Jordi Basté manté el ritme de la setmana i ha decidit passar comptes amb TV3 a primera hora del matí. El presentador d'El món a RAC1 ha retret a la televisió pública catalana un moment de l'emissió de l'obra de teatre Dones de ràdio que ser l'aposta de prime time de dilluns. "Avui començarem jugant", ha alertat Basté als centenars de milers d'oients que li fan confiança a les vuit del matí. L'advertència no era gratuïta. El periodista d'Horta, que no es talla mai des del seu programa si ha de criticar TV3, també ha trencat moltes llances en favor de la televisió pública catalana (i en favor dels treballadors, amb els quals ha participat en la presentació de diversos programes). Ara, però, cal recordar que forma part de La 2Cat.
En tot cas, Basté ha començat amb aquest avís el davantal. El motiu, l'obra de teatre. I per què, doncs aquesta peça protagonitzada per Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego (que no va fer gaire bona audiència), ha fet pujar la mosca al nas al presentador de RAC1? "Nosaltres ens fixarem només en una escena, en una. Escoltarem dos talls de la mateixa obra. I jo, que sabeu que sóc devot de les vuit diferències de Laplace, de La Vanguardia, us proposo que avui en trobeu només una. No calen vuit, una diferència", ha anat dient, amb sorna.
És llavors quan Basté ha presentat un primer tall a la seva audiència. "És l'original", ha assegurat. El tall diu això: "Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. RAC1, no sé per què ho amago. És un programa-magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina", diu el personatge de l'Àngel Gonyalons. I llavors Basté ha explicat que ara presentava als oients un segon tall de l'obra que es va emetre per TV3.
"Presento un programa de ràdio en una de les principals emissores del país. És un magazín de vespre, on hi puc fer bastant la meva... i tenir molta audiència. Vull dir que a la ràdio també sóc la reina", deia Gonyalons a l'actuació que va passar per la televisió pública el 14 de setembre. "Hi trobeu la diferència?", ha dit amb sorna Basté. Ho ha passat una segona vegada perquè als oients els quedés clar quin era el seu punt.
Basté assenyala els directius de TV3: «No sabem per què ho han amagat»
"Angels Gonyalons no l'ha eliminada [la frase] en cap de les noranta-cinc funcions. Tampoc no la va eliminar el dia que TV3 va gravar l'obra", ha assegurat Basté. "La va dir, era al text, era a l'escenari i també era a la gravació. Però algú, vés a saber on, en algun despatx, en alguna sala, davant d'una pantalla i amb unes petites tisores, però molt reveladores, va decidir que RAC1 no podia existir", ha lamentat, amb duresa, el presentador del matinal més escoltat del país a la ràdio.
Basté ha seguit mostrant el seu enuig: "I és fascinant, perquè pots emetre una obra que parla del càncer, de la por, de la mort, de les famílies, dels secrets i de tot allò que ens costa pronunciar. Però, pel que sembla, hi ha dues paraules que resulten massa fortes per la televisió pública de Catalunya", ha dit, visiblement enfadat.
"No sabem qui ho va decidir. Potser va pensar que protegiria d'aquesta manera TV3. Potser va considerar que sentir RAC1 podia provocar una fugida sobtada d'espectadors", ha afirmat, amb veu de cara de pomes agres. I Basté ha anat més enllà: "Potser es va imaginar milers de catalans abandonant l'obra mitja escena per córrer cap a una ràdio. O potser és més senzill. La inseguretat acostuma a disfressar-se de criteri editorial. Perquè això no perjudica RAC1. Al contrari, ens converteix en la poma prohibida, i no hi ha millor publicitat que aquella que algú intenta esborrar", ha sentenciat.
Ara bé, el presentador no s'ha quedat aquí. Les fuetades es repetien des de l'estudi principal de la planta 3 de l'edifici del Grup Godó a l'avinguda Diagonal 477. "El tall retrata exclusivament qui l'ha ordenat. Una televisió gran no té por que una obra d'un teatre aparegui al nom d'una emissora competidora", ha relatat.
"Una televisió segura d'ella mateixa no necessita fer veure que la realitat s'acaba quan comença el seu dial. TV3 és una televisió massa important, massa estimada. Especialment també per aquesta emissora, que sempre promociona els seus programes", ha recordat Basté. "I amb massa història per permetre's una petitesa com aquesta", ha lamentat.
Finalment, Basté ha fet una reflexió: "La censura, perquè això ho és, fins i tot quan dura només dos segons, no es mesura pel temps que ocupa, sinó per la mentalitat que revela. I aquí revela una falta de classe extraordinària. La d'aquell que, incapaç de suportar el nom del veí, prefereix mutilar una obra abans que conviure amb la realitat. RAC1, no sé per què ho amago, diu el text. Nosaltres tampoc no sabem per què ho han amagat. Però gràcies a qui ho va tallar, avui ja ho sap tothom", ha sentenciat.
