. Per al públic de l’època, veure imatges en moviment projectades en una pantalla va ser una autèntica revelació. El cel·luloide —base de les primeres pel·lícules— va fer possible aquell miracle tècnic i va merèixer l’honor de donar nom a aquesta nova donant indústria: la indústria del cel·luloide.

En pocs anys, el cinema es va convertir en un fenomen de masses que democratitzava l’accés a l’espectacle. A la pantalla, el públic podia riure amb Buster Keaton o escoltar, per primera vegada, veus com la d’Al Jolson en els inicis del cinema sonor.

Els perills del primer cinema

Tanmateix, el mateix material que havia impulsat el setè art amagava riscos importants. La pel·lícula de nitrocel·lulosa era extremadament inflamable: podia descompondre’s o incendiar-se a temperatures relativament baixes i, a més, alliberava gasos tòxics durant la seva degradació.

Aquest perill va provocar nombrosos incendis en sales de projecció i magatzems de pel·lícules, i també ha contribuït a la pèrdua d’una part enorme del patrimoni cinematogràfic. Diversos experts del sector han assenyalat que menys de la meitat de les pel·lícules rodades abans de 1950 han arribat fins als nostres dies, i només una petita fracció del cinema mut s’ha conservat.

Alguns accidents van ser especialment dramàtics. El 1897, durant el Bazar de la Charité de París, una projecció cinematogràfica va acabar en incendi quan una flama va entrar en contacte amb pel·lícula de nitrocel·lulosa. La tragèdia va causar més d’un centenar de víctimes i va evidenciar els perills d’aquell nou espectacle tecnològic.

La solució arribaria des de la mateixa indústria. A principis del segle XX, Kodak va introduir un suport alternatiu basat en acetat de cel·lulosa, molt més segur que la nitrocel·lulosa utilitzada fins aleshores. Aquell canvi marcaria l’inici del declivi del cel·luloide en el cinema.

Malgrat tot, el seu llegat és immens. El cel·luloide va ser el material que va fer possible el naixement del cinema modern i, alhora, va obrir la porta a una nova família de materials que transformarien profundament la societat contemporània: els plàstics.

Si algun dia existeix un Oscar honorífic per als materials, el cel·luloide probablement seria el primer a rebre’l. Al cap i a la fi, sense ell potser el cinema no hauria arribat mai a convertir-se en la gran fàbrica d’històries i somnis que avui coneixem.The Conversation

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’original.

]]> Wed, 27 May 2026 16:00:04 +0200 <![CDATA[El documental del nen prodigi dels escacs Arturo Pomar és un èxit rotund a TV3]]> Bones notícies per a TV3: una de les entregues setmanals del Nits sense ficció ha aconseguit col·locar-se al Top 5 dels programes més vistos del 26 de maig. El documental El petit peó, que explica la història del nen prodigi dels escacs Arturo Pomar, va sumar fins a 236.000 espectadors i un 14,4% de quota de pantalla.

Això va col·locar el canal principal del 3Cat com el més vist de la franja de prime time per davant dels seus principals competidors, Antena 3 i La 1 d'RTVE. El relat de la vida de Pomar i dels seus èxits, explotats pel franquisme i després oblidat quan es va fer gran, va passar molt per davant de La Revuelta i El Hormiguero.

El programa de David Broncano va tornar a superar el de Pablo Motos com a segona opció nocturna. Aquesta vegada ha estat gràcies a l'entrevista amb Borja Iglesias, davanter centre del Celta de Vigo i convocat amb la selecció espanyola de futbol per al Mundial de Futbol. Fins a 147.000 espectadors van connectar-hi, de mitjana, amb un 8,7% de quota de pantalla. Res a fer per a Motos, qui va parlar amb Lolita i va sumar un 8% de share i 135.000 persones de mitjana. 

El «Pasapalabra» no aixeca el cap a Catalunya

Un dels elements més notoris a Catalunya és la caiguda en picat de les audiències del Pasapalabra. El programa d'Antena 3, una de les grans perles de la graella del canal principal d'Atresmedia, ha tornat a registrar menys de dos-cents mil espectadors de mitjana. Era la seva xifra habitual, però aquest dimarts ha tornat a quedar-se amb 179.000 persones de mitjana i un 15,1% de quota de pantalla.

La situació del concurs amb els drets d'El Rosco pot haver condicionat de valent que alguns catalans hagin decidit apartar la mirada de l'espai que presenta Roberto Leal, però és un escenari anòmal ja que a la resta de l'estat espanyol el programa segueix tenint molt bona audiència. Fins a 1,5 milions de persones van connectar-hi, de mitjana, a tot Espanya, amb un contundent 15,1% de quota de pantalla. 

]]> Wed, 27 May 2026 11:21:42 +0200 <![CDATA[Ustrell compara els comiats d'Alèxia Putellas, Àngels Barceló, Pep Guardiola i Carlos Alsina: «Saber marxar és difícil»]]> Ricard Ustrell ha centrat l'editorial d'aquest dimecres al voltant dels principals comiats que han omplert titulars al llarg de la setmana. El periodista i presentador d'El matí de Catalunya Ràdio ha comparat els adeus d'Alèxia Putellas -que deixa el Barça després d'anys de glòria-, el de Pep Guardiola -qui marxa del Manchester City després d'una dècada carregada de títols-, el d'Àngels Barceló -qui trenca amb la Cadena SER i deixa l'Hoy por Hoy per friccions internes amb la propietat- i el de Carlos Alsina -qui fa un pas al costat al programa que presenta des de fa onze anys per només fer-ne la part de magazín-.

Tots són noms destacats que Ustrell ha volgut posar un al costat de l'altre per lloar les seves figures, però també per abordar el sentit dels comiats: els més mediàtics i els més anònims.  

"Els últims dies han estat dies de comiats i de adeus. Uns a definitius, d'altres de temporals, i alguns d'altres... el temps ho dirà. Comiats de persones que han deixat empremta, que han marcat una època", ha explicat el de Sabadell. Ha lloat Putellas i Guardiola, però especialment els seus companys periodistes de ràdios estatals, amb els quals ha compartit franja durant diverses temporades.

"A la ràdio, al nostre propi mitjà, també vivim adeus emotius: una geganta de les zones com Àngels Barceló, filla d'aquesta casa, apaga el micròfon de la cadena SER. I Carlos Alsina fa un mig pas al costat i deixa la part informativa. Són noms propis que han acompanyat milions de persones cada dia, durant anys, fins i tot dècades. I com passa sempre que algú marxa, ens obliga també a reflexionar", ha introduït aquí, Ustrell, l'element de reflexió.

"Ens obliga a preguntar-nos sobre què significa dir adeu. Sobre com dir adeu i sobre quan dir adeu. Si hi ha alguna manera d'acomiadar-se bé, si és millor deixar les portes mig obertes o tancar-les del tot", ha reblat. Ha posat els exemples de Leo Messi, Johan Cruyff o la polèmica marxa d'Antoni Bassas de Catalunya Ràdio, en el primer gran xoc entre el presentador i periodista amb la direcció de la ràdio pública a través d'ingerències polítiques.  

No ha volgut parlar només dels més negatius. "Tenim comiats íntims, dels que portem a dins del cor, dels que protegim com si fossin or perquè són l'últim resguard dels bons moments. I és que un bon adeu és, per damunt de tot, una celebració. Representa poder-te mirar a tu mateix a la cara, amb el cap ben alt i estant orgullós. Poder dir en veu alta la feina ja està feta", ha afirmat. "Saber marxar és difícil, consisteix a deixar pas, a permetre que aquells que vénen darrere es facin seu al camí. I en aquest sentit, acceptar un adeu no és cap derrota", ha sentenciat el presentador del matinal de Catalunya Ràdio.

"Saber marxar és difícil [...] Acceptar un adeu no és cap derrota"

Ustrell també ha fet una reflexió emotiva al voltant dels comiats. "És evident que tancar etapes costa molt, fa vertigen, i moltes vegades fa mal. Però que un adeu costi és símptoma d'una cosa fantàstica, meravellosa. Vol dir que estem deixant una cosa molt bona en darrere. Perquè només plorem allò que hem estimat. Només trobem a faltar allò que realment ha valgut la pena", ha sentenciat.

Ara bé, el presentador del matinal també ha volgut tenir unes paraules per als comiats més anònims: "Tothom viu amb els seus propis adeus més personals. En la majoria de casos, els comiats no obren informatius. Són canvis de feina, de casa o fins i tot de ciutat. O els adeus més tristos, els d'aquells que ja no hi són. En certa manera, cadascú és la suma dels seus comiats. O dit d'una altra manera, cadascú és la suma dels llegats que ens fa ser qui realment som", ha sentenciat. "I a tot això, avui, fa calor", ha afegit, amb humor.

]]> Wed, 27 May 2026 10:20:02 +0200 <![CDATA[El nou canal de la TDT: quan el podràs veure i com serà la cadena de SIETE?]]> Novetats en el panorama televisiu de l'estat espanyol. El nou canal de televisió de SIETE (acrònim de Serveis Integrats d'Entreteniment Televisiu SL) arribarà a la TDT en un termini màxim de sis mesos (la previsió és el novembre del 2026) i des de l'empresa, formada pels accionistes rebels del Grup Prisa que no van poder engegar una cadena sota el seu paraigua, ja han avançat diverses qüestions.

