3Cat ha entrat aquest dijous a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU-UER). En una decisió unànime, l'entitat catalana es converteix així en la primera corporació no estatal en formar part de l'organització que gestiona el Festival d'Eurovisió. Això sí, entra a la UER com a membre auxiliar, una nova categoria creada exclusivament per permetre que un ens no estatal en formi part.
La 96a edició de l'assemblea general de l'entitat ha destacat la gran aportació lingüística i audiovisual que suposa 3Cat, a més d'aplaudir "la seva fortalesa" com a corporació "moderna i experimentada". El moviment és pioner, però una de les preguntes que els ha sorgit a molts ciutadans és la següent: Catalunya pot entrar al Festival d'Eurovisió?
La Unió Europea de Radiodifusió (UER o EBU, per les seves sigles en anglès) és l'encarregada d'organitzar la gran festa de la cançó. Ara bé, per poder participar-hi cal complir uns requisits que no s'obtenen només per entrar en aquesta entitat europea.
Catalunya és més a prop que fa vint-i-quatre hores per a poder participar-hi gràcies a la inclusió de 3Cat, però ni de bon tros té capacitat per fer-ho. En primer lloc. perquè es va comprometre a no participar-hi. En segon lloc, perquè RTVE també va facilitar que la corporació catalana entrés a la UER. Ara bé, hi ha elements que podrien considerar-ho en un futur. Anem a pams.
Per què Catalunya no pot participar a Eurovisió, en teoria?
La primera és ben fàcil de determinar: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es va comprometre a no fer-ho si aconseguia entrar a la UER en els darrers anys, fruit d'una relació positiva des de fa més d'una dècada i gràcies també a l'ajuda d'RTVE abans de la seva marxa de l'entitat per les desavinences per mantenir Israel a Eurovisió.
El segon argument i el més contundent és que la corporació pública espanyola té els drets exclusius d'Espanya per a participar a Eurovisió. Catalunya hauria de gaudir del reconeixement explícit dels membres de la UER per a poder participar-hi i ser reconeguda com a nació.
És comparable a la situació del Regne Unit: no participen Anglaterra, Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord (com sí que ho fan al Mundial), sinó que ho fa la Gran Bretanya. El tercer motiu també és determinant: per poder participar a Eurovisió cal haver retransmès, com a mínim, una vegada el festival.
És a dir, en un cas hipotètic, si Catalunya volgués participar el 2027 hauria d'haver emès per TV3 el concurs d'enguany. Tornaria a xocar la situació amb RTVE, que manté els drets d'emissió encara que hi va renunciar aquest maig com a protesta per la participació d'Israel.
L'entrada de 3Cat a la UER sorgeix, en part, del pacte d'investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC. Oriol Junqueras ha reaccionat de manera molt positiva a la notícia, però ha tret ferro a la qüestió del festival: "No participarem a Eurovisió, però amb tot el respecte, és molt més important el què hem aconseguit que si cantarem o no a Eurovisió. Segur que ho acabarem fent si fa falta. Si no, farem Eurovisió nosaltres sols".
Hi ha arguments a favor de Catalunya a Eurovisió?
Sí. Un és de fa poc més d'una dècada. Encara que la normativa esgrimeixi que només els països establerts com a membres actius de la Unió Europea poden participar, Austràlia va formar part del Festival d'Eurovisió el 2015 com a membre associat. A partir d'aleshores, ho va fer com a membre de ple dret.
La posició de 3Cat és única en la història de la UER perquè no havia existit mai la categoria d'ancillary member (membre auxiliar). Per tant, no existeixen precedents de països o nacions amb aquesta etiqueta per poder determinar quin percentatge de probabilitats podria tenir.
Nacions com Escòcia, Gal·les, les Illes Fèroe i Groenlàndia fa anys (i alguns, més d'una dècada) que intenten formar part d'Eurovisió o de la UER. El gran topall per a molts d'ells és que no són estats independents en moltes competències.
La principal (i la que podria desencallar, en un futur i si hi hagués voluntat) és que les corporacions audiovisuals que operen als seus estats (un exemple, la BBC a Escòcia i Gal·les) tenen els drets exclusius de participació a Eurovisió. El cas escocès és particularment sensible, ja que van impulsar un referèndum el 2014 per a transmetre competències a la BBC Scotland.
No van poder fer-ho. Ara bé, el 2019, la branca en gaèlic de la BBC va participar al concurs Cor de l'Any d'Eurovisió celebrat a Suècia, creant un precedent. Encara que la corporació fos exclusiva del Regne Unit, Escòcia va gaudir d'una representació nacional en un esdeveniment d'Eurovisió.
Un altre motiu pel qual Catalunya sí que podria formar part d'Eurovisió és que formen part de l'Àrea de Radiodifusió Europea, un requisit indispensable per a l'organització i que, encara que sembli mentida, no té per què afectar només països del Vell Continent. En aquesta àrea hi entren Egipte, el Líban, Israel, Iraq, Síria, el Marroc o l'Aràbia Saudita, entre d'altres.
Canadà, un pas encara més a prop de poder entrar a Eurovisió (encara que sembli mentida)
Qui ha entrat a la UER com a membre actiu i de ple dret ha estat el Canadà. L'assemblea general celebrada aquest dijous a Praga ha acceptat que la CBC/Radio-Canada en formi part després d'una relació de col·laboració i associació de setanta-sis anys. Els mitjans canadencs han tingut un estret lligam amb la UER des del 1950 i ara podran obtenir els serveis d'Eurovision News Exchange i Euroradio Music Exchange.
Això que implica? Els canadencs, doncs, que no formen part de la ja esmentada Àrea de Radiodifusió Europea, tindrien molts més requisits i possibilitats de formar part d'Eurovisió que no pas Catalunya o 3Cat. La CBC ha retransmès durant molt de temps el festival, una exigència per a poder entrar-hi. És candidat al 2027.
- La CBC del Canadà, en imatge d`arxiu
- CBC
A més, des de la UER han explicat en un comunicat de premsa que per a poder incorporar el Canadà ha estat necessari revisar els estatuts. Aquests eren clars: el país compleix dos requisits indispensables. El primer, ser un organisme de radiodifusió de països amb un sistema de mitjans de comunicació de servei públic alineat amb els estàndards bàsics del Consell d'Europa. El segon, gaudir de l'estatus d'observador formal davant el Consell d'Europa.