En detall, SIETE ha assegurat que el nou canal aterrarà "amb programació original, producció nacional i grans professionals de la comunicació". Ara per ara no sabem cap protagonista ni presentador. Ni tan sols quin nom tindrà aquesta nova cadena de televisió, però la intenció clara és "crear una plataforma de continguts audiovisuals, de la qual aquesta cadena seria la primera etapa". Per tant volen arribar a assolir cotes multiplataforma com ho seria Mediaset, RTVE, Atresmedia o el 3Cat.

"Des del 1989, diferents operadors han posat en marxa fins a 22 canals nacionals privats que han obtingut les seves llicències, igual que en aquesta ocasió, als diferents concursos públics promoguts per tots els governs que s'han succeït", ha assenyalat el consorci, en defensa de l'assignació de la llicència per part del Consell de Ministres.

En aquest sentit, SIETE ha explicat que la plataforma "encara no té nom decidit" per a la cadena i pretén "obrir un espai a tota mena de creadors de continguts que puguin, conjuntament, contribuir a la implementació d'un ampli ecosistema adaptat a les noves finestres que la tecnologia ha obert els darrers anys". Segons ha avançat El País, la cadena no disposarà de continguts informatius ni de telenotícies com a tal, sinó que comptarà amb "tertúlies i anàlisi". 

"El món digital serà el territori base des del qual es difondran tota mena de continguts a través de totes les finestres disponibles. Cap via està descartada i cap aliança serà ignorada. L'obertura de mires serà el vector principal que impulsarà l'aventura", ha assegurat l'empresa administrada per Andrés Varela Entrecanales i vinculada al grup d'accionistes de Prisa agrupats en grup.

El nou canal tindrà una llicència de 15 anys prorrogable

El govern espanyol havia de resoldre el concurs en un termini màxim d'un any des de la publicació. Finalitzat el procediment, la llicència la formalitza en document administratiu el titular del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació de l'Acord del Consell de Ministres pel qual es resol el concurs.

La durada de la llicència serà de quinze anys i serà susceptible de renovació pel mateix termini, sempre que es compleixin els requisits previstos a la Llei 13/2022, de 7 de juliol. La qüestió, però, és que el nou canal estarà lligat al conjunt d'empresaris que van intentar crear un canal televisiu progressista sota el paraigua de Prisa. Ara ho han aconseguit a través de SIETE.

]]> Tue, 26 May 2026 18:00:39 +0200 <![CDATA[El govern espanyol mou fitxa i atorga el nou canal de la TDT a SIETE, empresa vinculada als accionistes rebels de Prisa]]> El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'adjudicació de la llicència per a un nou canal en obert i per a tot el territori nacional de TDT a SIETE (acrònim de Serveis Integrats d'Entreteniment Televisiu SL), l'empresa administrada per Andrés Varela Entrecanales i vinculada al grup d'accionistes de Prisa agrupats al voltant de Global Alconaba. Aquests són els considerats "accionistes rebels" de l'empresa que té en propietat la Cadena SER, El País o el diari As. L'altra companyia que aspirava a aconseguir la llicència per al nou canal de televisió en obert era Mediaset, que ja compta amb vuit llicències a Espanya.

Així doncs, el Consell de Ministres, a proposta d'Óscar López, va aprovar el 14 d'octubre del 2025 convocar el concurs públic per a l'adjudicació, mitjançant règim de concurrència, d'una llicència per a la prestació del servei de televisió digital terrestre (TDT), en règim d'emissió en obert i l'àmbit geogràfic del qual s'estendrà a tot el territori nacional.

El govern espanyol havia de resoldre el concurs en un termini màxim d'un any des de la publicació. Finalitzat el procediment, la llicència la formalitza en document administratiu el titular del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació de l'Acord del Consell de Ministres pel qual es resol el concurs.

La durada de la llicència serà de quinze anys i serà susceptible de renovació pel mateix termini, sempre que es compleixin els requisits previstos a la Llei 13/2022, de 7 de juliol. Segons va assenyalar Transformació Digital, aquesta licitació l'exigeix ​​el Pla Tècnic Nacional de la TDT, en vigor des del 27 de març del 2025, que va realitzar una distribució dels múltiples digitals a través dels quals es presta el servei de TDT de cobertura estatal. L'objecte d'adjudicació del concurs correspon al sobrant d'una quarta part de la capacitat al múltiple digital MPE5.

El concurs es regeix pel que preveu la llei 13/2022, de 7 de juliol, la llei general de comunicació audiovisual. Amb aquesta convocatòria, el govern espanyol perseguia "augmentar la representativitat dels interessos i corrents d'opinió de la societat, fent possible una oferta audiovisual amb més continguts i més diferenciada". També busca "fomentar la innovació tecnològica i oferir serveis de TDT de més qualitat". La qüestió, però, és que el nou canal estarà lligat al conjunt d'empresaris que van intentar crear un canal televisiu progressista sota el paraigua de Prisa. Ara ho han aconseguit a través de SIETE.

]]> Tue, 26 May 2026 17:36:16 +0200 <![CDATA[L'Acadèmia del Cinema Català nomena sis nous Membres d’Honor]]> L'Acadèmia del Cinema Català, entitat que organitza i entrega els Premis Gaudí, nomenarà sis nous Membres d'Honor aquest dijous. Aquesta distinció, entregada cada any, reconeix les trajectòries de professionals essencials per al desenvolupament i l'enfortiment del cinema català. Segons ha explicat l'acadèmia a través d'una nota de premsa, enguany "es posen en valor sis figures clau que han contribuït a eixamplar la base de la indústria cinematogràfica del país i a fer-la crèixer en diversos àmbits".

Els Membres d'Honor són aquests: Marta Esteban, des de la producció d’un cinema accessible, transversal i de qualitat; Carme Sansa, des de la interpretació, a la pantalla (la gran i la petita) i als escenaris; Albert Guinovart, amb la seva extraordinària capacitat per compondre melodies que han quedat gravades en la memòria col·lectiva del país; Rosa Ros, construint, des de la direcció artística, universos visuals que han contribuït decisivament a l’imaginari de la cinematografia catalana; Montse Majench, amb una extraordinària capacitat d’articulació cultural i projecció internacional del cinema català, i Josep Maria Aragonés, referent i pioner en el camp de la postproducció i el muntatge

L'acte de nomenament tindrà lloc el 28 de maig a les 18.30 h al Pati Manning i serà conduït per l’actriu Rosa Boladeras. Connectarà els nous Membres d’Honor amb veus de reconegut prestigi del sector, que posaran en valor les seves trajectòries. La intenció de l'entitat que organitza i presenta els Gaudí, a més de teixir el cinema català al país, és crear lligams entre les persones que formaran part d'aquesta etiqueta d'honor amb els professionals més destacats del panorama actual.

Així, Marta Esteban serà glossada pel cineasta Cesc Gay; Carme Sansa, per les actrius Sílvia Marsó i Carme Elías; Albert Guinovart, pel també compositor de música per a cinema Marc Timón; Rosa Ros, per la productora i directora Mar Targarona; Montse Majench, per la cineasta i actriu Elena Martín, i Josep Maria Aragonés, pel documentalista Joan González.

]]> Tue, 26 May 2026 12:13:08 +0200 <![CDATA[«Pubertat» consolida audiències a TV3 superant «La Revuelta» i «El Hormiguero»]]> Les ficcions funcionen a TV3. Els dos nous capítols emesos pel lineal de la sèrie Pubertat, de Leticia Dolera, van ser els continguts més vistos del prime time a Catalunya durant la jornada del 25 de maig. Dilluns, que era festiu a diversos municipis del país i també a Barcelona, era una jornada complicada per l'operació retorn a l'àrea metropolitana. Però en aquestes circumstàncies, la sèrie ha tornat a triomfar.

El tercer capítol, emès a les 22:00h, va registrar 228.000 espectadors de mitjana i un share del 12,5%, sent l'opció més vista en aquella franja. El tercer, ja a les 23:00h, va baixar pistonada d'espectadors, 172.000, però es va mantenir en la quota, amb un 12,2%. Cal recordar que tots els capítols de la sèrie, inclosos els que encara no s'han emès (ho faran la setmana vinent) estan a la plataforma del 3Cat.

Pubertat va passar per sobre dels principals late night shows de l'estat espanyol que emeten a Catalunya. La Revuelta de David Broncano, que segueix mantenint les dades d'audiència relativament solvents que aglutina els darrers dies, va ser l'espai estatal més vist, amb 180.000 espectadors de mitjana i un 9,7% de quota. El presentador va comptar amb la creadora Victoria Martin i les actrius Laura Weissmahr, Anna Castillo i Macarena Garcia per promocionar la sèrie de Movistar, Tiene que morir mucha gente.

Qui no va tenir tanta sort va ser El Hormiguero, que es va quedar molt enrere: 114.000 i un 6,2% en la conversa de Pablo Motos amb Mónica Naranjo. Són registres anòmals en el marc de les audiències del programa estrella d'Antena 3, ja que aquesta entrevista va ser el més vist a l'estat espanyol amb 1,6 milions d'espectadors de mitjana, una quota del 12,3% i col·locant-se com el tercer espai, en xifres totals, més vist del dia. Catalunya va a la contra en aquest sentit.

Informatius del 3Cat i una sèrie a tot drap

Les tres edicions dels Telenotícies de TV3 van tornar a ser els espais de referència informativa per al públic català. El Vespre, amb Toni Cruanyes al capdavant, va tornar a ser el programa més vist del dia.

En el cas d'aquest 25 de maig, amb 437.000 espectadors de mitjana i un share del 24,9% de quota de pantalla. El Migdia, segon classificat en aquest rànquing, es va quedar amb 416.000 i un 30,2%.

Finalment el Comarques, amb un nou gran dia d'audiències, amb 296.000 i un 25,7% de quota de pantalla. En la qüestió de públic, és una de les millors dades de tota la temporada.

Qui va gaudir d'un gran dilluns i un increment d'audiència gràcies a la jornada de festa va ser el Com si fos ahir. La ficció estrella de les tardes del 3Cat es va embutxacar una quota del 18,7%, mantenint així el seu bon nivell, però va registrar fins a 261.000 espectadors de mitjana. La telenovel·la es va col·locar com el cinquè espai més vist a la televisió a Catalunya per segona vegada en menys d'una setmana. No són xifres banals. 

]]> Tue, 26 May 2026 10:57:11 +0200 <![CDATA[José Luis Sastre i Carles Francino envien un missatge a la direcció de la SER en els agraïments a Àngels Barceló]]> La marxa d'Àngels Barceló de la Cadena SER després de 21 anys a l'emissora ha sacsejat de valent l'ecosistema radiofònic de l'estat espanyol. Encara més, però, l'equilibri intern de la SER, en una situació que feia molts anys que no vivien. Pel xoc amb la direcció del Grup PRISA, per la importància de la persona que abandonarà els micròfons de l'edifici de la Gran Via i pel context polític actual.

Diversos comunicadors de la casa han volgut enviar un missatge a Barceló en els darrers dies des dels directes dels seus respectius programes. José Luis Sastre, qui ha estat la mà dreta de la mateixa presentadora catalana durant moltes temporades, no es va voler mossegar la llengua davant una circumstància que canviarà radicalment els matins radiofònics de l'estat espanyol.

Com cada dia, a dos quarts de set del matí, Sastre i Barceló compartien un moment de complicitat en la secció Mapa de Sonidos, on tots dos escolten alguna mena d'àudio que marca la jornada o la mateixa setmana. Sempre comencen amb una cançó -Barceló ha reclamat Dancing Queen d'ABBA, que ja arribarà-, però aquest dilluns, després de fer-se públic que la presentadora i periodista no seguirà la pròxima temporada, Sastre ha volgut dir-li un parell de coses a la cara, davant de tots els oients. "Cal dir alguna cosa i calia dir-ho a la ràdio [...] Això va de compartir coses amb els oients", ha iniciat així el periodista valencià la seva intervenció de dilluns.

"Nosaltres estem tristos, no estem bé, potser ens ho van notant", ha prosseguit Sastre, explicant-li als oients com estaven els membres de l'Hoy por Hoy. "Estem orgullosos d'això que hem fet i que hem seguit fent amb tu", li ha dit el comunicador a la presentadora. És llavors quan Sastre ha afegit un comentari que, entre línies, enviava un missatge a la direcció.

"I [orgullosos] de continuar fent un programa que volem fer, i que crec que ho aconseguim, un programa coral, exigent, respectuós, empàtic, plural i que aplica el millor periodisme, que és el que tu ens ensenyes, el que tu ens exigeixes i el que, per altra banda, és el segell indubtable d'aquesta casa, que és la SER", ha reblat Sastre. Barceló li va reconèixer l'emoció de les seves paraules i com estava vivint la jornada de dilluns, amb tants missatges d'agraïment. Sastre enviava un missatge implícit perquè una de les principals desavinences entre Barceló i la direcció era la pluralitat de la tertúlia o dels enfocaments.

@la_ser ❤️ El agradecimiento de José Luis Sastre y todo el equipo de #HoyPorHoy a Àngels Barceló #radio #agradecimiento #periodismo #cadenaser #angelsbarcelo #joseluissastre ♬ sonido original - Cadena SER

Qui tampoc es va tallar, i aquest encara va ser més explícit, va ser Carles Francino. El presentador de La Ventana, company infinit de batalles de Barceló -com per exemple quan tots dos van ser presentadors del Telenotícies de TV3- va lamentar amb els seus oients la marxa de la periodista catalana de la Cadena SER i va enviar un missatge contundent a la direcció de PRISA. Els anys, l'experiència i el rigor de la figura li ho permeten.

El comunicador català, de 68 anys, va ser directe: "Aquest final no és feliç. I jo, com tanta altra gent dins i fora de la ràdio, ho lamento, em dol, em cabreja". Especialment, deia en el seu discurs d'aquest dilluns, perquè el fet que Barceló marxi és degut a "discrepàncies amb la direcció". "No és una bona notícia ni per a l'Àngels, ni per a la SER ni per als oients", afirmava.

@la_ser 💭 Francino, sobre la marcha de Àngels Barceló: "No es buena noticia. Ni para ella, ni para la SER, ni para los oyentes" El director de La Ventana habla sobre la salida de la periodista tras 21 años en la #CadenaSER #angelsbarcelo #CarlesFrancino #LaVentana #Opinión ♬ sonido original - Cadena SER

Ara bé, ha enviat una advertència directa a la direcció que representa Joseph Oughourlian i als analistes polítics: "S'agrairia una mica més de prudència a l'hora de sentenciar amb tota solemnitat que la SER s'escora a la dreta o ho farà en un futur". I en aquest sentit, si això passés, que Francino ho descarta, també s'ha posicionat: "Ja veurem com reaccionem els que encara seguim aquí".

]]> Tue, 26 May 2026 10:08:54 +0200 <![CDATA[RTVE prepara un nou programa que buscarà trencar tabús sobre la salut mental i el poder de la teràpia]]> RTVE prepara un nou programa amb la teràpia com a eix central. Segons ha explicat la corporació pública espanyola, els espectadors veuran en breu Terapia Abierta, un format de renom internacional que "per primera vegada per televisió, obrirà les portes de sessions reals de teràpia psicològica". Aquest nou espai, produït per RTVE en col·laboració amb la companyia Warner Bros. ITVP España, té com a intenció "mostrar històries personals gravades en un entorn controlat, supervisat i segur".

Televisió Espanyola assegura que en aquest nou programa, els espectadors trobaran "terapeutes de reconegut prestigi que acompanyaran persones que acudeixen a les consultes terapèutiques i psicològiques per afrontar reptes emocionals i situacions quotidianes que impacten a la seva vida". Així, el programa tindrà com a intenció que les persones que el vegin tinguin la percepció de trobar-hi paral·lelismes amb les seves pròpies vides o un impuls per visitar teràpia en el cas de tenir problemes similars. El format és originari del Regne Unit.

Es diu Inside therapy i va rebre un bon feedback per part dels espectadors britànics. En concret, l'audiència de la BBC One, a tot el Regne Unit, va acollir l'emissió de manera positiva. També va passar una situació similar a la cadena pública francesa France 2. RTVE se suma així a les grans cadenes públiques europees que aposten per aquest format que col·loca la salut mental al centre i la teràpia com a eix central d'un guió televisiu.

Com serà el nou programa?

Terapia Abierta "mostrarà per primera vegada, de manera íntegra i sense artificis, el procés terapèutic tal com passa dins d'una consulta", expliquen des d'RTVE. Les sessions s'enregistraran amb el ple consentiment de les dues parts, en un entorn que garanteix que la gravació transcorri de "manera natural, real i respectuosa". És un concepte primordial, aquest, però als programes que es van fer des de les cadenes britàniques i franceses també es va seguir aquest procediment. El feedback va ser positiu, tant per part dels espectadors, de la crítica i dels professionals del sector.

Els terapeutes són psicòlegs clínics de prestigi reconegut i especialitzats en diferents àmbits. Les històries abordaran algunes de les experiències més universals i profundament humanes: el dol, el trauma, mantenir-se aferrat o aferrada a qüestions diverses, la gestió emocional, les inseguretats i les pors. Segons explica RTVE, les històries estaran protagonitzades per persones que "han decidit fer un pas endavant i obrir-se en un espai segur per treballar, juntament amb els terapeutes, en els processos personals que travessen".

]]> Tue, 26 May 2026 09:16:11 +0200 <![CDATA[L'emotiu missatge de Carlos Herrera a Àngels Barceló: «Els dos sentim respecte i passió per la ràdio»]]> Uns dies després de saber que Àngels Barceló abandonava la Cadena Ser i la direcció del programa Hoy por Hoy per friccions editorials, Carlos Herrera, presentador del programa matinal Herrera de la COPE, ha fet públic un missatge emotiu a xarxes socials reivindicant el paper de la ràdio en la societat i donant suport a la seva companya de professió.

Després de set anys competint com a presentadors de les dues principals emissores de ràdio de l'estat, Herrera ha reconegut el treball de Barceló al capdavant del seu programa a Cadena Ser i, sobretot, ha posat el focus en l'objectiu de la ràdio com a mitjà de comunicació en què "el protagonisme el té l'oient", subratlla el presentador de la COPE a la seva publicació d'Instagram.

"Durant molts anys, Àngels Barceló i jo hem conviscut/competit de manera respectuosa en el prime time radiofònic. Hem coincidit en moltes cobertures especials", recorda Herrera i ho il·lustra amb el vídeo que acompanya el text, en què es veu als dos saludant-se en una cobertura periodística a què havien assistit.

El de la COPE ha fet a un costat les rivalitats per donar suport a Barceló en la seva decisió i ha recordat que entre les dues cadenes acumulen "més de sis milions d'oients", una xifra que ha tornat a mencionar per demostrar la importància de la ràdio en el dia a dia de la societat.

"És el consolat en cada casa. És aquest país invisible. El passaport i la pàtria de molts que com aquests 6 milions ens escolten cada dia", expressa Herrera. El missatge acaba remarcat la "passió" i el "respecte" per aquest mitjà d'informació que ha motivat a tots dos per continuar en la professió tants anys tot i ser rivals directes.

Qui substituirà Barceló?

Aimar Bretos és el nom més ben posicionat per a ser el nou conductor del programa dels matins, de dilluns a divendres. El presentador d'Hora 25 és una de les veus més reverenciades dins la casa per part dels oients. Diversos mitjans de la capital de l'Estat apunten Bretos, de 39 anys, qui va ser el conductor més jove de la història en posar-se al capdavant del programa estrella dels vespres de la SER. 

Un dels punts claus de la marxa de Barceló és el xoc amb la propietat. Oughourlian mou fitxa, encara que sigui de manera indirecta, per seguir reestructurant les línies editorials dels seus principals mitjans. Ja ho va fer amb El País, quan va escapssar la direcció de Pepa Bueno (actualment presentant el Telediario de les 21:00 hores a Televisió Espanyola) i va evitar que Prisa aconseguís una llicència televisiva per fer un canal privat de línia progressista. 

El de la COPE ha fet a un costat les rivalitats per donar suport a Barceló en la seva decisió i ha recordat que entre les dues cadenes acumulen "més de sis milions d'oients", una xifra que ha tornat a mencionar per demostrar la importància de la ràdio en el dia a dia de la societat.

"És el consolat en cada casa. És aquest país invisible. El passaport i la pàtria de molts que com aquests 6 milions ens escolten cada dia", expressa Herrera. El missatge acaba remarcat la "passió" i el "respecte" per aquest mitjà d'informació que ha motivat a tots dos per continuar en la professió tants anys tot i ser rivals directes.

]]> Sun, 24 May 2026 17:05:35 +0200 <![CDATA[Què està passant exactament amb «El Rosco i Pasapalabra» o la guerra de Mediaset amb Atresmedia?]]> El sector de la televisió espanyola ha quedat marcat aquesta setmana per la sentència del Tribunal Suprem contra Atresmedia i ITV pels drets d'emissió d'El Rosco, la prova final del més que reconegut concurs de Pasapalabra. Amb la resolució dels magistrats, Antena 3 té un problema majúscul: emetre el programa amb el format actual és il·legal i hauria d'abonar multes.

La sorpresa seguia aquell mateix dijous, quan la cadena decidia tirar endavant l'emissió del concurs i deixant ben clar que no es mourien ni un dit "perquè no havien estat notificats amb la sentència". El capítol no acabava aquí: Mediaset pujava a l'escenari amb la compra dels drets d'El Rosco i fent-ho saltar tot pels aires amb una negociació que feia un any que havia estat pactada.

  • El Pasapalabra va ser un èxit absolut a Catalunya

Quin és l'origen de la disputa?

El problema ja ve de lluny. El 2022, l'Audiència de Barcelona ja va obligar Antena 3 a abandonar aquesta més que coneguda prova televisiva per finalitzar el concurs perquè ja establia que la propietat intel·lectual no era seva. Què van fer des d'Atresmedia? Seguir igual. Mantenir la icònica prova, però ara pot arribar el punt i final a El Rosco. El desembre del 2025, el Suprem va admetre a tràmit els recursos de cassació i els recursos extraordinaris per infracció processal. Cinc mesos després, la resolució és clara.

Mediaset entra en guerra amb Atresmedia?

La cadena privada propietària de Telecinco i Cuatro ha fet prou moviments per a intentar sacsejar la seva posició (cada vegada més fràgil) en l'ecosistema televisiu de l'Estat. Tot canviava de color quan es va saber que Mediaset havia comprat els drets d'El Rosco, després d'una negociació gestada des de fa un any i que fa trontollar la sentència emesa aquest dijous contra Atresmedia.

El conseller delegat de Mediaset, Alessandro Salem, hauria arribat a un acord amb la productora neerlandesa MC&F -qui es queda amb l'origen dels drets de la prova final del concurs, segons el Suprem- per adquirir l'explotació d'El Rosco. Aquest pacte s'hauria establert feia un any, amb la previsió que l'alt tribunal pogués sentenciar de manera favorable cap a l'empresa dels Països Baixos.

Per tant, el moviment de Mediaset -qui també havia tingut el Pasapalabra a la seva graella anys enrere- busca entrar en un cos a cos per drets televisius amb Atresmedia. L'empresa propietària de cadenes com Antena 3 o La Sexta és la líder absoluta actual de les audiències televisives a l'estat espanyol, un fet que xoca amb la caiguda en picat de Mediaset i, especialment, Telecinco.

Ara també, multes

L'Audiència Provincial de Madrid també ha sacsejat la situació amb el concurs, ara amb Mediaset. El tribunal va estimar aquest divendres part d'un recurs d'apel·lació de la productora britànica ITV Studios i ha elevat fins a 73,2 milions d'euros la indemnització que Mediaset Espanya ha d'abonar pel "benefici il·lícit derivat dels ingressos publicitaris directes, convencionals i no convencionals" del programa. Fins que no s'executi la sentència, el Pasapalabra es pot no moure ni un mil·límetre de la graella d'Antena 3. 

El programa va arribar a Espanya a través d'Antena 3 l'any 2000 amb Silvia Jato com a presentadora, qui va ser substituïda en algunes ocasions per Constantino Romero. Posteriorment, va estar en antena a Telecinco des del 2007 i fins al 2019, quan el Tribunal Suprem va posar fi al litigi que enfrontava Mediaset España amb la productora ITV.

El tribunal va ordenar cancel·lar l'emissió del programa que presentava Christian Gálvez a Telecinco. L'espai va tornar llavors a Antena 3, que l'emet actualment amb Roberto Leal al capdavant-, després que Atresmedia Televisió i ITV Studios arribessin a un acord. Ara caldrà veure, en un futur pròxim, com acaba tot.

]]> Sun, 24 May 2026 16:30:55 +0200 <![CDATA[Xavier Grasset i «La Selva» versionen Bad Bunny: «Hauria d’haver llegit més llibres»]]> Bad Bunny ha aterrat aquest cap de setmana a Barcelona per oferir dos concerts a l'estadi Lluís Companys que prometen sacsejar la ciutat. La notícia ha arribat arreu, i fins i tot Xavier Grasset se n'ha volgut fer ressò versionant una de les seves cançons més conegudes, Debí tirar más fotos. No és el primer cop que a La Selva imiten el cantant porto-riqueny, però. Ja ho va fer fa només dos mesos copiant l'actuació de Bad Bunny a la Superbowl.

Aquest cop, Grasset ha volgut aprofitar l'oportunitat per escriure de nou la lletra de la cançó i reivindicar la cultura. A l'inici del programa d'aquest divendres, el mateix dia que Bad Bunny ha fet el primer dels concerts a Barcelona, Grasset ha aparegut vestit del cantant juntament amb Maria Montserrat Barderi envoltats de palmeres i asseguts en dues cadires -imitant la portada de l'últim disc del porto-riqueny- per oferir la "versió selvàtica" de Debí tirar más fotos. En aquest cas, tots dos han interpretat Hauria d’haver llegit més llibres.

"Si t'explico el que hauria d'haver fet jo..." ha començat dient Grasset, quan l'escriptora i periodista li ha dit "fes-ho cantant". Al ritme de la melodia, Grasset ha començat a cantar: "He de llegir més llebre, fer més entrevistes. Cal que hi hagi més obres de teatre, cultura i revistes. Tant de bo que nous músics vinguin quan puguin. I si em deixo "algo" doncs que m'ajudin. Tant de bo que La Selva sempre perduri. I si em deixo "algo" doncs que m'ajudin".

Senyeres i tabalers imitant la Superbowl

Fa unes setmanes, el programa de Grasset ja va oferir obertura emocionant i musical al·ludint a l'actuació de Bad Bunny a la Superbowl 2026. En aquella ocasió, Grasset va imitar l'escenografia del cantant i la va territorialitzar a Catalunya. Vestit de blanc, amb ulleres de sol i senyeres onejades darrere seu, tots els col·laboradors del programa van caminar al ritme dels diables i tabalers de Sants i els tabalers Vilafranquins.

]]> Fri, 22 May 2026 22:34:13 +0200 <![CDATA[Àngels Barceló deixa l'«Hoy por Hoy» de la Cadena Ser per friccions editorials]]> Àngels Barceló deixa la Cadena Ser i la direcció del programa Hoy por Hoy, el més escoltat de l'emissora. Segons ha confirmat la mateixa cadena del Grup Prisa, la periodista i comunicadora catalana no continuarà al capdavant de l'espai matinal. Des de la SER han informat que Barceló "no ha renovat" el seu contracte i, per tant, a partir del setembre del 2026 el programa iniciarà una nova etapa. "El 31 d'agost, amb l'inici de la temporada 26-27, la SER estrenarà una nova etapa del Hoy por Hoy sense Àngels Barceló, que ha comunicat a l'emissora que no renovarà el contracte", han explicat.

Diversos mitjans de comunicació espanyols apunten a una fricció insalvable entre Barceló i la propietat de la cadena, Joseph Oughourlian, accionista majoritari de Prisa des de l'any 2021, i amb l'home de la seva màxima confiança, Fran Llorente, director de continguts. La línia editorial, que des de la perspectiva d'Oughourlian "la marca la propietat", xocava de manera frontal amb les maneres de fer de Barceló, segons aquests mateixos mitjans.

Aquests mateixos mitjans, com ElDiario, han assegurat que Llorente exigia "més pluralitat" a la tertúlia del programa i això generava tensions amb Barceló i la resta de la redacció. En tot cas, des de la SER, en el seu comunicat oficial, han agraït la feina de la periodista des que va agafar el timó del programa de les mans de Toni Garrido. 

"Traslladem a Àngels el nostre reconeixement i agraïment per la seva dedicació i aportació a la SER durant aquests 21 anys", ha afirmat Jaume Serra, director general de ràdio i negoci audiovisual. Des de la cadena i el Grup Prisa han anunciat que el 31 d'agost del 2026 "començarà una nova etapa" als principals micròfons de l'edifici Gran Via 32 de Madrid. La disputa ara radicarà en qui substituirà Barceló al capdavant del programa matinal, el que més audiència aglutina de tota l'emissora. En els darrers EGM, l'Hoy por Hoy va sumar 3.200.000 oients diaris.

Qui substituirà Barceló?

Aimar Bretos és el nom més ben posicionat per a ser el nou conductor del programa dels matins, de dilluns a divendres. El presentador d'Hora 25 és una de les veus més reverenciades dins la casa per part dels oients. Diversos mitjans de la capital de l'Estat apunten Bretos, de 39 anys, qui va ser el conductor més jove de la història en posar-se al capdavant del programa estrella dels vespres de la SER. 

Un dels punts claus de la marxa de Barceló és el xoc amb la propietat. Oughourlian mou fitxa, encara que sigui de manera indirecta, per seguir reestructurant les línies editorials dels seus principals mitjans. Ja ho va fer amb El País, quan va escapssar la direcció de Pepa Bueno (actualment presentant el Telediario de les 21:00h a Televisió Espanyola) i va evitar que Prisa aconseguís una llicència televisiva per fer un canal privat de línia progressista. 

]]> Fri, 22 May 2026 17:40:47 +0200 <![CDATA[Stephen Colbert, el presentador silenciat per Donald Trump: què has de saber del final del «The Late Show» a la CBS?]]> Stephen Colbert ha deixat de presentar el famós programa The Late Show a la cadena estatunidenca CBS després d'onze anys. No seria una notícia d'impacte a Catalunya si no existís un context inèdit en la seva marxa: Colbert és el primer gran presentador dels Estats Units silenciat per obra i paraula de Donald Trump.

El showman i comunicador de 62 anys, una de les grans cares dels late night shows des de l'any 2005 (quan presentava el famós The Colbert Report a Comedy Central), ha estat víctima de les pressions del president dels EUA, de la gestió de la Comissió Federal de Comunicacions i d'un ambient polític molt hostil entre els presentadors més famosos i la Casa Blanca.

La nit del 21 de maig, Stephen Colbert va posar punt i final al The Late Show, un programa que va iniciar David Letterman l'any 1993. Una etapa de quinze anys que ha quedat truncada per una censura implícitament manifesta i ha sacsejat el panorama televisiu. Fa gairebé un any, el juliol del 2025, la CBS -propietat de la Paramount Skydance Corporation- va anunciar que no renovarien el contracte de Colbert ni del programa.  

 

  • Stephen Colbert, al mig, rodejat de: Jimmy Kimmel, Jimmy Fallon (a l`esquerra), John Oliver i Seth Meyers (a la dreta)

L'origen del comiat: quan va començar l'escàndol?

En un context de violència mediàtica, el ja expresentador de la CBS (com la resta dels seus companys d'altres cadenes) no es mossegava la llengua amb Trump des del seu retorn a la Casa Blanca. El 17 de juliol del 2025 la cadena va anunciar que cancel·laven el programa.

Per què? Esgrimien "problemes financers", però Colbert havia criticat dies abans l'empresa matriu de la cadena, Paramount, per resoldre una demanda amb Donald Trump per 16 milions de dòlars. En aquesta querella, el president nord-americà afirmava que CBS News va editar enganyosament una entrevista amb la llavors candidata presidencial demòcrata Kamala Harris.

La resposta d'Stephen Colbert: un any de gags

Colbert va ser contundent i va enviar a pastar fang la CBS, Donald Trump i a Brendan Carr. Per contracte podia estirar tota una temporada de gags, crítiques i audiència. I així ha estat. Ara bé, a partir del 4 de maig, quan només quedaven disset dies per finalitzar la seva etapa a la cadena, el to del programa va adquirir una rellevància major i més transcendental.

Convidats de renom com Barack Obama, Tom Hanks, Bruce Sprinsgteen, els seus companys en el món del late night (John Oliver, Jimmy Kimmel, Seth Meyers i Jimmy Fallon un dia, amb qui formen l'Strike Force Five; i Jon Stewart dies després), Steven Spielberg, David Letterman (qui li va passar el testimoni) i moltíssims famosos d'altíssim voltatge. Ningú es volia perdre el final.

El final apoteòsic del The Late Show

La nit del 21 de maig, el gran protagonista al costat de Colbert va ser el seu amic i adorat Paul McCartney. El membre dels Beatles va ser l'encarregat de posar la música, d'animar la festa, de tancar amb una interpretació magistral de Hello, Goodbye (mentre els amics, familiars i membres del programa pujaven a l'escenari) per, finalment, apagar les llums del teatre Ed Sullivan de Broadway, a Nova York.

Els veritables culpables: des de Donald Trump fins a la família Ellison

Trump ja va celebrar amb escreix que Colbert fos censurat i repudiat. No es va tallar ni un pèl. "M'encanta que Colbert hagi estat acomiadat. Tenia encara menys talent que audiència", va manifestar Trump a la seva plataforma TruthSocial abans d'assegurar que "Jimmy Kimmel, que encara té menys talent, serà el següent", en referència a un altre dels grans presentadors de televisió i varietats de la TV nord-americana.

El president dels Estats Units fins i tot es va posicionar de manera clara en favor del còmic i comentarista polític reaccionari Greg Gutfeld, un presentador de late night de Fox News, favorita del mandatari. "És millor que tots els altres junts, inclòs el cretí de la NBC que ha arruïnat el Tonight Show", va declarar Trump en un últim comentari dirigit a l'actor i presentador Jimmy Fallon, que completava el trio dels grans programes d'entrevistes nocturns del país.

Brendan Carr és l'altre gran ariet que ha provocat la caiguda del programa. El president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les sigles en anglès) ha estat taxatiu diverses vegades contra els late night shows crítics amb Donald Trump i la seva administració. Amb Jimmy Kimmel i la seva cancel·lació parcial a ABC ja va marcar un precedent. En el cas de Colbert ho ha tingut més fàcil: els propietaris de l'empresa matriu, la família Ellison, són propers a Trump.

David Ellison, qui ha estat protagonista en els darrers mesos a Hollywood per la compra de la Warner Bros. en una pugna històrica amb Netflix, no ha amagat el canvi de rumb que vol aplicar a la CBS en línies editorials informatives i d'entreteniment. El primer cap de turc a escala humorística és, ni més ni menys, que el presentador amb la major audiència del broadcasting als EUA: Stephen Colbert.

]]> Fri, 22 May 2026 18:06:32 +0200 <![CDATA[Per què hauries de veure «Pubertat» amb els teus fills adolescents?]]> Pubertat és la nova gran sèrie de TV3. La ficció escrita, dirigida i protagonitzada per Leticia Dolera va aterrar dilluns a la plataforma del 3Cat -de manera íntegra, ho podeu veure aquí-. En aquesta història, la catalana explica un drama familiar al voltant d'una agressió sexual adolescent en una colla castellera que ja ha triomfat en les audiències del lineal i promet ser un dels èxits de la temporada a la corporació pública catalana.

Les situacions que planteja la ficció són cabdals en un context actual tan marcat per les xarxes socials, el descontrol parental en plataformes de contingut i el fet que es difuminen els drets digitals dels menors. La sèrie és una gran oportunitat perquè pares, mares, fills i filles, especialment els adolescents més joves i aquells que ja estan apropant-se al Batxillerat (o fent-lo) puguin seure plegats, veure una història que els semblarà molt propera i establir un debat constructiu. 

Per això mateix, intentarem apropar la sèrie a un públic més jove, acostumat a altres ficcions més enfocades a l'entreteniment (com el Jo Mai Mai, també del 3Cat, o altres en anglès disponibles a plataformes com Netflix o Amazon Prime Video) i que també necessita referents en àmbits més estructurals del seu dia a dia. Les situacions viscudes a la sèrie Pubertat no són només per als joves, també ho són per als pares, mares i els adults al voltant d'aquests adolescents. Per què l'has de veure amb els teus fills i filles adolescents?

Pubertat no és una sèrie paternalista

Leticia Dolera s'aproxima als joves i als adolescents des d'una visió realista. És veritat que no parla literalment l'idioma dels menors d'edat i molts d'ells no li compraran totes les converses, diàlegs i situacions que viuen els protagonistes. Tot i això, la naturalitat és verídica, no impostada. No grinyola cap dels diàlegs esmentats anteriorment, un fet singular en produccions dramàtiques que impliquen adolescents.

Un tema molt important en un moment crucial

L'auge de la misogínia, els corrents reaccionaris entre els adolescents i el contingut pornogràfic a les xarxes socials ha alertat molts pares i mares, que veuen que no poden controlar (o almenys saber) què passa pels dispositius mòbils dels seus fills. La mateixa Dolera va posar de manifest en diverses entrevistes que els drets dels menors en àmbits digitals són imprescindibles i cal blindar-los davant una desprotecció permanent.

 

  • Els actors Aina Martínez, Ot Serra i Nael Gamell a “Pubertat”

En paral·lel, la sèrie col·loca al centre una de les identitats nacionals més importants del país: la cultura, en especial la cultura popular i la cultura castellera. En un sentit molt ampli: des del fet que és imprescindible en el teixit del territori, però també que no és un element inviolable on tot són flors i violes. 

Agressions sexuals i feminisme

Pubertat aborda un tema molt sensible i complicat de tractar en una ficció, però encara més en una situació real: una agressió sexual entre adolescents que acaba sabent-se, escampant-se a través de rumors, mitges veritats, acusacions i assenyalaments públics. La ficció, en aquest sentit de manera intel·ligent, no es posiciona, només exposa. I què mostra a l'espectador? Tot allò que passa (i molts ja hem vist, escoltat i sentit al nostre entorn o a les notícies) en un cas com aquest: des dels silencis fins als directes d'Instagram per exposar la gent. El tema de conversa és essencial, entre pares i fills. Els valors, fonamentals.

La zona de grisos

Un element clau per convèncer les famílies de veure la sèrie amb els seus fills i filles és la gran quantitat de temàtiques que toca en diferents capítols. Des de detalls ínfims com el fet que una mare pugui espiar el mòbil del seu fill ja adolescent o exposar com familiars sobreprotegeixen les seves criatures i no afronten les proves que els posen sobre la taula.

Com repassàvem abans, la sèrie intenta no posicionar-se al màxim en situacions concretes. Dolera mai ha amagat el seu feminisme ni l'activisme vers a certes temàtiques fora de les ficcions. Fins i tot les ha inclòs allà (o en el seu personatge, una periodista experta en feminismes).

De manera intel·ligent exposa un ventall gegant de les veus reals que escoltem en el nostre dia a dia: des dels més cunyats fins als més intel·lectuals, des dels més realistes fins als més idealistes. En aquesta zona de grisos, Pubertat sap jugar perfectament perquè sigui una sèrie trampolí per a tenir debats seriosos en l'educació dels nostres joves i adolescents. No és cap manual, però si pot ser una gran excusa de qualitat audiovisual. 

]]> Fri, 22 May 2026 14:49:34 +0200 <![CDATA[On veure la final de la Champions Femenina entre el Barça i l'Olympique de Lió]]> Màxima expectació per a la final de la Champions League femenina entre el Futbol Club Barcelona i l'Olympique de Lió. Les jugadores de Pere Romeu són a Oslo per a disputar la sisena final consecutiva de la seva història (la tercera contra les franceses) i així intentar aixecar el gran títol europeu d'aquesta temporada per al club.

És una situació especial per a l'equip, per a les jugadores i per als aficionats. Pot ser l'últim partit d'Alèxia Putellas amb la samarreta blaugrana, pot ser la quarta Champions femenina del club i, a més, el gran trofeu d'aquesta temporada.

On veure el Barça - Olympique de Lió a la TV: en català i en castellà

El 3Cat farà un gran desplegament des d'Oslo, amb Catalunya Ràdio i TV3 com a grans protagonistes de graelles destinades a una cobertura extensa dels esdeveniments dins i fora de l'Ullevaal Stadion.

El canal principal de la corporació pública serà qui tindrà una programació més llarga al voltant de la prèvia, la retransmissió del partit i el post, amb l'anàlisi de les situacions que hauran passat sobre la gespa o amb una possible celebració. Fins i tot, abans del TN Migdia que presenten Joan Raventós i Júlia López, TV3 emetrà especial amb Maria Fernández Vidal al capdavant per captar l'ambient des de la ciutat noruega.

Programació de TV3 del dissabte 23 de maig

  • 14:00 - Camí de la quarta, amb Maria Fernández Vidal
  • 14:30 - Telenotícies Migdia
  • 15:34 - Pel·lícula: Un passeig amb la Madeleine
  • 17:15 - Prèvia de la final de la Champions League
  • 18:00 - Final de la Champions League entre el Barça i el Lió, amb la narració de Gemma Mallorca; l'anàlisi de Mireia Vera; i Laura Brugués, a peu de gespa.
  • 20:00 - Post de la Final de la Champions
  • 21:00 - Telenotícies Vespre

RTVE també posa tota la carn a la graella (especialment la televisiva), amb un desplegament de màxims a través de La 1 i RNE. Per cobrir la prèvia, partit i postpartit de la final, Televisió Espanyola comptarà amb un equip femení que liderarà Alicia Arévalo, qui s'encarregarà de narrar el xoc, al costat de Vero Boquete i Marta Corredera, encarregades dels comentaris durant la retransmissió.

Lara Gandarillas conduirà el programa previ i també s´encarregarà d'oferir tota la informació sobre la final als informatius de La 1 des d'aquest divendres. L'equip de TVE desplaçat es completarà amb Rocío Señán com a editora, Mercedes González a peu de camp, i Nuria Godoy, que informarà des de la llotja d'autoritats.

Programació a La 1 d'RTVE del dissabte 23 de maig

  • 17:40 - Prèvia de la final de la Champions League
  • 18:00 - Final de la Champions League entre el Barça i el Lió
  • 20:15 - Aquí la Tierra
]]> Fri, 22 May 2026 11:39:33 +0200 <![CDATA[«Fanzone» de Gerard Romero apuntala audiències a Catalunya: està consolidat el producte?]]> El Fanzone de Gerard Romero suma un nou dijous de bones audiències en les emissions conjuntes de TV3 i Esport 3. El programa de caire blaugrana i d'actualitat esportiva, que s'emet en directe des de Molins de Rei, va aconseguir aquest 21 de maig fins a 143.000 espectadors de mitjana i un share de l'11,7% a partir de tres quarts d'onze de la nit.

És la segona millor dada de la temporada, tenint en compte que la setmana passada el programa va enregistrar fins a 169.000 espectadors de mitjana i un 13,2% de quota. Segons les xifres que publica Kantar Media, la suma de les emissions dels dos canals del 3Cat genera encara millors resultats per a Romero i el seu equip.

Si desglossem les dades, a TV3 s'hi van presentar fins a 117.000 espectadors de mitjana, amb una quota de pantalla del 9,6%, i des d'Esport 3, a la mateixa hora, es van connectar 26.000 espectadors de mitjana, amb un share del 2,1%. Amb aquestes dades sobre la taula i amb els registres de la setmana anterior, Romero i l'equip del Fanzone segueixen en una tendència de consolidació del producte. Ara que ja s'acaba la temporada, els espectadors de TV3 i Esport 3 van aglutinant-se a tres quarts d'onze de la nit.

Si ho sumem, són les dades globals de l'emissió d'aquest dijous. A les portes de la gran final de la Champions Femenina que se celebrarà aquest dissabte a Oslo, Romero va aconseguir parlar amb Irene Paredes -gràcies a la feina de l'enviada especial Patrícia Domínguez- i amb un dels grans líders del vestuari del primer equip masculí: Eric Garcia.

Una de les peces centrals del programa va tornar a ser l'anàlisi de l'actualitat (que ja passa per tenir en compte l'estiu, el Mundial, la festa del Barça des de Castelldefels o el futur de molts jugadors i jugadores dels dos primeres equips).

Jean-Marie Dongou, Gemma Mallora i Laia Tudel van ser els experts que van parlar amb Romero de tot plegat, i després, en un tema pel qual el presentador i periodista de Jijantes és immensament conegut a les xarxes, van posar sobre la taula el mercat d'estiu. Romero va contactar amb el periodista esportiu Matteo Moretto per analitzar-ho tot plegat.

Bona jornada d'audiències a TV3

TV3 va ser el gran líder de les audiències de dijous amb un contundent 16,4% de quota diària. El canal principal del 3Cat va superar gairebé en sis punts la principal competidora, La 1 (10,6%) i va deixar molt enrere Antena 3 (8,6%), que no va aglutinar audiència ni tan sols amb tot l'afer del Pasapalabra, El Rosco i Mediaset.

El Polònia va ser el gran líder de la franja del prime time, amb 345.000 espectadors de mitjana i un 19% de quota de pantalla. El share ha baixat de les dues desenes per l'impacte de Broncano i el seu programa. Les bones dades del programa humorístic de Minoria Absoluta també van empenyer, un dijous més, a arrossegar audiència al Fanzone. Els resultats són clars.

]]> Fri, 22 May 2026 10:37:39 +0200 <![CDATA[«La Revuelta» fa saltar la sorpresa a Catalunya el mateix dia que els tres «Telenotícies» es col·loquen al Top 5]]> David Broncano i La Revuelta fan saltar la sorpresa a les audiències televisives de Catalunya. El programa late night de La 1 (Televisió Espanyola) va aconseguir molt bones xifres a casa nostra la nit de dijous, un dia de la setmana que està regnat principalment pel Polònia a la franja del prime time.

Broncano i el seu equip van registrar 200.000 espectadors de mitjana, una dada significativa tenint en compte que la majoria de les últimes setmanes no superaven la forquilla dels 120.000-150.000. Com ho va aconseguir el programa d'entreteniment d'RTVE? Amb la conversa amb Pedro Piqueras. L'entrevista tenia prou suc per captivar una audiència majoritària (i més veterana) per escoltar les declaracions de qui va ser el presentador dels informatius de Telecinco durant molts anys.

Piqueras i Broncano van aconseguir un 12% de quota de pantalla a Catalunya. Encara que des del programa també van entrevistar la banda Apuestos Opuestos, la teca la va vendre el periodista, que no es va tallar ni un pèl en "condemnar la corrupció a Espanya". "És el pitjor que pot passar a la democràcia. Hi ha corruptors i corruptibles per tot arreu", va relatar Piqueras, que tot i la seva contundència, no va dir ni noms ni sigles polítiques. Com relatàvem, Televisió Espanyola va aconseguir sorprendre en les audiències i convertir-se en una alternativa al 3Cat. Però es va quedar en això, en una alternativa.

TV3 va ser el gran líder de les audiències de dijous amb un contundent 16,4% de quota diària. El canal principal del 3Cat va superar gairebé en sis punts la principal competidora, La 1 (10,6%) i va deixar molt enrere Antena 3 (8,6%), que no va aglutinar audiència ni tan sols amb tot l'afer del Pasapalabra, El Rosco i Mediaset. El Polònia va ser el gran líder de la franja del prime time, amb 345.000 espectadors de mitjana i un 19% de quota de pantalla. El share ha baixat de les dues desenes per l'impacte de Broncano i el seu programa.

Els Telenotícies, al Top 5

Una de les grans notícies per a Sant Joan Despí és una nova jornada que corrobora l'impacte dels informatius de la casa a les televisions de Catalunya. Les tres edicions del Telenotícies van aconseguir col·locar-se entre els cinc programes més vistos de la jornada. A més, els set amb major xifra d'espectadors de mitjana també són de TV3. El Telenotícies Vespre va tornar a ser l'espai amb més audiència, sumant 469.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 26,8%.

En el cas del Migdia, el segon amb més públic, va registrar la quota més alta del dia (32,9%) i fins a 403.000 persones de mitjana davant la televisió. El Comarques tanca la classificació personal dels TN amb un contundent 24,4% de share i fins a 232.000 espectadors de mitjana. Qui va perdre pistonada va ser el Telediario 2 (el de les 21:00h) de Televisió Espanyola. Si aquesta setmana parlàvem que podria ser una alternativa informativa per a cert públic del país, aquest 21 de maig "només" va registrar 172.000 espectadors de mitjana i un share del 10,2%.

]]> Fri, 22 May 2026 10:04:07 +0200 <![CDATA[Tots els guanyadors i protagonistes dels 26ns Premis Ràdio Associació]]> Els 26ns Premis Ràdio Associació de Catalunya han entregat aquest dijous els guardons de l’edició de 2026 a la Sala La Paloma de Barcelona. La Renaixença de Catalunya Ràdio ha guanyat el premi al Millor Programa de Ràdio i el periodista de RAC1 Xavier Bundó, el guardó al Millor Professional de Ràdio. Al seu torn, la 2Cat ha recollit el premi Ràdio Associació Audiovisual 1924.

El programa Aquella nit al Tiffany’s de Ràdio Capital de l’Empordà ha estat reconegut amb el premi al millor programa de ràdio local. Durant la gala s’han atorgat les mencions d’honor a Jordi Basté (RAC1), Pilar Sampietro (RTVE), Carlos Losada (Cope Catalunya) i al projecte SignarIA de la Universitat Pompeu Fabra.

A banda del premi al millor programa de ràdio local, la gala ha servit per donar a conèixer la  resta de guardons que encara no eren públics. És el cas del Premi Innovació que ha estat pel programa divulgatiu La cinta de Möbius, de Catalunya Música.

El programa especial del Dia Internacional de la Llengua Materna de Ràdio Santa Perpètua s’ha emportat el Premi a la Inclusió, que es disputava amb La roda gitana de Catalunya Ràdio. Pel que fa al Premi al Millor Pòdcast, una categoria nova d’aquesta edició, s’ha concedit ex aequo als dos finalistes que hi optaven. Així, el premi d’aquesta primera edició ha estat per Escolta Poblet, de Ràdio 4, i Sense filtres, de RAC1.

Els principals discursos

La Renaixença, premi al millor programa de ràdio, ha estat designat directament guanyador pel jurat sense establir finalistes. En recollir el premi, el director de La Renaixença, en Peyu, s’ha mostrat molt agraït per rebre el premi perquè era un “repte majúscul” substituir El Búnquer. "Era un repte majúscul i crec que ho hem aconseguit", ha assegurat en Peyu. El també humorista s’ha mostrat preocupat per l’ús social del català i ha dit que més enllà de crear departaments de Política Lingüística, cal "legislar" i garantir el català a l’escola.

Xavier Bundó, premi al millor professional, ha reconegut que rebre aquest premi li produeix certa "incomoditat" perquè la ràdio és quelcom que es fa "en plural". "Em sento afortunat de dedicar-me a una feina meravellosa i amb la meva llengua. Som un país que rememorem derrotes permanentment i que oblidem la quantitat de talent que hi ha en català. No ha de ser tan complicat que passi el que succeeix a la ràdio a la resta d’àmbits. Viure en català no ha de ser tan complicat", ha dit Bundó. "La ràdio té l’estranya habilitat de sonar íntima malgrat ser massiva", ha conclòs. "Tot és mentida i veritat a la vegada", ha afegit en el seu elogi sobre la ràdio.

Entre les categories que no van a concurs el premi audiovisual 1924 ha reconegut el canal en català de RTVE La 2Cat per tenir l’objectiu de "promoure la llengua catalana i reforçar la presència del català en l'àmbit audiovisual". El director de 2 Cat, Oriol Nolis, ha assegurat que el premi reconeix la feina feta durant el darrer any, "A poc a poc anem tenint bones dades", ha explicat sobre l’audiència del canal. Nolis ha afirmat que el premi "apuntala el projecte" en un context de retrocés de l’ús social del català. "Som aquí per eixamplar el públic que veu televisió en català", ha sostingut.

El secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del Govern, Carles Escolà, ha explicat que l’executiu català seguirà al costat dels mitjans de comunicació i els seus professionals. També ha fet una defensa del periodisme "plural" i ha animat el sector a "combatre la desinformació" per garantir que hi hagi una "ciutadania informada" i una "democràcia assolida".

La gala de premis ha estat presentada per Joan M. Pou i Albert Om. Aquesta edició dels premis ha estat de "rècord" amb la presentació de 136 candidatures. El jurat de la 26a edició ha comptat amb Esteve Giralt, Rosa Badia, Montse Bonet, Sergi Mas, Santi Carreras i Neus Bonet.

]]> Fri, 22 May 2026 09:18:06 +0200 <![CDATA[Mediaset fa esclatar la bomba mediàtica: compra els drets d'«El Rosco» i perjudica el futur de «Pasapalabra» a Antena 3]]> Jornada històrica en el sector televisiu espanyol. Mediaset ha comprat els drets d'El Rosco, la prova final associada a Pasapalabra -concurs estrella d'Antena 3-, després d'una negociació gestada des de fa un any i que fa trontollar la sentència emesa aquest dijous contra Atresmedia. Segons ha avançat Informalia i han ratificat diversos mitjans especialitzats en televisió situats a Madrid, el conseller delegat de Mediaset, Alessandro Salem, hauria arribat a un acord amb la productora neerlandesa MC&F (propietària, segons el Tribunal Suprem, del format El Rosco) per adquirir l'explotació de l'actual prova final del Pasapalabra.

El Suprem ha dictat sentència aquest dijous perquè Antena 3 cancel·li les emissions del programa si manté aquesta prova, però la cadena ha mantingut, per ara, la seva emissió perquè ha afirmat que "no ha estat notificada amb la sentència". La situació s'enverina, i de valent, en el panorama televisiu estatal. Segons les fonts citades pels mitjans espanyols, Salem va arribar a un acord amb la companyia dels Països Baixos en el cas que existís una sentència favorable en el cas d'El Rosco. Aquesta situació obre diversos fronts i posa situacions sobre la taula: què farà Atresmedia i en quina situació col·loca Mediaset?

En el cas que Antena 3 vulgui mantenir el format de la prova final haurà de negociar directament amb MC&F. La qüestió clau de tot plegat, també, és que Antena 3 no perdrà Pasapalabra. El que perdrà serà El Rosco, si tot passa per aquesta sentència del Suprem. L'alt tribunal ha deixat ben clar que el programa i la prova són elements separats, ja que el concurs radica en els drets a ITV (empresa britànica) i El Rosco a MC&F.

Què ha passat amb «Pasapalabra»?

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dijous la sentència de l'Audiència de Barcelona que resolia el cas entre la companyia MCF&F i Atresmedia per l'emissió del concurs Pasapalabra a Antena 3. L'alt tribunal ha determinat que si la cadena privada espanyola manté la famosa prova final El Rosco, no podrà emetre's de manera legal i per tant haurà de cancel·lar-se el programa. Precisament, el litigi radicava en El Rosco, ja que MC&F (companyia neerlandesa) en reclamava la propietat intel·lectual.

Tots els recursos presentats per Atresmedia, ITV Studios o la mateixa MC&F, han quedat desestimats. El Suprem avala i confirma fil per randa la sentència que va ser recorrida a una instància superior. Els magistrats, per tant, confirmen que els creadors de la prova final del concurs que actualment presenta Roberto Leal són Reto Luigi Pianta i René Mauricio Loeb. La disputa pot sacsejar de manera contundent un dels concursos més importants de la televisió estatal i el més vist a Catalunya de dilluns a divendres.

El problema ja ve de lluny. El 2022, l'Audiència de Barcelona ja va obligar Antena 3 a abandonar aquesta més que coneguda prova televisiva per finalitzar el concurs perquè ja establia que la propietat intel·lectual no era seva. Què van fer des d'Atresmedia? Seguir igual. Mantenir la icònica prova, però ara pot arribar el punt i final a El Rosco. El desembre del 2025, el Suprem va admetre a tràmit els recursos de cassació i els recursos extraordinaris per infracció processal. Cinc mesos després, la resolució és clara.

]]> Thu, 21 May 2026 19:28:18 +0200 <![CDATA[«Ravalejar», la sèrie que ho pot sacsejar tot (i en català): estrena aquest divendres a HBO Max ]]> Gran estrena en el món de les sèries catalanes. Ravalejar, la nova producció de Pol Rodríguez (amb la col·laboració en la direcció d'Isaki Lacuesta, el seu company d'armes cinematogràfiques), aterra aquest divendres 22 de maig a la plataforma HBO Max després de passar pel Festival de Berlín com una de les primeres ficcions catalanes en competir a concurs en aquesta mostra tan distingida. La sèrie promet sacsejar el panorama audiovisual estatal i situar-se com una de les millors de tota la temporada a casa nostra. Aquest mateix dimecres es va celebrar la premiere a la Filmoteca de Barcelona amb tot l'equip de la sèrie i els principals membres del repartiment. 

En una entrevista amb l'ACN, Rodríguez va assegurar que no volia fer una proposta "pamfletària, sinó un retrat el més fidedigna possible d'una realitat complexa". La sèrie d'HBO Original, produïda per Arcadia i 3Cat, compta amb Enric Auquer i Maria Rodríguez Soto com a principals protagonistes d'una història inspirada en la pròpia vida del creador de la ficció. Sergi López, Francesc Orella, Quim Ávila, Lluïsa Castells i Alba Guilera són els altres noms destacats d'un extens repartiment amb arrels catalanes.

Bàsicament, Ravalejar està inspirada en les pròpies vivències de Rodríguez. La ficció se situa al barri del Raval, que es converteix en un personatge més. Can Mosques, el restaurant centenari del Raval de Barcelona ha de fer front a un desnonament després de caure en mans d'un fons d'inversió. El seu objectiu és buidar l'edifici i accelerar la transformació del barri.

La notícia enfonsa la família en la desesperació. Tot i això, alguns dels seus membres decideixen plantar cara, amb l'ajuda del barri, i la lluita es converteix en una espiral cada vegada més perillosa. Per salvar Can Mosques, hauran de creuar límits que mai haurien imaginat i descobrir fins on estan disposats a arribar per tal de no desaparèixer.

La sèrie, com a tal, tornarà a posar sobre la taula temàtiques de primer nivell en la política i la societat de la capital catalana: la gentrificació d'espais mítics de Barcelona, la pèrdua d'identitat del barri, l'especulació de l'habitatge, la marxa dels veïns o una crisi econòmica pràcticament perenne en la majoria d'indrets del país. 

 

  • Una escena de `Ravalejar`

Integren l'equip de guionistes Isa Campo (Soy Nevenka, Goya a millor guió adaptat 2023), el ja esmentat Isaki Lacuesta (Segundo Premio, Goya a millor direcció 2025; Un año y una noche, Goya a millor guió adaptat 2023), Edu Sola (Casa en flames, Goya a millor ) Pérez-Fargas i Roger Danés (El Cuco, Malet), Daniel González (La mujer dormida, Això no és Suècia) i Maialen Vélez. El prestigiós documentalista Justin Webster (Muerte en León, El Pionero) signa l'argument amb el creador de la sèrie

]]> Thu, 21 May 2026 15:42:50 +0200 <![CDATA[Antena 3 haurà de cancel·lar «Pasapalabra» si manté la prova d'«El Rosco»]]> El Tribunal Suprem confirma la sentència de l'Audiència de Barcelona que resolia el cas entre la companyia MCF&F i Atresmedia per l'emissió del concurs Pasapalabra a Antena 3. L'alt tribunal ha determinat que si la cadena privada espanyola manté la famosa prova final El Rosco, no podrà emetre's de manera legal i per tant haurà de cancel·lar-se el programa. Precisament, el litigi radicava en El Rosco, ja que MC&F (companyia neerlandesa) en reclamava la propietat intel·lectual.

Tots els recursos presentats per Atresmedia, ITV Studios o la mateixa MC&F, han quedat desestimats. El Suprem avala i confirma fil per randa la sentència que va ser recorrida a una instància superior. Els magistrats, per tant, confirmen que els creadors de la prova final del concurs que actualment presenta Roberto Leal són Reto Luigi Pianta i René Mauricio Loeb. La disputa pot sacsejar de manera contundent un dels concursos més importants de la televisió estatal i el més vist a Catalunya de dilluns a divendres.

El problema ja ve de lluny. El 2022, l'Audiència de Barcelona ja va obligar Antena 3 a abandonar aquesta més que coneguda prova televisiva per finalitzar el concurs perquè ja establia que la propietat intel·lectual no era seva. Què van fer des d'Atresmedia? Seguir igual. Mantenir la icònica prova, però ara pot arribar el punt i final a El Rosco. El desembre del 2025, el Suprem va admetre a tràmit els recursos de cassació i els recursos extraordinaris per infracció processal. Cinc mesos després, la resolució és clara.

I ara, què?

Pasapalabra va entregar el passat dijous 5 de febrer del 2026 el pot més gran i esperat de tota la història del programa. El concurs de la cadena espanyola, el més seguit també a Catalunya (no baixa de les més de dues-centes mil persones de mitjana per jornada), va canviar de franja horària i va entrar en el prime time per convertir l'esdeveniment en una fita televisiva. La intenció va ser clara: petar-ho d'audiència. I així ho van fer. El programa va registrar 3,8 milions d'espectadors de mitjana a tot l'Estat a partir d'un quart de les dotze de la nit a Antena 3, amb una quota rècord del 36,8%. L'anterior pot que va entregar el programa es va quedar en un 30% de share.

Quedar-se sense El Rosco pot ser un terrabastall televisiu sense precedents. L'element més identificatiu del programa, fins i tot per aquells que no són espectadors habituals o ni tan sols l'han vist mai, és aquest: el reconeixement del Pasapalabra arriba per aquesta roda visual de l'abecedari que s'il·luminen de blau i passen a verd si encerten les preguntes o passen a vermell si les fallen. Encertar-les totes et permet endur-te el pot. Així de simple. Amb la resolució del Suprem sota la taula, pocs camins alternatius té Atresmedia: o renova el format o el deixa d'emetre.

]]> Thu, 21 May 2026 14:32:14 +0200